Ateneu Llibertari Estel Negre

Cada any milers de turistes, bàsicament britànics i alemanys, visiten les Illes Balears per observar ocells, orquídies o altres components espectaculars de la nostra biodiversitat que no són presents als seus països d’origen. Només al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, estimam que anualment podrien passar uns 50.000 d’aquests turistes, que ens visiten fonamentalment durant els mesos de primavera i tardor. Són turistes de temporada baixa, amb un poder adquisitiu mig-alt, que valoren el nostre patrimoni natural i cultural i que per a gaudir de les nostres illes no demanden infrastructures exclusives, impactants i consumidores de territori (com sí ho fan per exemple els jugadors de golf).

 Tot i això, aquest sector turístic fins ara no ha rebut per part de les institucions l’atenció que es mereix, a la vista de les possibilitats de creixement que té. Per posar dos exemples de la manca d’atenció fins ara demostrada:

 -          El turisme ornitològic està experimentant un creixement impressionant a Espanya. Centenars de milers de persones interessades per les aus visiten anualment Espanya per observar espècies no presents als seus països. El passat mes de febrer es va celebrar a Monfragüe (Cáceres) la 5ª Fira Internacional de Turisme Ornitològic [1], que ha reunit més de 110 expositors de especialistes, empresaris i administracions que fan feina en l’observació i estudi de les aus i la seva promoció turística. Segons hem pogut saber, les Illes Balears fou l’única Comunitat de l’Estat que no hi va estar representada.

-          Les Illes Balears és una de les poques Comunitats (si no l’única) que encara no compta amb un web informatiu sobre la seva xarxa d’espais naturals protegits. Els visitants que vulguin fer turisme pels nostres parcs i reserves naturals s’hauran d’informar a webs privats i amb informació incompleta i no oficial, ja que el Govern fins ara no ha habilitat aquesta informació.

Així, a les fires turístiques “es ven” la imatge natural de les Illes, però en realitat aquesta fins ara no ha passat de ser un simple complement en una promoció centrada fonamentalment en l’oferta tradicional de sol i platja, i els darrers anys en la nàutica i el golf.

---

Els ocells i les plantes podem moure doblers a les Balears

L’any 2004, un informe elaborat per la prestigiosa consultora internacional TGI va concloure que 2,85 milions de persones surten cada any al Regne Unit a observar ocells. A més dels britànics, molts alemanys, suecs, holandesos i altres ciutadans de països nòrdics viatgen moguts per aquesta afició.

La Royal Society for the Protection of Birds (RSPB) és l’entitat conservacionista i ornitològica més important del Regne Unit, amb més d’un milió de socis. L’any 2006 va elaborar i publicar l’informe Watched Like Never Before… the local economic benefits of spectacular bird species  [2]. Aquest document posa el focus sobre el turisme ornitològic que es genera al Regne Unit per la presència de determinades espècies d’aus. Per citar alguns casos:

·         A la Illa de Mull, es calcula que la presència d’àguiles marines (Hieraaetus albicilla) genera anualment uns ingressos turístics de 1,4-1,6 milions de lliures (1,6-1,8 milions d’euros, al canvi actual).

·         290.000 persones visiten cada any els llocs d’observació d’àguila peixatera (Pandion haliaetus) a Gran Bretanya, amb una despesa estimada de 3,5 milions de lliures.

·         L’abellerol (Merops apiaster) és un rar nidificant a Gran Bretanya. Les dues parelles que s’han reproduït en els darrers anys reberen la visita d’una mitjana de 400 observadors diaris.

·         Més de 120.000 persones visiten anualment els punts d’observació de falcó (Falco peregrinus).

·         L’observació d’aus marines a diverses localitats costaneres i petites illes mou cada any entre 250.000 i 400.000 visitants.

 A les Illes Balears disposam d’un bon nombre d’espècies altament atractives pels ornitòlegs nordeuropeus. Entre elles podem citar: 

·         La major població espanyola d’àguila peixatera (Pandion haliaetus).

·         La major població espanyola de falcó marí (Falco eleonorae).

·         Les úniques poblacions mundials de virot petit (Puffinus mauretanicus) i busqueret coallarg (Sylvia balearica).

·         L’única població insular de voltor (Aegypius monachus).

·         Altíssimes densitats de miloca (Neophron percnopterus), àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i falcó (Falco peregrinus).

·         Presència d’aus de plomatge espectacular, inexistents al nord d’Europa, i per tant molt atractives, com l’abellerol (Merops apiaster) o el puput (Upupa epops).

Les Illes són també un lloc molt important durant les migracions d’aus entre Europa i Àfrica, pel que el nombre d’espècies observables és molt alt durant la primavera i la tardor.

 A més de les aus, altres components del nostre patrimoni natural són també molt atractius pel turisme naturalístic. A les nostres garrigues hi viuen una trentena d’espècies d’orquídies mediterrànies, i a les nostres muntanyes hi creixen un centenar d’espècies que no ho fan enlloc més del món. Milers de persones acudeixen cada any a les illes per observar i fotografiar aquestes plantes.

 Com veim, els moments de l’any més propicis per aquest tipus de turisme són els de primavera i de tardor, coincidint amb els moments migratoris de les aus o la floració de la majoria de plantes. Precisament la nostra temporada baixa.

 Lamentablement fins ara el Govern no ha dedicat ni el més mínim esforç a considerar aquesta altra forma de turisme, que ben planificat i regulat es podria convertir en una bona opció en la tan perseguida política de diversificació del mercat turístic, que per ara no fa més que insistir en lo mateix: per mostra, el passat mes de febrer l’IBATUR feu pública la seva convocatòria de subvencions, per promoure la desestacionalització, adreçades a la promoció del turisme nàutic (350.000 euros) [3] i de golf (250.000 euros) [4].

 En el pol oposat, altres Comunitats com Catalunya [5] o Extremadura ja tenen oficines d’informació turística especialitzades en turisme ornitològic, i Andalussia, Castella-Lleó i Castella-La Manxa tenen programes de promoció del turisme a les seves ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus).

---

Son Bosc, paradigma del que ha passat fins ara

 Son Bosc ha estat identificat com una de les zones amb més biodiversitat de Mallorca. Hi viuen la major població europea d’orquídia de prat (Orchis robusta), es troben les majors concentracions a Mallorca per a altres espècies d’orquídies (Orchis fragans, Ophrys apifera, Serapias parviflora, etc.), manté la major colònia mallorquina de cria per l’abellerol (Merops apiaster) i és un dels llocs més importants per a l’alimentació del falcó marí (Falco eleonorae).

 Tot i això, un projecte de camp de golf, impulsat per importants societats hoteleres [6] i returat provisionalment gràcies a una decisió del Govern, amenaça amb canviar tot això per gespa. Eliminar els components naturals extraordinaris de Son Bosc per fer-hi el camp de golf que farà 25 a Mallorca és una greu irracionalitat (i més ho és encara pretendre fer-ho declarant aquest camp de golf “d’interès autonòmic”, com pretén el Partit Popular [7]).

 L’argument del gran futur econòmic del turisme de golf a les Illes Balears comença a perdre fonaments (els explotadors de camps de golf en són ben conscients), i l’expansió d’aquest model a les Balears podria tenir els dies comptats. Ben prest no podrem competir amb el desenvolupament que s’està produint o es produirà a altres països de la Mediterrània. Cal anar pensant en altres possibilitats que es fonamentin sobre els nostres elements exclusius (cultura, patrimoni històric, paisatge, biodiversitat) en els quals mai tindrem competidors, i sobre tot, ens convé evitar pèrdues irreparables, com pot succeir en el cas de Son Bosc.

  ---

Emplaçam la Conselleria de Turisme i l’empresariat hoteler a considerar com pertoca aquest tipus de turisme complementari

 Ja és ben hora que el nostre patrimoni natural sigui considerat com alguna cosa més que la foto guapa que il·lustra el mostrador a les fires turístiques. Necessitam un canvi de mentalitat en el sector turístic (i hoteler especialment), a la vegada que un canvi en les prioritats que marquen la política turística d’aquesta Comunitat. Pel que fa a l’ecoturisme, està clar que continuam anant al furgó de coa.

 I, evidentment, creure en la necessitat de potenciar l’ecoturisme implica igualment replantejar les polítiques territorials i ambientals, per evitar així caure en la contradicció (que hem apreciat fins ara) d’utilitzar la cara guapa de les Illes per vendre un destí turístic en el qual es segueixen permetent barbaritats ambientals.

---

Aquest acte s'emmarca dins la campanya d'Amnistia Internacional «Per la fi de la discriminació en totes les seves formes a la Unió Europea».

Hi ha molta gent que es sent assenyalada constantment per la seva orientació sexual, creença religiosa, origen ètnic, etc. Des d'Amnistia Internacional volem proposar-vos un acte amb el que volem oposar-nos a qualsevol discriminació a la Unió Europea.

¿En què consisteix el flashmob? Un flashmob és una concentració «ràpida» en la que el factor sorpresa és fonamental. Ens reunirem a les 18.25 hores a la plaça Major de Palma (a la banda del carrer de Sant Miquel). De sobre compareixeran persones que duen un dit gegant que els assenyala contínuament. A les 18.30 ens quedarem tots «congelats» assenyalant a les persones que duen el dit gegant durant un parell de minuts. Després llegirem el manifest, i a continuació ens dispersarem entre la gent.

Per la fi de la discriminació, actua!

Us hi esperem!

Avui dijous 8 d'abril comença el cicle de cinema que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

---

El gran carnaval (1951)

de Billy Wilder

---

Us esperem al local de la CNT a les 20 hores!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

---

Fruit de l'acomiadament el passat mes de febrer d'una de les delegades sindicals que CNT té en l'empresa Mercadona SA (Yolanda) demà 8 d'abril de 2010 se celebra l'acte de conciliació per vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical contra la cadena de supermercats Mercadona.

Al mateix estan citats els representants legals de l'empresa, als quals hem demandat, demanant la readmissió de la nostra companya Yolanda, acomiadada per la seva tasca d'acció sindical dins de l'empresa.

Aquest acte se celebrarà a la seu del TAMIB de Mallorca (avinguda Comte de Sallent, 11 / Palma).

Per part de CNT convoquem una concentració de suport a la companya el 8 d'abril a partir de les 11.30 hores a les portes del TAMIB.

---

Per la readmissió de la companya de la secció sindical de CNT en Mercadona!

Pel respecte a la llibertat sindical!

---

Més informació:

Secció Sindical de CNT en Mercadona

Greenpeace difon aquest vídeo on denuncia la destrucció de la selva a Indonèsia

La versió anglesa del vídeo ha estat vetada per Nestlé en Youtube

---

---

Aquí pots trobar més informació i signar la petició

Després de les últimes trobades amb companys de grups llibertaris cubans ens vam comprometre a fer-los arribar llibres en castellà sobre anarquisme i anarcosindicalisme --especialment els referits al període de la Revolució espanyola-- perquè puguin difondre'ls per l'Illa. Des de Cuba Libertaria fem, doncs, una crida urgent a totes les persones que puguin enviar-nos, el més aviat millor, llibres a la següent adreça postal:

---

Daniel Pinos

Presses Sorbonne Nouvelle

13, rue Santeuil

75005 París (França)

Salutacions llibertàries

---

Grupo de Apoyo a los Libertarios y Sindicalistas Independientes de Cuba (GALSIC)

---

Dijous 08 d'abril a les 20.00 hores

El gran carnaval

(1951, EUA, dirigida per Billy Wilder)

***

Dijous 15 d'abril a les 20.00 hores

El honor perdido de Katharina Blum 

(1975, Alemanya, dirigida per Volker Scholöndorff i Margarethe vo Trotta)

***

Dijous 22 d'abril a les 20.00 hores

Mad City

(1998, EUA, dirigida per Costantin Costa-Gavras)

Tots el actes es duran a terme al local de la CNT de Palma

Us hi esperem!

Palau Reial, 9, 2n (Ciutat)

971 726 461

La reflexió que ve a continuació té com a referent els serveis públics de Sanitat i Benestar Social, i els processos de privatització que estan afectant-los.

Una vegada centrats en ells, la polèmica més immediata és la de «prestació directa de l'Administració / gestió privada», i per tant pareguem abocats a tindre que pensar quina seria la millor manera de satisfer les necessitats ciutadanes d'estos serveis.

I quan ens posem a pensar sobre el tema, ineludiblement ixen a relluir diferents tòpics, sobre els que caldria informar-se i posicionar-se:

a). Atribuïbles a la gestió de l'Administració: rigidesa dels procediments administratius a l'hora de contractar personal, d'efectuar compres de bens i serveis, presència del dret administratiu…; incapacitat de contestar àgilment a les noves necessitats; no tenir resolt el binomi legalitat/eficàcia; costos laborals alts degut a l'excés de funcionaris; parasitisme dels partits polítics governants...

b). Atribuïbles a la gestió privada: el falsejament de les condicions de competència amb la tendència a la formació d'oligopolis; connivència de la corrupció empresarial amb la corrupció política que també contribueix a falsejar les que es consideren condicions dels mercats lliures; la possibilitat de xantatge en la que queda l'Administració pública última garant del sistema de SSPP, a mans de les empreses que subcontracten SSPP essencials amb l'Administració; la rapacitat i el descontrol dels equips directius; guiar la seua activitat per l'únic objectiu de la rendibilitat, sense preocupacions socials; l'empitjorament de les condicions de treball…

Estos tòpics probablement venen dictats per posicions prèvies de les persones, en funció de que intuïtivament es situen a favor de l'Estat, al que veuen com un garant dels SSPP, o a favor de l'economia de mercat; en qualsevol cas haurien de ser objecte d'una major atenció.

Esta disjuntiva que es podria resumir amb «Estat/Mercat» cal situar-la en el moment històric actual que podríem caracteritzar pels següents trets:

a). La legitimació constitucional del Poder Públic és hui en dia molt precària. Els manaments constitucionals són contínuament falsejats o ignorats.

b). La globalització econòmica ha desdibuixat la sobirania dels Estats, compartint-la amb organismes burocràtics europeus o mundials (UE, l'OMC, FMI, BM, OCDE) que es legitimen als ulls del ciutadà pel mateix mètode pel que, en realitat, ho fa el poder públic: la pau social, l'eficàcia en el desenvolupament econòmic i social (o per la manipulació de les consciències que els «fa veure» eixa eficàcia).

c). S'accepta que l'Estat ha de reduir la seua activitat a allò indispensable al que la societat civil, actuant segons les lleis del mercat, no puga realitzar. L'Estat passa de ser un Estat prestador d'activitats a regulador de les mateixes. La societat civil cada vegada participa més de les activitats que, fins fa poc, eren responsabilitat de l'Estat. Esta nova manera d'entendre el poder governamental és l'anomenada «governança».

Pretendre alterar esta realitat és un experiment massa perillós, raó per la que val més adaptar les institucions a la realitat que intentar modificar esta, que és massa poderosa. I també és la raó per la que els partits que toquen poder fan polítiques tant paregudes.

El que passa com veurem després és que la realitat no es planteja en disjuntives de blanc o negre, estat o mercat, sinó en formes híbrides de les que caracteritzen el que hem dit anomenen governança, és a dir, la imbricació de l'empresa privada en faenes considerades fins fa poc com específiques del poder públic. Eixe fenomen és el que explica bona part de l'anomenada privatització dels SSPP o de la seua gestió i de les activitats de l'Administració.

Informes, instruccions, valoracions, propostes de resolucions administratives, que el principi d'atenció als interessos generals justificava que foren realitzats per funcionaris, cada vegada més s'encarreguen a empreses privades, inclòs a aquelles que tenen a veure en l'objecte de l'estudi, l'informe o la valoració que estiga realitzant-se (depenent de la «finor» ètica del govern de torn). Este fenomen és general també en l'Administració de la UE, on els grups econòmics més poderosos assessoren (a través de lobbys) a la Comissió a l'hora de fer les reglamentacions oficials que després hauran de regir l'activitat dels assessors.

Esta pràctica s'estén per les Administracions Públiques i es veu com a normal, i és la que justifica l'aparició d'empreses públiques com AVAPSA en el camp de l'atenció a la Dependència, o la queixa de molts funcionaris al veure que s'externalitzen activitats que podrien ser realitzades per ells, o la proliferació d'empreses públiques o ens autònoms que gaudeixen de molta més llibertat que l'Administració per establir relacions contractuals i col·laboracions amb l'empresa privada, o l'establiment d'acords o contractes amb empreses privades de salut tipus concessions administratives com és el cas dels Hospitals d'Alzira, Dénia, Torrevieja, Elx o Manises.

La tendència de l'Administració a desfer-se de la gestió directa i reclamar per a ella solament el control, forma part d'un procés mundial, que pot tindre relació en altre fenomen observat en les grans empreses, en les que es veu que intenten deixar de produir directament res i encarreguen a altres empreses xicotetes i mitjanes distribuïdes per tot el món la producció que abans realitzaven, reservant-se per a elles el control de la producció (empreses transnacionals).

Els problemes amb esta comparació són diversos:

a). la finalitat de les empreses és obtenir un benefici, de manera que si actuen com ho fan és per eixa finalitat, no per ningun motiu paregut al de l'interés general. Una activitat com la de servei públic no pretén tindre un benefici, de manera que seguir els mateixos passos, sense tindre els mateixos objectius ni les mateixes regles per a exercir el control potser que impedisca el control real .

Les empreses matrius que externalitzen i reparteixen per tot el món la seua activitat mantenen un control rigorós sobre l'activitat de la resta d'empreses que treballen per a ella procurant fer màxim el seu benefici; en canvi l'Administració no manté eixe control rigorós en benefici dels ciutadans, sinó que a l'inrevés, utilitza moltes vegades eixa activitat externalitzada per afavorir el benefici, no d'ella, sinó de les empreses externalitzades. No podem estar d'acord en la gestió indirecta dels serveis públics mitjançant concessions administratives o el que siga, mentre sapiguem que és molt imperfecte el control que l'administració manté sobre les empreses.

b). Per altra banda, en el cas de les empreses transnacionals, cap de les empreses subcontractades té coneixement del negoci global ni autonomia per influir sobre ell; en canvi, al cedir l'Administració l'activitat mitjançant concessió administrativa i altres tipus de col·laboració públic/privada, trasllada la informació del negoci a les empreses privades (privant-se ella d'eixe coneixement ja que, en el fons, «confia» en els altres i vol descarregar-se d'eixa preocupació), deixant-les en una posició en la que ha de ser molt fàcil per a elles fer xantatge a l'Administració perquè esta acaba ignorant-ho tot del negoci i en canvi no pot deixar de finançar el servei públic, del que és l'últim garant.

D'este procés «privatitzador», el ciutadà pot no adonar-se'n perquè, a l'igual que passa en els enverinaments, la conseqüència no es veu al moment sinó a la llarga i d'una manera que no és fàcil relacionar l'efecte amb la causa, sobretot tenint present el silenci i la falta de debat social que hi ha en un tema de tanta importància.

Malgrat que estem parlant de privatitzacions, el procés privatitzador que patim no és comparable al que pateix la població dels Estats Units d'Amèrica del Nord. Si pensem en la sanitat, el cas més radical de privatització portat a efecte a Espanya és el de les concessions administratives dutes a cap en la Comunitat Valenciana i l'hospital de Valdemoro de la Comunitat de Madrid. En estos dos casos, una entitat privada construeix un hospital i gestiona les activitats clíniques i no clíniques (manteniment, bugaderia, cuina, pàrkings, ...) a canvi d'un cànon per cada una de les persones que viuen en l'àmbit territorial de la concessió i per un període de temps d'uns 30 anys prorrogables, depenent tot el personal, sanitari i no sanitari, també de la seua gestió.

Doncs bé, malgrat ser este l'experiment més radical de privatització dut a terme en Espanya, i potser també a Europa, queda lluny de la privatització a la que està sotmesa la sanitat en EUA. Allí, tot el que no siga pobre de solemnitat, si vol ser atès sanitàriament ha de tindre un segur mèdic que llastra, i molt, l'economia familiar i posa en situació molt crítica a les persones si es veuen en la necessitat de tindre que patir alguna intervenció quirúrgica.

Ací a Espanya ningú paga directament per les prestacions sanitàries i la titularitat dels hospitals que fins i tot funcionen amb concessions administratives, és pública.

A banda de les possibles irregularitats i tractes de favor que han rebut estos hospitals (que són moltes) i que van convertint la sanitat en un negoci, podem considerar que es tracta del punt final al procés privatitzador o encara poden donar-se passos que facen evolucionar al sistema sanitari espanyol més encara a semblança del que es practica en els EUA?.

Doncs bé, un altre pas important que podria servir per avançar en la privatització seria el del copagament. Una vegada instaurat eixe principi per als serveis clínics (a lo millor per a l'Atenció Especialitzada), què impediria que s'estenguera a la Primària, o a les intervencions quirúrgiques? O al menjar durant els ingressos hospitalaris com ja s'ha sentit dir en Catalunya? Què impossibilitaria que s'aplicaren amb el temps copagaments diferents segons la capacitat econòmica i, amb la facilitat que tenen les empreses concessionàries en trobar els badalls de les lleis i dels contractes, quina dificultat tindrien per facilitar l'entrada als usuaris que pagaren la quota normal i la dificultaren per als que pagaven la quota «social»?. O que generaren un caos administratiu de copagaments tant complicat que la gent optés per fugir a l'assegurança privada?.

En Catalunya s'intenta que el que pague a una mútua deixe de cotitzar a la SS, amb la qual cosa podria acabar quedant-se la sanitat de la SS per als pobres.

El copagament és un fet molt assumit en el camp dels SSSS i la portada a efecte de l'aplicació de la llei de la Dependència podria ser també una oportunitat per tal de començar a introduir-lo en la sanitat. Hauríem d'estar atents davant d'eixa eventualitat.

Cal dir però, que els copagaments estan molt estesos per Europa, però eixa no és cap raó perquè s'estenga ací a Espanya. No anem a tragar només amb les «tradicions» europees que ens perjudiquen. Que s'estenguen les pròpies dels Estats del Benestar que estan allí molt més desenvolupades!

Doncs bé, en este procés de privatització progressiva de la sanitat ha hagut una bona polèmica amb el paper que ha jugat la llei 15/97 sobre la Habilitación de Nuevas Formas de Gestión Sanitaria, i continuarà haguent-la durant una temporada.

Rafa Muñoz (ATTAC-PV)