Ateneu Llibertari Estel Negre

El passat 11 de juliol ha estat assassinada d'una punyalada Rosa Pazos, anarquista sevillana i activista transsexual.

Rosa sempre deia que algun dia la matarien, però ningú no li va fer cas. Tristament els fets han acabat per donar-li la raó: sabem pels mitjans de comunicació que va ser trobada morta pels bombers al seu domicili el passat 11 de juliol; només després de l'autòpsia practicada a l'Institut Anatomicoforense es va saber que la causa de la mort havia estat una punyalada al tòrax, per la qual cosa s'han obert diligències judicials i s'ha decretat el secret del sumari.

Durant la seva vida molt poca gent la va acceptar tal i com era, ni tan sols sa família, i molt pocs li van fer cas, però lluny d'acoquinar-se es va enfrontar sempre al rebuig de la societat per la seva triple condició de transsexual, anarquista i malalta.

Rosa ha estat una lluitadora tota sa vida, pel seu dret a ser reconeguda com a dona, pel seu dret a una atenció mèdica com cal, pel seu dret a la integració social i laboral, pel seu dret a la llibertat d'expressió, pel seu dret a la intimitat, etc. Una lluita constant i desigual que sempre ha plantejat des d'una perspectiva llibertària i que l'ha portat a denunciar sistemàticament les institucions i els poders públics, la burocràcia dels quals, com en tantes ocasions, gairebé sempre ha convertit en paper banyat tots aquests drets.

Durant anys, les seves camisetes, les seves pancartes, els seus actes de protesta, les seves representacions davant els jutjats, les seves denúncies al SAS, a la policia i als jutjats, han estat freqüentment menyspreats, ridiculitzats --i aquí incloem el desafortunat i transfòbic comunicat de l'agència EFE que dóna notícia de la seva mort--, però en totes aquestes manifestacions es fa palès la denúncia de la hipocresia d'uns poders públics que sempre miren a l'altra banda.

Rosa mai no va estar afiliada a la CNT, la seva manera de ser i les seves circumstàncies personals la portaren a actuar de manera individual i independent, però no per això va deixar de col·laborar amb el sindicat i de mostrar la seva solidaritat en totes les lluites que hem tingut: de manera discreta, sense cridar l'atenció, gairebé anònimament, ha fet costat conflictes èpics com ara les vagues dels fematers de Tomares o la de la grua municipal i ha aportat el seu suport en totes aquelles lluites sindicals i socials que ha pogut.

Des de la Federació Local de Sindicats de Sevilla de la CNT-AIT volem fer públic el nostres reconeixement a la companya Rosa Pazos, així com expressar la nostra més profunda consternació per la notícia del seu assassinat, alhora que exigim a les institucions judicials i policíaques el ràpid esclariment dels fets i la imposició de les conseqüències penals que corresponguin als responsables de la seva mort.

Federació Local de Sindicats de Sevilla de la CNT-AIT