Ateneu Llibertari Estel Negre

Dijous 7 de gener de 2010, a les 19 hores,

als locals de l'Espai Solidari (Ramon Berenguer III, 20, baixos) de Palma

El pròxim 7 de gener l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca ha convocat una reunió per preparar les accions que es portaran a termini el febrer de 2010 durant la Cimera de Ministres de Defensa de la Unió Europea (UE). L'Estat espanyol ha estat elegit per realitzar aquest esdeveniment perquè ocupa la presidència de l'UE i l'illa de Mallorca ha estat triada per no realitzar-lo a Barcelona, on estava previst. Totes aquestes reunions solen anar acompanyades de manifestacions en massa i intents de boicot per part de la ciutadania i a Barcelona es preveia una forta resposta.

En canvi, Mallorca sembla ser un lloc ideal per aquestes reunions d'alt nivell, i això que encara no tenim acabat aquest gran Palau de Congressos que deixarà petit el Palma Arena. Aquí no pensen que puguin tenir problemes amb la població; primer, perquè com que és una illa és més difícil que la gent de fora pugui venir a manifestar-se, i, segon, perquè la població mallorquina és mansa, dòcil i només es preocupa del dia a dia. Ja ha demostrat, hi pensen, que se'ls pot furtar descaradament i no li importa. Donen alguns problemes per les carreteres, però en general deixen fer i es deixen fer.

Aviat tindrem la oportunitat per demostrar i demostrar-nos que podem donar guerra aquí també. Som molts i moltes els que pensem que l'Exèrcit no està fet per conservar la pau i no estem d'acord en la quantitat de diners que es destinen a les despeses militars.

Tenim l'oportunitat d'anar, d'opinar i de participar-hi. Cal fer-ho.

Us hi esperem!

Macià Blàzquez, president interinsular del GOB, a l'espai setmanal del GOB al Mallorca Matí d'«Ona Mallorca» de cada dilluns a les 9.15 hores, fa un balanç ambiental de l'any 2009, destacant els punts més positius i més negatius segons la opinió de l'entitat.

Balanç ambiental anual del GOB a «Ona Mallorca» [paciència: triga una mica a descarregar-se]

---

Els actes del «Centenari de la CNT» (exposicions, conferències, documentals, llibres, teatre, música, monuments, etc.) començaran el proper 8 de gener.

Manteniu-vos informats visitant la seva pàgina web.

 

Degut a l'excés d'informació, des de l'Assemblea de Suport d'Amadeu Casellas hem obert aquest fòrum-calendari per a tenir la informació més accessible que no pas al blog que s'arriba a saturar una mica amb tanta informació.

Per aquest motiu podeu a partir d'ara trobar i afegir informació, tant com veure el calendari.

PresXs al carrer!

www.accionsperamadeu.totalh.com/

Difon-la tant com puguis!

La imatge no és massa coneguda perquè només la veu qui treballa dins de les aules d’escoles i instituts d’aquest país, però en aquests àmbits ja s’ha fet habitual. Una colla de nens i de nenes miren des de les seves corresponents taules una agent dels Mossos d’Esquadra que amb una mà recolzada a la pistola i una altra recolzada a la porra, com si fos una autèntica cow boy, els explica «els perills d’Internet» o qualsevol altre dels tallers que el cos policial ofereix gratuïtament als centres educatius de les quatre províncies. N’hi ha per remenar i triar, inclòs un per als centres de Primària en què, per tal de familiaritzar els nens i les nenes amb la policia, se’ls posen manilles i se’ls ensenyen els diversos models de porres que els agents utilitzen contra «els dolents» que s’ho mereixen. Per emmanillar algun nen o nena, l’agent pregunta prèviament «qui és el més dolent de la classe?» i els alumnes responen i assenyalen la víctima de la demostració.

D’anècdotes viscudes i explicades pel professorat i per mestres que els han tingut a l’aula n’hi ha tantes com «classes» fan els uniformats, un fotimer. Per què fan la seva xerrada armats? Doncs, segons la Conselleria d’Interior, perquè la porra, que anomenen defensa, i la pistola, que anomenen pistola, formen part de l’uniforme i no se’n poden separar. Els qui us en rèieu de les ximpleries i els absurds que la disciplina militar aplicava a la vida dels joves que feien la «mili» ja us en podeu riure de les ximpleries i absurds de la disciplina policial que anomena «part de l’uniforme» les armes que utilitzen els agents. Una porra és una porra i una pistola una pistola. Ni una ni altra són cap uniforme ni part d’aquest.

El curs passat, una Mossa d’Esquadra que feia una d’aquestes xerrades en un centre del Penedès, amb pistola i porra, en ser interrogada sobre per què havia de portar una pistola dins de l’aula va respondre que així els nens i les nenes s’acostumaven a la policia democràtica de què gaudien, perquè la policia sempre havia estat molt associada a la repressió i en canvi ara, en veure les armes i poder-les tocar, els feia una altra impressió. L’argumentació, com veieu, està poc treballat de moment, però ja el posaran al dia, no us preocupeu. Això sí, esperem que els alumnes, quan vagin a la universitat, no gosin protestar per la seva privatització o pel que sigui, perquè si recorden les paraules de l’agent mentre altres professionals de la porra les descarreguen a les seves costelles les paraules de l’agent els sonaran a engany.

Com que sembla que de tot això just ara estem a les beceroles i els plans d’Interior van directament dirigits a policialitzar els espais educatius o, el que és el mateix però dit més refinadament, a familiaritzar dia sí i dia també l’alumnat amb els uniformes, les porres i les pistoles, una colla de mestres i professors s’han unit en una campanya que amb el nom de Desmilitaritzem l’Educació intenta dir en veu alta el que tothom veu i sap. I què és el que tothom veu i sap?, doncs que el rei va nu o, el que és el mateix, que els Mossos porten pistoles i porres a les aules i, dins d’una aula, aquestes «parts de l’uniforme» no només hi sobren sinó que hi haurien d’estar prohibides. Per això, des de la campanya en qüestió s’ha proposat als claustres dels centres educatius de Catalunya que prenguin acords en el sentit que si els Mossos no canvien d’actitud es quedin a la porta, perquè els centres educatius han de ser i són espais de pau, i per tant lliures d’armes. I si els claustres no ho accepten, que de tot hi ha a la vinya del senyor… Maragall, aleshores sempre queda la decisió personal dels ensenyants d’objectar davant dels armats. Fer classes amb una pistola és un contrasentit i si ells no ho entenen cal dir-los ben alt i clar que ni ara ni mai volem que hi hagi armes dins dels centres educatius de Catalunya. Ni ara ni mai.

Jordi Martí Font

Poc podia imaginar Giuseppe Fanelli, ambaixador de Bakunin i de la Internacional, l'èxit de la seva missió quan va arribar a Barcelona, el novembre de 1868. Després de la seva arribada, l'obrerisme català, que ja estava organitzant-se, va créixer des d'una inspiració llibertària.

Sobre aquesta base arrela, a principis del segle XX, el sindicalisme revolucionari que ve de França, per bé que algunes fonts parlen d'una mútua influència París-Barcelona. El 1907, aquests debats donen el seu fruit amb la fundació d'un sindicat, Solidaridad Obrera (SO), de composició diversa, però que aviat es convertirà en una organització llibertària, malgrat el rebuig inicial dels anarquistes ortodoxos, que sempre han desconfiat de la via revolucionària sindical.

Només tres anys després, SO aglutinarà entitats de la resta de l'Estat en una nova estructura; així, entre el 30 d'octubre i l'1 de novembre de 1910 --fa ara, en efecte, 100 anys-- tindrà lloc a Barcelona el congrés constituent de la CNT. La central anarcosindicalista sabrà adaptar-se a les necessitats de temps convulsos; la seva aposta: una implicació profunda amb els barris i la riquíssima vida popular i associativa del moviment llibertari (per exemple, la CNT afavorirà fins i tot diverses vagues en el pagament dels lloguers); un decidit apoliticisme que afavoreix el caràcter autònom de la lluita obrera; i l'acció directa com a principi bàsic de la intervenció social. Entre els anys 1918 i 1919, l'organització passa de 345.000 afiliats a 715.000, 250.000 dels quals es compten a Barcelona.

L'organització aconsegueix sobreviure a la persecució de la dictadura de Primo de Rivera. L'arribada de la República coincidirà amb una nova estratègia de la CNT i la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que s'havia fundat el 1927: comença un cicle d'obert insurreccionalisme amb què ambdues organitzacions s'enfronten a una República que rebutgen per burgesa; a la vegada, la CNT s'escindeix, i dóna lloc als anomenats Sindicats d'Oposició, partidaris de mantenir la lluita sindical. L'organització es reunifica a les portes de la guerra social de 1936-1939. Durant el conflicte, el moviment llibertari (CNT, FAI, Mujeres Libres i les Joventuts Llibertàries) viurà una situació particular: mentre alguns destacats militants pressionen perquè els anarquistes entrin al Govern de la República i de la Generalitat, hi ho aconsegueixen durant diversos períodes, les bases confederals es llancen a la Revolució durant el que s'anomenarà «el curt estiu de l'anarquia». Col·lectivitzacions d'empreses i terres, sanitat, educació, costums… un món nou, sustentat per més d'un milió d'afiliats, brilla breument per caure sota els embats del Govern republicà, de la Generalitat i dels agents soviètics, que no estan disposats a tolerar una revolució social. Després, la victòria de Franco i, definitivament, el desastre de tota una societat paral·lela construïda pels anarquistes. Amb la derrota, arriba l'exili. Mentre el moviment llibertari a França es dessagna en lluites internes, a la Península cauen, un darrere l'altre, els successius comitès de la CNT clandestina, els membres de la qual són afusellats o pateixen llarguíssimes condemnes a les presons franquistes. Paral·lelament, els maquis mantenen una lluita ferotge i cada vegada més desesperançada fins que cauen els últims, al final dels 50. Durant la dècada següent, un nou organisme, Defensa Interior, manté la lluita contra l'Estat.

Contra tot pronòstic, la CNT sobreviu a la Dictadura. El 29 de febrer de 1976, a la parròquia de Sant Medir, al barri de Sants, la Confederació es reconstitueix públicament. Només un any després, la Central aconsegueix reunir més de 250.000 persones en el míting de Montjuïc i agitar la vida barcelonina amb les mítiques Jornades Llibertàries de 1977.

Però CNT no està disposada a participar en la farsa de la Transició i l'Estat li declara la guerra; un episodi de terrorisme d'Estat, conegut com Cas Scala, desencadena el 1978 la caça de bruixes contra l'organització, que a la vegada entra en un procés d'escissió que culmina amb la formació de CGT, entitat que accepta participar en les eleccions sindicals. Des de llavors, amb dues organitzacions es mantenen separades.

Però, i demà?

Entre les ruïnes d'una esquerra que, o bé vaga en els llimbs ecosocialistes després de creure's la mort de les ideologies, o bé qüestiona les institucions mentre sucumbeix a les seves regles des d'incongruents partits anticapitalistes, en aquest panorama, diem, l'anarcosindicalisme manté la vigència de les lluites autogestionàries i autoemancipadores. L'anarcosindical està liderant conflictes en sectors tan precaris com ara el comerç, l'arqueologia, els subcontractistes de serveis municipals, etc.; alhora, dóna suport solidàriament a altres lluites, contra tancaments patronals o ERO's, demostrant la viabilitat del projecte anarcosindicalista.

Però, com ahir, el seu compromís excedeix l'àmbit laboral i, per això, on estan els sense papers, en el suport als grups d'alliberament animal, a les okupacions, a la lluita antipatriarcal, animant el cooperativisme, denunciant el sistema carcerari, en guerra oberta contra la dictadura de mercat, en totes aquestes lluites, en fi, la CNT manté la seva presència.

Seguim sent els homes i les dones que han decidit ser amos de la seva vida. A la utopia no hi renunciarem mai; la justícia, l'exigim ja. I tenim clar en quin territori ens la juguem: en el futur, i pel futur.

CNT-Barcelona

C/ Joaquim Costa, 34, ent 1a

Pl. Duc de Medinaceli, 6, ent. 1a

Els tions i tiones en precari i temporals manifestem:

- Ens caguem en la crisi i amb tot el que faci falta

- Anomenen el Papa Noel persona non grata i ens reservem el dret de putejar-lo tan com podem

- Estem farts de pells de mandarines, volem torrons i polvorons i els volem ara!

- Anomenem Enric Duran com a màrtir de la nostra lluita

- Els pals us els foteu pel cul o per on vulgueu, cap agressió sense resposta!

- Volem edredons i no mantes pudentes!

Exigim:

- Envieu la vostra llista de regals que voleu rebre a tiodelbosc@hotmail.es i poseu en «assumpte» el vostre nom (perquè la gent entengui qui vol què)

- Entreu al correu tiodelbosc@hotmail.es contrasenya «elcaganer» per veure les altres cartes

- Regaleu les coses que no feu servir de casa a algú que l'hagi demanat

- Porteu menjar fet (delicadeses) i begudes

Tions armats, tions respectats!

Visca els polvorons, morin els santaclaus!

Concentració 27-D

Diumenge 27 de desembre a les 19 hores

a la cruïlla entre els carrers dels Oms i Sant Miquel

27-D: Primer aniversari del bombardeig de Gaza

Judici als criminals

No al bloqueig

Ho convoca: Taula X Palestina

Us hi esperem!