Ateneu Llibertari Estel Negre

Millor que ens comencem a oblidar de celebrar els 50 anys de la famosa revolta de París

Semblava com, d'una manera o altra, la pràctica totalitat dels que escrivien sobre aquest assumpte se sentien obligats a marcar distància, a través de diferents estratègies teòriques (el que n'ha quedat i el que no n'ha quedat, l'herència positiva i totes les patologies socials transmeses, la dreta i la seva voluntat de rescriure la història, etcètera), d'aquells successos, i una coincidència així potser es mereix un moment d'atenció.

En un altre lloc i en el marc d'un debat diferent, jo mateix escrivia no fa gaire que el maig del 68 s'havia convertit en un "lloc simbòlic de pelegrinatge per als que han fet la cinquantena". Després d'excusar-me per l'autocita, m'atreveixo a afirmar que potser aquest sigui un fil del qual valgui la pena tibar per explicar tanta distància.

No pretenc passar revista a tots els articles rellevants que s'han publicat durant aquest mes llarg, ni, menys encara, assenyalar amb el dit cap opinió. L'autèntica intenció d'aquest text és la ben modesta de voler mostrar fins a quin punt aquest esdeveniment concret que solem subsumir sota la rúbrica maig del 68 exemplifica bastant bé una manera de relacionar-nos amb el nostre propi passat. Una manera que --més enllà de la coneguda retòrica sobre els beneficis que comporta no deixar caure en l'oblit les experiències passades, especialment per no perseverar en els errors-- conté més aviat una voluntat de defugir l'examen crític de la història, especialment sobre aquells episodis en els quals, d'una manera o altra, ens vam veure involucrats.

D'entrada, hi ha un primer denominador comú entre un ampli sector dels crítics/displicents que han anat escrivint en relació a aquest tema i que bé es podria enunciar així: aquell maig ja no té res a veure amb nosaltres. Per a tots aquests articulistes, els esdeveniments parisencs estarien remetent a un temps, a una circumstància, a un escenari polític, social i cultural, amb el qual no els és possible identificar-se, al qual no poden referir cap experiència personal, del qual, en definitiva, només els és donat fer una anàlisi teòrica, anàloga a la que podrien fer d'un altre moment igualment llunyà.

Un segon denominador comú el compartirien precisament els que, a diferència dels del primer grup, reivindiquen la dimensió viscuda dels esmentats fets com l'element clau per a la seva anàlisi. D'aquesta immediatesa amb els fets mateixos no deriva una fidelitat a les seves posicions de llavors, com s'adverteix des del començament d'aquest article, sinó més aviat al contrari. És com si, sense atrevir-se a dir-ho d'una manera gaire oberta, ens volguessin transmetre als lectors un missatge semblant a aquest: qui més autoritzat que jo, que vaig passar per tot allò, per mudar de pell i adoptar ara la posició teòrica i política que consideri més convenient (per allunyada que quedi del meu origen).

Els dos grups, per allunyats que puguin semblar en principi, comparteixen un supòsit gens obvi: que la consciència dels individus que van viure una determinada situació constitueix l'indicador més valuós i fiable del sentit i l'abast d'aquesta. Però ens sobren arguments per provar que la condició de protagonista de cap manera garanteix l'adequat coneixement del que a l'individu li va passant (a vegades fins i tot al contrari: el més directament afectat per una cosa és l'últim d'assabentar-se'n).

Potser, en el fons, en cap moment es va tractar d'entendre el que va passar, sinó d'una altra cosa, anticipada en l'autocita del principi. Maig del 68 fa molt que es va convertir en l'episodi fundacional de l'èpica d'una generació. Aquesta funció ni redimeix ni condemna (al cap i a la fi, totes les generacions que han existit a la història han procedit de manera semblant). Però sí que explica una cosa important. La generació presumptament seixanta-vuitista és una generació amortitzada des de gairebé tots els punts de vista. La generalitzada reserva a tot el que va protagonitzar expressa en gran mesura la prevenció de molts per aquest grup. Potser els que van viure aquella primavera necessiten emancipar-se (més val tard que mai) d'una icona generacional que s'ha acabat convertint en un autèntic superjo tutelar. I potser els fets mateixos requereixin, per alliberar l'explosiva càrrega d'excés que sempre van contenir, desprendre's del marcatge dels que s'entossudeixen --reivindicant la condició de protagonistes o de legítims hereus, tant hi fa a aquests efectes-- a apropiar-se'ls.

De tota manera, i per si de cas, millor que ens comencem a oblidar de celebrar els 50 anys d'aquell famós maig. Decididament, la commemoració ja no dóna més de si.

Manuel Cruz,

catedràtic de Filosofia de la UB i director de la revista Barcelona Metrópolis

(El Periódico de Catalunya, 31-05-08)

Divendres 30 de maig

a les 21.30 hores a Sa Recreativa de Felanitx

La situació dels transgènics a Mallorca

Projecció del documental

Tranxgènia, la història del cuc i el panís

Després de la projecció s’obrirà una xerrada amb la participació de membres de la campanya «Mallorca Lliure de Transgènics».

Tranxgènia, la història del cuc i el panís (Regne d'Espanya, 2007). Direcció i guió: Col·lectiu Serindípia. Durada: 37 min.

Els Transgènics, sense fer gaire soroll, són cada vegada més presents en les nostres vides; des del camp del productor fins al plat dels consumidors. En base a l’experiència local de Catalunya i Aragó, aquest documental fa un recorregut pels diferents nodes d’acció (consum, salut, coneixement, sistema productiu, entorn) i exposa el conflicte que es genera quan aquesta nova biotecnologia impedeix el desenvolupament del model ecològic alternatiu de producció i consum.

Ho organitza:

Jann-Marc Rouillan

Paul de Épinettes o la mixomatosis panóptica

Pepitas de calabaza & Llaüt

Logronyo – Barcelona, 2008

Aquesta novel·la --inspirada en experiències viscudes i personatges reals-- és una denúncia descarnada del sistema penitenciari actual, un sistema que manté suspesos en el buit milers i milers d'éssers humans, apartant-los per no incomodar la mirada de la ciutadania benpensant. Narra la trepidant història de Paul d’Épinettes, que es diu així pel barri parisenc d’Épinettes, on, després de la Segona Guerra Mundial, es va construir una «cèlebre» presó de menors. Robatoris, atracaments, amistat, camaraderia, amor i traïció ordeixen aquesta història que esbossa l'ascens i la caiguda de la vida en rebel·lia.

Jann-Marc Rouillan (abans Jean-Marc) va néixer el 1952 a Auch (França). El seu activisme l’ha dut a passar mitja vida a la presó, per la qual cosa coneix de primera mà tot allò de què parla en aquest llibre. En l'actualitat es troba en règim de tercer grau i treballa a l'editorial marsellesa Agone, i ha escrit Prolétarie précaire. Notes et réflexions sur le nouveau sujet de classe, Glucksamschlipszig: le roman du GLUK, Lettre à Jules, La part des loups, Le capital humain, De mémoire, Chroniques carcérales, a més d'Odio las mañanas.

Mitjançant un acord entre l'associació Aquaverde i Google s'ha creat un nou buscador per ajudar a repoblar l'Amazones i els boscos de tot el món. Es diu www.ecoogler.com i funciona ben igual que el buscador www.google.com, però cada cop que el facem servir es donarà un fulla i moltes fulles fan un arbre. Ja porten més de 1.500 arbres plantats.

Fes córrer aquesta iniciativa que encara que és «light» i gens revolucionària, sempre és millor que no res.

Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable.

En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas i el carbó que cada vegada més, estan i estaran en declivi. Tard o d'hora doncs, haurem d'aprendre a viure en un món de baixa energia perquè ni tota la tecnologia del món, ni totes les renovables juntes podran aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes. Perquè cap invenció podrà negar-se a veure que de planeta només en tenim un, maltractat, espoliat, contaminat i assaltat en tota la seva fragilitat.

El canvi climàtic és una conseqüència del nostre model de vida, un avís que ens indica que estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en un sistema de creixement de la producció i del consum tan gran que no és gratuït, que té implicacions, una d'elles l'augment constant de les emissions. No podem aturar el canvi climàtic sense decréixer.

A més, haurem d'aprendre a viure en un món nou, en un món en crisi, crisi de l'alimentació que amb el model de vida actual depèn del transport de mercaderies completament insostenible arreu del món, que depèn al mateix temps, dels combustibles fòssils que declinen. Una alimentació cada cop menys variada, menys pròpia i més dependent de la compra de llavors a grans multinacionals. Més imprevisible per a la salut degut a la generalització dels transgènics, menys abundant si seguim pensant que és millor dedicar la terra a plantar aliments per alimentar els cotxes, enlloc de plantar per alimentar les persones.

Per altra banda, molt del mal que anem fent dia a dia, incansablement contra l'ecosistema pot arribar a ser irreversible. Vivim a costa de l'extracció d'uns materials que han costat a la terra milions d'anys de produir, amb una flota pesquera que pot pescar més del que pot arribar a haver-hi al mar. La desertització avança i la biodiversitat es redueix dràsticament. La tecnologia ens ha permès guanyar momentàniament l'assalt contra el planeta, guanyar temps de manera que anem deu passes davant seu, i el seu ritme natural de regeneració no ens pot seguir. Anem massa ràpid, i més tard o més d'hora haurem de frenar. Nosaltres no volem esperar a tallar fins l'últim arbre per adonar-nos que els diners no es poden menjar.

Per si no n'hi ha prou, el sistema financer i econòmic actual és també i en gran part, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra esclavització sense precedents. Un sistema que crea els diners del no res i que a sobre, ens cobra interessos. Un sistema que necessita que seguim consumint, que seguim creixent, demanant crèdits i pagant els nostres deutes per a seguir funcionant. Un sistema que no té en compte el valor real de les coses, governat amb les regles d'uns pocs per tal d'explotar als altres i destrossar el nostre medi i mitjà de vida. Volem lluitar contra un sistema econòmic que ens condemna a la precarietat, volem deixar de viure explotades per un sistema que sembla que no té cares però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.

Davant d'això, no ens quedem de braços plegats. Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa, respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanviï, i creï amb les persones i organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement, i dedicar-nos a practicar el decreixement.

Pedalem per una vida on decidim nosaltres. La crítica és necessària però necessitem projectes, necessitem idees, necessitem veure que hi ha alternatives possibles. Alguns diran que som utòpics. Els utòpics són ells!

Us apunteu a la marxa?

Per adhesions al manifest i suport: aquí         

re-voltes

932170623

Per un coneixement lliure i compartit, el 14 de maig s'ha inaugurat la primera assessoria legal especialitzada en alliberar als ciutadans de l'SGAE i les demés entitats de gestió de drets d'autoria, a preus populars.

Exgae aposta per altres formes de circulació de la cultura.

Darrera l'Exgae hi ha d'entrada 24 persones i entitats, i està enfocada a informar i ajudar a la ciutadania en general i en particular a assessorar comerços, creadors, artistes i productors.

exgae.net