Administrar

En record de Yael Langella

estelnegre | 01 Març, 2007 07:01

En record de Yael Langella

Yael, l'àngela

La poeta i traductora Yael Langella va morir l'11 de gener passat víctima d'un accident a Lisboa

Se sentia catalana, estimava la nostra història i la nostra llengua

Yael Langella

Una mort accidental permet, per sobtada i incomprensible, la màxima expressió del dolor que tota mort comporta. Més tràgica i absurda no podia ser la mort de l'amiga Yael Langella: tot va passar l'11 de gener passat, cap a les cinc de la tarda, quan estava de vacances i feia fotos pels carrers de Lisboa: una fatídica relliscada des d'una altura de set metres en un desnivell urbà on hi hauria d'haver hagut una tanca protectora, mentre feia unes passes enrere per enfocar un edifici que volia fotografiar. Perquè la Yael Langella era una artista i una intel·lectual sencera i engatjada: fotògrafa, poeta i traductora, havia col·laborat assíduament amb el seu company sentimental, Uwe Geest, artista pintor, en les seves exposicions. A l'Uwe també li havia dedicat el seu poemari Retorn a Dahme, publicat a Jardins de Samarcanda en edició bilingüe hebreu-català. Més recentment, la Yael havia publicat una plaquette a Cafè Central, Unbekannter Dichter, un poemari tan curt com intens, la lectura del qual em va emocionar.

La Yael s'havia fet catalana perquè estimava la nostra història i la nostra llengua. Però abans ja havia estat russa, francesa, italiana, portuguesa, alemanya, japonesa, amiga dels àrabs i anarquista. Havia assumit el seu nom hebreu en un quibuts. I ens explicava que havia trobat una part de les seves arrels diaspòriques a Lleida.

Era una dona amb aspecte físic de pagesa bretona saludable, amb uns pietosos ulls de miop que et contemplaven tímidament i dolçament. Era un extraordinari ésser humà dels que no tenen preu. Tal com diu la nota que ens va enviar de seguida el seu germà Olivier: "Estimava els humans. Volia teixir lligams estudiant les llengües, respectant les arts i la cultura, estudiant la història. També volia compartir els seus coneixements i lluitava aferrissadament contra la neciesa i la incomprensió. Com tots aquells que l'han estimada, sé la mena de buit que deixa... Ens queden les seves obres i la seva poesia: el seu pensament vital ens acompanya".

La Yael donava generosament el seu temps, no només a l'obra pròpia, sinó -i sobretot- a l'obra dels altres, exercint de traductora i de defensora dels escriptors perseguits o empresonats (el darrer butlletí del PEN ens la mostra al costat de l'Anna Politkóvskaia). Perquè si hi ha un actitud intel·lectual que expressi amor per les paraules, és aquella de la màxima lectura possible, o sigui, la traducció, però també la de la denúncia a favor de la llibertat d'expressió. Implicar-se en els mots aliens per dotar-los de sentit amb els mots propis, o deixar-los envolar per despertar consciències.

En el camp de la generositat traductora comptava amb l'ajut de n'Arnau Pons, amb qui va traduir dues peces d'orfebreria del desvetllament mental que haurien de tenir algun premi supranacional o, com a mínim, de ser exhibides a les vitrines d'objectes de luxe poetològics: Las ensoñaciones de la mujer salvaje, d'Hélène Cixous, i Poesía contra poesía, de Jean Bollack.

Amb ella vaig tenir el plaer de traduir Carrer Ordener, carrer Labat, de Sarah Kofman. Ara, a Lisboa, havia d'enllestir la traducció al català i al castellà de L'elogi de la desobediència, d'Eyal Sivan i Rony Brauman (un llibre lúcid que s'estimava especialment), però també estava engrescada en la traducció de L'écrit, de Bollack, juntament amb n'Arnau, amb qui havia decidit de traduir al francès els Viatges i flors, de Mercè Rodoreda...

Tenia les mans a vessar de projectes de poesia (un recull en francès), de fotografia, d'exposicions amb l'Uwe, de lectures públiques i d'altres traduccions, per no citar-ne tants d'altres que devia tenir al cor i al pensament, o que ja vehiculava amb els seus companys de l'Institut Ramon Llull, o des de la revista jueva Segell amb en Lleonard Muntaner.

La bondat humil de la Yael i la seva qualitat humana anticonflictiva i erudita va ser el primer tret que em va travessar; la sentia com un ésser angèlic, i pensava que el cognom l'abellia. L'oferiment millor que una persona pot fer a una altra és donar-li afecte, coneixements, comprensió, silencis savis i suport; la resta són petiteses. I amb les petiteses ella cuinava moltíssims plats especiats d'arreu del món i ens els feia tastar a tots. Amb ella he creat un vincle que ni la mort no podrà dissoldre. Els moments meravellosos que hem compartit d'amor a les paraules, de passió per la paraula i per aquell o aquella que li dóna forma i sentit en qualsevol llengua i des de qualsevol condició, seran el seu llegat en mi, per sempre.

Josefa Contijoch

(Avui, 01-03-07)

***

Militant llibertària

La poeta i traductora Yael Sylvie Langella-Klépov (París, 1953 - Lisboa, 2007) ha mort tràgicament d'accident, al carrer, a Lisboa, l'11 de gener del 2007. Llicenciada en dret i filologia romànica, Yael parlava deu idiomes i, actualment, treballava en l'àrea de subvencions a la traducció de l'Institut Ramon Llull. Yael Langella, per raons familiars i professionals, havia viscut a diversos països d'Europa i a Israel. Fou professora de francès a l'escola d'infermeres de Natzaret (1975-1977), i va traduir la pel·lícula Memoria del agua, d'Hector Faver, al francès i al català. També va col·laborar amb editorials.

Yael Langella era membre del Centre Català del Pen Club i formava part del seu Comitè d'Escriptors Empresonats. Entre les activitats d'aquest Comitè destaca l'acte que va tenir lloc el novembre del 2005 al Bar Horiginal de Barcelona, on es va fer un homenatge a l'escriptor Ken Saro Wiwa; Yael va llegir poemes al costat d'autors com ara Montserrat Abelló, Assumpta Cantalozella i Carles Torner. Darrerament hi havia participat en un recital poètic a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

Els anys 80 la Yael, al seu retorn d'Israel, va militar al Sindicat Tèxtil de la CNT de la Ronda de Sant Antoni. Fou en aquest local on la Yael va entrar en contacte amb l'Ateneu Enciclopèdic, perquè allà es preparava l'edició d'El Vaixell Blanc. La Yael es va integrar a la Secció Literària de l'AEP i va participar en les tertúlies literàries celebrades a la Casa de la Caritat i va publicar contes i poemes a la seva revista.

La primera col·laboració amb El Vaixell Blanc data de l'estiu del 1982. Es tracta del conte Un gesto, que passa a Natzaret. L'octubre del mateix any hi publicava Cuatro poemas desde la celda, un llarg poema, la darrera estrofa del qual, diu: "Somos los tripulantes del barco libertad, / hijos del mar y del viento, / y vamos seguros de puerto en puerto. / Sin dios, sin ley y sin amo: / hemos organizado nuestra vida a bordo / y no les ha quedado sitio". La Yael va participar en el número monogràfic dedicat a Lorca, el gener del 1983, amb l'escrit Variaciones sobre la poesia partiendo de García Lorca. En el següent número hi publicà el conte La Balada de Frantisek, situat a les negres muntanyes del sud de Bohèmia. L'estiu del 1983 va ser publicat Municipio y Federación en Iberia, de Joao Freire, guanyador del Primer Certamen de l'AEP, amb la traducció del portuguès de Yael Langella. Ella mateixa havia aconseguit un dels accèssits del certamen amb el llarg poema en francès Chemin de l'Homme vers le Vent, la Pierre, encara inèdit. La darrera col·laboració de la Yael a la revista El Vaixell Blanc és el poema A un leñador en Finlandia, en què diu: "Camina el largo caminar del día / y a cada paso afila el alba, / La muerte lleva en sus manos / tal como lleva el hacha".

Ferran Aisa

(Avui, 01-03-07)

***

Yael Langella, companya i amiga

La poeta i traductora Yael Sylvie Langella-Klépov, sòcia del PEN Català i activa col·laboradora del seu Comitè d’Escriptors Empresonats ha mort a Lisboa a causa d’un tràgic accident

Yael Langella, amb la periodista Anna Politkòvskaia, a qui acompanyava en les seves visites a Barcelona

Encara trasbalsats per la notícia i commocionats per la pèrdua de la nostra amiga i companya volem expressar el nostre reconeixement a la seva tasca com a traductora i poeta, al seu compromís amb la lluita per la defensa de la llibertat d’expressió i la seva solidaritat i implicació amb els escriptors i escriptores perseguits, compromís que exercia a través de la seva tasca en el comitè d’escriptors empresonats del qual formava part des de feia molts anys. Precisament ara mateix estava acabant d’enllestir una antologia de textos de la periodista russa Anna Politkovskaia, assassinada el mes d’octubre passat i amb qui li unia una amistat trabada a partir dels viatges de l’Anna a Barcelona. Encara recordem com va afectar la mort de l’Anna Politkovskaia a la Yael i ens resulta del tot inevitable no associar el tràgic desenllaç de les seves vides.

Llicenciada en Dret i Filologia Romànica, Yael Langella, que parlava deu llengües, era una de les responsables del programa de subvencions a la traducció de l’àrea d’Humanitats i Ciència de l’Institut Ramon Llull. Nascuda a París l’any 1953, havia tingut una vida nòmada. Entre la seva obra poètica destaca Tot recordant a García Lorca (El Vaixell Blanc), el recull de poemes bilingüe hebreu-català, amb traducció pròpia, Retorn a Dahme (Editorial Eumo-Cafè Central), i el recull de poemes en català Unbekannter Dichter (Els ulls de Tirèsies, Cafè Central). També ha publicat els relats Els dies de Frantisek (El Vaixell Blanc) i els estudis Ta’amei Hamitzvot (estudi de filosofia medieval jueva), publicat per El Olivo, i Renaixement d’un idioma, el cas de l’hebreu, publicat per la Revista del Col.legi de Llicenciats en Filologia de la Universitat de Barcelona.

Abans de treballar al Llull, havia tingut professions diverses a ciutats d’arreu del món. Havia ensenyat francès a l’escola d’infermeres de Nazaret, a Israel (1975-1977), va traduïr la pel.lícula Memoria del Agua d’Hèctor Fàver al català i al francès, i havia col.laborat amb l’editorial Lleonard Muntaner (Mallorca) i amb l’editorial Arenas (Madrid).

La Yael havia deixat sobre la seva taula un volum d’homenatge de l’Obra de Josep Carner, amb una senyal en el poema Pietat: “A l’arbre hi ha una fulla que ja està punt de caure i l’últim raig del dia, que ho sap, encara la daura”. El responsable de l’àrea d’Humanitats i Ciència de l’Institut Ramon Llull, Carles Torner, va llegir el poema en un acte homenatge que celebrat a la seu del Llull.

www.pencatala.cat

***

En record de Yael Langella

Ara tinc damunt la taula els dossiers que ella portava. Cal pensar com donar continuïtat, per exemple, al seu treball per promoure els autors catalans a la fira del llibre de Moscou, on ella no només parlava en rus sinó que havia begut llargament de la literatura russa i sabia entendre cada gest dels editors amb qui s’entrevistava. Caldrà trobar qui pugui entomar la producció de l’exposició sobre la recepció a Catalunya de la literatura i el pensament alemanys que hem de fer a Frankfurt i a Berlín (però difícilment trobarem ningú que ho pugui fer i, alhora, hagi estat un dels protagonistes d’aquesta recepció). Rellegeixo el seu informe sobre el primer congrés hispano-israelià d’escriptors, traductors i editors, que ella coordinà des de l’Institut Ramon Llull, amb una visió clara dels passos a seguir per augmentar i millorar les traduccions de literatura catalana a l’hebreu: proposa un segon congrés, presència en revistes literàries, un programa de formació de traductors del català a l’hebreu… I rellegeixo el missatge de condol que acabo de rebre de l’Institut per a la traducció de la literatura hebrea, que em confirma el compromís personal que ella posava en la seva feina: durant les vacances estava començant a traduir la poeta israeliana Agi Mishol .

Yael Langela morí el passat onze de gener, durant uns dies de vacances a Lisboa amb el seu company sentimental, el pintor Uwe Geest. Hi havien anat perquè els acollia una amiga a casa de qui Yael podia dedicar la meitat del dia a enllestir la traducció de l’Elogi de la desobediència, el llibre que Rony Brauman i Eyal Sivan van escriure arran de la filmació d’Un especialista, la pel·licula construïda a partir de les imatges del judici a Adolf Eichmann, i empeltada de les reflexions d’Hannah Arendt. Yael morí d’accident: fent uns passos enrere per enquadrar millor una fotografia, caigué per un esvoranc de set metres. Un accident de cotxe havia destruït la protecció en un revolt d’un dels costeruts carrers de Lisboa, i la destrossa no havia estat ni arreglada ni degudament senyalitzada. Des del febrer del 2006 Yael Langella treballava al programa de traduccions de l’Institut Ramon Llull, i els seus companys hem sentit, barrejats, el dol per la seva mort i l’agraïment per haver pogut treballar al seu costat. Perquè parlem d’algú que era veritable regal per a la nostra tasca: no només parlava i traduïa deu llengües, no només tenia al cap la literatura catalana i la presentava situant-la en un marc europeu, sinó que la seva tendresa, l’amabilitat en el tracte i el compromís ètic en la feina donaven al nostre equip solidesa. Teníem entre nosaltres un testimoni d’allò que aspira a ser l’Institut Ramon Llull.

Yael Langella havia dedicat molt del seu temps al comitè d’escriptors empresonats del Centre Català del PEN. Ella va ser una persona clau en les visites d’Anna Politkòvskaia a Barcelona, perquè, després del cansament que provoca l’esforç de comunicar-se en anglès o la traducció intercalada en conferències i en converses, totes dues podien parlar en la confiança que els donava la llengua comuna. Sempre recordaré que va ser ella qui em trucà, només unes hores després que el crim fos comès a Moscou, per donar-me la notícia de l’assassinat d’Anna Politkòvskaia: la seva desolació, la seva veu de revolta, i l’immediat sobreposar-se per buscar unes paraules de consolació. Als calaixos de la seva taula de treball, a més a més d’un poemari inèdit, Yael deixà una antologia de textos d’Anna Politkòvskaia que estava enllestint per al PEN.

Yael era una magnífica poeta, sempre a cavall de dues llengües. Als “Jardins de Samarcanda” s’hi troba el seu poemari Retorn a Dahme, traduït per ella mateixa de l’hebreu. El Cafè Central li havia publicat un punyent ofici de tenebres, Unbekannter Dichter. El passat juliol, en un recital poètic, vaig poder sentir com llegia un bell poema dedicat a John Berger on s’alternaven els versos en català i en francès.

L’endemà de la mort, l’Arnau Pons em va dir: “Era la nostra Rut.” Com més hi penso més encertada trobo la imatge. I no només perquè, en hebreu, el sentit immediat de Rut és “Amiga”. Amb Arnau Pons, Yael Langella havia traduït Hélène Cixous i Poesía contra poesía, l’obra cabdal de Jean Bollack sobre la poesia de Celan. Certament, el personatge de la Rut bíblica és extraordinari: ella és l’estrangera (una moabita) que per amistat abandona el seu poble i permet que en el poble d’Israel sigui transmesa, de generació en generació, la gràcia (Rut diu a Noemí: “El teu poble serà el meu poble/ i el teu Déu serà el meu Déu”). És una bella figura per a les persones com Yael, que fan de la traducció el motor de la seva vida. La millor traducció és la que ni es percep: per això són persones humils, discretes, gens protagonistes; però la seva feina callada és insubstituïble. Efectivament, Yael Langella és la jueva que, amb el seu pacient treball de traductora, ha enriquit la literatura catalana, l’ha fet conèixer i ha donat raó del sentit que tenia dedicar la pròpia vida a traduir-hi.

Carles Torner,

cap de l’Àrea d’Humanitats i Ciència de l’Institut Ramon Llull

(Quadern, 1.196 – 18-01-07)

Ateneu Llibertari Estel Negre

Comentaris

  1. Records

    Estimada Yael, sempre al meu cor, sempre en el rocord.
    Dani.

    Daniel | 03/03/2011, 16:20
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS