Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquest passat dimarts dia 16 de desembre vàrem tornar a ser testimonis d’una altra operació repressiva amplificada amb el rebombori habitual dels mitjans de comunicació mitjançant l’etiqueta de terrorista. En aquest cas un suposat grup anarquista. L’operació «Pandora», com l’han batejada els seus executors, va consistir en un impressionant desplegament dels mossos d’esquadra -més de 400 policies, amb helicòpter inclòs, per registrar la Kasa de la Muntanya-, que van assaltar diverses cases particulars i locals com els ateneus llibertaris de Sant Andreu i del Poble Sec, i el citat centre social del barri de Gràcia. Finalment el dia acabà amb 11 persones detingudes sota la llei antiterrorista i amb la confiscació d’un gran arsenal informàtic i literari. Per enlloc ni bombes ni metralletes.

Després de ser traslladades a l’Audiència Nacional per declarar davant el jutge Gómez Bermúdez, set han estat les companyes empresonades i 4 les alliberades amb càrrecs.

Davant aquest cop de terror infligit al moviment llibertari de Catalunya, la Coordinadora Llibertària de Mallorca vol expressar la seva absoluta condemna i la solidaritat amb les persones represaliades. L’operació «Pandora» torna a mostrar quina és la recepta que té preparada l’Estat contra qui qüestiona el seu ordre.

Per acabar, i davant l’acusació de terrorisme a la qual s’enfronten les companyes, no podem deixar de demanar-nos, qui és el terrorista?

La solidaritat és la nostra força!

Abaix els murs de les presons!

Coordinadora Llibertària de Mallorca

23 de desembre de 2014

---

"Terrorisme anarquista",  expliquen les notes de premsa dels Mossos i de la Guardia Civil. "Terrorisme anarquista" criden els titulars de la premsa a la tele, ràdio i Internet, i demà als diaris. "Terrorisme anarquista" repeteixen els lloros repetidors de mentides. "Terrorisme anarquista" diuen els botiguers mentre tornen el canvi a qui compra uns gramets de pernil dolç. “Terrorisme anarquista” assegura qui no té feina i el gat pentina…

I sense bombes, sense atemptats, sense atracaments, sense extorsions, sense decapitacions, sense tortures, sense fer por ni menys encara terror, els anarquistes som qualificats de terroristes pel sol fet de ser anarquistes. No calen proves, ni imatges, ni declaracions. Ara bé, si en calen per convèncer els que dubten que els anarquistes provoquem terror no patiu que ja apareixeran. Atemptats que ningú va veure però hi van ser, cartells amb calaveres i punxes i martells i ferros, alguna bombona de butà, un escopetí, llibres i més llibres, cartells i sobretot llibres, i ja tenim el "comando" anarquista relacionat amb anarquistes d'arreu del món que el que volia era menjar-se la bona gent ben guisada en una olla gran i fumejant.

Els "terroristes anarquistes" són la nova excusa dels "terroristes" sense qualificatiu. La nova excusa dels amos, dels burgesos, dels capitalistes, per no ser assenyalats ni qualificats ells mateixos com a terroristes, que és el que són. Perquè qui provoca el terror en milers de persones obrint el cap a qui es posa per davant i si se'l fotografia mentre ho fa el fotògraf ha de pagar 30.000 euros es veu que és un "àngel custodi" i no un "terrorista", perquè qui fa fora de casa seva centenars de milers de persones per embutxacar-se diners i més diners tampoc és un "terrorista" sinó un "inversor" o un "promotor immobiliari" o directament un "banc", imprescindible per a la nostra societat, perquè qui fabrica bombes i míssils que esventren milions de persones humanes per folrar-se amb qualsevol guerra no és un "terrorista" sinó un "empresari que dóna feina", perquè qui fa patir milers i milers dels nostres deixant-los sense cobertura mèdica no és un "terrorista" sinó un "retallador"… com a molt.

I en canvi, qui es planta i diu que el poder cal dissoldre'l perquè si no ho fem ens convertirà en pols a la resta és un "terrorista" perquè és un anarquista. No calen bombes, no calen atemptats, no cal terror. S'és terrorista si ho decideixen els Mossos o la Guardia Civil i ho escampa la premsa del règim que és gairebé tota.

Massa cops al llarg de la historia els i les anarquistes  hem patir acusacions de "terroristes": la Mano Negra, el Procés de Montjuïc, el cas Scala... i cada un d'aquests cops els "terroristes anarquistes" ha coincidit que eren, ves quina gràcia, policies o “terroristes” pagats per la policia. I cada cop que els amos veuen que se'ls escapa el ramat de les mans creen "terroristes anarquistes" i intenten així impedir el rearmament -AMB IDEES- de qui no accepta ser ramat. Aquets cop no és diferent. Atents al botí "terrorista" organitzat pels "terroristes" que cobren de l'Estat per fer-nos por quan no cobrin per obrir-nos el cap. Però la por, definitivament, ha canviat de costat i qui es cregui el terror el provoquen els anarquistes i no els capitalistes que mai no són “terroristes” ni a la tele ni en boca de les autoritats té un greu problema. Primer perquè no entén res i segon perquè el següent “terrorista” que l’Estat assenyalarà segur que serà ella. O ell.

Jordi Martí Font

II Jornades d'Anarquisme i Alliberament dels Pobles

Des de la Coordinadora Llibertària de Mallorca hem volgut repetir aquest any l'experiència de les Jornades d'Anarquisme i Alliberament dels Pobles. Les conclusions i els dubtes extrets de l'any passat ens animen a continuar amb la crítica, el debat i la lluita en un camp de batalla plegat de mines carregades de prejudicis i trinxeres dogmàtiques.

Hem considerat oportú revifar els debats entorn les qüestions identitàries i tot el que se'n deriva donat el context social, cultural i polític en el que ens trobem a Mallorca, a l'Estat i al món: el referèndum a Catalunya, la situació insostenible a territoris com el Kurdistan o Ucraïna, l'assetjament continu a la llengua catalana a Mallorca a través de les polítiques educatives, els mitjans de comunicació i els grupuscles catalanòfobs. Si bé són conflictes candents, baix el nostre punt de vista sols ens mostren la punta de l'iceberg de tot plegat. Esbrinar quines són les arrels, els orígens i les causes d'aquests temes; analitzar racionalment les disputes de les emocions patriòtiques; aclarir problemes conceptuals; plantejar dubtes on hi havia seguretat teòrica; a més d' intentar trobar les formes d'enfrontar-s'hi, són els principals objectius d'aquestes II Jornades d'Anarquisme i Alliberament dels Pobles.

En aquest context, i tenint en compte els antecedents d'anys anteriors, les Jornades es desenvoluparan en el següent format i contingut:

El dijous 18 es realitzarà una taula rodona envers la transmissió del català en l'educació lliure. En aquest debat analitzarem com es transmet una llengua en la societat i si cal promoure i protegir una llengua en cas de que hi hagi conflicte lingüístic. Per l'ocasió comptarem amb les companys Iñaki Aicart, David Pujol i Sílvia Suau, vinculats als moviments socials i a l'estudi i ensenyament filològic. Tenim les següents propostes per dal debat, susceptibles de sofrir canvis si els ponents i els assistents així ho consideren: S'ha d'ensenyar llengua a una escola lliure? Com s'ha d'ensenyar? Com podem gestionar el conflicte entre l'estàndard i els dialectes? Com afrontem el bilingüisme social (la disglòssia, els barbarismes, baixa alfabetització en català...) en l'aprenentatge?

Per el divendres 19 es desenvoluparà un debat que consideràvem imprescindible, donada la recent actualitat, com és tractar la qüestió del 9N a Catalunya des de una òptica anarquista. L'acte consistirà en una exposició inicial per part d'una companya de la Plataforma pel No-Sí ( http://www.no-si.cat/ ) i d'una de la CLM. En aquest debat pretenem reflexionar sobre l'alliberament dels pobles, des de una perspectiva llibertària, a partir de l'anàlisi de la situació actual a Catalunya entorn la Consulta. En aquest sentit, considerem interessant tractar una sèrie de debats transversals a aquesta qüestió: els referèndums com a eines de la democràcia, la institucionalització de la voluntat popular i l'ús d'aquesta per treure'n un rèdit polític. Per concloure, debatrem sobre com poden les posicions llibertàries afrontar el moviment sobiranista i les possibles potencialitats de l'alliberament dels pobles.

Per acabar, el dissabte 18 hem decidit oferir llum, i pot ser ombres, sobre un concepte que desperta fogoses incògnites i freqüents confusions. Estem xerrant de la cultura. A què ens referim quan parlem de cultura? Quin universos invoca l’ús d’aquest terme? Lluny de voler atorgar-li un significat estanc, Alex Miquel i Marc Morell dialogaran entorn dels usos i abusos que amaga la cultura. Partint de les definicions canòniques a l’ús passaran a explorar les contradiccions que presenta i les aplicacions que sembla haver tingut tant pel que fa a les polítiques d’identitat com pel que fa a les polítiques de classe. Baldament es tracten de dos antropòlegs ben avinguts, no es deixaran de cercar les puces. Dit això, en cas de no ser així, ambdós preguen als assistents la seva inestimable participació.

Per tal de poder autofinançar aquest programa tan divers i suculent durant els 3 dies es disposarà d'una barra amb begudes i d'una taula amb diferents textos, llibres, octavetes i fullets entorn l'anarquisme, la qüestió identitària i derivats. A més el divendres 19 i el dissabte 20 hi haurà sopars vegans a preus populars per les assistents.

Desitgem amb il·lusió i ànims crítics que les II Jornades d'Anarquisme i Alliberament dels Pobles contribueixin al debat i obrin, si escau, nous horitzons on es pensava hi restava un mur. El camí és llarg i ple de pedres, no quedem enrere.

Per l'autogestió total de les nostres vides i del nostre entorn.
Contra tota autoritat: cultural, lingüística o nacional.