Ateneu Llibertari Estel Negre

El Govern espanyol, presidit en majoria absoluta pel Partit Popular, ha imposat a la classe treballadora la Reforma Laboral més agressiva de la restauració Borbònica i democràtica. Els seus punts estrella són l'abaratiment de l'acomiadament i l'augment de les causes a justificar per l'empresariat per a què sigui procedent. Així mateix, utilitzant el seu intencionat llenguatge, «flexibilitza» les relacions laborals. O sigui, permet a l'empresari despenjar-se del conveni per tal d'adaptar la jornada i el salari als seus interessos. L'objectiu no declarat d'aquesta Reforma és la de ser una eina legal per explotar encara més als treballadors i treballadores. Una manera, utilitzant l'argot econòmic imperant, de fer més competitiva la nostra economia, de fer-la més atractiva als inversors. La Reforma Laboral del PP complementa la passada del PSOE i segueix la línia traçada pels poders neoliberals que presideixen les institucions econòmiques globals (FMI i BM), europees (BCE i Comissió Europea) i espanyoles (Banc d'Espanya).

Aquesta nova conjuntura de crisi, està essent aprofitada per exercir l'ofensiva més descarada i regressiva contra els nostres drets. Hem de recordar que durant aquests anys de crisi s'han aprovat una sèrie de lleis i mesures per tal de desmantellar els drets socials: com una reforma del sistema de pensions que redueix el seu import i augmenta els anys de cotització, un acord sobre contenció salarial (més bé de reducció salarial) al qual arribaren la patronal i els sindicats «verticals» CCOO i UGT i les constants retallades en educació, sanitat i assistència social.

Ens encaminem a una altra etapa capitalista, d'estructura global, on la punta de llança econòmica serà l'especulació financera. Una economia ultracompetitiva, en recerca del màxim benefici, costi el que costi, on les persones serem simples productes o eines al servei de l'acumulació de doblers. 

Davant aquest gris panorama, què fer? Des del col·lectiu Arrels (igual que el moviment llibertari i els diferents moviments socials que lluiten des de fa molts anys contra l'Estat i el capitalisme) tenim molt clar que només a través de l'autoorganització, l'autogestió i l'acció directa podrem plantar cara a l'ofensiva capitalista i plantejar alternatives per cercar camins més justs a l'economia basada en l'explotació i a la política basada en l'autoritat i el maquiavel·lisme. Així, des d'aquests postulats mai defensarem el tòtem ara idolatrat per l'esquerra: l'Estat del Benestar.

Els orígens de l'Estat del Benestar provenen del «crack» del 29 als Estats Units d'Amèrica i posteriorment del panorama apocalíptic que hi havia a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta construcció política i econòmica va ser la manera més intel·ligent de contenir al moviment obrer revolucionari -que en aquells anys suposava una seriosa amenaça al capitalisme- i a la vegada integrar-lo per tal de crear el que posteriorment es coneixerà com la societat de consum. Aquesta passada conjuntura ens ha portat a conèixer uns estats d'abundància i de comoditats mai coneguts per la humanitat. Tot una fita, aconseguida però, degut a l'explotació més brutal també coneguda de l'anomenat Tercer Món i dels recursos naturals. A més, a tota aquesta taca negra (amb molta presència de petroli) s'hi ha d'afegir la construcció d'una societat totalment alienada, on el poble va adquirir els valors de la burgesia per tornar-se més individualista, egoista i depenent del paraigües estatal.

En la nostra presentació hi vam incloure una xerrada sobre la lluita del moviment obrer a Mallorca, perquè trobem que del passat més recent tenim molt a aprendre: dels errors i virtuts dels nostres avantpassats. Aquells homes i dones que de manera massiva es van organitzar per fer front al capitalisme industrial d'aquells anys, anhelaven una societat sense explotació, basada en la cooperació, la solidaritat i la justícia. Aquí, a l'Estat espanyol, tenim el gran referent de la lluita de la CNT, el sindicat anarquista fundat l'any 1910 a Barcelona. Un sindicat que ha pogut resistir les embranzides de la història i mantenir-se ferm en els seus principis i ideals.

S'ha acabat la somnolència i la por. Ens hem d'organitzar ja, des de l'horitzontalitat, tenint l'assemblea com a eina de decisió i gestió; i des de l'autogestió, per ser independents i ja des de la base construir la nova societat d'una manera coherent.

Fa poc ens va visitar l'activista Enric Duran per explicar-nos el projecte revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, tot un exemple actual de lluita i alternativa al capitalisme i a l'Estat; de construcció d'una societat lliure, responsable, justa i ecològica.

L'emancipació dels treballadors serà obra dels mateixos treballadors o no serà!

Col·lectiu Arrels