Ateneu Llibertari Estel Negre

Carta oberta a: Primer Ministre Yasuo Fukuda (Japó), Primer Ministre Stephen Harper (Canadà), President Nicolas Sarkozy (França), Cancellera Angela Merkel (Alemanya), Primer Ministre Silvio Berlusconi (Itàlia), President Dmitry Medvedev (Rússia), Primer Ministre Gordon Brown (Regne Unit), President George W. Bush (Estats Units).

Aquest any, els vuit governs més rics del món (el G8) es reuneixen amb una crisi alimentària global com a teló de fons. Amb els preus dels aliments més elevats dels últims cinquanta anys, els líders analitzen les omnipresents "caresties d'aliments" que amenacen amb desestabilitzar dotzenes de països. Però l'empitjorament de la fam és el resultat de la inflació, no de cap carestia d'aliments. De fet, el món produeix més menjar del que la població mundial és capaç de consumir.

L'origen de la crisi alimentària no és l’escassetat, sinó les fallides polítiques econòmiques defensades llarg temps pel G8, a saber, la liberalització del comerç i de la indústria de l'agricultura. Aquestes polítiques, que tracten el menjar com una mercaderia més que com un dret humà, ens han conduït a un canvi climàtic caòtic, a la dependència del petroli i a l'esgotament dels recursos terrestres i aqüífers de la Terra tant com a l'actual crisi alimentària.

I encara així, en la seva recerca de solucions, el G8 està considerant ampliar el suport a les mateixes mesures que han causat tots aquests de problemes. Al capdavant de les discussions a Japó es troben les crides a majors reduccions de les tarifes, més plantacions d'agrocombustibles, més cultius genèticament modificats i un major ús dels pesticides químics i els fertilitzants sintetitzats a partir del petroli.

Cap d'aquestes mesures pot resoldre la crisi alimentària mundial. No obstant això, sí que poden incrementar els beneficis rècord de les corporacions del sector agrícola. Existeixen solucions viables a la crisi alimentària, però aquestes no sorgiran de l'estreta recerca de beneficis i interessos financers de les corporacions multinacionals.

Des de fa 30 anys, el G8 ha insistit que les corporacions substitueixin els governs en la creació i implementació de polítiques agrícoles nacionals en els països més empobrits del món. Aquesta exigència ni ha maximitzat l'eficiència ni ha reduït la pobresa, tal com prometia. De fet, ha estat el començament d'un creixement agut de la fam i la malnutrició. Com el Banc Mundial mateix ha reconegut en el seu Informe del Desenvolupament Mundial del 2008, el sector privat ha fallat com substitut del govern pel que fa a l'agricultura.

De fet, les corporacions no tenen cap deure legal a reduir la pobresa o combatre la fam en el món. Els governs, incloent el G8 —i no el sector privat— són els únics autoritzats per a resoldre la crisi alimentària global. El marc internacional dels drets humans, que els governs estan obligats a preservar, és el punt de partida obligat per a un New Deal en l'agricultura. En particular, els drets humans dels petits agricultors, la majoria dels quals homes i dones indígenes, han de ser protegits per a afrontar el desafiament doble d'alimentar a la població i protegir el planeta.

Com a dones defensores dels drets humans que treballem amb comunitats situades en la primera línia de la crisi alimentària global, hem fet una crida al G8 a promoure un desplaçament mundial de l'agricultura industrial a la sostenible, i a activar les polítiques econòmiques necessàries per a afavorir aquesta transició.

L'imperatiu de l'agricultura sostenible

L'abril del 2008, l'Observatori Internacional de Ciència i Tecnologia Agrícoles (IAASTD en les seves sigles angleses) va publicar un estudi independent de quatre anys dut a terme per més de 400 experts. L'estudi estava copatrocinat pel Banc Mundial i diferents agències de les Nacions Unides i protegit per més de 60 governs. Aquest informe confirma que l'agricultura a gran escala i químicament intensiva és una de les principals responsables de la pol·lució, del canvi climàtic, la desforestació, la desigualtat social, i de la diversitat agrícola, tant la biològica com la cultural. L'estudi insta a una revisió fonamental de la política agrícola i la seva reconducció cap als cultius sostenibles, incloent l'agricultura a petita escala i l'orgànica.

L'informe del IAASTD inclou nombrosos estudis creïbles que demostren que les granges de cultius orgànics pertanyents a petits propietaris poden produir el suficient menjar per a tota la població mundial i al mateix temps evitar la destrucció mediambiental associada amb l'agricultura industrial.

Ens agradaria emfatitzar que el suport als petits agricultors hauria d'incloure un esment especial a les dones, que són les que produïxen la majoria dels aliments del món. És més, en la major part d'Àfrica, on la crisi alimentària provoca estralls, les dones conreen i processen el 80% dels aliments.

No obstant això, la capacitat d'aquests agricultors està fortament afeblida per les lleis i els costums que discriminen les dones. En molts països, les dones que conreen els aliments que sostenen la majoria de la població ni tan sols són reconegudes com agricultors. Se'ls nega el dret a posseir la seva pròpia terra i són excloses dels programes governamentals que faciliten l'accés al crèdit, les llavors, les eines i la formació.

Per això demanem al G8 que:

· Reconegui la discriminació de gènere com una amenaça a la seguretat alimentària mundial;

· Faci respectar els drets dels camperols d'acord amb les convencions internacionals i les organitzacions sindicals;

· Doni suport a les polítiques nacionals que proporcionin als petits agricultors accés a la terra, les llavors, el rec, el crèdit i altres recursos, així com que faci respectar el dret dels agricultors a prendre decisions sobre l'ús de la terra i la producció d'aliments, i a l'accés a la informació per a prendre-les.

L'imperatiu de les polítiques econòmiques sostenibles

Un New Deal mundial en l'agricultura requereix no solament de diferents maneres de conrear la terra, sinó d'una nova política mediambiental per a la producció alimentària i el comerç agrícola. Les polítiques nacionals, incloent la inversió, la subvenció i la investigació, així com les normes internacionals del comerç, han de ser reconduïdes cap al suport dels petits agricultors i de l'agricultura sostenibles. Amb aquesta fi, el G8 hauria de:

1. Acabar amb la dependència alimentària

El G8, a través del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, ha reclamat als països en vies de desenvolupament que redueixin el seu suport als petits agricultors, redueixin les inversions en la producció d'aliments, retallin dràsticament les tarifes que protegien l'agricultura nacional, desmantellin les fronteres comercials que en un temps van estabilitzar els preus dels aliments i desplacin l'ús de la terra de la producció d'aliments a l'agricultura per a l'exportació.

Els països en vies de desenvolupament van ser forçats a acceptar aquestes demandes com a condicions indispensables per a obtenir els préstecs amb els quals pagar els seus deutes amb les institucions financeres, bancs per al desenvolupament i governs de l'hemisferi nord. És més, és el mateix G8 en gran mida el responsable de la crisi del deute extern, provocada pels enormes préstecs concedits a règims il·legítims i dècades de costosos projectes, tots ells mal concebuts.

Les polítiques econòmiques reclamades pel G8 han destruït els mitjans de vida dels petits agricultors en l'hemisferi sud, deixant milions de persones a la mercè dels mercats internacionals en la compra dels seus aliments bàsics. El canvi dels cultius de la producció d'aliments a la rendibilitat dels mateixos ha significat que les dones, responsables del cultiu d'aliments, hagin perdut l'accés a la terra cultivable més valuosa. Com a resultat, les famílies rurals han perdut la seva principal font de menjar i nutrició.

Les polítiques econòmiques portades a terme pel G8 han anat transformant els països productors d'aliments de l'hemisferi sud en importadors nets d'aliments. En els 60, els països en vies de desenvolupament gaudien d'un excedent en el comerç agrícola de 7 bilions de dòlars a l'any. Avui, gairebé tres de cada quatre països en vies de desenvolupament són importadors nets d'aliments, a pesar de tenir la capacitat per a alimentar-se a si mateixos.

Fem una crida al G8 a:

· Avançar en el compromís parcial realitzat en la reunió del G8 en el 2005 a Escòcia per a la cancel·lació del deute i aprovar de manera immediata i incondicional la cancel·lació del deute a tots els països en vies de desenvolupament;

· Permetre als governs determinar les seves pròpies polítiques agrícoles en consulta amb els seus ciutadans;

· Instituir mecanismes internacionals per a l'estabilització del mercat que protegeixin els mitjans de vida dels agricultors i garanteixin aliments assequibles per a tota la població;

· Donar suport a la crida de Jacques Diouf, Secretari General de les Nacions Unides per a l'Organització de l'Agricultura i els Aliments (FAO en les seves sigles angleses), perquè es possibiliti als països en vies de desenvolupament aconseguir l'acte-suficiència alimentària.

2. Canviar les regles del comerç

Les normes comercials promogudes pel G8 i administrades per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) han conduït a la fallida a milions d'agricultors en els països pobres, minat el rol de la dona en l'agricultura i contribuït a l'actual crisi alimentària.

L'Acord de l'Organització Mundial del Comerç per a l'Agricultura prohibeix als governs en l'hemisferi sud proporcionar als agricultors subsidis o llavors a baix cost, entre altres recursos. Aquests agricultors han estat convertits en "un mercat" per a les companyies internacionals de l'agribusiness dedicades a vendre llavors, pesticides i fertilitzants.

Les dones, que tradicionalment són les responsables de la conservació, l'intercanvi i el cultiu de llavors, es troben amenaçades per l'acord de l'OMC relatiu als drets de la propietat intel·lectual. Garantint les patents a les corporacions, l'OMC transfereix la propietat de les llavors -la base per a tota agricultura- de les dones agricultores a les corporacions multinacionals.

L'OMC ha permès als països rics subvencionar l'agricultura corporativa al ritme de mil milions de dòlars al dia. Les subvencions permeten a les companyies amb seu en l'hemisferi nord vendre menjar internacionalment a un preu inferior al cost de producció. Recentment, el Secretari britànic per al Desenvolupament Internacional, Douglas Alexander, va estimar que les subvencions a les companyies de l'agribusiness de l'hemisferi Nord costen als grangers de l'hemisferi sud uns 100 mil milions de dòlars a l'any en concepte de renda perduda, perquè els petits agricultors no poden competir amb el menjar subvencionat importada.

Per això demanem al G8 que:

· Reconegui que el menjar és el primer i més important dret humà, i només secundàriament un bé comerciable;

· Doni suport a un procés per a l'establiment d'una Convenció internacional que resituï l'acord de l'OMC sobre l'agricultura. Una Convenció d'aquest tipus hauria de defensar els drets humans per complet i implementar el concepte de sobirania alimentària, segons el qual les comunitats controlin els seus propis sistemes alimentaris;

· Respecti els drets dels petits agricultors a estalviar i intercanviar llavors entre comunitats i internacionalment;

· Iniciï la conversió dels subsidis agrícoles nacionals de suport a l'agribusiness a incentius per a una agricultura sostenible, incloent les petites granges i les granges orgàniques.

Aquestes demandes reflecteixen els drets i les prioritats dels productors d'aliments mundials, en particular les dones del camp, qui són directament responsables de l'alimentació de la majoria de la població del món.

Una qüestió central de les nostres propostes polítiques és la comprensió que els desafiaments mundials respecte al menjar, el canvi climàtic i l'esgotament dels recursos naturals estan interrelacionats i que han de ser resolts en conjunt. Les polítiques que tracten de resoldre un aspecte del problema aprofundint un altre tan sols empitjoraran la crisi en el seu conjunt. Així passa amb la decisió dels EUA i la Unió Europea de subvencionar la conversió dels cultius d'aliments en cultius per a l'elaboració de biocombustibles: el canvi efectuat segons les demandes energètiques a costa de les necessitats alimentàries ha exacerbat enormement l'actual crisi alimentària.

Instem el G8 a afermar solucions integrades a la crisi alimentària en el marc dels drets humans. Aquest marc, més que el de la recerca de majors beneficis de les corporacions, té tot el potencial per a construir polítiques que puguin resoldre la crisi alimentària mundial juntament amb altres assumptes urgents del canvi climàtic i el desenvolupament que han ocupat al G8.

Cordialment:

Vivian Stromberg, MADRE, EUA; Rose Cunningham, Wangki Tangni Women's Center, Centro de Mujeres Wangki Tangni, Nicaragua; Adriana Gonzalez, LIMPAL, Colombia; Sandra Gonzalez Maldonado, Comité de Trabajadoras de la Maquila Bárcenas, Guatemala; Anne Sosin, KOFAVIV - Komisyon Fanm Viktim pou Viktim, The Commission of Women Victims for Victims, Haiti.