Ateneu Llibertari Estel Negre

Respon a la reclamació de Dignidad y Justicia que ha sol·licitat prohibir l'acte

El jutge de l'Audiència Nacional espanyola, Pablo Ruz, ahir va obrir diligències prèvies per investigar l'acte d'homenatge a Laura Riera previst per dissabte coincidint amb el seu alliberament després de nou anys de presó. Ruz ha sol·licitat uns informes a les forces de seguretat per determinar si la celebració pot incórrer en un delicte d'enaltiment del terrorisme. De fet, des de Ciutadadanos (C's) s'ha acusat el conseller Joan Saura i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de col·laborar amb el terrorisme si no impedeixen l'acte. El portaveu de C's, Jordi Cañas, ha titllat d'«insult» a les víctimes, als seus familiars i als ciutadans catalans i espanyols la celebració d'un acte que, al seu parer, farà «apologia del terrorisme».

Amb la seva petició, Ruz investigarà a instàncies de l'associació Dignidad y Justicia que ha sol·licitat prohibir l'acte. Consegüentment, la fiscalia de l'alt tribunal ha demanat informes al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya per conèixer la naturalesa de la convocatòria, de manera que l'Audiència Nacional espanyola té una bona manera de tirar endavant la seva voluntat d'investigar l'acte. Recordem que el Partit Popular a Catalunya també ha considerat «una vergonya i una indignitat democràtica» l'homenatge de dissabte i ha denunciat la «passivitat» de l'Ajuntament i de la Generalitat. Al seu torn, el consistori barceloní assegura que no ha autoritzat cap acte d'homenatge a Laura Riera.

L'any 2001 Laura Riera va ser detinguda a Terrassa sota l'aplicació de la Llei antiterrorista per la guàrdia civil espanyola i durant cinc dies va ser torturada en un calabós madrileny. La violència va servir perquè firmés uns documents que la inculpaven de col·laboracionisme amb la banda terrorista i malgrat que durant el judici que es va celebrar el 2004 a l'Audiència Nacional espanyola va desmentir totes les declaracions que l'havien obligat a firmar amb les tortures, ha passat 9 anys a la presó. Ara, el 21 d'agost, dissabte, sortirà en llibertat i el Partit Popular vol evitar tots els actes d'homenatge dins les festes del barri de Gràcia de Barcelona que s'estan preparant.