Ateneu Llibertari Estel Negre

El proper 21 d’agost Laura Riera, afiliada a la CGT, sortirà de la presó on hi ha estat reclosa els darrers nou anys, després de ser detinguda en aplicació de la legislació antiterrorista. Durant aquests anys la companya Laura s’ha mantingut ferma en els seus ideals i en els seus compromisos amb les lluites socials, tot i haver patit la tortura i la dispersió.

Per tots i totes aquelles que vulguem acompanyar a la Laura en el seu primer dia al carrer, hi ha les següents convocatòries:

A partir de les 8.30 hores (aproximadament) del matí a la presó de Wad-Ras de Barcelona. Acte de benvinguda organitzat per Solidaritat Antirepressiva de Terrassa (SAT).

A les 19 hores a la plaça del Raspall de Barcelona (barri de Gràcia), on es farà un brindis per la seva «llibertat» organitzat per Rescat.

***

Manifest de la campanya de SAT «Encara no hi som totes!»

Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l’Estat espanyol. Avui en dia, a l’Estat espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d’excepció que s’utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU.

Aquest 2010 farà nou anys que diversos companys i companyes, entre ells els terrassencs Zígor Larredonda i Laura Riera van patir en carn pròpia aquesta legislació d’excepció, quan foren detinguts, empresonats jutjats sota l’empara de la llei antiterrorista i posteriorment jutjats per l’Audiència Nacional espanyola, hereva directa del «Tribunal de Orden Público» del Franquisme. També farà nou anys que, alguns d’ells, com en el cas de la Laura, van patir tortures durant el règim d’incomunicació a comissaria, com en els múltiples casos denunciats pels organismes esmentats. Aprofitem també per denunciar que no és la primera vegada que s’utilitza la legislació antiterrorista per a reprimir als moviments socials. A Terrassa ja la vàrem patir a l’any 95 amb la detenció de dos companys i al 97 amb quatre companys més. I a la resta de Catalunya malauradament també ha passat amb casos com el del jove de Torà, els 3 de Gràcia, diversos companys anarquistes l’ultima de les quals la Núria Pòrtules.

Enguany, aquest estiu serà el darrer que la Laura passi a la presó. Durant tot aquest temps, a més de les detencions i d’uns judici sense garanties processals, ha patit la política penitenciària d’incomunicació i dispersió dels i les preses polítiques, que vulnera els seus drets més bàsics. Com a resultat, familiars i amics i amigues hem hagut de desplaçar-nos cada cap de setmana centenars o milers de kilòmetres per a poder-los visitar.

Aviat, la Laura sortirà de la presó, però les causes que la van portar a lluitar i a patir l’empresonament continuen vigents, així com també els abusos patits durant la detenció, el judici i els anys de reclusió. Per tot això, avui, nou anys després, continuem exigint:

La derogació immediata de la legislació antiterrorista.

La investigació real i independent de les denúncies per maltractament i tortura contra els cossos de seguretat de l’estat, i la seva eradicació.

La fi de les polítiques penitenciàries de represàlies envers els i les preses que lluiten, en especial les mesures de dispersió i aïllament.

La fi de la criminalització i persecució política i judicial de la dissidència.