Ateneu Llibertari Estel Negre

Bellver es retroba amb la memòria històrica de 1936

Cort destapà ahir dues plaques en homenatge als represaliats a l’Illa arran de l’alçament del 36

Restituir la memòria d’aquells que patiren els fets i les conseqüències del 1936. Aquesta és la feina que des de fa uns anys realitza l’Associació per a la Recuperació de la Memòria històrica que ahir, juntament amb l’Ajuntament de Palma, destaparen a Bellver dues plaques en record als centenars de víctimes de l’alçament feixista. El camí que uneix l’entrada del bosc fins al polvorí fou el primer punt de trobada del prop del centenar de persones assistents l’acte. Aquell camí fou aplanat pels presos del cop d’Estat del 19 de juliol i, ara, setanta anys després, una placa guardarà el seu record. La suor d’aquells homes obligats a realitzar treballs forçats es veu reconegut. La regidora de Cultura, Nanda Ramon, i Catalina Moià, filla de Baltasar Moià tancat a Can Mir, foren les encarregades de descobrir la placa en un acte carregat d’emotivitat.

El pati d’armes del Castell de Bellver fou la segona aturada de l’acte d’ahir. Damunt del cadafal, la presidenta de l’Associació, Maria Antònia Oliver, presentà els familiars d’alguns dels homes assassinats pel franquisme. Joan Lacomba, Leni Jordà, «néta d’Antoni Jordà, republicà, socialista i pinero», com definí ella mateixa, i Miquel Montserrat foren els encarregats de llegir algunes de les cartes que els seus parents enviaven a la família mentre estaven tancats al Castell. Cap dels tres tornà a ca seva amb vida, és més, ningú sap encara on descansen els seus ossos.

Les cartes llegides ahir pels familiars presenten un element en comú, el llenguatge planer a través del qual aquells homes intentaven tranquil·litzar les seves famílies. Unes línies que servien per demostrar la seva existència. «Que encara eren vius», com definí el membre de l’Associació Manuel Suárez. «Entre aquestes parets arribà a haver-hi 800 persones tancades a l’hora, mentre que a Can Mir arribaren a ser 900 detinguts», explicà Suárez. Quatre represeliats de la dictadura també volgueren ser presents a l’acte. Gabriel Riera, tancat a Can Mir; Magdalena Nebot; Llorenç Noguera, també pres als Caputxins; i Joan Huertas, empresonat al mateix castell de Bellver; foren els vertaders protagonistes d’un matí en què els sentiments es mostraren a flor de pell. «A la una de la matinada de l’1 de setembre em dugueren aquí pres», foren unes de les poques paraules que Joan Huertas aconseguí expressar entre llàgrimes arran de tant de patiment.

Just després, la batlessa de Palma, Aina Calvo, i el mateix Huertas destaparen una placa en memòria de totes les persones que arran de la repressió feixista foren perseguides i fins i tot assassinades. El pati d’armes del Castell ret, a la fi, un petit homenatge als demòcrates.

F. Marí (Palma)

(Diari de Balears, 21-10-07)

Acte d'homenatge als presos que patiren la repressió franquista

Trobada a l'aparcament de l'esplanada del Castell de Bellver a les 11.45 hores per descobrir la placa d'homenatge als presos del Castell que construïren el camí amb treballs forçats. Intervindran autoritats i testimonis.

Acte al Castell a les 13.00 hores. Intervindran representants de Memòria de Mallorca, familiars de presos, antics presos del Castell i autoritats municipals.

Ho organitza: Ajuntament de Palma i Associació Memòria de Mallorca.

Us hi esperem!

Avui, 18 d'octubre de 2007, a les 21.00 hores, Sebastià Serra (catedràtic d'Història Contemporània de la UIB i president de l'Institut d'Estudis Baleàrics), presentarà al Teatre Principal de Santanyí, el llibre de Cristòfol-Miquel Sbert El caciquisme i el seu temps. Santanyí (1868-1936). El contraban, editat per Documenta Balear.

L'autor estudia en profunditat com sa Geneta, cacic fort i únic, es relaciona en tots els àmbits de la vida local. Es complementa amb una història del contraban a Santanyí, la sortida que el mar va brindar a un poble castigat per la pobresa.

Us hi esperem!

Demà dijous 18 d'octubre, a les 20.00 hores al local de CNT Palma, continua el Cicle de cinema anticapitalista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat. Aportem a continuació una petita sinopsi de la segona pel·lícula:

La pesadilla de Darwin (2004)

de Hubert Sauper

Durant la dècada dels anys 60, al cor de l'Àfrica, una nova espècie animal va ser introduïda al Llac Victòria com un petit experiment científic. La perca del Nil, va resultar ser un voraç depredador que va arrasar amb totes les espècies autòctones d'aquest gegantí llac. El nou peix es va multiplicar ràpidament, i avui en dia els seus blancs filets continuen sent exportats al voltant del món. Enormes avions de càrrega de l'antiga Unió Soviètica arriben diàriament per recollir els últims carregaments de pesca i, a canvi, descarreguen una desagradable mercaderia...

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Combatió por la libertad en Cataluña durante la Guerra Civil y se exilió en Toulouse

Los anarquistas de 1936 tenían un bello lema: «La libertad no se da, se toma». Algunos se entregaron a él y decidieron que valía la pena intentar ser libre. Para ellos, entre los que se contó Joan Sans Sicart, fallecido el pasado 30 de septiembre en Toulouse (Francia), la libertad era la de hoy. Porque afirmaban que una de las principales trampas del capitalismo es comprar el hoy a cambio de la libertad de mañana. Como si no fuera evidente que siempre habrá un mañana que comprar con la dependencia de hoy.

Joan Sans vivía en la ciudad de Toulouse (muy cerca de donde lo hizo hasta su muerte Federica Montseny, de quien fue su secretario). Y en su casa guardaba amorosamente la bandera de la 26ª División, sucesora directa de la Columna Durruti, en honor de uno de los dirigentes anarquistas que murió en el frente de Madrid, en un episodio confuso, intentando evitar que la rebelión fascista de 1936 acabara con su libertad.

Sans fue un anarquista de vieja escuela; es decir, partidario de la supresión de las patrias, y convencido de que las fronteras son más fruto de los intereses de la burguesía que de la naturaleza de las cosas.

Movilizado tras la sublevación del general Francisco Franco, fue destinado primero a Cadaqués y luego nombrado comisario del Batallón de Choque de la 26ª División. Hay quien ha escrito que participó en la defensa de Cataluña. Pero él hubiera rechazado esa descripción.

Luchó en defensa de la libertad y de la clase obrera. Porque Sans Sicart estaba convencido de la existencia de las clases sociales, entendidas en el sentido anarco-comunista del término: agrupaciones voluntarias de personas con intereses comunes frente a otras con intereses contradictorios.

La rebelión facciosa le pilló con 21 años. Cuando marchó al exilio, tenía 24. En medio quedaron sus luchas en los frentes del Ebro y del Segre. Es decir, en los confines de Cataluña, pero él entendió siempre que era en los límites de la libertad.

Deja una obra que es testimonio de una esperanza ilusionada, de una convicción en la capacidad del hombre para cambiar el mundo y abolir la explotación.

Su último texto fue El dia de les sirenes. El triomf anarquista el 19 de juliol de 1936, publicado en Pagès Editors; Barcelona, 2007 (El día de las sirenas. El triunfo anarquista del 19 de julio de 1936). Atrás quedaron otras obras: Escoltant el meu avi (Escuchando a mi abuelo), Comisario de guerra en el exilio, Reflexiones de un libertario.

Ha muerto, pero ha intentado afianzar la idea de que hay cosas posibles, entre ellas, que la humanidad tenga un futuro mejor.

Francesc Arroyo

(El País, 16-10-07)

Ja tenim a les llibreries una novetat d'Edicions del Moixet Demagog: Conflicto social y pensamiento anarquista en Menorca (1897-1936), d'Ignacio Martín Jiménez.

L'autor, Ignacio Martín Jiménez (Valladolid, 1964), és doctor en Història Contemporània, professor d'Història i autor de nombrosos materials didàctics multimèdia. Entre els seus camps d'investigació està la Guerra Civil i la repressió franquista, el primer franquisme, la història de l'educació a Espanya, la implantació del cinema i els comportaments socials a començaments del segle XX. Podeu trobar articles seus a revistes com Historia 16, Revista Menorca o Historia Contemporánea.

Ignacio Martínez fa un estudi del moviment llibertari menorquí a través del periòdic llibertari El Porvenir del Obrero; un moviment que va ser molt actiu i ric en expressions i desenvolupat en un indret tan limitat geogràficament com és l'illa de Menorca.

Amb aquest volum l'editorial obre una nova col·lecció que es diu «Sol i Llibertat», que vol donar a conèixer la història llibertària d'aquestes terres. El títol de la col·lecció recull el nom d'un grup anarquista d'Inca (Mallorca) molt actiu als anys trenta.

Voleu una altra globalització? No us perdeu, doncs, un dels esdeveniments de l’any:

La cita és del 7 al 10 de novembre a Expo Bancomer (Santa Fé) a Mèxic DF

Hi ha moltes modalitats d’especular. Si es fa a l’engròs i en el marc del sistema econòmic hegemònic, el capitalisme descarnat, la iniciativa correspon al món privat. El sector turístic i residencial n’és un testimoni clar. Però Mèxic és especial: allà, des dels anys 60, l’empenta per turistitzar al màxim tot el país prové de l’aparell de l’Estat. Després d’Acapulco els 50, els 70 van veure el naixement de «Cancún», el nou paradís d’iniciativa estatal a Quintana Roo, en territori maia. Durant els 90, l’impuls donat a nous polígons turístics per part dels presidents mexicans de l’oligarquia bé del PRI bé del PAN és cada cop més esborronador.L’estat mexicà, conegut pels seus vasos comunicants amb el narcotràfic i l’esclavatge de les classes populars a les maquilas que serveixen els interessos dels EUA, ha radicalitzat el seu tomb proturístic apostant per atreure el màxim d’inversions especulatives possibles. Per seduir aquests capitals ha creat un poderós aparell de propaganda que fa empal·lidir les agències turístiques catalanes o europees: el Fondo nacional de Fomento del Turismo (Fonatur). Aquest ens és una autèntica plataforma de colonització turística i residencial de Mèxic. Ara mateix té en marxa cinc polígons industrials turístics i residencials tant al vessant caribeny com pacífic: Cancún, Ixtapa, Los Cabos (ja molt castigats) i Huatulco i Loreto (arrencant amb diversos macroprojectes).

Bona part dels beneficiaria d’aquesta aposta són les transnacionals turístiques espanyoles i catalanes. Així, un 65% de les més de 50.000 habitacions de Cancún i la «Riviera Maia» estan controlades per TNC hoteleres nostrades (en aquest ordre, per Barceló, NH, Riu, Sol Meliá, Iberostar, Fiesta/Sirenis,…).

Entre els invents més potents per atreure l’especulació immobiliària hi ha l’anomenada «Bolsa Mexicana de Inversión Inmobiliaria y Turística». Aquesta «borsa», promoguda pel l’estat mexicà amb nombrosos espònsors globals de dubtosa reputació, es presenta amb un cinisme mai no vist enlloc, ja que ofereix productes especulatius de tipus immobiliari i especulatiu allà on els inversors internacionals vulguin i com vulguin. Basta apuntar-se gratuïtament via internet per conèixer un «portfolio» de megaprojectes d’inversió sense cap consideració pel paisatge i l’ambient de Mèxic i al marge de qualsevol planificació democràtica del territori i de tota responsabilitat social.

Mèxic s’ha de conèixer per aprendre un cas de país amb una forta tradició d’estat, pública, de caràcter oligàrquic convertida en un instrument al diktat de fons d’inversió, TNC turístiques i líders econòmics estrangers que només tenen un valor ètic: especular sense fronteres, sense lleis, sense mirament amb ningú. Amb l’ajut inestimable, però, d’Espanya i l’esquerra pija.

Iceberg (Turisme / Planeta)

A totes les entitats socials, sindicals i ciutadanes de Mallorca

Ahir dia 10 d'octubre, es varen reunir, al Casal d'Entitats Ciutadanes i convocats per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, representants de les següents entitats: ATTAC, CGT, EU, Federació d'AAVV de Palma, Plataforma Salvem la Real i STEI-i. Com ja s'havia anunciat en la convocatòria, el motiu era l'anàlisi de la greu situació creada per l'anunci del Govern de les Illes Balears de continuar el projecte de l'hospital de referència als terrenys de Son Espases.

La representant d'Esquerra Unida va explicar com es veuen les coses des del seu partit.

L'anàlisi de les entitats socials coincidí en que aquesta decisió ha estat la més fàcil (cedir davant els poders fàctics) i gravíssima per als interessos generals. En primer lloc, pel desastre mediambiental, cultural, ecològic i social que suposa donar-li continuïtat el projecte del PP sobre l'hospital. Es dóna com a segur, que una de les conseqüències directes de l'hospital a Son Espases serà la construcció del segon cinturó, per atendre la enorme demanda viària que hi haurà. També suposa un mal precedent que durà més dificultats objectives per aturar els altres projectes especulatius i agressius que hi ha en marxa (Ses Fontanelles, Port Adriano, Façana Marítima, etc.). A més, els assistents coincideixen en que aquesta decisió suposa un trencament en la confiança cap a un govern (amb tots els que hi formen part) triat justament per fer el contrari del que ara fan.

Davant d'aquesta situació, els representants de les entitats assistents coincideixen en la necessitat d'aixecar la veu de protesta ciutadana, en demanda de rectificació d'una decisió que perjudica als ciutadans i al futur de Mallorca, i veuen la conveniència de ajuntar forces per fer palesa la indignació per aquests fets. En aquest sentit, es fa una crida a la consciència ciutadana per a que, donada la importància dels moments que vivim, es faci un esforç unitari per defensar Mallorca i a les futures generacions davant, l'especulació i la destrucció.

És per això que s'acorda convocar a totes les entitats que puguin compartir aquesta necessitat, per a una reunió, el proper dimarts, dia 16 d'octubre, a les 20.00 hores, al Casal d'Entitats Ciutadanes de Palma (carrer Montenegro, 8), per a preparar una convocatòria de mobilització ciutadana, en protesta per la decisió del Govern sobre Son Espases, i en demanda de rectificació.

Els representants de les entitats assistents

12 d'octubre «Día de la Raza»

José Miguel Villarroya