Ateneu Llibertari Estel Negre

Som el 99%

estelnegre | 21 Març, 2012 07:56

Som el 99%

El dia 29 de març moltes persones anirem a la vaga.

Persones amb les que tractes cada dia. La conductora del bus que agafes. El qui frega els passadissos del metro quan tanca. L'oficinista que es deixa la vida al monitor de l'ordinador per un sou de misèria. La persona que et ven el pa, i les que han fabricat el teu cotxe o han alçat, totxo a totxo, l'obra de la cantonada. La que ha hagut de deixar la família al seu país per venir a cuidar de la teva.

Però també les jubilades preocupades no tant per com sobreviure amb una pensió ridícula, que també, com pel futur que espera als seus fills i nétes. Els avis i àvies que hem ocupat un ambulatori perquè no el tanquin, o que hem pujat a un autobús per protestar per l'increment de preu del bitllet. També els emprenedors que sabem que les retallades salvatges que s'estan fent ens aboquen a una recessió més profunda i ens impedeixen fer negoci. També les persones aturades (i som moltes!), que no podem parar aquell dia, però que l'aprofitarem per moure'ns i que se'ns vegi i se'ns escolti. També les persones que hem vist segrestats els nostres petits estalvis per l'estafa de les participacions preferents de bancs i caixes. També les famílies desnonades. També les que hem acabat amb molt d'esforç uns estudis i no hem vist mai un contracte indefinit ni un salari de quatre xifres. Persones com tu.

Totes aquestes persones hem vist com es degraden les nostres escoles i instituts, hem vist com es congelen les pensions o es neguen les ajudes a les persones més necessitades. Hem vist com tanquen quiròfans i ambulatoris, com obliden i abandonen les universitats i les escoles bressol. Hem vist com se'ns van retallant i negant les conquestes socials, desfigurant la democràcia.

Totes aquestes persones veiem ara, entre la incredulitat, la ràbia i la por, com la reforma laboral aprovada pel PP ens condemna a triar entre l'atur o el treball sense drets ni garanties. I hem decidit que el dia 29 de març perdrem la por, que el dia 29 de març estarem juntes i caminarem juntes, i ens veuran juntes i ens sentiran juntes. Perquè no volem viure amb por. Perquè volem els nostres drets. Perquè volem les nostres vides.

No anirem a la vaga per gust o per fer la punyeta. Hi anirem perquè no volem condemnar-nos a una existència en precari. No ens han deixat altra sortida, i sabem que, per molt que hi arrisquem anant a la vaga, molt més arriscat i imprudent és perdre els nostres drets per sempre.

Ningú millor que tu sap com n'és de dura aquesta crisi.

Si tens una botiga o comerç, gairebé segur que durant aquests anys has patit perquè fas menys caixa. Hauràs vist com tanca més d'una botiga veïna, i saps que necessites que la teva clientela treballi, i que treballi amb sous dignes i amb drets, perquè tornin a tenir confiança i a venir a la teva botiga.

Si ets una treballadora o un treballador, també hauràs conegut de prop, potser en carn pròpia o dels teus fills i nétes, o bé per parents o amistats, el que és l'angoixa de la precarietat i l'atur. Deus saber el que és patir per pagar factures i rebuts, i saps que si la reforma laboral prospera, el teu cap et podrà abaixar fàcilment el sou, que es podrà despenjar del conveni col·lectiu, que hauràs de conformar-te o et senyalaran la porta amb el dit.

A nosaltres ens afecta. Ens impedeix els nostres projectes de vida. Ens nega el futur.

A tu també t'afecta. Així que, t'ho demanem si us plau, el dia 29 de març ajuda'ns, ajuda't.

Si parem tots i totes, recuperarem els nostres drets. Som el 99%.

29 de març. Vaga genera. Vaga del 99%

«Cap a la Vaga General Indefinida, cap a la ruptura amb l'Estat i el Capital», pel Col·lectiu Arrels

estelnegre | 20 Març, 2012 11:12

«Cap a la Vaga General Indefinida, cap a la ruptura amb l'Estat i el Capital», pel Col·lectiu Arrels

El Govern espanyol, presidit en majoria absoluta pel Partit Popular, ha imposat a la classe treballadora la Reforma Laboral més agressiva de la restauració Borbònica i democràtica. Els seus punts estrella són l'abaratiment de l'acomiadament i l'augment de les causes a justificar per l'empresariat per a què sigui procedent. Així mateix, utilitzant el seu intencionat llenguatge, «flexibilitza» les relacions laborals. O sigui, permet a l'empresari despenjar-se del conveni per tal d'adaptar la jornada i el salari als seus interessos. L'objectiu no declarat d'aquesta Reforma és la de ser una eina legal per explotar encara més als treballadors i treballadores. Una manera, utilitzant l'argot econòmic imperant, de fer més competitiva la nostra economia, de fer-la més atractiva als inversors. La Reforma Laboral del PP complementa la passada del PSOE i segueix la línia traçada pels poders neoliberals que presideixen les institucions econòmiques globals (FMI i BM), europees (BCE i Comissió Europea) i espanyoles (Banc d'Espanya).

Aquesta nova conjuntura de crisi, està essent aprofitada per exercir l'ofensiva més descarada i regressiva contra els nostres drets. Hem de recordar que durant aquests anys de crisi s'han aprovat una sèrie de lleis i mesures per tal de desmantellar els drets socials: com una reforma del sistema de pensions que redueix el seu import i augmenta els anys de cotització, un acord sobre contenció salarial (més bé de reducció salarial) al qual arribaren la patronal i els sindicats «verticals» CCOO i UGT i les constants retallades en educació, sanitat i assistència social.

Ens encaminem a una altra etapa capitalista, d'estructura global, on la punta de llança econòmica serà l'especulació financera. Una economia ultracompetitiva, en recerca del màxim benefici, costi el que costi, on les persones serem simples productes o eines al servei de l'acumulació de doblers.

Davant aquest gris panorama, què fer? Des del col·lectiu Arrels (igual que el moviment llibertari i els diferents moviments socials que lluiten des de fa molts anys contra l'Estat i el capitalisme) tenim molt clar que només a través de l'autoorganització, l'autogestió i l'acció directa podrem plantar cara a l'ofensiva capitalista i plantejar alternatives per cercar camins més justs a l'economia basada en l'explotació i a la política basada en l'autoritat i el maquiavel·lisme. Així, des d'aquests postulats mai defensarem el tòtem ara idolatrat per l'esquerra: l'Estat del Benestar.

Els orígens de l'Estat del Benestar provenen del «crack» del 29 als Estats Units d'Amèrica i posteriorment del panorama apocalíptic que hi havia a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta construcció política i econòmica va ser la manera més intel·ligent de contenir al moviment obrer revolucionari -que en aquells anys suposava una seriosa amenaça al capitalisme- i a la vegada integrar-lo per tal de crear el que posteriorment es coneixerà com la societat de consum. Aquesta passada conjuntura ens ha portat a conèixer uns estats d'abundància i de comoditats mai coneguts per la humanitat. Tot una fita, aconseguida però, degut a l'explotació més brutal també coneguda de l'anomenat Tercer Món i dels recursos naturals. A més, a tota aquesta taca negra (amb molta presència de petroli) s'hi ha d'afegir la construcció d'una societat totalment alienada, on el poble va adquirir els valors de la burgesia per tornar-se més individualista, egoista i depenent del paraigües estatal.

En la nostra presentació hi vam incloure una xerrada sobre la lluita del moviment obrer a Mallorca, perquè trobem que del passat més recent tenim molt a aprendre: dels errors i virtuts dels nostres avantpassats. Aquells homes i dones que de manera massiva es van organitzar per fer front al capitalisme industrial d'aquells anys, anhelaven una societat sense explotació, basada en la cooperació, la solidaritat i la justícia. Aquí, a l'Estat espanyol, tenim el gran referent de la lluita de la CNT, el sindicat anarquista fundat l'any 1910 a Barcelona. Un sindicat que ha pogut resistir les embranzides de la història i mantenir-se ferm en els seus principis i ideals.

S'ha acabat la somnolència i la por. Ens hem d'organitzar ja, des de l'horitzontalitat, tenint l'assemblea com a eina de decisió i gestió; i des de l'autogestió, per ser independents i ja des de la base construir la nova societat d'una manera coherent.

Fa poc ens va visitar l'activista Enric Duran per explicar-nos el projecte revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, tot un exemple actual de lluita i alternativa al capitalisme i a l'Estat; de construcció d'una societat lliure, responsable, justa i ecològica.

L'emancipació dels treballadors serà obra dels mateixos treballadors o no serà!

Col·lectiu Arrels