Ateneu Llibertari Estel Negre

El cas del tonyiner Alakrana ha col·locat en primera línia d'actualitat la situació d'una zona del martiritzat continent africà, com és Somàlia, que s'ha convertit en terra de ningú, on les xarxes mafioses gestionen la «desaparició» de tot tipus de residus procedents del nord, inclosos els nuclears, i on se saquegen sense control els recursos naturals dels seus mars, per part de les grans empreses pesqueres d'occident. Una vegada que acabi el segrest dels tripulants de l'esmentat vaixell, que desitjo que sigui aviat, de manera justa i sense danys personals, temps haurà per a estendre'ns sobre el que allí realment està passant. Una realitat que, una vegada més, en occident es «ven» al públic com una truculenta pel·lícula de pirates.

Però, si us sembla, parlem de pirates, dels de bon deveres. Perquè no importa anar tan lluny, per a trobar-los. Aquí, per exemple, els banquers que provoquen el col·lapse creditici, aquests als quals el Govern ha posat a disposició una autèntica muntanya de doblers públics, perquè no els afecti la crisi que ells mateixos han provocat. En «agraïment» per aquest immens regal, la banca espanyola manté tancat el grifó del crèdit, sense ningú que li piuli, precipitant la caiguda d'un xinxer d'empreses petites i mitjanes, treballadors autònoms i economies familiars. Mentre l'atur ronda els quatre milions de persones (oficialment 3.808.353, en el conjunt de l'Estat, dels quals 81.683 son de les Balears, dades a 3/11/09), mentre ja hi ha més d’1.100.000 famílies que no tenen cap ingrés regular, mentre no atura de créixer l'economia submergida i l’exclusió social, els beneficis dels cinc grans bancs (Santander, BBVA, La Caixa, Caja Madrid i Banc Popular) durant el primer semestre de 2009, han arribat als 9.311 milions d'euros. Un suculent botí.

També haurem de parlar d’altres grans empreses espanyoles que, en temps de crisi per a la majoria de treballadors, no tenen cap problema per a continuar sent molt rendibles, això sí, a costa d’acomiadaments en massa: Airbus, Seat, Mercedes Benz, Telefònica Mòbils, Marina d’Or, Nissan, Spanair, Ford, Roca, Sidenor, Pficer, Citroën, Ryanair, Delphy, Arcelor, Ono, Orange, Zeta, Prometheus i un llarg etc... En 2008 es van fer 6.227 Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO’s), un 64,1% més que en 2007. Per cert, el president de la patronal CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, aquest que canvia de principis com Groucho Marx, anant de les ensarronades ultraliberals a les demandes de la intervenció de l’Estat, segons convingui, fa tres o quatre mesos que té als treballadors d’una de les seves empreses, AIR COMET, sense cobrar els seus salaris. Deu ser la seva manera particular d’aplicar les receptes d’austeritat, que tant recomana per als demés. Els treballadors d’AIR COMET s’han posat en vaga indefinida, davant les obligacions incomplides de Díaz Ferrán. Si aquest personatge està al cap de la gran organització patronal, imagineu-vos com seran els budells de la CEOE.

De pirates d’aigua salada, també tenim un ample catàleg. Per exemple, cal recordar que, des del passat 27 de juliol, els tripulants del vaixell Mercedes del Mar, de la naviliera ISCOMAR, mantenen una vaga a València, amb el buc aturat, perquè no cobren el seus salaris, entre d’altres motius. Hi ha altres dos bucs d’ISCOMAR aturats, per impagaments, als ports de Barcelona i a la Badia de Palma. L’esfondrament del Don Pedro front al port d’Eivissa, al juliol de 2007, està encara per aclarir. L’Expedient de Regulació d’Ocupació que li va regalar el Govern de Jaime Matas en 2006, quatre dies abans de publicar un 70% de beneficis, i que va deixar en el carrer 18 treballadors, encara està en els Jutjats. L’empresa de la família Seguí té una llarga tradició d’embulls financers. Cada vaixell d’ISCOMAR suposa un forat econòmic, i la bolla de neu no ha deixat de créixer, amb la col·laboració, còmplice, d’algunes entitats financeres, i patent d’impunitat (de cors?) per part de les presumptes “autoritats”.

No s’ha d’anar a cercar-los a la Banya d’Àfrica. Conviuen amb nosaltres.

Pep Juárez