Ateneu Llibertari Estel Negre

---

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (AMSM), recollint la proposta de la Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Mundial que va tenir lloc a Dakarel  el febrer passat, i que em una de les seves resolucions proposa:

«Inspirats en les lluites dels pobles de Tunísia i d'Egipte, fem una crida perquè el proper 20 de maig sigui un dia mundial de solidaritat amb l'aixecament del poble nord africà, que amb les seves conquestes contribueixen a les lluites de tots els pobles: la resistència dels pobles palestí i sahrauí, les mobilitzacions europees, asiàtiques i africanes contra el deute i l'ajust estructural i tots els processos de canvi que s'estan construint a Amèrica Llatina.»

Per tal de veure i programar el que es pugui fer des de Mallorca, l'AMSM ha convocat una reunió per al proper dimarts 15, a les 19 hores, a l'Espai Solidari (Ramón Berenguer III, 20 / Palma) en la qual estan convidades totes les organitzacions i persones interessades.

Demà dissabte 12 de març hi ha neteja del camí des Cabàs.

El camí des Cabàs conserva un interessant empedrat antic que mereix ser conservat. Es netejaran d'herbes i brossa el tram fins a les barreres.

El punt de trobada serà el parc de Can Borreió a les 9 del matí per fer cotxades i evitar aglomeració de vehicles.

GADMA aportarà les eines necessàries i l'ajuntament col·labora amb el camió de la brigada i berenar.

Vos hi esperem!

malestar.org és una mobilització espontània de la població amb el sentiment comú d'estar farts i fartes del rumb de les decisions polítiques, econòmiques i socials, les quals ens afecten i de les que ens mereixem formar part. Per això ens reunim un cop a la setmana a les nostres ciutats de residència per a compartir aquest sentiment i començar a canviar la situació actual.

Aquest moviment no està associat a cap grup ideològic, organització, partit o sindicat. Som persones, membres de la ciutadania, units per un mateix sentiment de MALESTAR.

Que ens serveixi com a catarsi social per a prendre consciència de què és possible canviar el rumb començant per actuar!

Seguirem promovent activitats creatives un cop per setmana fins que sigui necessari. La iniciativa és oberta a totes les persones que vulguin proposar, realitzar, compartir, col·laborar, participar, informar... de cor.

Si vols més informació:

Estat del malestar

Estat del malestar (Mallorca)

---

Presentació del llibre Què pagui Pujol! Una crónica punk de la Barcelona dels 80, a càrrec del seu autor Joni D.

Divendres 25 de març a les 20 hores a l'Ateneu Llibertari Estel Negre (Palau Reial, 9, 2n / Palma)

Dissabte 26 de març a les 19 hores a Ca'n Lliro (Joan Lliteres, 42 / Manacor)

Ho organitza: Ateneu Llibertari Estel Negre i Cultura Obrera

Us hi esperem!

---

---

Què pagui Pujol! és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d'alt contingut batallant. Una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d'ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d'una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Un collage narratiu que combina la recerca històrica i autobiogràfica, amb un acurat esforç per retratar el moviment punk de principis dels 80, a partir de fotografies, cartells i octavetes, fanzines i retalls de premsa

El protagonista del llibre és el propi autor: un Joni D. adolescent i punk, que ens condueix des de l'irreverent escena musical alternativa i les primeres okupacions, fins a les mobilitzacions autònomes en contra de l'OTAN i el servei militar.

La història de deu anys que comença amb les primeres emissions de les ràdios lliures, i acaba amb el naixement de diversos projectes autogestionaris vinculats als moviments socials barcelonins.

Un treball militant i resistent que ens mostra el pes i la significació de les contracultures urbanes, tot qüestionant l'estratègia de l'amnèsia orquestrada durant la Transició.

---

Un libro de memorias, que está despertando interés por la calidad de su prosa, su abundante material gráfico y su rescate de la historia. (Santi Palos, Diari de Terrassa).

Ric en imatges i memorabilia que retraten a la perfecció la Barcelona punk i underground dels vuitanta. (Mondo Sonoro).

Esto pasó aquí, hace veinte años, y no hay otra forma de aprenderlo que leyendo libros como Que Pagui Pujol!. Un trabajo imprescindible. (Kiko Amat, Rockdelux).

Otro golpe contra la amnesia orquestada durante la transición. (Rock Zone).

Un llibre vibrant i compromès. (Ricard Martín, Ara).

El relat d’un moviment contracultural impulsiu que va anar adquirint gruix teòric sobre la marxa. (Jordi Bianciotto, El Periódico).

«La repressió del 92 va canviar la cultura al carrer» (El Punt, 15-12-2010)

«El "punk" també és memòria històrica» (El País, 28-12-2010)

«El punk "made in" Barcelona ja és història» (El Mundo, 03-02-2011)

«La memòria històrica del punk barceloní, escrita per primer cop» (Ara, 09-02-2011)

«El llibre Què pagui Pujol! reivindica el punk barceloní dels anys 80» (El Periódico, 21-02-2011)

Què pagui Pujol! Èxit de públic de la gira de presentació

Consol Saenz entrevista Joni D., autor del llibre Què pagui Pujol! (Ràdio 4 -RTVE)

Si actualment les dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb una situació més desfavorida que els homes quant a tipus de contractació, manteniment del lloc de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social i Econòmic que endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i la reducció de la despesa pública, la situació que se'ns presenta no és gens prometedora.

Si actualment les dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb una situació més desfavorida que els homes quant a tipus de contractació, manteniment del lloc de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social i Econòmic que endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i la reducció de la despesa pública, la situació que se'ns presenta no és gens prometedora.

Excepte en períodes de guerres, on les dones han estat les que han mantingut la producció per ser les úniques que quedaven en el lloc d'origen, cada vegada que es produeix una crisi econòmica, un dels primers col·lectius que sofreix els efectes de la desocupació i per tant de l'empitjorament de la qualitat de vida som les dones.

Sí, de nou el binomi capitalisme-patriarcat executa una agressió contra els drets laborals i socials, contra tota la classe treballadora i la ciutadania, però amb especial acarnissament en el col·lectiu femení. Perpetuant aquest sistema de dominació i explotació, concebut i cimentat sobre la desigualtat i la discriminació de classe i de gènere.

Segons la EPA (Enquesta de Població Activa), la taxa d'atur en 2010 estava en 20,33%, 4.696.000 persones en desocupació. De l'increment en 2010 de 370.100 persones, el femení va ser de 217.400 i el masculí de 152.700 persones; havent-hi una major concentració a Andalusia, Catalunya i Madrid.

Les dones som les que ocupem el major percentatge a temps parcial, el 80,6% i el 45,01 % del total de cotitzadors a la Seguretat Social.

Respecte a la percepció de Pensions Contributives de Jubilació segons dades de el Ministeri de Sanitat , Política Social i Igualtat a data 01 de desembre de 2010, la pensió mitjana de les dones està en 852,02 € respecte als 1.194,86 € que perceben els homes.

És a dir, tenim més dificultats per trobar ocupació, quan ho trobem és en situacions precàries i la nostra base de cotització és menor que la dels homes.

No només durant la vida activa tenim menor qualitat de vida per les característiques del lloc de treball,entre altres raons, sinó que una vegada arribada l'edat de jubilació som més pobres i vivim més.

No obstant això, la major part de les dones en edat de jubilació, al no tenir el temps de cotització mínim en el sistema contributiu, són perceptores de les pensions denominades assistencials. El 82,46% (163.841) de les persones que perceben la PNCJ (Pensió No Contributiva per Jubilació) són dones i cobren una mensualitat en 2011 de 347,60 €, i d'aquestes el 34,47% viuen soles. (Dades extretes del IMSERSO)

Amb l'aprovació de la Llei de Dependència, una altra rosca més, al catàleg de serveis i prestacions s'estableix la Prestació Econòmica per Cura en el Entorn Familiar a través de la qual s'argumenta dignificar la funció cuidadora de la dona mitjançant la cotització en el Règim Especial per a Cuidadors No Professionals. Això sí, reconeixent la base de cotització més baixa en el Règim General de la Seguretat Social.

Segons dades del IMSERSO a 01 de Febrer de 2011 som 143.071 dones enfront de 9.566 homes les cuidadores de familiars dependents. Gens més que el 93,73 % de les persones que assumeixen la cura de persones depenents que tenen dret al catàleg de Serveis i Prestacions són dones, cotitzant a la baixa.

Aquesta és la situació d'empobriment real i objectiu de les dones en la societat del supòsit Estat de Benestar que no s'ha arribat a gestar.

Que no ens enganyin, amb les pensions tant contributives com no contributives i el sistema de cotització al que accedim la major part de les dones no es viu ni digna ni autònomament.

La patronal i el govern han plantejat la reforma de les pensions pactades amb els sindicats oficials CCOO i UGT, on passem d'un període de cotització de 15 anys actuals als últims 25 anys de vida laboral, a més de tres anys i mig més de cotització, de 35 a 38 anys i mig per tenir dret a la pensió de jubilació.

Incrementar els anys per calcular la pensió suposarà que les dones, que treballen en precari, de forma discontínua per causes de maternitat i atenció a dependents o no aconsegueixin el còmput mínim establert per tenir dret a la Pensió de Jubilació Contributiva o que el càlcul de la base de cotització es minori per el que les pensions cada vegada seran menors.

La Reforma de les pensions és el millor exemple per constatar amb rotunditat que la desigualtat entre homes i dones segueix sent una constant i per tant un objectiu contra el qual lluitar.

Per tot això, des de la Confederació Nacional del Treball ens reafirmem en la consecució dels nostres objectius: l'associació i el suport mutu entre tota la classe treballadora, dones i homes; la lluita contra la discriminació i la desigualtat econòmica i social. Combatre des de tots els fronts el sexisme, la misogínia i el patriarcat és la nostra fi...

Iguals en la crisi! Iguals en la lluita!

Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les converses mantingudes entre l'ambaixada dels Estats Units i el govern espanyol, on aquest últim demanava a Washington que «pressionés Brussel·les a favor dels transgènics», a la vegada que s'evidenciaven les relacions estretes entre l'ambaixada nord-americana i Monsanto.

Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l'aliança entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament (OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i per l'avanç del moviment contra els transgènics a l'Estat espanyol. Així mateix, els cables mostraven la mediació de l'ambaixada nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió Europea per limitar el cultiu de transgènics.

Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra els OMG amb l'impuls d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de producció i declarar Catalunya «zona lliure de transgènics».

Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar, fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren socis del seu govern.

Els informes que van assessorar als parlamentaris en la presa d'aquesta decisió, procedents del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia,  distaven molt, com va denunciar Som lo que sembrem, de representar un «assessorament neutral, objectiu i independent». Ans al contrari, i citant dita plataforma, aquests informes transmetien «una aparença d'inevitabilitat dels OMG i una suposada coincidència d'opinions entre els experts i sectors afectats», a la vegada que «difamaven de manera radical un extens moviment pagès i social al nostre país al mateix temps que s'obviava tota la problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva transcendència».

No hem d'oblidar que Catalunya és el segon territori europeu amb més hectàrees cultivades de blat de moro transgènic, un total de 26.000, just després d'Aragó amb 31.000. Aquestes xifres situen l'Estat espanyol com el principal productor de blat de moro transgènic de la Unió Europea, amb un 75% de la producció total.

Així, malgrat que els informes de Som lo que sembrem i d'altres organitzacions ecologistes senyalaven que el cultiu d'OMG promou un major ús d'herbicides i la consegüent contaminació de sòls i aigües; que la coexistència entre aquests cultius i d'altres de convencionals i ecològics és impossible fruit de la contaminació genètica, acabant amb varietats locals i tradicionals; que el cultiu de milers d'hectàrees d'OMG no té en compte el principi de precaució que sí defensen d'altres països europeus... malgrat tot, la ILP contra els transgènics no va prosperar.

Ara un any i mig després, els cables filtrats per Wikileaks tornen a posar aquests fets d'actualitat. Perquè ens hauria de sorprendre no tan sols l'aliança estratègica del govern nord-americà i espanyol a favor dels transgènics, sinó la d'ambdós governs amb multinacionals de la indústria biotecnològica com Monsanto i Syngenta? La informació que ha transcendit a l'opinió pública confirma com, una vegada més, els interessos privats passen per sobre del bé col·lectiu, donant més sentit que mai a la consigna de Som lo que sembrem: «Transgènics, ni aquí ni enlloc».

Esther Vivas

Dissabte passat, a la trobada informativa d'Això és Vida, vaig fer una curta presentació sobre el projecte de banca ètica i cooperativa Fiare. Com que va ser molt curta i ja era tard, em vàreu indicar que vos enviés la informació a través de la llista de correu. No obstant, només tinc aquesta, la de productes i excedents, amb la qual cosa no hi sou tots els que hi éreu a la reunió i hi ha gent que no hi era però que rebrà aquest e-mail. Vos pregaria que compartíssiu aquesta informació als vostres companys. 

El projecte és el de la creació d'una cooperativa d'estalvi i crèdit sota els principis de la banca ètica. Com alguns de vosaltres sabeu, el sector de la banca --però també les caixes d'estalvi en major o menor mesura-- ha desenvolupat en les darreres dècades una activitat guiada per l'especulació i el guany ràpid, especialment dins la promoció immobiliària. La banca ha menysvalorat importants riscos i ha prioritzat el rendiment financer per damunt d'aspectes socials i mediambientals. Com sabeu, les entitats financeres presten diners que provenen dels nostres estalvis. Així les coses, on poseu els diners no és un acte neutral sinó que atorga recursos a determinades formes de fer la --per altra banda necessària-- activitat del crèdit i finançament de l'economia.

En els darrers anys han sorgit iniciatives de «banca ètica» que reconsideren els criteris d'utilització dels nostres fons-estalvis i avaluen els préstecs en funció de la rendibilitat socio-ecològica abans que purament financera. Colonya o Triodos Bank en són exemples ja coneguts. També hi ha iniciatives a altres indrets com Coop57 i Oikos a Catalunya o Enclau al País Valencià.

Emperò, a diferència d'altres entitats financeres com les caixes d'estalvi (els gestors són nomenats principalment per representats polítics) i els bancs (els gestors són nomenats pels accionistes majoritaris), el Projecte Fiare serà una cooperativa. Aquesta diferència jurídica permet que els socis siguin qui decideixin democràticament i independentment del capital aportat com i on volem que es destinin els nostres estalvis. Els socis seran principalment entitats del sector social i particulars. Fiare és un instrument financer constituït per i per als ciutadans.

Des de fa uns mesos ens estam reunint per treballar en la constitució d'un grup promotor de Fiare a les Illes Balears. En aquests moments estam constituint una associació per a difondre Fiare, captar socis de la futura cooperativa (ja som més de 250 entitats i 1.400 persones arreu de l'estat) i per a reunir el capital social mínim (d'un mínim de 5 milions ja s'han recaptat 2 milions).

A finals de març està previst organitzar una xerrada-trobada amb el director del Projecte Fiare a Catalunya: l'eivissenc Jordi Marí. Es presentarà el projecte públicament, es respondran les preguntes que hi hagi i es formalitzaran els primers convenis amb els socis promotors.

Si esteu interessats en les formes de col·laborar amb el projecte, sobre la xerrada informativa, sobre com ser soci de la cooperativa, etc. podeu respondre al meu correu o al de na Mariló (Sóller). També al meu número: 971 60 66 49 i 687 08 52 79. 

Mentrestant, podeu trobar més informació aquí: www.projectefiare.cat

Salut i gràcies per la difusió,

Àlex

Las dones de tot el món segueixen sent víctimes de la violació de drets humans més universal, oculta i impune

La violència contra les dones i les nenes continua sent consentida, quan no promoguda, en molts països de tot el món. No hi ha cap Estat en què no hi hagi manifestacions d'aquesta classe de violència, que segueix sent la violació de drets humans més universal i, moltes vegades, oculta i impune. Es calcula que una de cada tres dones al món és copejada, obligada a mantenir relacions sexuals o sotmesa a altres abusos al llarg de la seva vida.

Al nostre país, s'han dut a terme mesures molt positives durant els darrers anys, com la posada en marxa de la Llei Orgànica 1 / 2004 de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere. Tot i això, ha d'alertar sobre la necessitat d'aprofundir en la seva aplicació i desenvolupament, sobretot en l'àmbit de la reparació a les víctimes.

Amb l'objectiu de fer encara més visible aquest tipus de violència, així com per contribuir a la seva eradicació, Amnistia Internacional i women'secret llancen una campanya conjunta amb el lema 'La violència de gènere no pot ser un secret'.

La violència de gènere no pot ser un secret ocult en l'espai domèstic. Cap abús o assassinat pertany a l'esfera de la privacitat. Les dones i nenes han de sentir recolzades en l'àmbit públic i en el privat perquè desapareguin tant les barreres que les dissuadeixin de denunciar com les que les porten a amagar que pateixen violència.

Però aquesta nova campanya també recorda que la violència de gènere no pot ser un secret en cap de les seves altres manifestacions. La violència i l'assetjament sexual o laboral, el tràfic o la mutilació genital femenina també són part de la violència vers les nenes i les dones, tot i que en massa ocasions no siguin percebudes com a tal.

Els Estats han d'assumir la seva responsabilitat davant d'aquestes violacions de drets humans de les quals són víctimes les dones. Les lleis han de considerar la violència i els abusos cap a les dones i les nenes com un delicte greu, han de protegir a les víctimes, facilitar-los l'accés a la justícia, donar-los reparació, i acabar amb la impunitat dels perpetradors.

Una col.lecció solidària

Des del 3 de març estarà disponible a totes les botigues women'secret d'Espanya (més de 230 botigues), la col.lecció que women'secret ha dissenyat juntament amb Amnistia Internacional exclusivament per a la campanya 'La violència de gènere no pot ser un secret' .

Per la seva banda, Amnistia Internacional destinarà els diners recaptats amb aquesta iniciativa a accions dirigides a acabar amb la violència contra les dones i nenes.

Espanya és dels pocs països al món que publica estadístiques mensuals i anuals sobre el nombre de dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles. Durant el passat any, 73 dones van morir en ser víctimes de violència de gènere, segons l'Observatori Estatal de Violència sobre la Dona. D'altra banda, a Espanya s'ha de garantir l'accés a una reparació integral per a les víctimes de violència de gènere i / o els seus familiars.

La Llei Orgànica 1 / 2004 de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere va suposar un notable avanç en la defensa de les dones i les nenes. No obstant això, aquesta llei no conté cap mesura prevista per a garantir la reparació de la manera més àmplia possible, incloent no només indemnització econòmica, sinó també restitució, rehabilitació, satisfacció i garanties de no repetició. Avui es continua utilitzant per fixar la indemnització la Llei d'Ajuda a Víctimes de Delictes Violents i contra la llibertat sexual de l'any 1995, i els requisits per poder optar a aquesta ajuda són molt difícils de complir per la gran majoria de les víctimes.

La situació a la resta de països

Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, cada any unes 5.000 dones són assassinades per membres de la seva família en defensa del seu honor a tot el món, i una de cada cinc assegura haver patit abusos sexuals en la seva infància. A més, el tràfic de dones i nenes per a treballs forçats i explotació sexual és un fenomen generalitzat. La violència contra les dones i les nenes segueix sent una assignatura pendent a nivell mundial.

En molts països ni tan sols hi ha dades oficials fiables sobre la violència contra les dones i les nenes. Per això, l'Assemblea General de Nacions Unides va manifestar en 2010 la necessitat de formular i aplicar lleis, polítiques, estratègies i mesures de prevenció sòlides per aconseguir comptar amb dades fiables, com a primer pas per lluitar contra aquesta violència.

Malgrat les mancances, al llarg dels darrers anys s'han aconseguit alguns èxits en diferents països, com ara la signatura del Conveni del Consell d'Europa sobre la lluita contra el Tràfic d'Éssers Humans per part del Govern britànic, l'obligació d'oferir refugi a les dones maltractades a Suècia i major protecció a les dones violades en els països nòrdics, i noves lleis de delictes sexuals a Kenya i Argentina. A més, en països com els Estats Units s'han produït millores en relació a la protecció de les dones indígenes i les dones violades.

Dossier Violència de Gènere (en castellà)

---

Pròximes presentacions de Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca, 1910/2010

- Pollença: divendres 11 de març a les 20.30 hores al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya (carrer Guillem Cifre de Colonya, 33)

- Manacor: dijous 24 de març a les 20.30 hores a la Sala Sacma (carrer Bosch, 5, 1er)

Us hi esperem!