Ateneu Llibertari Estel Negre

Demà dijous 11 d’octubre, a les 20.00 hores al local de CNT Palma, comença el Cicle de cinema anticapitalista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat. Aportem a continuació una petita sinopsi de la primera pel·lícula:

Mafalda (la pel·lícula) (1979)

de Carlos Márquez

Els personatges del dibuixant argentí Quino ens presenten un divertit llargmetratge amb el qual podrem gaudir de les seves aventures més esbojarrades, una visió crítica del món dels adults que ens farà passar la millor de les estones.

Us hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La Agencia de Protección de Datos ordena a los arzobispados anotar la apostasía junto al bautismo

En un abrir y cerrar de ojos, llorando por el agua bendita que les caía por el cuerpo, José Luis Tarrío, Salvador Luna y Paquita Alberola recibieron el bautismo. Su ingreso en la Iglesia católica. Los tres eran recién nacidos cuando sus padres decidieron la fe que iban a profesar. Pero todos son ahora ateos convencidos y quieren que la Iglesia deje de contarlos como católicos. Sólo Salvador lo ha conseguido, en el Arzobispado de Málaga. Paquita y José Luis, de Valencia y Madrid, están en ello. No es fácil. La Iglesia católica se resiste.

Ante la imposibilidad de que algunas diócesis acepten sin más, con una mera solicitud, inscribir la pérdida de la fe junto al bautismo, 135 bautizados han acudido a la Agencia de Protección de Datos en el último año y medio para pedir ayuda. Y han ganado. Pero los arzobispados, sobre todo los de Valencia y Madrid, están haciendo caso omiso de las resoluciones de la Agencia y las están recurriendo ante la Audiencia Nacional, que todavía no ha dictado sentencia en ninguno de estos casos. Otros arzobispados, sin embargo, no plantean problemas a los fieles para que dejen de serlo y anotan la apostasía junto al bautismo. Eso sí, lo que no hace ninguna es borrar los datos de los bautizados, como piden algunos.

¿Cuántos católicos hay en España? Es un dato difícil de determinar, pero las encuestas dan cuenta de un cada vez menor interés religioso. El 94% de la población está bautizada, pero sólo el 77% se declaraba católico en el barómetro del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) de julio de 2007. Un 6% menos que hace ocho años. Y, de ellos, más de la mitad casi nunca asiste a misa. Sólo 15 de cada 100 personas que se autodefinen como religiosas van a misa casi todos los domingos y festivos, como mandan los cánones. Las bodas también están dejando de ser católicas. En 2006 fueron un 55% del total, frente al 76% de hace diez años. Los españoles que marcan la casilla de la Iglesia católica en su declaración de la renta -para ceder el 0,52% de su aportación, que será el 0,7% a partir de 2008- han pasado de un 41% en 1991 a un 34% en 2005.

El ejercicio de la apostasía está creciendo, y ya se han hecho varias entregas masivas de solicitudes. Sobre todo en Valencia y Madrid, donde se han presentado casi 5.000 desde 2004. Hay hasta foros especializados en Internet, con formularios y todo tipo de consejos, como apostasia.es. La Conferencia Episcopal dice desconocer el número de apóstatas. Señala que es un tema que llevan directamente las distintas diócesis.

"Yo llevaba mucho tiempo con la idea y finalmente, en enero, me decidí a hacerlo", señala José Luis Tarrío, de 58 años, una de las personas que ha recurrido a la Agencia de Protección de Datos y que ha logrado una resolución favorable. "Soy un ateo convencido y no quiero que digan que hay un 90% de católicos cuando no es así. A mí, que no me cuenten". La Agencia -que señala que los libros de bautismo son bases de datos y que los reclamantes tienen derecho a que se anote al margen de su bautizo que han abandonado la fe-, dio diez días al Arzobispado de Madrid para que lo hiciera. "Pero ha pasado más de un mes y no sé nada. Me imagino que habrán recurrido a los tribunales y yo no tengo dinero para abogados, así que lo dejaré en manos de los de la Agencia. Esto es más difícil que salir de una empresa de telefonía".

Hay grandes diferencias en función de los arzobispados. Jesús González, por ejemplo, no tuvo especiales problemas para apostatar en Zamora. Y en Málaga, por lo general, acceden a anotar la apostasía cuando la persona presenta la solicitud, el nombre de la parroquia del bautismo y una fotocopia compulsada del DNI -"lo que ya retrae a algunas personas, porque cuando vas a compulsar al Ayuntamiento o a la Policía te preguntan que para qué es", se queja el malagueño Salvador Luna-.

"Estas diferencias en función del territorio no tienen sentido", señala la diputada de Izquierda Unida por Valencia, Isaura Navarro. Ella presentó un escrito de apostasía hace tres años y todavía no ha obtenido respuesta. También ha pedido la excomunión, como otras personas que deciden exponer sus pecados para ver si así la Iglesia católica les expulsa. Su grupo presentó una proposición no de ley el año pasado para instar al Gobierno a reformar la ley para que los ciudadanos se puedan dar de baja en las confesiones religiosas de forma rápida y con garantías. "Es parte del derecho constitucional a la libertad religiosa", señala Navarro. La proposición fue rechazada en el Congreso.

"No queremos constar como católicos", concluye Salvador Luna. "Estoy casado con otro hombre y los obispos hacen constantemente declaraciones que me ofenden. No estoy dispuesto a seguir perteneciendo a un club que me rechaza. Tenemos derecho a apostatar y debería ser tan fácil como mandar una carta. No sé por qué quieren tener en sus registros a ateos y homosexuales". Pero la Iglesia católica sigue intentando que los fieles no abandonen. Ante las peticiones el Arzobispado de Madrid responde: "Sentimos su decisión, y lo encomendamos al Señor para que lo ilumine y guíe por el recto camino".

Se registra un hecho histórico

"Los libros de bautismo no son ficheros ni bases de datos, sino un registro que da fe de un hecho histórico", señalan algunas de las cartas que los arzobispados envían a los bautizados que quieren apostatar.

Este es el argumento fundamental de la Iglesia católica. Al no considerarlos ficheros, ni bases de datos, entienden que no se aplica la Ley Orgánica de Protección de Datos. Y, por lo tanto, la Agencia no tendría nada que decir al respecto. Ni tendría, por tanto, potestad para obligar a las diócesis a anotar la apostasía junto al bautismo. Los arzobispados suelen alegar además que no usan ni ceden los datos, por lo que entienden que los bautizados no tienen nada de lo que preocuparse.

En ningún momento entran en el debate de fondo: que los reclamantes no desean seguir formando parte de la Iglesia católica y desean que el abandono de la fe conste en los ficheros de bautismo. Algunas diócesis, sin embargo, sí aceptan la apostasía, y responden a los fieles que, si estos están "firmemente determinados" a abandonar la fe católica y lo hacen en plena libertad, se anotará la decisión en la partida de bautismo y se procederá a la cancelación de su nombre en "cualquier tipo de listado, fichero o base de datos de la Iglesia". Algunas piden que se firme la declaración ante notario y otras no. Cada una aplica su propia ley.

La apostasía se debe anotar

La Agencia de Protección de Datos admite que los registros bautismales son inviolables, según los acuerdos de la Santa Sede con el Estado Español de 1979. Por lo tanto, el asiento en el registro bautismal no se puede borrar. Ni se puede arrancar la hoja en la que consta. Además, la Agencia coincide con la Iglesia en que estos registros hacen referencia al hecho histórico del bautismo.

Pero asegura que sí son bases de datos de carácter personal y que, por lo tanto, su contenido está protegido por la ley. Esta ordena que los datos sean "exactos y puestos al día de forma que respondan con veracidad a la situación actual".

De esta forma, la Agencia no reconoce a los solicitantes el derecho a que se borre su partida bautismal, pero sí a que se anote su decisión de abandonar la Iglesia católica. Algunos apóstatas creen que esta anotación marginal es suficiente. Otros, como el valenciano Sergi Campillo, reivindican su derecho a que el dato del bautizo "desaparezca" de los registros. Su caso está ahora en manos de la Audiencia Nacional y está dispuesto a llegar al Tribunal Constitucional si hace falta. "Es un derecho al que no pienso renunciar, por ciudadanía", señala.

El arzobispado de Valencia, que es el que más reclamaciones recibido ante la Agencia (68), está recurriendo todas las resoluciones. Tanto esta diócesis como la de Madrid han declinado hacer declaraciones.

Mónica C. Belaza (Madrid)

(El País, 07-10-07)

Aquesta carta fou enviada al senyor Antich, que ha fet cas omís, però tornaran venir eleccions que el «tir li hi sortirà per la culata». No vull saber res de dreta, ni d'esquerra ni de ningú. Tots van a lo seu.

Nicolás Nadal Ferrer

***

Benvolgut Honorable Senyor President de la Comunitat de Balears:

Em complau dirigir-me a vostè, no com afiliat al PSOE, però actualment com a simpatitzant i en temps passat vaig ésser el President de l’esmentat partit polític a Capdepera, que me veig afecta’t per l’endemesa que s’ha produït, en la entrada de vostè en la Presidència de la nostre comunitat autònoma.

No li hi vull explicar els fets, ja que me estendria un poc massa i no vull ser un pesat, però li hi explicaré els detalls de la forma i manera que em doni a entendre el millor possible, i així es podrà fer una idea del que li hi vull dir.

Aquest anys passats hi havia un organisme que s’anomenava S’Institut, que gestionava unes certes activitats destinades a la gent gran de la part forana de Mallorca. Activitats diverses, com la que jo formo part, que és una coral de gent gran de Cala Rajada, i d’altres activitats que ara no me venen a la memòria, més ben dit, no me'n recordo. Segons pareix de moment tot això ha quedat suspès, ja que l’actua consellera, que depèn aquestes funcions han quedat suspeses, segons ha dit la senyora Dolça Mulet, que no hi ha pressupost per les esmentades activitats, cosa que és mes que creïble, per les despeses comeses en l’anterior desgovern. Però: s’ha aturat a pensar en quants de monitors s’han quedat sense treball? Quanta gent gran no gaudiran de les activitats dels anys passats? Per més senyes una filla meva s'ha quedat sense treball, per la no contractació dels monitors. No podien començar la legislatura de la manera pitjor! Però això és la política, lo que beneficia a uns, perjudica als altres. Què no ho es de guapo això, aquesta manera dictatorial d’actuar!

Ara bé, ha de pensar una altra cosa, que en les properes eleccions autonòmiques, quant se celebrin, tota la gent afectada no ens votaran, això es tan segur com tenim que morir algun dia, i tal vegada ningú s’hi acostarà a les urnes, ni voldran saber res de votacions, per lo escalivats que han quedat. Jo com a persona major, que som, li hi agrairia que heu pensés una vegada i una altra, dels perjudicis que ha produït la decisió de suspendre les esmentades activitats de la gent gran. Monitors altament qualificats i amb grata concordança amb la gent major. I també pensi que en quatre anys, què pesarà? (Jo els votaré per un jurament fet a la meva mare en vida). Però ara que el Govern Central la destinat una important quantitat de doblers per les carreteres, fet que dóna a entendre, que es disposarà de més capital per altres apartats, com podrien ser en atencions a la gent gran de la nostra Comunitat Autònoma. No oblidi que si fèiem les coses ben fetes, tindrem la merescuda confiança i recompensa de la gent major, en donar-nos el seu vot, però de moment heu tenim molt difícil, per no dir impossible.

Moltes gràcies per l’atenció dispensada, i el saluda molt cordialment

                               Nicolás Nadal Ferrer

Cala Rajada, 17 de setembre de 2007

Cicle de cinema anticapitalista (11/25-10-07)

Dijous 11 d'octubre a les 20.00 hores

Mafalda (la pel·lícula)

(1979, Argentina, dirigida per Carlos Márquez)

***

Dijous 18 d'octubre a les 20.00 hores

La pesadilla de Darwin

(2004, França-Àustria-Bélgica, dirigida per Hubert Sauper)

***

Dijous 25 d'octubre a les 20.00 hores

El taxista ful

(2005, Estat espanyol, dirigida per Jo Sol)

***

Tots els actes es realitzaran al local de CNT Palma

Ho organitza: CNT Palma

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Jornada de solidaritat amb Oaxaca

Dissabte 6 d'octubre, a les 11.30 hores, al carrer Sant Miquel, cantonada amb plaça d'Espanya de Palma

Per al pròxim dia 6 d'octubre la CNT ha organitzat una concentració de repulsa contra els esdeveniments que des de fa un any estan ocorrent en l'Estat mexicà d'Oaxaca, on sindicalistes, població indígena i membres de col·lectius socials estan sent segrestats, empresonats i assassinats a trets per la policia federal. La raó: les mobilitzacions populars que des de fa un any se succeeixen a Oaxaca reivindicant millores socials i econòmiques per a la població civil i treballadora. Aquesta és l'actitud que actualment manté el Govern d'Oaxaca presidit per Ulises Ruiz.

És per tot això que des de CNT impulsem aquesta concentració, per a solidaritzar-nos amb els nostres companys de l'APPO i per demanar el  cessament immediat d'aquestes actituds, la llibertat dels presos polítics d'Oaxaca i l'aparició dels desapareguts, segrestats pel govern mexicà.

Solidaritat internacional amb Oaxaca!

Si vols manifestar la teva solidaritat amb el poble d'Oaxaca, vine a la concentració del dia 6 d'octubre.

T'hi esperem!

Enllaços relacionats:

www.asambleapopulardeoaxaca.com

solidaridadconmexico.blogspot.com

maldeojotv.net

Salut i anarcosindicalisme

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

Aquest dijous 4 d'octubre,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Recorregut:

- Començament: Plaça d'Espanya, Avda. Alexandre Rosselló, Porta de Sant Antoni.

- Canvi de sentit: Plaça d'Espanya, Avda. Comte Sallent, Via Alemanya, Via Roma, La Rambla, Unió, es Born.

- Canvi de sentit: es Born, Jaume III, Catalunya, Via Argentina, Rafael Rodríguez Méndez, plaça del Fortí, Via Portugal, Via Alemanya, Avda. Comte Sallent.

- Final: Plaça d'Espanya

Massa Crítica

971 207 441

Tomeu Ferrer ens ha deixat. Tomeu era la típica persona que quan la tenies enfront sabies que estaves davant d'una bona persona. Encara recordem l'horabaixa del 18 de maig de 2005 quan el van tenir a l'Ateneu presentant el seu llibre Vint dies de guerra. Ens en queda el record i els seus llibres...

***

Mor a 53 anys Tomeu Ferrer, antic regidor nacionalista i historiador

El conegut veí de Manacor finà diumenge d’una sobtada malaltia

Diumenge va morir a Manacor l’exregidor nacionalista de l’Ajuntament, historiador i escriptor Tomeu Ferrer Garau. El polifacètic i conegut veí de Manacor va morir a 53 anys d’edat a causa d’una sobtada malaltia.

Ferrer va viure de manera molt intensa la vida política del seu municipi en primera i segona línia; també fou un destacat activista i s’involucrà en diferents causes de la vida social i política de la capital del Llevant.

Fou regidor del CDI i el 1991 es presentà com a cap de llista pel PSM a l’Ajuntament de Manacor. Aleshores el seu partit entrà a l’equip de govern municipal i Ferrer fou tinent de batle i regidor delegat d’Urbanisme en el mandat en què el batle fou Jaume Llull.

Posteriorment, ja l’any 2002, Tomeu Ferrer s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i des de 2005 era president de la secció local d’Esquerra-Manacor.

En el seu vessant com a escriptor i historiador va publicar Tal com m’ho contaren, un anecdotari de Manacor en què Ferrer explica detalls de la intrahistòria de la seva ciutat natal, un lloc que ell estimava i del qual era difícil treure’l. Així ho explicava ahir el president d’Esquerra-Illes i amic de Ferrer, Joan Lladó: «Era mal de fer treure’l de Manacor», apuntà el dirigent nacionalista. S’ha de destacar que com a bon manacorí va fer feina a la indústria de les perles. Així mateix, Tomeu Ferrer va escriure la biografia El Samsó mallorquí i va fer també la seva particular aportació a la Guerra Civil amb el llibre Vint dies de guerra.

Casat i amb un fill i una filla, Ferrer fou un aferrisat seguidor del Barça i en els darrers anys col·laborà en la revista Cent per Cent.

L’enterrament al cementeri municipal de Son Coletes i el funeral per Tomeu Ferrer a l’església de Sant Pau se celebraren ahir horabaixa amb l’assistència de familiars, amics i dirigents de diferents partits polítics de Manacor.

S’ha de recordar que l’Ajuntament de Manacor va decidir suspendre el ple ordinari de la corporació que havia de tenir lloc ahir vespre i l’ajornà fins al proper dilluns, dia 8 de setembre.

J. M. S. (Manacor)

(Diari de Balears, 02-10-07)