Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Pels que escriguin en castellà, la Creu Negra Anarquista (CNA) de Mèxic ha realitzat una convocatòria oberta per a la presentació de contes curts i poemes amb la temàtica «Presó, presos i presó política».

Aquí teniu les bases del certamen.

Ànim!

Respon a la reclamació de Dignidad y Justicia que ha sol·licitat prohibir l'acte

El jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Pablo Ruz, ahir va obrir diligències prèvies per investigar l'acte d'homenatge a Laura Riera previst per dissabte coincidint amb el seu alliberament després de nou anys de presó. Ruz ha sol·licitat uns informes a les forces de seguretat per determinar si la celebració pot incórrer en un delicte d'enaltiment del terrorisme. De fet, des de Ciutadadanos (C's) s'ha acusat el conseller Joan Saura i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de col·laborar amb el terrorisme si no impedeixen l'acte. El portaveu de C's, Jordi Cañas, ha titllat d'«insult» a les víctimes, als seus familiars i als ciutadans catalans i espanyols la celebració d'un acte que, al seu parer, farà «apologia del terrorisme».

Amb la seva petició, Ruz investigarà a instàncies de l'associació Dignidad y Justicia que ha sol·licitat prohibir l'acte. Consegüentment, la fiscalia de l'alt tribunal ha demanat informes al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya per conèixer la naturalesa de la convocatòria, de manera que l'Audiència Nacional espanyola té una bona manera de tirar endavant la seva voluntat d'investigar l'acte. Recordem que el Partit Popular a Catalunya també ha considerat «una vergonya i una indignitat democràtica» l'homenatge de dissabte i ha denunciat la «passivitat» de l'Ajuntament i de la Generalitat. Al seu torn, el consistori barceloní assegura que no ha autoritzat cap acte d'homenatge a Laura Riera.

L'any 2001 Laura Riera va ser detinguda a Terrassa sota l'aplicació de la Llei antiterrorista per la guàrdia civil espanyola i durant cinc dies va ser torturada en un calabós madrileny. La violència va servir perquè firmés uns documents que la inculpaven de col·laboracionisme amb la banda terrorista i malgrat que durant el judici que es va celebrar el 2004 a l'Audiència Nacional espanyola va desmentir totes les declaracions que l'havien obligat a firmar amb les tortures, ha passat 9 anys a la presó. Ara, el 21 d'agost, dissabte, sortirà en llibertat i el Partit Popular vol evitar tots els actes d'homenatge dins les festes del barri de Gràcia de Barcelona que s'estan preparant.

El proper 21 d’agost Laura Riera, afiliada a la CGT, sortirà de la presó on hi ha estat reclosa els darrers nou anys, després de ser detinguda en aplicació de la legislació antiterrorista. Durant aquests anys la companya Laura s’ha mantingut ferma en els seus ideals i en els seus compromisos amb les lluites socials, tot i haver patit la tortura i la dispersió.

Per tots i totes aquelles que vulguem acompanyar a la Laura en el seu primer dia al carrer, hi ha les següents convocatòries:

A partir de les 8.30 hores (aproximadament) del matí a la presó de Wad-Ras de Barcelona. Acte de benvinguda organitzat per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT).

A les 19 hores a la plaça del Raspall de Barcelona (barri de Gràcia), on es farà un brindis per la seva «llibertat» organitzat per Rescat.

***

Manifest de la campanya de SAT «Encara no hi som totes!»

Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l’Estat espanyol. Avui en dia, a l’Estat espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d’excepció que s’utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Aquest 2010 farà nou anys que diversos companys i companyes, entre ells els terrassencs Zígor Larredonda i Laura Riera van patir en carn pròpia aquesta legislació d’excepció, quan foren detinguts, empresonats jutjats sota l’empara de la llei antiterrorista i posteriorment jutjats per l’Audiència Nacional espanyola, hereva directa del «Tribunal de Orden Público» del Franquisme. També farà nou anys que, alguns d’ells, com en el cas de la Laura, van patir tortures durant el règim d’incomunicació a comissaria, com en els múltiples casos denunciats pels organismes esmentats. Aprofitem també per denunciar que no és la primera vegada que s’utilitza la legislació antiterrorista per a reprimir als moviments socials. A Terrassa ja la vàrem patir a l’any 95 amb la detenció de dos companys i al 97 amb quatre companys més. I a la resta de Catalunya malauradament també ha passat amb casos com el del jove de Torà, els 3 de Gràcia, diversos companys anarquistes l’ultima de les quals la Núria Pòrtules.

Enguany, aquest estiu serà el darrer que la Laura passi a la presó. Durant tot aquest temps, a més de les detencions i d’uns judici sense garanties processals, ha patit la política penitenciària d’incomunicació i dispersió dels i les preses polítiques, que vulnera els seus drets més bàsics. Com a resultat, familiars i amics i amigues hem hagut de desplaçar-nos cada cap de setmana centenars o milers de kilòmetres per a poder-los visitar.

Aviat, la Laura sortirà de la presó, però les causes que la van portar a lluitar i a patir l’empresonament continuen vigents, així com també els abusos patits durant la detenció, el judici i els anys de reclusió. Per tot això, avui, nou anys després, continuem exigint:

La derogació immediata de la legislació antiterrorista.

La investigació real i independent de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos de seguretat de l’estat, i la seva eradicació.

La fi de les polítiques penitenciàries de represàlies envers els i les preses que lluiten, en especial les mesures de dispersió i aïllament.

La fi de la criminalització i persecució política i judicial de la dissidència.

El dimecres 18 d'agost de 2010, a les 11.00 hores del matí, als exteriors de l'entrada de l'Estació Intermodal de Palma, situada en la Plaça d'Espanya de l'esmentada localitat, tindrà lloc una roda de premsa organitzada pels sindicats CTA, CGT, CNT.

El motiu de la mateixa és informar als mitjans de comunicació sobre la convocatòria, en breu, de diverses manifestacions i concentracions reivindicatives contra el retall de la despesa social, la baixada de sous als empleats públics, així com contra l'atemptat als drets laborals que suposa la nova reforma del mercat de treball aprovada per l'executiu «socialista» de José Luis Rodríguez Zapatero. Així mateix amb la mateixa volem informar dels actes que hem preparat per a la jornada de lluita sindical derivada en vaga general contra les mesures citades, del pròxim 29 de setembre.

Tots aquests actes estaran convocats pels sindicats CTA, CGT i CNT, fruit d'un acord per la unitat d'acció que les esmentades organitzacions sindicals hem establert a favor dels drets dels treballadors i treballadores, amb l'ànim de denunciar les polítiques que en benefici de la banca privada i la patronal està executant el govern i amb l'ànim de frenar aquesta barbàrie d'injustícies en defensa de la nostra dignitat com a classe.

Al nostre entendre el model laboral proposat pels últims plans d'ajust del mercat de treball, al costat del desmantellament de les polítiques socials amb un clar viratge cap al neoliberalisme econòmic, no solament no oferiran una solució al problema de la desocupació, sinó que ho mantindrà i ho augmentarà en una situació molt més precària, abaratint l'acomiadament posant al servei de l'empresariat les eines legals que reestructurin les seves empreses sense control públic, dirigint els mercats cap a una societat del malestar per a la classe treballadora.

Sense més, s'acomiada

CTA, CGT i CNT Illes Balears, Comissió de Premsa

Socis i amics de l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP), us animem a col·laborar i a participar en la proper número de la revista Enciclopèdic, que versarà sobre «Els mitjans de comunicació alternatius des la clandestinitat a la actualitat».

S'imprimirà a mitjans octubre. Els articles, il·lustracions i informacions s'han de presentar com a més tardar els primers dies d'octubre.

Aquest proper Enciclopèdic concordarà amb les jornades organitzades per l'AEP dedicades als mitjans de comunicació alternatius i que tindran lloc a l’Espai Obert de Barcelona a finals d'octubre, on s'analitzarà el paper dels mitjans alternatius des de la clandestinitat a l'actualitat.

Aquestes jornades aniran acompanyades de l'exposició «La premsa llibertaria de clandestinitat 1939-1975».

La finalitat n'és la de posar en comú i analitzar les diferents experiències dels mitjans alternatius, les dificultats i èxits, les deficiències i els mèrits, tant en l'actualitat, com també en el passat.

Agrairem que els articles no ocupin més de tres pàgines.

Es preveuen per aquest any i el vinent tres números especials sobre tres grans ateneistes que ens han deixat últimament: Lluís Andrés Edo, Diego Camacho (Abel Paz) i Josep Maria Nunes.

Esperem les vostres aportacions i suggeriments!

Marianna Rovere i Txema Bofill,

per l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP)

---

A partir del mes de setembre de 2010, la convocatòria de la Bicicletada reivindicativa de «Massa Crítica» serà el primer dissabte de cada mes a les 10.45 hores al mateix lloc de sempre (Plaça d'Espanya), en comptes dels dijous com era tradicional.

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441

El passat 29 de juliol de 2010 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'Edicte que informa públicament del Projecte de Decret dels Serveis de Comunicació Audiovisuals sense Ànim de Lucre a Catalunya. Contrabanda FM, ràdio lliure i no comercial de Barcelona, critica i es declara en contra d’aquest Projecte de Decret per diverses raons.

En primer lloc, es publica en un període de vacances que dificulta l’organització social i la discussió pública adequada sobre aquest Projecte de llei, pel qual s’han atorgat només 20 dies hàbils per examinar-lo i formular les al·legacions i observacions pertinents.

A més, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, encarregat de l’elaboració d’aquest Projecte, no ha consultat degudament ni prèviament als mitjans audiovisuals sense ànim de lucre, ni a la població en general, a través de consultes, taules o fòrums de discussió pública, per a debatre i opinar abans de la seva elaboració.

Resumint, el Projecte de Decret genera diverses inconformitats, a saber:

1) Delimita el dret a un bé públic (l’espai radioelèctric), el qual ha ser de lliure accés per a la societat civil, que exerceix particularment un mitjà de comunicació no comercial.

2) Per a accedir a l’espai radioelèctric, cal sol·licitar una llicència a través d’un procediment de concurs. Això significa que es delimita la llibertat d'expressió especialment als mitjans de comunicació no comercials i autogestionats, ja que es veuen sotmesos a un seguit de tràmits burocràtics (en aquest cas a través del Consell Audiovisual de Catalunya) on han de competir, entre ells mateixos, per aconseguir una llicència i un lloc en l’espai radioelèctric, quan hauria de ser un dret de lliure accés.

Arreu de Catalunya, i particularment a la ciutat de Barcelona, existeixen diversos mitjans de comunicació, no comercials i autogestionats, antics, nous, alguns per néixer, i tots han de tenir dret a un lloc en l’espai radioelèctric.

*En cas de comptar amb llicència, entre altres tràmits, aquesta llei el que fa és il·legalitzar i criminalitzar els mitjans de comunicació no comercials de Catalunya. És a dir, el govern, en lloc d’afavorir “els serveis de comunicació sense ànim de lucre”, el que fa és limitar la llibertat d’expressió, és a dir, viola l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’article 20 de la Constitució Espanyola, i atenta contra el dret a exercir un mitjà de comunicació lliure, crític i social, com ho indica la Legislació sobre Radiodifusió Sonora de la Unesco (2003).

¡Per uns mitjans lliures, no comercials i autogestionats!