Ateneu Llibertari Estel Negre

Vivim immersos en un model de vida impossible de mantenir, indesitjable i injust. El sistema actual, basat en el creixement exponencial i infinit que no té en compte la lògica empírica de la finitud de recursos del planeta, ens està portant i ens portarà a viure en un món inhabitable.

En gran part, el nostre model de vida es basa en l'explotació dels recursos energètics fòssils i finits com el petroli, el gas i el carbó que cada vegada més, estan i estaran en declivi. Tard o d'hora doncs, haurem d'aprendre a viure en un món de baixa energia perquè ni tota la tecnologia del món, ni totes les renovables juntes podran aconseguir que seguim vivint com si tinguéssim tres planetes. Perquè cap invenció podrà negar-se a veure que de planeta només en tenim un, maltractat, espoliat, contaminat i assaltat en tota la seva fragilitat.

El canvi climàtic és una conseqüència del nostre model de vida, un avís que ens indica que estem vivint per sobre de les nostres possibilitats en un sistema de creixement de la producció i del consum tan gran que no és gratuït, que té implicacions, una d'elles l'augment constant de les emissions. No podem aturar el canvi climàtic sense decréixer.

A més, haurem d'aprendre a viure en un món nou, en un món en crisi, crisi de l'alimentació que amb el model de vida actual depèn del transport de mercaderies completament insostenible arreu del món, que depèn al mateix temps, dels combustibles fòssils que declinen. Una alimentació cada cop menys variada, menys pròpia i més dependent de la compra de llavors a grans multinacionals. Més imprevisible per a la salut degut a la generalització dels transgènics, menys abundant si seguim pensant que és millor dedicar la terra a plantar aliments per alimentar els cotxes, enlloc de plantar per alimentar les persones.

Per altra banda, molt del mal que anem fent dia a dia, incansablement contra l'ecosistema pot arribar a ser irreversible. Vivim a costa de l'extracció d'uns materials que han costat a la terra milions d'anys de produir, amb una flota pesquera que pot pescar més del que pot arribar a haver-hi al mar. La desertització avança i la biodiversitat es redueix dràsticament. La tecnologia ens ha permès guanyar momentàniament l'assalt contra el planeta, guanyar temps de manera que anem deu passes davant seu, i el seu ritme natural de regeneració no ens pot seguir. Anem massa ràpid, i més tard o més d'hora haurem de frenar. Nosaltres no volem esperar a tallar fins l'últim arbre per adonar-nos que els diners no es poden menjar.

Per si no n'hi ha prou, el sistema financer i econòmic actual és també i en gran part, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra esclavització sense precedents. Un sistema que crea els diners del no res i que a sobre, ens cobra interessos. Un sistema que necessita que seguim consumint, que seguim creixent, demanant crèdits i pagant els nostres deutes per a seguir funcionant. Un sistema que no té en compte el valor real de les coses, governat amb les regles d'uns pocs per tal d'explotar als altres i destrossar el nostre medi i mitjà de vida. Volem lluitar contra un sistema econòmic que ens condemna a la precarietat, volem deixar de viure explotades per un sistema que sembla que no té cares però que sabem clarament que no és producte d'una mà invisible.

Davant d'això, no ens quedem de braços plegats. Posem en Marxa el decreixement perquè és Temps de Re-voltes, perquè és necessari construir una altra manera de viure, i perquè per fer-ho, cal conèixer com vivim i a on porta el model de vida que ens estan venent. És hora de començar una Marxa, respectuosa amb la natura, que recorri, visiti, intercanviï, i creï amb les persones i organitzacions locals de cada territori. És hora d'alliberar-nos del poder del sistema dominant, d'organitzar la insubmissió, de reagrupar-nos, de prioritzar les alternatives, i d'interconnectar-les unes amb les altres. És hora de deixar de treballar per l'economia de creixement, i dedicar-nos a practicar el decreixement.

Pedalem per una vida on decidim nosaltres. La crítica és necessària però necessitem projectes, necessitem idees, necessitem veure que hi ha alternatives possibles. Alguns diran que som utòpics. Els utòpics són ells!

Us apunteu a la marxa?

Per adhesions al manifest i suport: aquí         

re-voltes

932170623