Ateneu Llibertari Estel Negre

La prepotència i l'arrogància dels qui tracten de vendre'ns l'energia nuclear com quelcom de segur han vist els orelles al llop amb el desastre nuclear esdevingut al Japó arran del tsunami. Com l'aprenent de bruixot, la indústria atòmica no pot preveure les possibles variables de les amenaces a les centrals nuclears que posin en perill la vida de milions d'éssers humans. Només per això, aquest tipus d'energia s'ha de rebutjar.

El desastre ens ha fet despertar de la nostra letargia, ens ha fet ser conscients que la nostra vida està permanentment exposada a una hecatombe nuclear; de què no només les errades humanes del personal tècnic (Chernobil) i les baralletes i demències entre caps d'Estat pel major arsenal atòmic, ens podem portar a l'extermini.

Les forces de la natura són imprevisibles i amb els efectes del canvi climàtic el seu potencial destructiu, com hem vist al Japó, va en continu augment.

Aquesta vegada l'alarma nuclear l'ha provocat un tsunami, la propera... un avió, com el que tombà les Torres Bessones, o qualsevol altra causa inprevista.

La solució passa per les energies renovables i per alliberar les patents d'energies netes segrestrades pels qui es lucren de la dependència del petroli i de l'energia nuclear.

No pot ser que en nom del creixement econòmic estiguem exposats a energies mortals.

Si ens escandalitzem en llegir que cultures antigues mitjançant ritus ancestrals sacrificaven éssers humans per a calmar els seus déus, no és menys cert que, per a calmar l'actual déu del creixement econòmic siguem capaços de sacrificar milions de persones.

Per no renunciar a l'energia automotriu, al món ens hem habituat cada any al sagnat sacrifici de milió i mig d'ànimes al déu cotxe. Malgrat de ser-ne conscients, el cotxe segueix essent venerat, i per a calmar la nostra consciència sobre aquest autogenocidi, l'anomenem «accident de trànsit».

La diferència entre les dues formes d'energia és que la benzina del nostre automòbil ens mata de manera disseminada, 3.000 morts diaris a tot el món. En canvi, l'energia atòmica ens pot matar a milions en només un dia. El que és vergonyós és que les ments pertorbades que ens obliguen a viure sota constants perills són l'elit dels nostres científics i dels nostres governants.

Menys energia és possible, si fem la ciutat a escala humana i no del cotxe.

Antoni Cànaves Martin

---

Presentació del llibre Què pagui Pujol! Una crónica punk de la Barcelona dels 80, a càrrec del seu autor Joni D.

Divendres 25 de març a les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n / Palma)

Dissabte 26 de març a les 19 hores a Ca'n Lliro (Joan Lliteres, 42 / Manacor)

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i Cultura Obrera

Us hi esperem!

---

---

Què pagui Pujol! és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d'alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d'ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d'una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retratar el moviment punk de principis dels 80, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa

El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l'irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l'OTAN i el servei militar.

La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins.

Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l'estratègia de l'amnèsia orquestrada durant la Transició.

---

Un libro de memorias, que está despertando interés por la calidad de su prosa, su abundante material gráfico y su rescate de la historia. (Santi Palos, Diari de Terrassa).

Ric en imatges i memorabilia que retraten a la perfecció la Barcelona punk i underground dels vuitanta. (Mondo Sonoro).

Esto pasó aquí, hace veinte años, y no hay otra forma de aprenderlo que leyendo libros como Que Pagui Pujol!. Un trabajo imprescindible. (Kiko Amat, Rockdelux).

Otro golpe contra la amnesia orquestada durante la transición. (Rock Zone).

Un llibre vibrant i compromès. (Ricard Martín, Ara).

El relat d’un moviment contracultural impulsiu que va anar adquirint gruix teòric sobre la marxa. (Jordi Bianciotto, El Periódico).

«La repressió del 92 va canviar la cultura al carrer» (El Punt, 15-12-2010)

«El "punk" també és memòria històrica» (El País, 28-12-2010)

«El punk "made in" Barcelona ja és història» (El Mundo, 03-02-2011)

«La memòria històrica del punk barceloní, escrita per primer cop» (Ara, 09-02-2011)

«El llibre Què pagui Pujol! reivindica el punk barceloní dels anys 80» (El Periódico, 21-02-2011)

Què pagui Pujol! Èxit de públic de la gira de presentació

Consol Saenz entrevista Joni D., autor del llibre Què pagui Pujol! (Ràdio 4 -RTVE)

Greenpeace, Amics de la Terra, Fundació Deixalles, Attac Mallorca i GOB convoquen una concentració per aquest dissabte 19 de març a les 18 hores a la Plaça de Cort.

La magnitud de la catàstrofe ocorreguda al Japó i la crisi nuclear derivada de la situació en què estan les centrals nuclears d'aquell país, ens duu a convocar de manera urgent una concentració per reclamar un cop més, des de l'àmbit ecologista i des de la societat civil, un futur sense nuclears i alhora fer un acte en record de les víctimes i en solidaritat amb la població afectada.

Convidem tothom que participi en la concentració que es farà a Palma.

Us hi esperem!

El Col·lectiu Rissaga de Ciutadella (Menorca) ha organitzat per al divendres 18 i el dissabte 19 de març les «I Jornades de Programari Lliure».

Convé llegir el contingut de les xerrades i el previInstallParty.

Salut, programari lliure i difusió!

S'acosta el 17 d'abril, la Diada Internacional de la Lluita Pagesa, una diada en la que arreu del món es commemora la Lluita diària de tantes dones i homes que viuen i moren per exercir el nostre Dret irrenunciable a recuperar el control sobre l'agricultura i l'alimentació, a defensar i conrear la terra que ens dóna la Vida, a reteixir circuits curts de distribució així com mecanismes de relació directa entre pagesos/es i consumidors/es, a desobeir les lleis que ens prohibeixen l'intercanvi lliure de llavors mentre faciliten que unes poques multinacionals ens robin i patentin els recursos naturals que haurien de ser comunals i hauríem de gestionar entre totes...

Us proposem rebel·lar-nos juntes durant tota una setmana, de manera autònoma, coordinada i descentralitzada, per tal de mostrar a tothom i a totadona que una Foravila viva i combativa està rebrotant de soca-rel mentre, a la vegada que multitud d'iniciatives agroecològiques comencen a incidir en les nostres realitats.

Per mitjà d'aquest missatge volem animar-vos a crear i dur a terme als vostres pobles, escoles, ciutats i barris actes i accions de promoció de la Sobirania Alimentària i contra els transgènics.

Per tal d'informar i sensibilitzar, podeu realitzar jornades, xerrades, tallers, taules rodones, passis de documentals, fires i mercats agroecològics... I per tal de donar tocs d'atenció als governants, les multinacionals de llavors, les grans cadenes de distribució, etc.

Podeu dur a terme accions directes de denúncia.

No deixem que ens robin i ens emmetzinin impunement!

No visquem passives front els seus negocis intolerables!

***

D'altra banda, des del grup coordinador de la setmana a Mallorca, volem fer visibles de forma conjunta  totes les activitats que es realitzin als diferents pobles, escoles, barris i ciutats. Editarem un cartell unitari que distribuirem en paper i per internet, i que també farem arribar als mitjans mitjançant un comunicat de premsa. Per això, si esteu organitzant qualsevol activitat, ens la podeu comunicar fins el 25 de març, que és el termini en que es tancarà el cartell. Ho podeu fer mitjançant el formulari que hi ha al següent enllaç. En ell haureu d'apuntar la informació bàsica del vostre acte i també aportar el contacte de la persona que farà de portaveu de la vostra iniciativa.

Aquesta setmana no tindrà cap portaveu unitari.

Per obrir el formulari, pitgeu el següent enllaç.

Què es noti que no estem soles!! Estem a tot arreu!!

***

A Mallorca, uns quants col·lectius i organitzacions que ja treballen en lluites relatives amb la Sobirania Alimentària, disposen de recursos que es poden aprofitar a l'hora d'organitzar activitats. Aquí teniu un seguit de propostes:

- Mallorca Lliure de Transgènics disposa d'una xerrada organitzada per explicar que són els transgènics i on es troben a Mallorca. Contacte. Web.

- L'Associació de Varietats Locals de les Illes Balears disposa de material per fer xerrades i tastos per tal de donar a conèixer les varietats locals que formen l'agrobiodiversitat de Mallorca. Contacte. Web.

- Disposem del guió per fer la performance «El laboratori de transgènics»; on sols farien falta les actrius i/o actors i el material, el qual és fàcil d'aconseguir. Contacte.

 - Des de l'ASAP de Catalunya ens proporcionen un enllaç amb diversos materials i recursos que podeu utilitzar per preparar les vostres iniciatives.

Kanya contra els transgènics i el model agroalimentari industrial!

Visca la Terra i la Sobirania Alimentària dels Pobles!

***

Si voleu participar en la coordinació, o proposar quelcom, esteu convidats a la propera reunió de coordinació de la setmana serà el dimarts 22 de març a les 19.30 hores a l'Ateneu Popular de Palma (carrer de la Missió, 19).

Estem en Aliança per la Sobirania Alimentària

Mallorca, març de 2011

Les diverses mesures de reforma del sistema públic de pensions adoptades pel govern del P$OE amb l’acord de CCOO-UGT i les diverses patronals és una estafa social a totes les persones que llegiu això i a totes les que no ho llegiran però també les patiran. Si vingués sol podríem dir que el que passa és que aquesta part de la protecció social establerta per l’anomenat «estat del benestar» sobrava (que és mentida) o que era insuportable per al conjunt del sistema (que és mentida per partida doble). Però aquest robatori no ha vingut sol ni ha estat el darrer.

Sí, tenim la crisi que ens obliga a viure amb por de no saber què anirà pitjor demà i ens lliga de mans i peus i no ens deixa ni respirar per tal que no puguem ni tan sols cridar. Sí, tenim una crisi sistèmica a nivell d’especulació immobiliària que ho deixa tot brut i tacat, però ens equivocaríem si a això atribuíssim res més que la creació de més por.

És la por l’autèntica intenció de totes aquestes mesures. Va ser la por també una de les conseqüències d’aquesta forma de viure amb la guillotina de la hipoteca damunt dels caps de bona part de la classe treballadora fa uns anys. Alguns ho anomenàvem especulació immobiliària i altres ens responíem que el que estaven creant era riquesa. Sense cap mena de dubte que en creaven, però per a ells i elles, per als especuladors, que són entre tots els lladres, els pitjors. Per a la resta, misèria i destrucció de barris, pobles i territori en general.

Si no plantem cara (i alguns ja ho hem fet fins i tot amb la convocatòria d’una vaga general el passat 27 de gener), el futur que ens espera no és només un futur de jubilacions als 67 o de jubilacions impossibles sinó molt pitjor. Ens odien a mort i el nostre patiment és vist per ells com una manera més d’augmentar els seus ingressos. Per tant mentre no els plantem cara amb totes les conseqüències, el camí que ens reserven és de merda, de merda pura i dura. Avui les pensions, demà l’educació, ahir la sanitat i passat demà tota la vida.

Jordi Martí Font

El passat divendres 11 de març el memorial a les víctimes de la repressió franquista de Bendinat, conegut com el «Bosc de la Memòria», va patir un nou atac feixista. Com ja ha passat nombroses vegades, aparegueren pintades a l'escultura i en algunes de les plaques que rememoren les víctimes.

Avui diumenge 13 de març ha aparegut també una pintada al cementiri de Ciutat, indret on ben aviat s'hi ha d'inaugurar el memorial «Mur de la Memòria» i que fou un dels principals llocs de la repressió a Mallorca a partir del cop d'estat franquista. A la pintada hi diu «rojos asesinos».