Ateneu Llibertari Estel Negre

El títol l'extrec de la cita de Fuster, que no sé si mai va ser a Londres de tomb però que a mi m'acompanya arreu, quan tombo i quan no. I quan vagi a Londres segur que ja hi és o el trobo. I no parlant del País Valencià o dels Països Catalans (que ja tinc dins del cap i no cal portar sempre amunt i avall) sinó de tot el que es pugui arribar a escriure, dir o llegir. Perquè pensava, llegia i escrivia de tot i sobre tot. Llegia. Pensava. Escrivia...

I no sé si són els llibres qui té vida o si és la vida qui té els llibres, però sí sé que els llibres poden ser, sense cap mena de dubte, font de vida. De la meva almenys i d'altres. No sé si de la teva també. És així que esdevinc conseqüència de munts de lectures que he fet, senceres o a mitges, i sé ben clar que cap d'elles no ha estat definitiva per ella sola però sí que totes sumades han fet pòsit, han dibuixat camí o han creat preguntes. Seria de ximples que un sol llibre i una sola manera de pensar i de viure esdevingués creadora del meu pensament i de la meva vida. O de la teva.

Per això quan els llibres no són tals i més aviat esdevenen dietaris escrits i reescrits i tu te'ls mires i, sobretot, els escrius i il·lustres, et fas més lliure que mai. Teva i lliure. Lliure i teva. La propietat sense domini que sempre hem desitjat. La construcció del pensament dialèctic sense cap mena de norma que esdevingui controladora del que penses, sents i raones. I creadora i inspiradora de les línies de pensament que creus i penses, tens i construeixes. Com els llibres i les pàgines dels llibres: plens de vida i vida en si mateixos.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta