Ateneu Llibertari Estel Negre

Es diu Asunción Martínez i ha estat acomiadada perquè ha estat vuit dies de baixa per malaltia i dos dies fora de l'empresa per la mort del seu germà. Tot està justificat.

Es diu Aurora Navarro i ha estat acomiadada perquè es va operar d'un bony a l'esquena, 39 anys a l'empresa, mai no ha estat absentista.

Es diu Miguel, els dies 21 i 22 de juny de 2011 va agafar dos dies pel naixement del seu nét; i de l'11 al 15 de juliol de 2011, va estar de baixa per malaltia no superior a 20 dies. 36 anys a l'empresa. Acomiadat perquè les baixes suposen el 20,6% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius.

Es diu Jennifer Pérez, té 27 anys, un fill de dos anys i mig i el marit aturat, està embarassada de sis mesos i mig. Ha estat acomiadada per estar nou dies de baixa.

Són quatre treballadors qualssevol, en aquest cas de l'empresa Rotocayfo, una impremta a vint quilòmetres de Barcelona, que ha fet fora 12 treballadors aplicant la nova Reforma Laboral que el PP ha aprovat amb els vots a favor de CiU.

Són només quatre casos d'un dels múltiples drets que no sols ha estat escurçat sinó que s'ha convertit en una agressió directa contra les treballadores i els treballadors, totes i tots. Contra els que treballem i contra els milions d'aturats i aturades que aquesta Reforma, ja ho van explicar clarament els homes de Rajoy, no deixaran de ser-ho després de la seva aplicació.

La Reforma és una agressió duríssima contra totes i tots. No hi ha ni un sol treballador o treballadora que no la noti ja o en poc temps amb tota la seva duresa, sense pietat. L'han aprovada amb l'excusa de la crisi, amb l'amenaça de la por en cada un de nosaltres, amb l'excusa d'aquesta frase que tan sona darrerament en totes les converses: “almenys tu tens feina”. Els destructors de treball han donat més eines a les empreses per tal que destruir llocs de feina els sigui més fàcil i alhora per tal que si mai ens en sortim d'aquesta les condicions generals de contractació siguin tan semblants a l'esclavisme que no notem diferències amb les pel·lícules que sobre la Roma Imperial ens passen per Setmana Santa.

I ja ho sabeu, els esclaus no es rebel·len, callen i escolten les amenaces, acoten el cap i miren cap a un altre lloc. Hem de reaccionar. I penso que no es tracta d'intentar arreglar el que hi ha perquè el que hi ha ni es pot arreglar ni ganes. Del que es tracta és de dir-los que prou, que existim i no som només espectadors de les nostres vides. Fa massa que no ho fem i és hora de posar tota la carn a la graella; i els vegans tots els espàrrecs ara que n'és temps.

Tenim convocatòria de vaga general el 29 de març i els grans sindicats la fan, diuen, per negociar aquesta Reforma... A les nostres mans està que la vaga del 29 de març del 2012 sigui per tombar la Reforma Laboral que ens converteix en no-res en mans dels amos. Perquè l'esclavitud no es pot negociar, farem vaga general i la farem tan gran com ens sigui possible, cadascú des de les seves possibilitats però juntes i junts. Perquè l'Aurora, l'Asunción, el Miguel i al Jennifer no són uns estranys a qui els ha tocat la mala sort, perquè ells som nosaltres, ells som cada un i una de nosaltres que llegim aquest text i arruguem el nas en pensar que «a mi, encara no em toca, ja veurem demà». No hi ha demà si no el fem cada dia i fer-lo cada dia passa, de forma irrenunciable, per dir prou, amb totes les lletres. P – R – O – U. El 29 de març, a la vaga general!

Jordi Martí Font