Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Imagina't que dus dos mesos i mig en aïllament en una presó...

Solidaritat amb les 5 de Barcelona!

Ara fa ja més de dos mesos que les conegudes com a “cinc anarquistes de Barcelona”, cinc joves detingudes el 15 de maig en una ràtzia repressiva a Catalunya, són a la presó sense cap judici, patint el dur malson de la legislació antiterrorista. Davant la injustícia i davant de la repressió, la solidaritat i el recolzament mutu són la millor resposta: és per això que s'ha llançat la convocatòria d'una concentració i d'un sopar solidari a Palma aquest 2 d'agost de 2013.

Si no anam vives, els mitjans de comunicació ens dicten la realitat on vivim. Per ventura, hi ha temes que ens poden parèixer més superficials i ens dóna igual si avui se'ns xerra d'una cançó de moda o si qualque empresa ha tret un nou dispositiu mòbil. Que més ens dóna oblidar-ho aviat! Però hi ha realitats més importants que són notícia i llavors desapareixen. Fins i tot, es pot donar el cas de l'aparició d'una notícia horrible o cruel, però que s'esvaeix com el fum en poc de temps.

Aquest és el cas de les conegudes com a cinc anarquistes de Barcelona, cinc joves detingudes el 15 de maig en una ràtzia repressiva a Catalunya. L'acusació: pertinença a grup terrorista, enaltiment del terrorisme, captació i adoctrinament i dipòsit de substàncies explosives. Totes i tots ens vàrem quedar sorpresos amb aquestes detencions donat l'espectacle mediàtic que no casava amb cap realitat coneguda. A més, l'espectacle va servir per crear la necessària "alarma social" que enviàs a aquests joves a la presó sense cap judici, patint el dur malson de la legislació antiterrorista. Ara, feta la seva feina, els mitjans callen.

Han passat més de dos mesos de les detencions i els mitjans ja no xerren d'aquestes joves. No ens conten que segueixen empresonades sense judici i no ens diuen que poden romandre molt de temps en aquesta situació. Per suposat, no ens conten les misèries de la presó ni ens fan un reportatge del sistema d'aïllament en què estan internes les nostres companyes. La seva inhumanitat no conjugaria amb l'alegre idea de què gaudim la millor democràcia en la que podem viure. Tampoc ens diuen res de la distància en què aquestes persones han de suportar l'aïllament, el que suposa una condemna extraordinària -i sense judici- no només per elles, sinó també per les seves famílies que s'han de desplaçar a Madrid quan volen saber d'elles de primera mà.

Aquest règim d'aïllament i dispersió de les joves en diferents presons de la comunitat de Madrid (Soto del Real, Estremera, Alcalà Meco, Aranjuez i Navalcarnero) no és només un càstig. És un intent de destruir-les com a persones i de fer desaparèixer la seva dignitat. Així mateix, també és un toc d'avís a totes aquelles persones inquietes que com elles no estan conformes amb aquest sistema econòmic i social i el volen canviar d'arrel.

Per la seva situació que ara hem descrit, poques noves podem tenir d'aquestes cinc joves. Però el que sí que sabem és que davant la injustícia i davant de la repressió, la solidaritat i el recolzament mutu són la millor resposta. És per això que s'ha llançat la convocatòria d'una concentració i d'un sopar solidari a Palma. Perquè sabem que en tindran notícies a la presó i en saber que no estan soles podran agafar més forces per resistir aquest mal moment. Perquè sabem que les seves amigues i familiars agafaran alè coneixent que també a altres bandes s'estan movent amb elles. Perquè coneixem la cruel, inhumana i destructiva funció de les presons i no la volem per ningú. Perquè el dia a dia no atura de recordar-nos que la justícia està al servei dels poders i les nostres companyes en són els seus enemics. I per finalitzar, perquè com Yolanda, Silvia, Joan, Xabier i José som anarquistes i no podem tolerar que l'Estat -sí, el nostre enemic- ens tracti d'aquesta manera. Perquè quan toquen a una ens toquen a toquen a totes!

No permetrem que la seva realitat i la seva situació s'esvaeixi com una notícia als mitjans ni com el fum a dins l'aire.

Solidaritat!

Llibertat per les preses!

Per més informació sobre el seu cas visitau: http://freedomforthefive.wordpress.com/

2 d'agost del 2013

- 19h Concentració antirrepressiva: Plaça Espanya (Palma)
- 21h Sopar vegà a preu obert a transitant (C/Socors 16) 

---

Aquest divendres, 26 de juliol,  hem rebut la trucada de Delegació de Govern comunicant-nos que el lloc de concentració sol·licitat per a la ANTITAURINA d’INCA, fa dies confirmat, també serà modificat, de la mateixa manera que el d’Alcúdia. Volen situar-nos en la part de dalt, a la plaça, on només es podrà veure la primera fila de manifestants, en comptes de la vorera, on sempre, enfront de la plaça.

L’atac a la llibertat d’expressió d’aquest Govern d’ultradreta està sent violent i constant en tots els àmbits de la nostra vida i especialment, aquests dies, en l’àmbit de l’antiespecisme i les concentracions enfront d’una festa a la que consideren el seu símbol nacional, els toros.

Per això, una vegada més, apel·lem a la vostra responsabilitat com a activistes i vos animem a alçar les vostres veus més que mai contra la tauromàfia i contra la repressió! Ells ens volen callades, espantades i passives, però ens trobaran en peu, aixecades i combatives!

La nostra crida ja no és només per les activistes antitaurines, sinó per a totes aquelles persones que no pensen quedar-se mirant mentre es continuen retallant els drets i llibertats de les majories socials. Vos necessitem més que mai a totes al carrer!

Ja n’hi ha prou de suportar un constant atropellament en totes les antitaurines a Mallorca. Si no lluitem per canviar-ho, aquestes mesures es convertiran en norma. El nostre lloc és enfront de la plaça! Ànim a totes i difusió per favor!

V de Vegana i ICA Animalista

Divendres 26 de juliol

Crema Londres a Tarragona (vint-i-tres): «Mirar i veure, el primer pas per aprendre i saber»

Si mai no em mires mai no em veuràs. Tot i que potser m'escoltaràs sense llegir-me, perquè encara no saps braille... Tu i qualsevol altra que em llegeixi o que et miri ja ho sap que no saps braille. Jo tampoc en sé i per aixo només puc llegir mirant amb els ulls oberts les lletres ordenades en paraules, amb els ulls nets i sense brosses, nets i polits. Obrir els ulls és el primer pas per esdevenir persona completa tot i que massa sovint ens els tapem per no fer-nos mal; ho entenc perfectament perquè jo també ho he fet. El mal, ja se sap, ens mena arreu i enlloc,ens porta a feri inclús sentir de maneres que no reconeixem com a pòpies però que ho són. Per a què serveix la por? Doncs bàsicament per dominar i per dominar-nos encara una mica més. Perquè és el domini el seu únic objectiu. El domini total.

I si no em mires i et mires amb mirall davant, mai no veuràs la cara que faig ni els contorns de la meva persona física, humana i completa. Perquè són els ulls la part del nostre cos que ens permet tocar allò que encara no gosem tocar i acudir al rescat de les tensions que esdevenen motor i moviment enfora i endins quan s'alliberen. Allò a què Orxata al·ludeixen quan afirmen que "he entrat net i he eixit brut

Si no em mires o no el mires o no la mires o bé no ens mirem, per a què tenim els ulls? Bàsicament per tapar-nos-els, ja ho sabíem, i ser més interessants. Ser o fer-nos-els. Ser-ho tal com deia la seva sogra...

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta

***

Crema Londres a Tarragona (vint-i-quatre): «Coll anglès»

...abatoll, afoll, afoll, aiguamoll, aiguapoll, alçacoll, alcofoll, anoll, armoll, atropoll, badoll, batcoll, batoll, bemoll, bescoll, bocamoll, boll, borboll, broll, capoll, carroll, clofoll, coll, coll, coll, Coll de Nargó, contramoll, corcoll, corcoll, corfoll, coscoll, crioll, desembroll, doll, embroll, empatoll, endoll, enfarfoll, envitricoll, escaldapoll, escorcoll, fardoll, fenoll, ferroll, foll, fonoll, forroll...

L'alces com masteler de veler que solca la mar gelada que separa illa i continent....

Coll heretat...

altiu

i expectant.

De posar i treure...

vigorós

i decidit.

De pales similars...

entusiasta

i mullat.

Separació intermèdia...

vital

i combatiu.

Sense corbata....

Ras

i del poble

Coll anglès, coll de vestir anglès i british clàssic...

...garroll, gatoll, gatzoll, genoll, goll, grifoll, grumoll, manoll, matapoll, matoll, moll, moll, moll, moll, moll, motroll, patamoll, patoll, penjaroll, penjol, picapoll, pinoll, poll, poll, poll, reboll, rebroll, restoll, Ripoll, roll, roll, romboll, rostoll, sadoll, serpoll, sobrecoll, soll, soll, sondroll, soroll, sorramoll, soroll, sorramoll, taboll, taboll, tabustoll, tapacoll, toll, torcecoll, trontoll, ull-de-poll, Vallmoll, xipoll, xoll, xoll, xopoll...

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta

***

Crema Londres a Tarragona (vint-i-cinc): «Seu del tacte»

Una. I dues. No tres. Dues mans i deu dits. Són només mans el que veig i és amb la imaginació que penso tota la resta, per refer dins del cervell la resta de tot el cos que era aeroport fa unes setmanes i ara és mans. Queda clos el cap, on mai no podré entrar, ni al teu, ni al d'altres, ni tan sols a voltes al meu propi. I això que és el cap el que em fa humà i la seva forma (i no vull dir ara sols que sigui gros el meu, que també...) la que m'identidica i em dóna les formes generals del meu lloc en el món. Del teu segur que també.

Són només les mans. I una se'n va cap a aquí i l'altra se'n va capa allà, fins a l'indret on els dits petits es toquen gairebé sense saber-ho, de tan poc om els separa i de tant com es noten. “De l'home -i de la dona- miro sempre les mans” canta Raimon al reproductor de cd. I les miro per veure-hi més enllà, ja no per les línies sinó pels sentits, d'un i d'altre, del tercer, quart i cinquè.

Mans soles recorren el món de Londres, els mons barcelonins i tarragonins, el món de la Cava i del Delta tot. El món a les mans i les mans en el món, com a indret humà per a la recerca,

escamot d'avançada de la persona,

màxima expressió del que tenim fora del cap

i seu del tacte,

del tocar amb què aprenem tot el que tenim al voltant

i no ens conformem només a veure.

Dues mans i deu dits.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta