Ateneu Llibertari Estel Negre

Individualitats de Palma han organitzat un acte en suport als presos i preses anarquistes emmarcat dins de la Setmana Internacional de Solidaritat amb anarquistes empresonats (23-30 d'agost).

L'acte consistirà en la projecció del documental Montaje. Caso bombas sobre el muntatge político-policial a la regió xilena als darrers anys. Després hi haurà begudes, música i picadeta per a recaptar fons que anirà destinat per a les presxs anarquistes (mitjançant la CNA).

L'esdeveniment serà al local de la CNT a Palma (Joan Alcover, 34)e dimecres 27 d'agost del 2014 a partir de les 19 hores.

Us hi esperem!

Salut i solidaritat!

***

Crida per a una setmana internacional per a les preses anarquistes

A l'estiu del 2013 membres de diferents grups de CNA discutirem la necessitat de introduir un Dia Internacional per a les Preses Anarquistes. Donat que ja existeixen dates establertes com el Dia dels Drets dels Presos Polítics o el Dia de la Justícia, torbem important emfatitzar les històries de les nostres companyes també.

Moltes anarquistes empresonades mai seran reconegudes com a «preses polítiques» per les organitzacions formals de Drets Humans, degut a que el seu sentit de la justícia social és estrictament limitat a les lleis capitalistes les quals estan dissenyades per a defensar a l'Estat i prevenir qualsevol canvi social real, al mateix temps, fins i tot dins de les nostres comunitats individuals, sabem molt poc sobre la repressió que existeix a altres països, per no dir dels noms i els casos de moltes de les nostres companyes empresonades.

Es per això que hem decidit introduir una Setmana Anual per a les Preses Anarquistes del 23 al 30 d'agost. Triem el 23 d'agost com a punt de partida, per que aquell mateix dia, en 1927, les anarquistes italianes Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti foren executades a presó. Foren declarades culpables d'assassinar a dos homes durant un robatori a mà armada a una fàbrica de sabates a South Braintree, Massachusetts. La seva detenció fou part d'una campanya antiradicals més àmplia encapçalada pel govern nord-americà. Les proves de l'Estat en contra de les dues foren quasi totalment inexistents i molta gent a dia d'avui creuen que foren castigades per les seves fortes creences anarquistes.

Donada la naturalesa i diversitat dels grups anarquistes de tot el món, proposem una setmana d'acció comú enlloc d'una sola campanya en un dia específic, fent més fàcil per als grups poder organitzar un esdeveniment dins del període de temps.

Per tant, fem una crida a totes a difondre la informació sobre la Setmana de les Preses Anarquistes entre altres grups i comunitats, així com a pensar en la organització d'esdeveniments a la teva ciutat o localitat. Els esdeveniments poden variar des de nits de informació, projeccions, concerts solidaris fins a accions directes. Deixa que la teva imaginació voli lliure.

Fins a que totes siguin lliures!

Les editorials Edicions del Moixet Demagog-Södertext i Calumnia, ens endinsen en un nou projecte editorial autogestionat. La Biblioteca Humanitat Nova.

Amb aquesta iniciativa pretenen recuperar textos i històries vers l'anarquisme exhaurits, prohibits, perduts o inèdits. No pretenen ni volem guanyar doblers, no pretenen ni volem convèncer a ningú i no pretenen ni volem enganar-vos. La nostra iniciativa conjunta sorgeix de la necessitat de revifar la flama llibertaria o la difusió de La Idea.

Per això, si ho considereu, esperem el vostre recolzament. Ho podeu fer amb la difusió de les lluites contingudes als llibres, amb la lectura dels llibres, amb la compra o fotocòpia d'una de les còpies en paper que sortiran. La col·lecció s'inaugura aquest octubre de 2014 amb el llibre Tras las Barricadas de Barcelona d'Axel Österberg. Pretenen presentar en un format petit grans històries a preus impresentables. Esperem contar amb la teva ajuda, per 5 maleïts euros tindràs una de les copies de la nostra primera edició i recolzaràs l'autogestió del nostre projecte.

Emperò si consideres que no el pots pagar, que no el vols pagar, que no val la pena i encara així el vols llegir, contacta amb nosaltres que t'enviarem una copia del text en el format que considerem.

Des de la connexió Mediterrània-Escandinàvia.

Salut i anarquia

Contacte:

info@calumnia-edicions.net

info@sodertext.su

Vull compartir amb vosaltres la recent desaparició d'una persona que sense ser amiga amiga, potser ni companya, ha significat molt per mi. Es tracta d'en Víctor C. López, autor del poema que dóna nom a ma tesi i que, entre d'altres mogudes que tingueren com escenari el Barrio (així es referia ell a aquesta amalgama de carres, edificis, però sobretot de les gents diverses dels marges orientals Centre de la Ciutat de Mallorca), estigué implicat amb les ocupacions del Carrer de Botons de mitjans dels 1990s. Per ventura l'episodi de la història okupa més alternativa i menys institucionalitzada possible de Ciutat. Jo el vaig conèixer pels voltants del 2003 a S'Aixopluc, cau on s'hi amagaven els darrers escolims del Centre, reducte d'indis i de pobrea volandera d'on vessaven iniciatives fresques com la vida mateixa.

Jove, massa, en Víctor ens deixà fa un parell de mesos mentre dormia. Fou un llibertari de mena com pocs que dugué al seu extrem el seu enteniment d'una vida plena. Cantautor, actor, aturat, artista, membre del Loco Circo, fester... A finals dels 1990s, quan arribà l'URBAN de la UE per a oferir la confiança que alguns trobaven necessària per al procés de gentrificació des Barri endegat pel PERI de Sa Gerreria, s'hi oposà com pocs i en un episodi digne d'esment, per tal de mostrar la hipocresia que allotjava aital reforma «integral», com alguns picatots de torn l'adjectivaven, s'hi presentà per a poder aprendre un ofici artesà al nou Passeig de l'Artesania que havia de dinamitzar artesanalment el barri, tot ensinistrant la seva fauna a fer d'artesans per als visitants. Un fracàs total encara a dia d'avui.

Mai li donaren lloc per a fer feina, ni per a estudiar-hi, ni per a viure-hi, ni per a res. No era prou «mono» degueren pensar. Fou ell mateix qui es feu lloc entre tant d'enderroc sedegós de requalificació a uns baixos del carrer Sant Bonaventura on el vaig entrevistar ja fa anys. Efectivament, el lloc s'ho feu ell mateix. Així de bonament venturós era en Víctor, qui em confessava, sense ser-ne mai prou explícit, l'autoria de les pintades cínicament reivindicatives que em sorprenien cada cop que passejava pels carrers des Barri. Ell mateix demostrà amb la seva traça, de factura mai millor dit artesana, l'actitud espoliadora del projecte de substitució de classe que significava aqueixa reforma des Barri. En Víctor també rodà documentals casolans que tenien per tema aquesta transformació barrial (aquí cal entendre casolà com qui entén un dinar casolà, és a dir, bo com toca). Els seus concerts, d'un punk de cantautor àcid alhora que alegre, fet a brams recorda una tira que li publicaren a premsa, ja han fet història i ara només desig trobar si algú els enregistrà perquè de ser tant de casa molt em tem que en Víctor no es preocupà gaire d'enregistrar-los.

El cas és que ara hi ha una penya ben variada que li està muntant un homenatge per l'octubre d'enguany. Es troben cada setmana per a preparar la festa i hi he d'anar per a compartir amb ells el que en Víctor compartí amb mi, per a compartir, en definitiva, en Víctor amb ells. A més, hi ha la idea de treure a la venda el disc en el que estava treballant darrerament i donar els guanys del disc i de l'homenatge a la seva filla que porta nom de mes de pluges, necessàries en una illa encara ara més xorca.

M'he entristit molt per la seva pèrdua. Havíem de quedar per a fer un cafè, o per ventura eren unes birres?, per a parlar de ma tesi, del seu disc, de muntar o desmuntar quelcom plegats, ara no ho record bé. No som molt de «fer patrimoni», menys de «fer patrimoni» d'algú. Però ara que tenim tants espais patrimonials a l'illa, ara que excel·lim en cultura culta, és hora de reivindicar un llegat més nostrat, uns valors, i aquests sí que ho són, sense els quals no tindríem la lluita que ens fa ser qui som. A en Víctor li dec, precisament, les lliçons de lluita quotidiana que desprenia quan parlava. Però també li dec la força del títol de ma tesi que ell ja no veurà, li dec molt especialment el contingut brechtià del poema que encapçala aqueix títol. Perquè, siguem francs, Víctor, si bé és cert que hi hagué flors, moltíssimes, que s'esmarciren en Es Barri, cal recordar el que ens deia al 1967 aquell altre il·lustre peça d'artista de De André: dai diamanti non nasce niente dal letame nascono i fiori.

Flors i abraçades, moltes. I que la son duri, onírica, perquè sense en Víctor Ciutat és cada cop més senyoritinga, més turística, més autoritària, més incívica (ara que ens pretenen civilitzar per enèsima vegada), més especulativa que mai, en definitiva, com diu el poeta, més de color merda. El poema ja el coneixeu i sinó, us el pas. La foto és del timbre de quan vivia a Sant Bonaventura.

Salut i bons aliments,

Marc Morell, antropòleg social indignament indígena