Ateneu Llibertari Estel Negre

El Govern ha decidit augmentar un punt l'IVA reduït que passarà del 7% al 8%  i dos punts el general fins al 18%, ha decidit també suprimir la deducció de 400 euros a l'IRPF que destinava a la gent assalariada i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%.

La supressió de la deducció dels 400 euros afectarà a més de 12 milions de contribuents, un 66,7% del total, segons sosté un informe publicat per la Fundació de les Caixes d'Estalvis (FUNCAS). L'eliminació de la deducció, que el Govern va aprovar a l'abril de 2008 per a impulsar el consum i alleujar l'encariment de les hipoteques i la inflació, també afectarà als 3,6 milions de pensionistes que no paguen a Hisenda els 400 euros anuals, un 41,69% del total.   A partir de gener de 2010 ela gent que té una nòmina podrà comprovar  la pèrdua directa de poder adquisitiu  i veurà com s'incrementen de manera immediata els nivells de retenció.

L'IVA reduït grava la compra de tots els aliments --excepte els bàsics, que s'inclouen en el supereduït--, els habitatges, el transport, l'hostaleria, l'assistència social o sanitària o els serveis culturals i d'espectacles.  L'IVA general, en canvi, s'aplica a totes aquelles operacions per a les quals no està previst un altre tipus impositiu.

El Govern, en canvi, manté en el 4% el tipus de l'IVA supereduït, que grava el consum d'aliments bàsics com el pa, la fruita o els ous, així com els llibres, el material escolar, els medicaments o els habitatges de protecció oficial. En relació a les rendes del capital, el Govern ha decidit incrementar el gravamen dels primers 6.000 euros fins al 19% i la resta fins al 21% i  permetran recaptar 800 milions d'euros més, segons els càlculs de l'Executiu. El 94% dels contribuents amb rendes del capital, segons les dades d'Hisenda estan en aquest tram de pujada.

 Aquesta tributació grava tots els instruments d'estalvi existents, des dels increments patrimonials als dipòsits bancaris, llibretes d'estalvi, assegurances i dividends. La pujada d' aquest impost lligat al consum en plena recessió contribuirà a una major depressió del consum i encara més si tenim present que ben aviat els consumidors estaran afectats per l'increment en els preus dels carburants derivats de la propera aplicació d'una ecotaxa, i de l'increment de les despeses en electricitat que es preveuen . Al ser un impost indirecte, que s'aplica independentment dels ingressos, l'impacte és més gran quant menors són els ingressos del contribuent. L'únic aspecte positiu és la congelació que es produirà en el tipus dels productes més bàsics, que pesen més en les despeses de la gent més desfavorida ( pa, ous, fruita, material escolar, medicaments..).

Segons va explicar la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, la modificació d'aquesta tributació per als qui declarin fins a 6.000 euros, significarà que uns 11,5 milions de contribuents hauran de tributar sis euros més a l'any de mitjana. En relació amb les rendes de capital més altes, les superiors a 60.000 euros i que eren 306.455, tributaran una mitjana de 5.000 euros més a l'any, i les de més de milió d'euros pagaran una mitjana de 30.000 euros més a l'any. Per la seva banda, l'Impost de Societats es reduirà en cinc punts per a les pymes amb menys de 25 treballadors que mantinguin l'ocupació  i que tinguin una xifra de negoci inferior a cinc milions d'euros, la qual cosa restarà 700 milions a la recaptació. D'aquesta manera es dona compliment al compromís llançat pel president del Govern en el debat sobre l'Estat del passat mes de maig.

Aquestes són les principals mesures fiscals incloses en el projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat, aprovat pel Consell de Ministres, i gràcies a les quals l'Estat espera ingressar 10.950 milions d'euros, dels quals 6.500 entraran l'any que ve. El Govern també reduirà la despesa pública per a 2010 en un 3,9%, sis desenes menys de l'inicialment previst per l'augment d'ingressos que s'espera amb la reforma fiscal, el que ha fet també que l'Executiu elevi el sostre de despesa en 2.810 milions d'euros. Així consta en el projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat aprovat pel consell de Ministres, que preveuen per al pròxim exercici un dèficit dels comptes de l'Estat de 57.248 milions d'euros, el 5,4% del PIB, tres desenes menys de l'última previsió del Govern. Amb l'augment del sostre de despesa, aquest s'eleva fins als 185.249 milions d'euros, enfront d'uns ingressos previstos de 121.626 milions d'euros.

Així, amb efecte des de l'1 de juliol de 2010, l'IVA reduït pujarà un punt, fins al 8%, mentre que el general ho farà en dos punts, fins al 18%, fet que suposarà una recaptació addicional de 5.150 milions d'euros.

La supressió de la deducció dels 400 euros a l'IRPF, per la seva banda, aportarà al tresor de l'Estat, previsiblement, 5.700 milions d'euros.

En qualsevol cas els grans inversors que han generat la crisi  no estan afectats per la reforma. Si es perseguís el frau fiscal l'Estat podria recaptar 25.000 milions d'euros que ara mateix no es recapten, i en canvi es bonifiquen les empreses en les contractacions amb 7.500 milions d'euros uan tenim les cotitzacions empresarial més baixes de la Unió Europea.

En els últims cinc anys, les 3.369 Societats d'Inversió Mobiliaria de Capital Variable (SICAV), que gaudeixen fins a ara d'una avantatjosa tributació del 1%, van pagar 56,6 milions d'euros per l'Impost de Societats després d'haver obtingut 8.068,6 milions de beneficis i d'acumular un patrimoni mig per sobre dels 26.000 milions. Només en 2008, en plena crisi, van obtenir uns guanys de 190 milions (dades del tercer trimestre), pels quals van pagar 1,7 milions. Mentrestant, també en aquest any, les rendes de treball, que aglutinen el 80% de l'IRPF i que suporten un tipus de fins al 43%, van aportar a les arques públiques 71.341 milions. Les societats, per la seva banda, amb una tributació entre el 25% i el 30%, van abonar 27.301 milions, mentre que els impostos sobre el consum -IVA i especials- van arribar els 67.591 milions.

Llorenç Buades Castell

Demà dijous 29 d'octubre conclou el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Hoy empieza todo (1999)

de Bertrand Tavernier

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La policia de l'Estat de Roraima és la principal sospitosa de la mort del professor Chrystian Paiva, historiador, poeta, anarquista i activista social

La mort del professor Chrystian Paiva, historiador, poeta, músic, activista social i anarcosindicalista es donà en circumstancies força estranyes el diumenge 18 d'octubre i tot indica que es tracta d'un assassinat perpetrat per agents de la policia de l'Estat de Roraima, un dels Estats brasilers on es registren les taxes més altes de mortalitat per homicidis de tot el Brasil.

La versió oficial de la policia és que se suïcidà, però la seva companya, Adriana Gomes, i una amiga que els acompanyava en el viatge, desmenteixen la versió policíaca.

Cal recordar que Chrystian Paiva era membre del Movimento de Organização dos Trabalhadores em Educação (MOTE). A més de la lluita per l'educació i de les reivindicacions del professorat, estava involucrat en el moviment contra la implantació a Roraima de Biocapital, empresa de São Paulo de la indústria de la canya de sucre, recentment instal·lada en aquell Estat i que vol muntar la major fàbrica d'etanol de la regió amazònica.

Pagesos i Mossos, la feina i la porra

Ahir a Reus, els Mossos d'Esquadra han tornat a fer una demostració pràctica de per a què serveixen, de quina és la seva «feina» i de quina és la «tasca» que se’ls ha encomanat en aquesta societat catalunyesa de començament del segle XXI. Una colla de violents vestits per a pegar han descarregar la seva violència sobre una colla de pagesos que viuen de la seva feina i que el sistema «capitalista de mercat» ha condemnat a l'extermini, a la desaparició, econòmica en aquest cas.

Que la pagesia sigui substituïda totalment per les agroempreses i per la importació ens hauria d'importar a totes i a tots, no només perquè els pagesos siguin els «jardiners del país» i no només perquè «Catalunya sempre ha estat país de pagesos», que també, sinó sobretot perquè amb la seva desaparició la nostra vida passa a ser encara més colonitzada pels mateixos que manen damunt la nostra salut (a través de les medecines i vacunes que controlen) o, per exemple, que converteixen l’aigua en negoci (a través de la seva privatització i contaminació). Les multinacionals alimentàries expulsen els pagesos i les pageses del camp, amb la complicitat dels polítics que, per exemple, es neguen fins i tot a discutir si els transgènics han de formar part de la nostra dieta o si cal que vagin assenyalats com a tals, i els donen alternatives de feina amb sou mensual assegurat.

Una d'elles, i no gens menyspreable, és esdevenir mercenaris de la porra, aprendre a obeir ordres del tipus «pegueu-los a les cames!» o «pegueu-los a tot arreu». És evident que no domino el modern llenguatge policial segons el qual una porra per agredir qui et manin s'anomena «defensa», ni ganes, però els policies que em llegiu podeu fer una interessant aportació dient quina frase absurda diu el cap que us mana per passar a pegar algú.

Que algú pegui algú altre ho trobo fastigós, tant si es fa de forma  amateur com si qui ho fa és un professional. I que l'agressió es faci per fer callar qui veu com els seus ingressos a partir de la seva feina productiva (treballar se'n deia abans d'això) només coneixen el camí del descens, encara em repugna més. Dissabte 24 d'octubre, a Reus, una protesta pacífica i simbòlica de pagesos ha rebut els cops de porra dels hereus de Veciana. Un cop més, els uniformats arrenglerats amb els rics, alguns segurament repartint cops als seus exveïns un cop han aconseguit fugir del camp.

Realment, aquesta és una notícia molt trista, tan trista que cal saber llegir-la adequadament per no perdre el nord. Esperem que algú demani disculpes (som així de bones persones) i assumeixi culpes (que n’hi ha i no són poques). I entre treball i porra, tingueu clar que l’únic imprescindible és el treball, ara i sempre. I pegar algú altre amb una porra no és cap treball, és una agressió amb violència. I si qui rep té raó, aleshores això ja no té nom.

Jordi Martí Font

El proper 5 de novembre, el Consell de Mallorca aprovarà el Pla de Carreteres, sense haver fet cap estudi de les necessitats de mobilitat de la població, ni cap pla integral de mobilitat que contempli la necessitat de fomentar Transport Públic per a contrarestar la utilització en massa i abusiva dels cotxes que hi ha.

El Pla de Carreteres s'ha previst que es desenvolupi en dues fases de vuit anys i a més de ser una gran barbaritat, el cost econòmic (1.878.768.000 euros) resulta insultant a la vista de les dificultats que manifesten per a fer inversions en la extensió i millora de la xarxa ferroviària.

Dossier del GOB sobre el Pla de Carreteres

Ja ha sortit el número 11 de la revista

Temps de la Memòria

«Massa Crítica» necessita col·laboradors

Benvolguts companys ambientòlegs,

Aquest correu va dirigit a tots aquells que tenguin vinculació amb el món de la bicicleta i la mobilitat sostenible, ja sigui com a usuaris, ja sigui com a tècnics.

Estic cercant col·laboradors, persones que vulguin escriure articles de manera periòdica o ocasional, de tot allò que tingui a veure amb la bicicleta urbana.

---

Ofereixo:

Espai web amb domini propi i fàcil de trobar

Cap cost ( no es molt car, però ja m'encarrego jo de les despeses de

registre i hosting)

Un lloc específic per la temàtica

Nom d'usuari propi per a cada autor

Parc tècnica enllestida, i projecte engegat ( ja és operatiu i ja hi

ha altres col·laboradors que escriuen de manera regular)

---

Deman:

Persones coneixedores del tema

Articles amb rigor

Opinions raonades

Compromís de continuïtat

Qui estigui interessat, que m'enviï un correu.

Salutacions,

Joan, de «Massa Crítica»