Ateneu Llibertari Estel Negre

---

El dimarts 20 de gener ha mort a Mèxic, amb 40 anys, el company Canek Sánchez Guevara.

El maig de 2007 el van tenir a Mallorca, juntament amb Jorge Masetti, per a fer-nos una xerrada sobre Cuba.

El fet que fos el nét d'Ernesto Che Guevara va causar un gran rebombori i la seva xerrada tingué un gran ressò mediàtic.

Era una persona molt activa, desperta, amb ganes de viure.

Ràpidament van congeniar, van fer amistat, era un dels nostres...

Acaben de sortir dues traduccions seves publicades per l'editorial Piedra Papel Libros, Los vicios no son crímenes, de Lysander Spooner, i El espíritu corporativo, de Georges Palante. Anarquisme pur.

Sentim molt la teva mort: Sit tibi terra levis...

---

Més informació sobre la seva estada a Mallorca:

Avui dimecres 9 de maig: «Cuba: de la revolució al totalitarisme» [XI Jornades Llibertàries]

Entrevista amb Canek Sánchez Guevara, el nét del Che Guevara: «El Che l'han mitificat»

Entrevista Canek Sánchez Guevara

«El nét del Che revisa el mite», per Gemma Tramulla [Entrevista Canek Sánchez Guevara]

L'Ateneu fins i tot al Japó…

(a la Patricia Heras, assassinada per no ser un cadàver)

Avui, 17 de gener del 2015, una part de la societat catalunyesa s'ha pogut mirar el mirall i s'ha vist morta, un pur cadàver. Ni procés, ni espanyolitat de baix voltatge, ni «prucés». Cadàver en descomposició, camí de la putrefacció. Una ciutat que és un país on cadàvers amb vestit jaqueta afirmen que la policia, que deia Pi de la Serra, està al servei del ciutadà i, davant la por, dóna tot el poder de la violència, per tal que el monopolitzi, a la seva gent menys formada (perquè acatin, no pensin i executin), sovint poc preparada a nivell humà i massa sovint entestada a descarregar porres i el que calgui damunt qui sigui si qui mana els ho mana. I qui mana, en temps de crisi, sempre mana pegar fort, fer por, incrementar el terror, esdevenir element desactivador de qualsevol protesta per les diverses opressions que el poder establert deixa anar dia sí i dia també. I que consti en acta que la formació, si no és humanística, no val de res aquí...

El cas 4F és el centre argumental de Ciutat morta, la pel·lícula documental de Xavier Artigas i Xapo Ortega. No m'estendré sobre el seu argument perquè és sobradament conegut, però si que em sembla bàsic pensar i dir que si som aquí, si vam arribar a aquests fets i d'aquesta manera, és perquè vosaltres, els i les qui us anomeneu «bona gent» i que per això mai no us poseu en política, heu deixat la violència en mans d'inqüestionables, heu deixat en mans de persones sense escrúpols part de la vida de totes i tots. Sovint no us toca el rebre però si mai us toca, aleshores els coneguts tombaran el cap tal com feu vosaltres i semblarà que no us vegin, perquè, ho repetiu, «la policia està el servei del ciutadà» però és mentida. Avui, una pel·lícula, censurada en cinc minuts en l'últim moment, però vista col·lectivament entre milers i milers de persones, obre la finestra a pensar i dir que potser els qui mai no dieu res davant de tot això a què em refereixo us equivocat. Sí, vosaltres que mai poseu en dubte qui mana i menys encara qui pega en nom de qui mana.

Senyores i senyors, la corrupció policial que narra Ciutat morta no és excepcional, és conseqüència de la por, de la por que porta molts ciutadans i ciutadanes a omplir de càmeres carrers, places i centres escolars, perquè tothom ho fa...; de la por que us fa donar poder a gent que mai n'hauria d'haver tingut; que us fa acceptar com a «normals» els colps de porra donats obeint ordres contra gent que defensa casa seva contra els bancs, per exemple; que us fa pensar que qui va mudat o amb uniforme sempre té la raó; que us fa agafar la bossa de mà fort quan qui s'apropa és un pobre i relaxar-vos quan és un banquer...

Avui la Patricia Heras deu estar feliç d'haver trastocat el sopar que dissabte a la nit havia de precedir l'esmorzar de diumenge matí a una colla de bona gent que mai no es posa en política. Llàstima que per fer-ho l'haguem hagut de perdre,haguem hagut d'assistir a la seva mort, al seu assassinat, ordenat i organitzat metòdicament per qui mai on acceptarà ningú que sigui diferent a com s'ha de ser segons ell. Avui, la poeta morta segur que ha rigut de gust entre les pàgines del seu llibre mentre a algun callat se li ha omplert la boca de saliva per intentar parlar i dir que no pot ser... Avui, s'ha trencat el mirall i darrere, sense cap mena de dubte, hi hem trobat un munt de cadàvers. I molt possiblement la seva mort té a veure amb la vostra vida. Res no s'ha acabat avui, si de cas per a algunes i alguns ha començat i el desig d'altres busca que aquest començament no tingui final.

Jordi Martí Font