Ateneu Llibertari Estel Negre

En aquest pronòstic no hi ha sols una exposició de desitjos i intencions. És fruit també de l'estadística i del anàlisi dels resultats dels anteriors campionats de futbol.

De moment les estadístiques dels campionats mundials no estan fallant a Sud-àfrica. Les potencies colonials europees, França i Itàlia, junt amb l'Imperi nord-americà, ja han estat eliminats a Àfrica, i per equips africans. El futbol, ja ho sabem, no és una ciència exacte, tampoc les estadístiques, però en aquest cas, els mundials, s'hauria d'analitzar perquè les estadístiques no fallen.

Ha de guanyar un equip tercermundista. L'estadística demostra que tots els partits jugats a Llatinoamèrica o en un país tercermundista (Corea del Sud), sempre els han guanyat equips llatinoamericans. També el jugat als USA (Primer Món) el va guanyar un equip del continent americà (Brasil).

L'estadística també ens demostra que l'altre meitat dels campionats jugats a Europa, a països del primer món, tots menys un, l'han guanyat equips europeus. L'excepció fou el campionat a Suècia que el va guanyar Brasil, però els altres tres finalistes foren , com mana l'estadística equips europeus: Suècia, França i Alemanya.

Aquesta lògica i tradició de que a Europa guanyen els europeus, i al continent americà guanyen els llatinoamericans, la conec de fa molts anys. I funciona. Qualsevol pot mirar wikipedia i separar-se els resultats, com jo estic fent i estan amb gràfics amb colors i tot:

El primer campionat l'any 1930 a Uruguai, el va guanyar Uruguai contra Argentina.

El segon campionat, l'any 1934 a Itàlia, el va guanyar Itàlia a Txecoslovàquia. Els altres dos equips finalistes foren Alemanya i Àustria, europeus.

El tercer, al 1938, A França, el va guanyar Itàlia, segon Hongria, tercer:

Etc... Podeu mirar-ho.

L'últim, l'any 2006, Alemanya, el varen guanyar Itàlia contra França per penals. Alemanya va quedar tercer i Portugal quart. Quatre equips europeus. Semblant passa quan es juga al continent americà. La majoria de finalistes són llatinoamericans.

La importància del camp, de jugar a casa, és un factor a tenir en compte. No és ciència científica, però orienta. Entre equips semblants en joc i qualitat, el factor camp determina, al menys influencia.

Aleshores com que no es juga ni a les Amèriques, ni a Europa (primer mon), podem concloure que guanyarà un equip del tercer mon.

Sols una vegada s'ha jugat fora dels dos continents (Europa i Amèrica): a Corea del Sur. Mirem què va passar, ja que estem en camí de que passi alguna cosa de semblant. Va guanyar Brasil a Alemanya. Va guanyar un país del tercer mon. El tercer lloc per a Turquia, un altre país del tercer mon, i Corea del Sur, el país amfitrió va aconseguir passar a les semifinals. Ghana, l'únic equip africà potser passí a quarts de final. Ells són conscients que representen tot el continent africà.

La bona noticia pels espanyols és que és l'únic equip europeu que es pot salvar de l'escabetxada, per tot una seria d'atzars i combinacions.

Espanya és un país colonial i del primer mon, i com a tal no pot guanyar el campionat malgrat que aquest any presenten uns jugadors i estil de joc amb bones oportunitats per a guanyar per primer cop el mundial.

La raó principal és que a l'equip hi han jugadors canaris, que són genuïnament i autènticament africans, del continent africà, en Pedro i Silva, que ja han jugat. Potser ells ni ho saben que són africans , ja que no se'ls ensenya a l'escola, però això encara els fa més africans.

Els altres jugadors són majoritàriament catalans i bascos, amb la base de l'equip del Barça «que és més que un club», que, com els africans, estem colonitzats pels mateixos quatre governants espanyols de sempre, uns xoriços, d'altres corruptes al servei dels poderosos. Estem pitjor que els africans que al menys poden elegir-se els seus reis i dictadors, això sí posats per les multinacionals. Aquí no tenim dret ni a Referèndum i ens hem de tragar un Borbó posat pel dictador Franco, que prové de la dinastia de reis més nefasta, inútil i perjudicial per a Catalunya i per tot Espanya.

Els que hem sofert el règim franquista dèiem que Europa començava als Pirineus, i que no érem res més que simples nord-africans. Ara amb el post franquisme democràtic estem igual o pitjor. Per tant, molts seguim pensant que som més grassos, però menys conscients i menys dignes que en el temps del Franco. Ni vaga es pot fer. De totes maneres, els africans, a qui explotem de mala manera i maltractem, saben que fa uns anys , nosaltres érem uns immigrants com ells.

Tot això i altres causes fan que Espanya tingui opcions a passar a quarts de final com a equip falsament tercermundista. I ajuda que l'entrenador actual sigui humil i no vagi de cregut com l'anterior. El fet de perdre el primer partit els va fer aterrar, tocar de peus a terra. I varen deixar de considerar-se potència futbolística. Ara estarien plorant com els francesos, italians, anglesos. Pobrets! Molts diners, molta publicitat, molts espectadors, molts fanàtics, moltes vedettes, molts ídols, i poca cosa més.

Maradona pot donar la sorpresa guanyant a Alemanya. Maradona és l'entrenador més tercermundista i antiimperialista que hi ha. Per tant el més representatiu dels països tercermundistes. La potencia mundial Alemanya ho té malament. Poden emplenar mig camp. Però no podran amb la litúrgia de Maradona. S'ha sacrificat ell mateix com a millor jugador del mon per a que Messi, el superi. Ha posat al servei de Messi (el messies) tot l'equip, Higuain inclòs, per a que Messi guanyi el Mundial com el millor jugador de la història i en representació de tots els països tercermundistes, en especial els africans. I Messi és capaç d'aconseguir-ho.

Els alemanys estan nerviosos, tenen por, com ha dit encertadament Maradona. Qualsevol sap que els insults els utilitzen els covards i energúmens amb pocs arguments. Els argentins ja juguen amb avantatge, amb més autoestima.

«Pido a los argentinos que entiendan que vamos por la dignidad, para defender lo nuestro… Es un orgullo ir en este tren para repudiar a esa basura que es Bush… Si lo tuviera [a Bush] bajo un arco, le arrancaría la cabeza de un pelotazo.»

La culpa d'aquest joc endevinatori n'és el meu fill que sols em telefona (de Nicaragua) per parlar-me de futbol i saber els meus pronòstics, que sobre futbol, em fa cas. I la culpa també les victòries del Barça, ja que em diu que li ha fet guanyar molts diners últimament. Fa dies li vaig dir que guanyarà Brasil o Argentina. Sobre Espanya, que potser arribarà a la final. Són pronòstics bastant facilets i poc arriscats. L'explicació, com heu pogut llegir, és més divertida i fomentada.

Txema Bofill