estelnegre | 12 Novembre, 2015 09:04
estelnegre | 11 Novembre, 2015 10:18
estelnegre | 10 Novembre, 2015 03:42
---
Presentació
del llibre
L'illa desvestida. Moralitat
contra nuesa a les platges mallorquines
a càrrec del seu autor Tomeu Canyelles
---
Ateneu
Llibertari Estel Negre
Dimecres 25 de novembre de 2015 a les 20 hores
---
Platges
separades per sexes. Guàrdies civils a la recerca
i captura de nudistes. Voyeurs armats amb càmera i
prismàtics. Proclames incendiàries
de polítics i religiosos contra aquells bocins de pell
«que no haurien de veure
la llum del sol»... Les platges illenques arribaren a
convertir-se en un
autèntic camp de batalla en el qual la moralitat
assumí un paper primordial.
Aquest
innovador exercici de micro-història s'encarrega d'analitzar
un dels aspectes més desconeguts del franquisme i el
desenvolupament turístic a
les Balears: la introducció i consolidació de
fenòmens com les platges mixtes,
el bikini, el topless o el nudisme. Centrat en el
cas de Mallorca —tot i
que fent oportunes comparacions amb Menorca i les Pitiüses, on
també es
visqueren escenes similars—, L'illa desvestida abasta
un marc temporal
que va des de la Guerra Civil fins a la Transició
democràtica; un tram històric
en què conceptes com «llibertat»,
«erotisme», «sexualitat» i
«pecat»
s'entremesclaren
de tal manera que la percepció del cos humà,
aliè
i propi, era completament
diferent de la que es té avui en dia.
Tomeu
Canyelles Canyelles (Pòrtol, 1984). És doctor en
Història Contemporània per la Universitat de les
Illes Balears i màster en
Comunicació pel CESAG. Forma part del Consell Executiu del
Centre d'Estudis i Documentació
Contemporània (CEDOC) i col·labora activament en
el Grup d'Estudi de la
Cultura, la Societat i la Política al Món
Contemporani de la UIB. Escriu, o ha
escrit, per mitjans com 40Putes, Última
Hora, dBalears, Ara
Balears, Vice i MondoSonoro,
entre d'altres. Participà en la
redacció de Ràdio Popular de Mallorca
(1959-2009) i és autor de Beatles
made in Mallorca: La recepció insular de la
música beat (2013, amb Francesc
Vicens), Breu història del punk a Mallorca (2014),
Els picadors mallorquins:
Seductors i seduïts durant del boom turístic (2015)
i la biografia Bonet
de Sant Pere: El duc del swing (2015). En els darrers anys
ha desenvolupat
una intensa trajectòria en el món de la
ràdio com a col·laborador d'Ona
Mallorca i d'IB3- Ràdio i també com a director i
presentador d'espais culturals
a BN Mallorca i a Ràdio Marratxí.
CANYELLES, Tomeu. L'illa desvestida. Moralitat
contra nuesa a les platges
mallorquines. Lleonard Muntaner, Editor 2015.
Col·lecció Panorama de les Illes
Balears / 23, 88 p. PVP: 10 euros. ISBN: 978-84-16116-79-9.
estelnegre | 09 Novembre, 2015 06:32
---
Xerrada-debat
Maternitat i criança
ancestral. Una mirada antropològica
a càrrec de Laura Núñez Galván,
antropòloga del
part en
diferents cultures
---
Ateneu
Llibertari Estel Negre
Divendres 13 de novembre de 2015 a les 20 hores
---
Laura
Núñez és especialista en
l'antropologia del part en diferents
cultures. Viu amb vertadera passió les seves trobades amb
altres cultures i ens
fa participes d'aquest interès per conèixer les
diferents maneres que tenen els
pobles d'assumir la concepció, l'embaràs, el part
i la criança dels infants. Desmitifica
la idea, que moltes vegades tenim des d'aquí, que les
societats ancestrals
tenen una forma de viure la maternitat major que la nostra. Ens
acompanyarà en
una reflexió sobre la criança, sobre mites i
tabús.
En
la xerrada contestarà preguntes com: Totes les cultures
ancestrals paren
de la mateixa manera? Quina funció té la
placenta? Com és la criança de
l'infant? Perquè les mares mundugumor de Papua Nova Guinea
no viuen amb les
seves filles? Quin significat té pels Yecuanás de
Veneçuela donar el pit a
demanda a nens majors de cinc anys?
Comparar
la diversitat i la riquesa de models d'educació que avui en
dia
existeixen arreu del món és l'eix central de la
xerrada i posterior debat.
També
ens parlarà del seu darrer llibre Llevadores
casolanes del segle XX. Pràctiques, coneixements i
vivències d'un ofici
(Ed. Bellaterra, Barcelona, 2015).
Us
hi esperem!
---
Laura
Nuñez es va llicenciar en Antropologia Social i Cultural a
la Universitat
de Geografia i Història de Barcelona. L'ambient contestari
de la seva facultat
l'ajuda a polititzar-se i a interessar-se per les lluites de cultures
llunyanes.
A mitjans dels noranta recorre Amèrica del Sud. Degut al seu
treball de camp a
Chiapas (Mèxic) i Temuco (Xile), convivint amb zapatistes i
maputxes i
analitzant els seus processos polítics en una tesina, la UB
li concedeix la
Suficiència Investigadora.
Més
tard, realitza una mestria en Cultura i Societat Andina al Centre
Bartolomé de las Casas de Perú, obté
una beca Intercampus per a Investigació
Doctoral a la Universitat de Morón d'Argentina i acaba el
seu doctorat a
França, a la Université Saint Denis de Paris.
Narra
les seves vivències en diaris de viatges personals, articles
i
contes. «Morón-Once: donde los besos cuestan la
voluntad» guanya el primer
premi del Concurs de relats breus de dones «Paraules
d'Adriana». Anys més tard,
amb «Preposiciones indecentes» torna a ser premiada
en el Concurs de relats
Manuel Vázquez Montalbán i amb la unitat
didàctica per a primària «L'Illa dels
descobriments» el Premi Mont d'Or.
També
escriu per al Boletín Americanista
del Departament d'Història d'Amèrica i
Àfrica de la UB i per Temes
d'Etnologia de Catalunya un estudi
col·lectiu sobre las porteries de Barcelona.
Al
2006, l'editorial Viejo Topo publica Momentos
insurreccionales. Revueltas, algaradas y procesos revolucionarios,
obra en
la que Laura Nuñez escriu el pròleg i l'article:
«Bolivia, 2003: Dinamita, asalto
e impulso revolucionario».
Entre
les seves principals feines destaca la de guia per al Museu
d'Història
de Catalunya, investigadora sobre la immigració al Maresme
per a la Diputació,
redactora de la Guia
històrico-cultural
de Catalunya de la Fundació Torre del Palau.
També ha treballat dissenyant
i oferint tallers interculturals per a Intermon-Oxfam, com a
responsable al Fòrum
de les cultures de Barcelona, ARCS (Associació
d'Anàlisi i Recerca en Ciències
Socials) i l'Associació Conèixer Catalunya.
L'arribada
dels seus tres fills li fan viure la maternitat a
consciència i
a interessar-se per tot allò relacionat amb la
concepció, el part i la criança.
La seva visió universal i antropològica provoquen
que s'iniciï en la lectura i l'anàlisi
d'altres formes de parir i de criar. Podeu veure al respecte el video Tras el rastro
indígena. Parto y crianza
ancestral.
Fruit
d'aquests estudis imparteix com a docent els cursos «Una
visió
intercultural del naixement» a la Universitat de Barcelona;
«Antropologia del
naixement. Perspectives interculturals de la concepció,
l’embaràs, el part i la
criança arreu del món» per a
l'Associació Mares Doules de Barcelona i
«Néixer i
créixer en diferents cultures» per a la Xarxa de
Biblioteques de la Diputació
de Barcelona.
En
2012 rep una beca de l'Institut del Patrimoni Etnològic de
Catalunya per
a realitzar una investigació sobre «Llevadores
tradicionals catalanes: un saber
en vies d'extinció», amb la que inicia l'estudi
etnogràfic que culminarà amb la
seva recent obra Llevadores
casolanes del
segle XX. Pràctiques, coneixements i vivències
d'un ofici (Ed. Bellaterra,
Barcelona, 2015).
---
Més
informació:
http://judithaparicio.blogspot.com.es/2012/11/laura-nunez.html
http://www.maresdoules.cat/es/laura-nuñez-antropologa-formacion-doulas-crianza-otras-culturas
http://escritosserdoulas.blogspot.com.es/2014/06/antropologia-y-maternidad-una-mirada.html
http://elcaminoluminoso.blogspot.com.es/2010/03/laura-nunez-antropologa-los-yecuanas.html
estelnegre | 08 Novembre, 2015 08:18
estelnegre | 07 Novembre, 2015 07:35
estelnegre | 06 Novembre, 2015 06:28
estelnegre | 05 Novembre, 2015 06:35
estelnegre | 04 Novembre, 2015 08:49
estelnegre | 03 Novembre, 2015 06:29

Quan rebem notícies de la resistència kurda a Kobane, als cantons autònoms de la regió de Rojava, així com a la resta del Kurdistan, la nostra consciència no pot més que demanar-nos que ens solidaritzem amb la comunitat kurda i els seus processos d’emancipació que projecten avui la seva ombra per tot Orient Mitjà.
És impossible saber per endavant l’esdevenir de la revolució kurda. Enmig d’una guerra atroç, en la qual estan directament implicades grans potències, dictadures i grups terroristes, no és fàcil sobreviure. Els recents atacs de Turquia i el DAESH poden ser una mostra del que ofereixi el futur immediat. En tot cas, el que han fet fins ara és suficient per a. aixecar el major entusiasme, la major admiració i la més àmplia solidaritat en cada racó del planeta dels oprimits.
Debut doncs a la delicada situació viscuda en els últims temps a Orient Mitjà, derivada de l’amenaça que suposa el DAESH (l’organització terrorista autodenominada “Estat Islàmic”) així com pels diferents conflictes polítics, socials i religiós-ètnics, alimentats i orquestrats pels governs criminals d’Occident i Orient Mitjà, sorgeix la necessitat de crear una estructura perquè diferents organitzacions i individus de Mallorca compromesos amb la solidaritat entre els pobles puguin aportar el seu granet de sorra en suport als processos revolucionaris de la regió.
És per aquesta raó que neix la Coordinadora contra el DAESH i l’Imperialisme a Orient Mitjà, amb l’aspiració de ser el més àmplia possible i poder aglutinar en el seu si a totes les forces democràtiques en pro dels drets humans i les de caràcter revolucionari per treballar juntes sota aquestes vuit premisses:
1) El cessament dels atacs per part del govern turc ja sigui contra la població de Turquia com contra la de Kurdistan.
2) La fi de la complicitat de Turquia amb el DAESH ja sigui obviant-li, subministrant-li armament, o col·laborant amb els atacs a les YPG, YPJ i YBS
3) El cessament de les persecucions per part del govern espanyol contra la comunitat kurda.
4) La persecució de tota l’estructura del DAESH a Europa.
5) La no intervenció imperialista de l’OTAN, especialment de Turquia, en Rojava i que el poble kurd, amb la resta de cultures i minories de la zona, tinguin la capacitat de decidir de manera democràtica el seu futur.
6) El reconeixement de les YPG, YPJ i YBS com a exèrcits del poble i no com a organitzacions terroristes, en ser la punta de llança en la lluita contra el DAESH.
7) L’absolució dels brigadistes detinguts i que en el futur no es reprimeixi ni als brigadistes ni als voluntaris que vagin a la zona.
8) Promoure la convivència entre cultures i creences, enfront de la visió racista i islamófoba del conflicte contra el DAESH.
A tal efecte, amb aquest programa, i amb la finalitat de visibilitzar aquest conflicte intencionada ment silenciat pels mitjans de comunicació de masses, convidem a tots els/les interessats/des a participar el proper 4 de novembre de 2015 a les 19:30 h. al local de la CNT de Palma (C/ Joan Alcover 54 – baixos dreta -) a l’Assemblea de constitució de la Coordinadora, on es debatran els següents punts:
· Elaboració de llistat d’Organitzacions Adherides.
· Data i hora de concentració a realitzar contra l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica i/o contra la Delegació del Govern de l’Estat Español.
· Proposta de logotip de la Coordinadora (cadascú pot portar el seu).
· Assumptes Varis.
Companys i companyes, unim els nostres esforços per retornar la sobirania als pobles d’Orient perquè puguin, d’una vegada per sempre, viure en pau. Acabem amb el terrorisme i les ingerències estrangeres a Orient Mitjà! Acabem amb el DAESH i el seu llegat de terror!
Coordinadora contra el DAESH i l’Imperialisme a Orient Mitjà
---
| « | Abril 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||