Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Aquest dijous 2 de juliol,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

El col·lectiu Massa Crítica, a més d'animar a participar a les bicicletades convocades per diferents entitats que es van organitzant, recorda als seus simpatitzants que la propera sortida serà com sempre, el primer dijous del mes de juny, és a dir, el dia 4 a les 19.30 hores des de la Plaça d'Espanya. Ja que el 5 de juny es celebra el «Dia Mundial del Medi Ambient» volem completar l'activitat de la bicicletada amb el taller previ a la sortida --dia 4 a les 18.30 a la mateixa Plaça d'Espanya-- per fabricar cartells relatius a les avantatges de circular amb bicicleta per ciutat: «Una bici un cotxe menys», «Deixa el vici agafa la bici», «Transport saludable i econòmic», etc.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies, tothom està convidat el dilluns dia 8 de juny a les 19.30 hores.

Us hi esperem!

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

Massa Crítica

971 207 441

Emergir significa sortir a la superfície, en les situacions d'emergència, tot emergeix i aleshores queda en evidència, la ineptitud dels responsables institucionals, la cobdícia d'aquells que es lucren amb les necessitats col·lectives, les misèries materials i morals amb les quals convivim quotidianament i davant les quals la indiferència i la indolència induïdes naturalitzen les iniquitats i injustícies.

Efectivament, el sistema econòmic i social en el qual vivim, basat en l'egoisme i la competència, saboteja de continu la solidaritat i potencia l'aïllament, i aleshores abans de les catàstrofes i les emergències apareixem com a inermes i impotents.

Però com si l'evidència dels mals en potència hi fossin.

Vegem, des de fa dècades els sistemes de sanejament són obsolets, la desatenció de les condicions bàsiques per a una vida digna per a les majories és motiu de propaganda política, però els interessos creats poden més i tot es posterga per a més endavant.

Les situacions d'emergència tot ho despullen, la fragilitat institucional, l'endèmica corruptela funcional a la dominació, la manipulació informativa.

Queda en evidència quina és la vertadera seguretat, no la relacionada a les propietats materials, sinó que les que han de veure amb la vida i la mort, amb les atencions de la salut pública. La vertadera vulnerabilitat a la qual estem sotmesos gràcies a les estructures socials injustes.

Ja en el segle XVIII, Daniel Defoe, l'autor de Robinson Crusoe, deixà un testimoni interessant en el seu Diari de l'any de la pesta, crònica magistral de les epidèmies europees.

En la passada centúria, Albert Camus en la seva novel·la La pesta, mostra com de sobte sorgeixen els abnegats disposats a qualsevol solidaritat i els miserables que lluny de contribuir a escampar xarxes solidàries especules amb les seves investidures patètiques.

Les pestes, les epidèmies i les pandèmies no han d'incitar-nos al pànic, sinó a les accions col·lectives, solidàries, altruistes i, també, a la reflexió sobre la vertadera importància de les formes d'organització social que preserven de la destrucció de la vida i no que la potenciïn.

Carlos A. Solero

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.

En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.

Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.

És per això que «Xarxa De Consumidors amb Llengua» engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d'enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat no pot rentar-se les mans com si no tingués cap responsabilitat en aquest tema de les televisions en català, sinó que ha de col·laborar en l'esforç de les autonomies.

Si us plau entreu a:

www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu-ne les instruccions i envieu-la.

«Gent Activa» convoca una concentració a favor de l'alliberament sexual a Palma. Serà demà dissabte 27 de juny a les 19 hores, al carrer de Sant Miquel, just davant l'església.

***

Manifest de «Gent Activa Palma» amb motiu del «Dia per l'alliberament lèsbic, gai, transsexual i bisexual»

Benvolgudes companyes i companys, bon vespre a tothom.

Una vegada més, ens hem reunit avui per reivindicar els nostres drets com a persones que som. Uns drets, però, que des dels sectors més reaccionaris de la societat se'ns volen negar, encara. Precisament, hem triat aquest indret, devora aquesta església, per cridar ben fort davant d’aquells que per molt que vulguin esborrar-nos i eliminar-nos, nosaltres passam de la seva incultura i estimam i ens ho muntam com volem, com molt bé indica el lema de la diada d'enguany.

Malauradament, en els últims temps estam tornant a patir una revifalla del pensament homòfob, lesbofòbic, transfòbic i bifòbic que ens demostra que queda molta feina a fer per aconseguir la plena igualtat. Els avenços legislatius i jurídics que hem aconseguit (el reconeixement legal del matrimoni entre persones del mateix sexe o l’adopció d’infants) no han aconseguit anar al fons del problema, que no és altre que la vigència encara d’un model de societat profundament conservador, patriarcal i heterosexista. Un model que no és combatut amb tota la vehemència i des d'on caldria: el món de l'ensenyament.

Precisament enguany la nostra reivindicació es centra en el tractament de la diversitat afectivosexual en el sector de l’educació. Un punt que consideram clau i fonamental a l'hora d'inculcar als nins i a les nines el valors realment democràtics i d'acceptació d'aquesta pluralitat de relacions interpersonals. En aquest sentit, és molt preocupant que dins dels nous atacs i agressions moltes tinguin lloc a les aules. Dissortadament, cada vegada són més freqüents els casos d'assetjament, discriminació i fins i tot de violència física als centres educatius, pel fet de tenir una orientació sexual diferent a aquella considerada "normal" i políticament correcta. Podríem posar multitud d'exemples i ens adonaríem que un percentatge significatiu del jovent està farcit de prejudicis que ha rebut d’aquesta educació ultraconservadora i masclista.

Un cas model del que no s'hauria de tolerar mai l'hem viscut fa unes setmanes al col·legi Mare Alberta. En aquest col·legi es desqualifiquen les persones homosexuals titllant-les de "malaltes", com va denunciar el pare d'una alumna del centre. Un fet més propi dels moments més tenebrosos del nacionalcatolicisme franquista que no pas de l'any 2009. Des de Gent Activa consideram veritablement escandalós i un flagrant atemptat contra els drets humans que en centres educatius es permetin i autoritzin autèntiques aberracions antipedagògiques, amb una claríssima intencionalitat d'adoctrinament envers els infants.

No obstant això, hem de ser conscients que les discriminacions s'estenen per molts altres àmbits, com ara el dels cossos de seguretat i la policia. En aquest sentit, volem recordar el cas de dos policies locals de Palma que han estat jutjats recentment per vexacions, tortures i humiliacions a les dependències policíaques de Sant Ferran contra un home presumiblement a la seva orientació sexual. Des de Gent Activa consideram inacceptable i vergonyós que des de la Regidoria d'Igualtat i Drets Cívics s'hagi fet tan poca feina, que l’activitat passi pràcticament inadvertida i que el ciutadà desconegui totalment quina és la seva funció. Pensam que hi ha una manca d'informació i sobretot una gran incompetència a l'hora de resoldre fets tan greus com els abans esmentats, tenint en compte que els dos agents són funcionaris públics, en teoria al servei de les persones.

Des del nostre col·lectiu ho volem deixar ben palès: sovint el tracte que es rep és senzillament denigrant i difamatori, la qual cosa en un país veritablement democràtic implicaria responsabilitats adequadament depurades. La lluita, idò, no està guanyada ni de bon tros. Per això, nosaltres, des de Gent Activa, continuarem denunciant i defensant el dret a viure i a gaudir de la nostra sexualitat com ens doni la gana. Tant si els agrada com si no, ens tindran sempre al davant i no ens deixarem trepitjar; cridarem ben alt i clar: Superau la ignorància; estima i munta-t'ho com vulguis!

Hem  de ser dignes d'aquelles companyes i companys que fa 40 anys en un bar de Greenwich Village a Nova York començaren a rebel·lar-se, a fer-se sentir, pagant la seva valentia amb la pròpia vida.

Des d'aquest lloc, amb tota la càrrega que suposa realitzar aquest acte devora d’un símbol d'opressió com el que tenim al costat, convidam a tothom a continuar amb la lluita. Cadascú des de l'àmbit que vulgui i pugui, però en cap cas sense defallir. Serà un camí llarg i difícil, però al final acabarem per arraconar als que ens volen llevar la nostra veu i la nostra identitat.

La lluita continua, superau la vostra ignorància i estima i munta-t’ho com vulguis!

Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra assistència...

Gent Activa Palma

Aprofitam per convidar a tothom a continuar la festa i la reivindicació a la gala que ha organitzat «Ben Amics» a partir de les 20 hores al mirador Remígia Caubet, just davant Rosamar.

Au idò, salut a totes i a tots i... a divertir-se!

Al metro i al carrer, a totes les llibreries del país i a l'interior de les cases, des de fa uns mesos els llibres de Stieg Larsson són presents tothora i polvoritzen els rècords de vendes un darrere de l'altre. L'edició de les tres novel·les que formen de la trilogia «Millenium»: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire, ha trasbalsat la indústria editorial europea. En només tres novel·les, Larsson ens ha fet visible una Suècia ben allunyada dels tòpics que sovint alguns s'aprenen de memòria per no haver d'estar permanentment oberts a nova informació. Larsson ens apropa al món que hi ha darrere del mirall de la Suècia socialdemòcrata en forma de novel·la negra. I ho fa amb un estil àgil i clar, amb un domini de l'argument i els ritmes narratius espectacular, i amb uns personatges peculiars i allunyats també dels tòpics. El resultat són tres artefactes literaris que fan gaudir tant qui hi busca una bona història ben explicada i punt com qui hi vol llegir el retrat decadent i alhora colpidor de les estructures socials del país de la socialdemocràcia. Tant de bo tots els best sellers fossin així.

Larsson, mort d'un infart el 9 de novembre del 2004 just abans que es publiqués la primera de les obres, era un periodista especialitzat en la denúncia i l'elaboració d'informacions al voltant de l'extrema dreta sueca. Als vint anys ja era corresponsal als països escandinaus de la revista anglesa Searchlight, especialitzada en antiracisme i antifeixisme i ja vivia amb Eva Gabrielsson, la seva companya durant 32 anys que no veurà ni un cèntim de les seves milionàries vendes perquè la seva unió vital era feta sense papers. Larsson i Gabrielsson s'havien conegut als 18 anys en una manifestació contra la guerra de Vietnam. En aquell moment, ell era membre del Partit Socialista i, als anys 80 del segle XX, els dos se'n van anar a viure a Estocolm. Allí, Larsson va treballar, entre altres feines, per a una important empresa de publicitat i com a reporter a la guerra d'Eritrea; alhora, la seva militància política el va portar a ser membre de la Lliga Comunista de Treballadors, que va abandonar al 1987 molest per l'autoritarisme de l'organització.

La seva feina en forma d'articles a la Fundació Expo i a la revista del mateix nom, que havia fundat el 1995 i de la qual n'era el redactor en cap, la va reunir en cinc llibres, sempre com a coautor. Hi tracta àmpliament les relacions dels membres dels moviments racistes i d'extrema dreta amb l'stablishment suec, de forma especial amb el món industrial i financer. Allí com aquí, els feixistes organitzats fa temps que han deixat de ser una anècdota de cap de setmana per esdevenir una realitat preocupant. De fet, un company seu de professió va ser assassinat amb un cotxe bomba per l'extrema dreta sueca. Seria una bona iniciativa, ara que l'èxit de les tres novel·les ha estat impressionant, que alguna editorial s'interessés per traduir els llibres que recullen els articles i les investigacions del periodista, entre els quals destaquen Extremisme de dreta i Els demòcrates suecs: el moviment nacional.

Les tres novel·les de Larsson doten els lectors de dos personatges que caldrà posar en la nòmina de candidats a ser els veritables antiherois del segle XXI. D'una banda, tenim el periodista Mikael Blomkvist, que des de la revista Millenium es dedica a destapar escàndols financers i que funciona com un alter ego de l'autor. De l'altra, hi ha la Lisbeth Salander, una jove hacker de vint-i-pocs anys, un personatge que segons el mateix autor està inspirat en el personatge infantil i llibertari Pippi Langstrump. Amb ells, la trilogia novel·lística també suggereix un camí: l'aliança de la saviesa amb la radicalitat, del pensament reflexiu amb la tècnica i la rapidesa, i de la sensibilitat amb la mala bava... tot per fer front als mateixos a què es va enfrontar Larsson tota la seva vida, feixistes i racistes, tant si porten el cap rapat com si vesteixen vestits cars.

Jordi Martí Font

Demà dijous 25 de juny acaba el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

Génesis (2005)

de Marie Pérennou i Claude Nuridsany

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

El proper divendres 26 de juny, , dins les festes de Sant Pere, a partir de les 19 hores, al carrer Coliseu d'Esporles, Sa Figuera organitza un «Mercadet d'Intercanvi».

Si teniu coses que estan en bon estat però que ja no utilitzeu, podeu dur-les al mercadet i agafar lliurement tot allò que vos agradi. Tot s'hi val: des de roba, llibres i música fins a mobles, bicicletes i videojocs.

El mercadet serà un experiment d'economia alternativa per fomentar la cultura de l'intercanvi i de la reutilització.

Tothom hi està convidat!

El centenari dels fets sagnants de la Setmana Tràgica i l'inic afusellament del suposat instigador, Francesc Ferrer i Guàrdia, al fossat del castell de Montjuïc estan donant lloc a un vibrant conjunt d'actes commemoratius, entre els quals em crida l'atenció l'èxit del recorregut guiat pels escenaris dels fets que organitza cada dissabte Biblioteques de Barcelona fins al 25 de juliol amb el títol La Setmana Tràgica a peu de carrer. La quantitat de persones inscrites a cadascuna de les 12 edicions setmanals del recorregut s'ha limitat a trenta per raons operatives. Però el límit ha estat ràpidament assolit, i aquest fet ha generat una llarga llista d'espera.

Aquesta senzilla iniciativa low cost és un mètode de divulgació històrica d'alta eficàcia. Consisteix a combinar la força evocadora dels espais protagonistes amb les documentades explicacions de l'autor de l'itinerari i el seu guió, Marc Iglesias (amb la col·laboració de Paula Monteiro), les dramatitzacions a càrrec dels actors Joan Rodríguez i Andrei Kozinets, i les il·lustracions musicals de Pablo Andrés Giménez, per explicar i ambientar tots els assistents a cada punt de l'itinerari. Entre altres peces, el jove flautista argentí resident a Barcelona Pablo Andrés Giménez ha compost per a l'ocasió el tema instrumental La Setmana Tràgica, tan carregat de talent com el seu recent disc, titulat El paso del tiempo, enregistrat a duo amb el guitarrista argentí Guillermo Rizzotto entre les sonores parets medievals del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Les barbaritats de la Setmana Tràgica, preludi de les de la guerra civil, han de ser conegudes amb ulls d'avui gràcies a idees com aquesta.

Xavier Febrés

(El Periódico de Catalunya, 22-06-09)

Des de l'organització de les Jornades d'Agroecologia de Mallorca vos anunciem:

«Entrecavant espais, enfilant idees. II Jornades d'Agroecologia de Mallorca»

Les quals se celebraran els dies 27, 28 i 29 d'agost de 2009, al llogaret de Ruberts (Sencelles).

En breu, farem públic el programa detallat de les jornades.

A part, aprofitem per lliurar-vos el Manifest de les «I Jornades d'Agroecologia de Mallorca. Sembrant Moviment», realitzades el mes de setembre de 2008, a Esporles.

Mallorca Agroecològica

Comissió de difusió

Xavier: 649 321 930

Aina: 655 791 625