Ateneu Llibertari Estel Negre

La prepotència i l'arrogància dels qui tracten de vendre'ns l'energia nuclear com quelcom de segur han vist els orelles al llop amb el desastre nuclear esdevingut al Japó arran del tsunami. Com l'aprenent de bruixot, la indústria atòmica no pot preveure les possibles variables de les amenaces a les centrals nuclears que posin en perill la vida de milions d'éssers humans. Només per això, aquest tipus d'energia s'ha de rebutjar.

El desastre ens ha fet despertar de la nostra letargia, ens ha fet ser conscients que la nostra vida està permanentment exposada a una hecatombe nuclear; de què no només les errades humanes del personal tècnic (Chernobil) i les baralletes i demències entre caps d'Estat pel major arsenal atòmic, ens podem portar a l'extermini.

Les forces de la natura són imprevisibles i amb els efectes del canvi climàtic el seu potencial destructiu, com hem vist al Japó, va en continu augment.

Aquesta vegada l'alarma nuclear l'ha provocat un tsunami, la propera... un avió, com el que tombà les Torres Bessones, o qualsevol altra causa inprevista.

La solució passa per les energies renovables i per alliberar les patents d'energies netes segrestrades pels qui es lucren de la dependència del petroli i de l'energia nuclear.

No pot ser que en nom del creixement econòmic estiguem exposats a energies mortals.

Si ens escandalitzem en llegir que cultures antigues mitjançant ritus ancestrals sacrificaven éssers humans per a calmar els seus déus, no és menys cert que, per a calmar l'actual déu del creixement econòmic siguem capaços de sacrificar milions de persones.

Per no renunciar a l'energia automotriu, al món ens hem habituat cada any al sagnat sacrifici de milió i mig d'ànimes al déu cotxe. Malgrat de ser-ne conscients, el cotxe segueix essent venerat, i per a calmar la nostra consciència sobre aquest autogenocidi, l'anomenem «accident de trànsit».

La diferència entre les dues formes d'energia és que la benzina del nostre automòbil ens mata de manera disseminada, 3.000 morts diaris a tot el món. En canvi, l'energia atòmica ens pot matar a milions en només un dia. El que és vergonyós és que les ments pertorbades que ens obliguen a viure sota constants perills són l'elit dels nostres científics i dels nostres governants.

Menys energia és possible, si fem la ciutat a escala humana i no del cotxe.

Antoni Cànaves Martin