Ateneu Llibertari Estel Negre

El festival per una cultura lliure i alliberadora, reivindicador de l'art independent i dissident, popularitzador de la festa no mercantilitzada, «Desviat» es celebra anualment de manera autogestionària a l'Alt Empordà. Se n'han realitzat tres (2004, 2006 i 2007) i han passat tot tipus d'espectacles (circ, música de tota casta, dansa, dj, assaigs audiovisuals, obres plàstiques, presentació de llibres, curtmetratges, recitals poètics, teatre...) i tota mena d'artistes.

I ara «Desviat» travessa la Mediterrània i ve a Mallorca.

Sota el nom «Jornades d'art i de revolució» els coordinadors del «Desviat» (Carlus Jové i Blai Dalmau) ens oferiran cinc cèntims del que és aquest festival.

...

Jornades d'art i revolució

Divendres 16 de maig, a les 20 hores

Ateneu Llibertari Estel Negre

Xerrada:

Folk i compromís, de Joe Hill a Johnny Cash

a càrrec de Carlus Jové

Carlus Jové, autor del llibre Joe Hill. Sindicalisme con banda sonora (Viejo Topo, 2006), ens explicarà les relacions entre música i revolució, a través de la vida de Joe Hill, revolucionari i músic nord-americà, un sindicalista que feia cançons. A més veurem i escoltarem la música de Joe Hill interpretada per altres autors, mostrant-nos les seves lletres punyents, divertides i revolucionàries, alhora que l'evolució del concepte música-revolta en altres autors.

***

Dissabte 17 de maig

Ateneu Llibertari Estel Negre

Projeccions

17 hores: Curtmetratge Crítica de la separació (1961), de Guy Debord (versió original francesa amb subtítols en català)

Critica de la Separació és un curtmetratge de Guy Debord (1931-1994), cineasta i revolucionari francès, estrateg de la subversió, membre fundador de la Internacional Situacionista i escriptor del llibre La Societat de l'Espectacle. L'estil i la radicalitat d'aquest autor han fet que sigui per a molts una de les estrelles més lluminoses del segle XX, de fet, alguns comentaristes no han dubtat en qualificar el seu principal llibre com «el nou Capital», cosa que a mesura que passa el temps es va corroborant, en veure com totes les seves tesis són verificades en els esdeveniments i transformacions socials . L'interès que està despertant avui en dia aquest autor lúcid i irreverent és creixent, i així, a part de nombroses edicions en tots els idiomes de les seves obres escrites, recentment s'ha realitzat un cicle de projeccions de les seves pel·lícules per tot França. Crítica de la Separació és una bella reflexió sobre la nostra època i sobre la misèria i el simulacre que inunda bona part de les relacions socials en l'actualitat, i no obstant, en aquest mateixa dura crítica es poden veure les possibilitats de vida plena, plaent i poètica que existeixen sota el nus de la soga que ens estreny.

---

18 hores: Projeccions dels muntatges audiovisuals No-Vida i Reformar la estructura, presentats pel seu autor, Blai Dalmau

---

19.30 hores: Projecció del documental TMB: la lluita pels dos dies, presentat pel seu autor, Carlus Jové

Aquest curt documental narra la vaga de fam que quatre conductors d’autobusos de TMB van mantenir el Nadal del 2007 en suport a la reivindicació de dos dies de descans setmanal per a tot el planter. Aquest documental és un work-in-progress que s'anirà completant a mida que la lluita dels conductors avanci.

...

Aquestes «Jornades d'art i revolució» estan organitzades per l'Ateneu Llibertari Estel Negre i per la revista Détourné.

Us hi esperem!

S'ha convocat una concentració dissabte a les 18 hores a la plaça de Cort, per exigir la llibertat del pres polític Francesc Argemí, condemnat a dos anys i set mesos de presó per presumptes injúries al Regne d'Espanya.

Ho convoca: Comitè de Solidaritat amb en Franki

Franki llibertat!

El dilluns 28 d'abril a primera hora del matí, quan en Francesc Argemí sortia de casa per anar a la feina, una patrulla dels Mossos d'Esquadra vestida de paisà el va detenir i, després de portar-lo a la Presó Model de Barcelona, va ser traslladat a la de Can Brians.

Els fets es remunten a la Festa Major de Terrassa, l'any 2002, quan una cercavila festiva que demanava la retirada de les banderes espanyola i europea del balcó de l'ajuntament va ser durament reprimida per la Policia Municipal. Mesos més tard, alguns policies van denunciar dues persones com a responsables d'haver intentat despenjar la bandera espanyola i d'haver-los agredit. L'Ajuntament de Terrassa, governat per PSC, ICV i ERC, també s'hi personava com a part afectada reclamant els diners que costava la bandera suposadament danyada. Com a resultat, la Fiscalia va formular una petició de 3 anys i 6 mesos de presó pels càrrecs d’ultratge a Espanya, atemptat a l'autoritat, lesions i desordres. El judici se celebrà finalment l'any 2004 i la sentència condemnava en Franki a 2 anys i 7 mesos de presó.

Com a resultat de la pressió popular, l'Ajuntament de Terrassa va sol·licitar un indult l'any 2005 que va ser denegat un any més tard. Tots els recursos presentats des de llavors per la defensa d'en Franki han estat denegats o desestimats. Ara el cas es portarà directament al Tribunal d'Estrasburg. Però de moment el resultat ja el coneixem: un jove treballador i estudiant d'Història, membre actiu de diferents col·lectius de la ciutat, està avui a presó pel sol fet d'utilitzar el seu dret a la llibertat d'expressió.

Per tot plegat, denunciem:

1. Les irregularitats comeses durant el judici en què es va vulnerar el dret de defensa i la presumpció d'innocència: els policies podien identificar en Franki com un dels participants de la cercavila però no com un dels suposats autors dels delictes imputats.

2. Les irregularitats durant el procés de detenció d'en Franki, ja que no li va ser comunicada de manera preceptiva l'ordre d'ingrés a presó.

3. L'aplicació ja massa reiterativa d'unes lleis penals arreu de l'Estat Espanyol, més pròpies d'un estat d'excepció que d'un estat democràtic, que vulneren el dret a la llibertat d'expressió dels ciutadans i de manera especial dels moviments socials i polítics de base.

Tots i totes, que estem avui aquí a ciutat, compartim amb en Franki les ganes i la força per denunciar les injustícies socials, reivindicar els drets individuals i col·lectius dels pobles i, davant de tot, recordar als mals governants que la política es fa al carrer.

Ara més que mai, no ens cansarem  de cridar:

Solidaritat amb en Franki! Franki llibertat!

www.llibertatfranki.org

Aportacions econòmiques: 2074 0103 27 3136041049

Passi de vídeo + Sopar vegetarià benèfic

Divendres 9 de maig a les 20 hores

al local de la CNT

El 7 de maig de 2008 els set detinguts i empresonats a Grècia després de les mobilitzacions contra la Cimera de ministres de la Unió Europea seran jutjats a la ciutat grega de Salònica.

Els fets van ser força mediàtics perquè «Els 7 de Tesalònica» van romandre sis mesos empresonats. Només van ser alliberats després de fer una vaga de fam de 53 dies i d'una intensa campanya de mobilitzacions i d'accions de caire internacional.

Aquesta setmana nombroses mostres de solidaritat i d'actes de suport es realitzaran arreu del món.

Per conèixer més sobre aquest procés podeu escoltar l'entrevista realitzada per Onda Expansiva a Hary Ladis, advocat que s'encarrega de la defensa dels companys.

Us hi esperem!

Demà dijous 8 de maig comença el cicle de cinema sobre la precarietat laboral que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Casas Viejas (1983)

de José Luis López del Río

Casas Viejas és el primer llargmetratge de José Luis López del Río, el rodatge del qual va durar 24 mesos, i no va rebre cap subvenció del Ministeri de Cultura ni de la Junta d'Andalusia; sinó al contrari: obstacles per a la seva realització i comercialització posterior, amenaces de l'aleshores general en cap de l'Estat Major de l'Exèrcit espanyol, així com el segrest de la còpia original per part de Filmoteca Espanyola. L'única raó és tal vegada el fet de relatar perfectament uns fets històrics, on la violència organitzada per les forces de l'«ordre» són poc comuns. O perquè pot fer que es desposseeixi d'una falsa reputació als anarquistes d'ahir i d'avui, on es reconeix que les úniques idees veritablement llegítimes són les que no desitgen ser domesticades ni subjugades per cap govern ni capital.  La pel·lícula es desenvolupa durant la II República amb un govern socialista en el poder, són èpoques de gana i misèria als pobles d'Andalusia, i milers de treballadors de la regió estan afiliats a la CNT,  ja que saben que el sindicat és la seva eina de lluita. El gener de 1933 un fallit alçament anarquista deixa la gaditana pedania de Casas Viejas com a residu insurgent. Després de la proclamació del Comunisme Llibertari, el poble ha d'abandonar el setge a la caserna de la Guàrdia Civil després del reforç de l'enemic. La repressió de la republicana Guàrdia d'Assalt es va materialitzar en l'incendi i metrallament de la cabana on vivien el vell Seisdedos i la seva família, això sumat al vil afusellament l'endemà de diversos homes del poble crea la vergonyosa xifra de dues desenes de morts. La classe obrera i progressista comença llavors a acusar d'assassins Azaña i el seu govern,  tant al carrer com en el Parlament, els debats del qual il·lustren l'inici i final d'aquesta pel·lícula.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Dijous 8 de maig a les 20.00 hores

Casas Viejas

(1983, Estat espanyol, dirigida per José Luis López del Río)

***

Dijous 15 de maig a les 20.0 hores

La suerte dormida

(2003, Estat espanyol, dirigida per Ángeles González-Sinde)

***

Dijous 22 de maig a les 20.0 hores

Maquilapolis (Ciudad de fábricas)

(2002, Mèxic, dirigida per Vicky Funari i Sergio de la Torre)

***

Tots el actes es duran a terme al local de CNT Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La Junta Directiva de l’Associació d’Usuaris del Tren,  front a les reivindicacions dels batles d’Inca i Manacor de soterrar el tren en aquests municipis, volem manifestar el nostre total desacord amb aquests projectes que no responen a les prioritats de millora del transport ferroviari a Mallorca.

 Si hi ha unes característiques que poden definir el nostre Transport Públic a les Illes, aquestes son:  deficient, insuficient, escàs i precari.

Més de quaranta anys d’inversió pública en infrastructures per a que utilitzem el cotxe,  afegit al nul interès de l’administració per a que disposem de un  transport públic eficient, ens han convertit en la Comunitat Autònoma que més abusa del cotxe particular.

Soterrar el tren a Inca o Manacor, no respon a cap necessitat del transport públic,  respon a una idea equivocada del que es un transport ferroviari eficient i també a una possible especulació urbanística.  Les veritables necessitats del transport ferroviari son: el desdoblament de la via entre Inca i l’Enllaç, l’electrificació de totes les línies i fer arribar el tren fins Artà, l’Aeroport i Alcudia.

Com a usuaris del tren no podem admetre,  que els escassos recursos econòmics que s’han d’invertir per a millorar i ampliar el nostre sistema ferroviari, puguin tornar a ser utilitzats en tant mal criteri com en la legislatura passada.   Grans inversions en obres faraòniques que no responen a les necessitats reals que tenim, que no augmenten significativament la capacitat de transport, la eficiència o la qualitat del servei i son en definitiva una bona excusa per a fer bons negocis especulant amb els doblers de tots.

Soterrar el tren, implica desviar importants recursos econòmics per fer unes grans obres que no beneficien als usuaris ni al transport públic i a més suposa invertir en un model de tren menys útil que un tren en superfície, lleuger i de baix impacte.

No es tracte tant de invertir molt si no de invertir en allò que realment necessitem, en la direcció de transvasar i guanyar el màxim possible d’usuaris del cotxe particular per a el transport ferroviari.

A Mallorca hi ha una manca evident de difusió pública dels nous models de trens elèctrics: el TrenTram (tramvies lleugers, silenciosos,  nets,  accessibles,) amb moltes prestacions tècniques i de seguretat que s’estan implantant per tot Europa i a molts d’indrets de l’estat espanyol. Pensem que és urgent i necessari, que la Conselleria de Mobilitat, realitzi una bona tasca de informació i sensibilització destinada a aquella part de la població d’aquests municipis (Inca i Manacor) que estan molt influenciats per uns representants polítics que demostren que els hi importa molt poc el transport ferroviari.

Per acabar,  volem manifestar la nostra satisfacció davant l’anunci fet pel President del Govern de les Illes Balears, de prioritzar les inversions ferroviàries en l’electrificació de la línia Palma-Inca. És un primer pas indispensable per incrementar freqüències, reduir temps en els trajectes i guanyar en comoditat per a tothom que viatgi amb tren.

30 d’abril de 2008

Guillem Ramis i Canyelles

Portaveu de l’Associació d’Usuaris del Tren

626 374 551