Ateneu Llibertari Estel Negre

Cada any assistim a la paròdia de la firma dels convenis col·lectius entre sindicats, empresaris i administracions. Consisteix a fer creure al treballador que, després de àrdues deliberacions sobre percentatges per damunt o per sota de l'IPC, algú amb grans ideals i valors, vetlla pels nostres interessos.

Litúrgia, que no té altra finalitat més que aconseguir que l'obrer, com l'esclau o les mules de càrrega, no mori per excés de treball o per manca de manutenció, que estigui sa per a poder treballar i aportar beneficis a l'empresari. Però sobre manera entretingut, perquè no pensi que pugui existir millor forma devida que la de produir per a enriquir altres, o esforçar-se per a treure benefici d'altres.

Els seus amos, per altra banda, saben que l'obrer que no està conforme han de donar-li l'al·licient per a superar-se: i com als asses, li posen la pastanaga davant els nassos, amb tota una escala de categories professionals, perquè entrin en competició pels millors llocs i salaris. I en aquest clima laboral de desconfiança mútua, com a adversaris i no com a col·laboradors, es destrossen per aconseguir els seus objectius d'èxit individual, és a dir: allò que els amos tenien establert per endavant. Així, divideixen i destrueixen els objectius comuns que cohesionen als pobres als obres per a alliberar-los de l'explotació. S'aconsegueix amb això que l'empresa produeixi i obtingui més guanys per a caps i accionistes.

Els amos, en estratègia magistral, han substituït l'amenaça i la tortura per a sotmetre l'esclau, per la competitivitat per a sotmetre l'obrer. Ja no cal témer el capatàs de la plantació brandint l'amenaçador fuet, són els propis companys els que et fondran, si t'interposes entre ells i les metes que els imposen els seus amos.

I mentre els rics estudien per a ser una persona de «profit» en el futur, els pobres treballen i els arrangen el present. En aquest acord «democràtic» en el qual les dues parts col·laboren per un futur millor, perquè cap de les dues parts se senti agreujada, es porta a la pràctica pels obrers... els rics se n'han aprofitat. Una vegada acabades les seves carreres i aconseguits els seus objectius, tornen a reproduir el sistema que els porta al poder i que té sotmesos els obrers. De manera que els rics mantenen en una situació els obrers que no la desitgen, ni per a ells, ni per a cap dels seus fills. Els obrers com els esclaus són tractats com a éssers inferiors.

I no hi ha cap institució que realment vulgui canviar aquesta discriminació, perquè ben igual que pensaren que l'esclavitud o la servitud són estats naturals a segons quines races o col·lectius... les diferències salarials, són fruit d'una mentalitat que considera els obrers éssers inferiors, que segons quins oficis o treballs (essencials) no podem participar del repartiment de beneficis de l'empresa, perquè posaria en entredit una preparació o formació especialitzada durant molts d'anys. Com si la feina de qualsevol forner, treballadors en una cadena de muntatge, dona de la neteja, picapedrer, agricultors o asfaltador, fossi menys laboriosa o pesant que estudiar una carrera. Treballant de nit, a ple sol o sota la pluja; amb calor, fred o humitat; amb l'esquena trencada o el cos adolorit. Perdem doncs aquest complex d'inferioritat i no permetem cap tractament vexatori d'aquells que pretenen alliberar-nos, donant-nos de baixa de totes les religions que, en nom de Déu, permeten aquesta aberrant humanitat dividida en rics i en pobres.

Un obrer de l'església pobre.

Antoni Cànaves Martín

---

BUTLLETÍ BIMENSUAL DE DEMOCRÀCIA INCLUSIVA (DI) [nº1 - Gener- Febrer 2010]

---

TEMES:

1) El projecte de la Democràcia Inclusiva fa les primeres passes a Catalunya

2) Nous artícles al web

3) Surt la revista Détourné #3

4) Xerrada de Panos Livitsanos a la Jornada El Canvi

5) Davant de la crisi generalitzada... a tu també et falta alguna cosa?

6) Sobre Democràcia Inclusiva al FSCAT de Barcelona i Girona

7) Seminari "Crisi del Creixement i Democràcia Inclusiva"

---

El projecte de la Democràcia Inclusiva està fent les primeres passes a Catalunya

Després d'un intens cicle de xerrades-debat per les comarques de Girona, on s'introduia breument la proposta,i d'una trobada per a la cooperació local el 17 i 18 d'Octubre, van començar a sorgir alguns Grups d'Estudi interessats a estudiar, debatre i reflexionar col·lectivament sobre aquest nou projecte de transformacó social. Actualment existeixen a les nostres terres dos Grups d'Estudi, a Girona i Barcelona, a més d'altres arreu del món. Amb aquest butlletí informatiu bimensual pretenem donar a conèixer el projecte de la DI i difondre les diverses activitats i novetatats relacionades que es duguin a terme especialment a Catalunya i l'Estat Espanyol, però també a la resta del món.

---

Nous artícles al web

El lloc web del projecte de Democàcia Inclusiva en català i castellà s'ha actualitzat amb nous textos que ens ajuden a aprofundir sobre diversos apectes de la crisi multidimensional actual, graten en les seves arrels i ens orienten cap a la seva possible superació Es tracta en primer lloc d'un article sobre la crisi biològica i l'economia de mercat, que fa referència a l'empitjorament constant de la nostra salut i qualitat de vida en els darrers anys i l'arrel sistèmica d'aquest problema, i també d'un article sobre la crisi de l'automòbil, les implicacions d'aquest mitjà de transport desastrós des de tots els punts de vista i com podem construir uns mitjans de transports segurs, ecològics i eficients

---

Surt la revista Détourné #3

Détourné és una revista anual d'aprofundiment en aspectes polítics, filosòfics i artístics del món actual que pretén ajudar-nos a avançar cap a una reflexió col·lectiva sobre el punt en què ens trobem i sobre com podem avançar cap a una societat més justa, democràtica i ecològica. L'edició d'enguany consta de dos apartats: De la crisi a la transformació i Una nova visió orgànica del món. Al primer apartat podeu trobar diversos articles relacionats amb el projecte de la Democràcia Inclusiva. Podeu llegir la revista on-line: o buscar el punt de distribució que us quedi més a prop passar a recollir el vostre exemplar gratuït.

---

Xerrada de Panos Livitsanos a la Jornada El Canvi

En el marc de la Jornada El Canvi, realitzada a Celrà (Girona) el 19 de desembre del 2009, va tenir lloc una xerrada-debat sobre el canvi de valors i d'institucions en la qual va participar Panos Livitsanos, un membre de a Xarxa de Democràcia Inclusiva de Grècia. Podeu trobar la transcripció de la xerrada aquí.

---

Davant la crisi generalitzada...a tu també et falta alguna altra cosa?

Al llarg d'aquest mes de gener d'aquesta nova dècada que comença i degut a l'interès suscitat per la proposta de la Democràcia Inclusiva, es realitzaràn un seguit de xerrades-presentacions de nous Grups d'Estudi arreu de Catalunya. Les xerrades serviran per introduir breument el projecte de la DI i es parlarà de la formació dels nous grups d'estudi. Podeu trobar més informació i els cartells aquí.

Presentacions-trobades: 12-01 a Figueres - 15-01 a Lleida - 16-01 a Tarragona - 23-01 a Palafrugell

---

Sobre Democràcia Inclusiva al FSCAT de Barcelona i Girona

En el marc del Fòrum Social Català es donarà a conèixer també la proposta de la Democràcia Inclusiva amb una xerrada el dia 23 de gener a Girona i el cap de setmana   següent, 30 i 31 de gener, a Barcelona, en el marc de un diàleg amb altres col·lectius sota el títol "Treballador(e)s i ecologistes: cap a un horitzó comú?".

---

Seminari "Crisi del Creixement i Democràcia Inclusiva"

Es tracta d'un seminari de 4 sessions que tindrà lloc els dies 3, 10, 17 i 24 de Febrer a les 19:30 al Centre Cívic La Sedeta de Barcelona (c/Sicília 321).

En la primera sessió es parlarà de la crisi multidimensional i les seves arrels, en la segona, de la Democràcia Inclusiva, un projecte per construïr una nova societat, en la tercera, d'estratègies de transició pel canvi social i en la quarta, de propostes per actuar.

Més informació: www.democraciainclusiva.org i http://www.attac-catalunya.org/

Cada cop que el Ferran Aisa em diu que és a punt de treure un llibre, m'esgarrifo i em reservo unes quantes hores --unes quantes vol dir moltes-- per llegir-lo perquè fins ara no he trobat ni una de les seves obres que m'hagi avorrit, que m'hagi deixat indiferent o que no m'hagi aportat informacions que desconeixia sobre temes que acostumen a interessar-me, cadascuna d'elles amb els matisos que calgui, és clar.

El darrer llibre me'l va anunciar a la Catalunya del Nord una nit que vam coincidir casualment a la terrassa d'un bar on tocava el grup Blues de Picolat. La veritat és que el títol amb què em va presentar la nova criatura: República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939), no em va fer ni fred ni calor. Un altre llibre sobre Barcelona, la guerra i tot plegat, vaig pensar, i em vaig interessar més per les seves noves investigacions junt amb la Mei Vidal aquell a qui ells dos van batejar com l'«home entusiasta», Joan Salvat-Papasseit. Avui, però, he acabat la lectura del llibre sobre l'Ajuntament de Barcelona del 31 al 39 del segle passat i he d'afirmar que aquest és un altre llibre que obre espais no transitats i que aporta mil i una informacions interessantíssimes sobre quelcom que sembla mentida que abans no hagi estat estudiat així, sobre la gestió de la institució de l'Ajuntament durant la República, la Guerra i la Revolució.

El volum, de més de set-centes pàgines, ha estat coeditat per l'Editorial Base i l'Ajuntament de la capital de Catalunya i suposa una esplèndida aproximació a una institució (però no només) que va ser bàsica en uns anys convulsos però alhora plens d'innovacions, novetats i millores en la vida de les persones que els van viure. Alhora, constata que malgrat les circumstàncies adverses que va haver de patir, la institució municipal revolucionària va acabar amb mancances endèmiques com la manca d'escolarització de tots els nens i nenes de la ciutat o la manca d'habitatge, aquesta amb un procés de municipalització que encara avui ens pot fer pensar i aportaria solucions a problemes també actuals.

El primer que sorprèn de la lectura del llibre és la desproporció evident de continguts entre el període republicà i els de guerra i revolució, que evidentment se superposen i donen títol a l'obra. De fet, de l'Ajuntament de Barcelona durant la República abans del 19 de juliol, Aisa en parla ben poc i només hi dedica dinou pàgines en un primer capítol que titula «Preàmbul». És evident que la feina de l'historiador té un altre centre d'interès i aquest no és altre que la revolució que durant la guerra del 36 al 39 es viu i es dóna als Països Catalans i en aquest cas concret a la ciutat de Barcelona, vista en aquest cas, i aquest és el punt més interessant del llibre, des de la institució de l'Ajuntament barceloní, però no només, ja que l'autor, gran coneixedor de la història de les classes populars barcelonines i de la ciutat sencera com ha demostrat en altres llibres, construeix un quadre social completíssim que mai no deixa aïllades les decisions polítiques que es prenen a l'Ajuntament i que condicionen l'esdevenir local. En les obres d'Aisa, i en aquesta de forma especial, tot és emmarcat en un gran fresc total que inclou la societat, els entreteniments, el teatre que es veia a la ciutat, les festes que s'hi feien, les personalitats que s'hi movien... Barcelona bull a les pàgines d'aquest llibre enmig d'una revolució que alhora té com a objectiu guanyar la guerra contra el feixisme.

A través de República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939) podem donar respostes a preguntes que alguns ens fèiem de fa temps, estranys com som. Per exemple, el Ferran ens informa de les ordres de l'Ajuntament el 19 de juliol per tal que els dispensaris públics i les farmàcies atenguessin els ferits que hi arribaven, o la reunió dels encarregats municipals amb els empleats del Canyet, l'indret on s'enterraven els animals, per tal que tinguessin cura dels animals morts pels carrers de la ciutat que podien degenerar en focus d'infeccions i malalties; ara ja sabem qui va recollir les mules-barricada que va fotografiar Centelles! No són aquests només els temes que tracta l'autor, ja que a les seves pàgines hi trobarem informacions de tot tipus sobre els refugis antiaeris pels quals Barcelona seria coneguda arreu d'Europa, els bombardejos marítims i aeris, el complexíssim proveïment d'una ciutat amb centenars de milers de persones, la solidaritat amb la resistència de Madrid i el poble germà d'Euskadi, el finançament de tot plegat, les tensions pels Fets de Maig, els canvis d'alcalde, de regidors, etc. Les fonts d'on s'extreuen les dades són nombroses i complementàries, de la premsa del moment als diaris de sessions, actes, memòries, llibres d'història general, específics... tot té la seva datació i els seus referents.

A les pàgines de República, guerra i revolució. L'Ajuntament de Barcelona (1931-1939) també hi trobarem una espectacular desfilada de personatges tant nacionals com internacionals, aquests darrers visitants de la ciutat, alguns atrets per la revolució que es desenvolupava al país i altres defensors del règim legal republicà davant del feixisme que començava a veure's com un perill a nivell mundial. Entre aquests hi podem trobar des d'escriptors com Hemingway o Nicolás Guillén fins a destacades figures de la política mundial com Indira Ghandi o Nehru, acompanyats per un joveníssim i desconegut en aquell moment John F. Kennedy. I, evidentment, hi tenen una presència destacada els personatges locals, començant per dos figures diferents però alhora abnegades en el seu treball per la ciutat, com són l'alcalde Carles Pi Sunyer i el regidor de Cultura Víctor Colomer.

Ja per tancar la ressenya i superat per la impossibilitat de ser exhaustiu davant d'una obra d'aquesta magnitud, m'agradaria que aquest no fos un llibre d'aquells de citar i de tenir guardat a les prestatgeries. Que la seva mida no us faci por. Llegiu-lo! És accessible si el tema us interessa, perquè a banda de les dades hi ha la saviesa d'escriptor de l'autor, cada dia més esmolada, de donar la informació ben embolcallada, acompanyada de detalls i narracions que no fan indigesta la lectura sinó tot el contrari. Una gran llibre que, sense voler caure en tòpics tronats, seria de lectura obligada per a totes aquelles i aquells que, des de la participació institucional o des de l'activisme de carrer, aspiren a transformar la seva ciutat, sigui aquesta Barcelona o qualsevol altra de les moltes que han estat revolucionàries perquè la seva gent ho ha estat.

Jordi Martí Font

---

Aquest dijous 7 de gener,

a les 19.30 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dijous de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 19.30 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Cada dilluns posterior a les bicicletades ens reunim d'una manera informal per prendre un cafè a la terrassa del «1916» per comentar les incidències i discutir noves estratègies.

Us hi esperem!

---

Recorregut:

---

Calendari de «Massa Crítica»

---

Massa Crítica

971 207 441

---

Presentació del llibre

Cuatro meses de terror. Mallorca bajo la barbarie fascista,

de Manuel Pérez

Divendres 8 de gener de 2010, a les 20.30 hores, al Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya (Pollença)

Ho organitza: Iniciativa Ciutadana per Pollença

---

---

Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo la represión fascista és un opuscle que Manuel Pérez va escriure i que es va editar l'any 1937. En aquest text parla d'aquests quatre mesos que va passar a Mallorca i va ser un dels primers testimonis publicats del que estava passant a l'illa des del cop d'Estat del 18 de juliol de 1936.

Manuel Pérez ( Osuna, 1887- Rio de Janeiro, 1964) va emigrar de jove al Brasil i allà va participar en distintes lluites socials fins que va ser expulsat l'any 1919 per les autoritats i enviat a l'Estat espanyol. Allà es va integrar dins l'anarquisme peninsular.

El juliol de 1936 la CNT a les Illes Balears va decidir celebrar un congrés per intentar revitalitzar l'organització i iniciar una nova etapa com a regional diferenciada de la catalana a la que sempre havia estat associada. Es tractava, doncs, del congrés constituent de la Regional de Balears que es celebraria els dies 18 i 19 de juliol. Tot i els moments convulsos que vivia l'Estat espanyol i els rumors sobre un possible cop d'Estat, Manuel Pérez viatjaria l'horabaixa del 18 de juliol cap a Mallorca a bord del «Ciudad de Valencia».

Manuel Pérez es trobaria amb l'alçament feixista. Segons ell mateix conta, participà en la resistència als revoltats, però finalment s'haurà d'amagar a la barriada palmesana de La Soledat (llavors, La Llibertat). Es va amagar a casa de la militant cenetista Júlia Palazon.

Després de quatre mesos d'inquietud davant les notícies sobre la violenta repressió i el fracàs del desembarcament republicà de Bayo Manuel Pérez, juntament amb onze companys aconsegueixen fugir de l'illa i arriben a Menorca després d'una atzarosa travessia.

Cuatro meses de barbarie. Mallorca bajo la represión fascista és un opuscle editat per Edicions El Moixet Demagog.

Des de fa vàries setmanes, alguns col·lectius interessats han intentat desviar l'atenció de les institucions i dels ciutadans respecte del sentit i del significat del monument franquista erigit a Sa Feixina en memòria del creuer «Baleares».

Recentment, hem vist un particular degoteig d'entitats que, si bé en un principi havien aparegut com a signatàries d'un document adreçat a l'Ajuntament de Palma en el qual demanaven la pervivència del símbol franquista enmig d'un parc públic, ara indicaven que mai no havien donat suport a aquell document i que, si ho havia fet algun dels seus associats, era tan sols a nivell particular.

En el mateix sentit, s'ha afirmat que altres entitats que havien donat suport a la petició de demolició encapçalada per Memòria de Mallorca s'havien manifestat en el mateix sentit, indicant que mai havien donat l'indicat suport.

A partir de tots aquests fets, i aquestes darreres afirmacions, Memòria de Mallorca vol afirmar:

1. No és cert que cap ni una de les entitats que demanaren, públicament, la demolició de l'escultura franquista de Sa Feixina hagi retirat el seu suport a la iniciativa.

2. No tan sols cap ni una ha retirat el suport a la nostra iniciativa, sinó que, fa pocs dies, s'hi ha adherit l'Associació de Veïns del Jonquet.

3. Ens sembla absolutament criticable que es falti a la veritat, com s'està faltant en aquests moments per part d'aquelles persones i entitats que intenten protegir el passat franquista de Palma, i que aquest «interès» els hagi portat a consignar com entitats que donen suport a aquesta il·legalitat a institucions que no ho havien manifestat així.

4. Ens sembla absolutament preocupant el silenci còmplice de l'Ajuntament de Palma, que està tolerant, amb la seva passivitat i inoperància, l'aparició de falsedats que envolten iniciatives per protegir un monument que incompleix la Llei de la memòria Històrica, i permetent que entitats i persones interessades perverteixin un procés popular i de participació com és el posicionament de les entitats de l'illa entorn d'un tema que consideren important.

5. Ens sembla inexplicable que entitats, inicialment serioses, com era el cas d'ARCA, demanin la protecció d'un monument il·legal i, a més, ho facin de la mà de col·lectius d'ultradreta i permetin que es menteixi respecte de la relació de les entitats que s'adhereixen a les seves dèries o ni tan sols comprovin la veracitat de les indicades adhesions.

Per tot això, Memòria de Mallorca realitza el següent Comunicat de premsa:

1. Rebutgem enèrgicament la iniciativa, envoltada de falsedats, mentides i manipulacions, llençada des de determinats col·lectius amb la intenció de protegir un monument il·legal i que perpetua un passat de violència i repressió.

2. Rebutgem el silenci de Cort que, incomprensiblement, callant sembla donar veu a totes aquestes manifestacions manipulades i manipuladores que confonen la ciutadania i generen un descrèdit generalitzat.

3. Manifestem que totes les entitats que varen donar suport a la nostra petició ho feren de manera seriosa i conseqüent, que totes són reals i que, durant les darreres setmanes, se n'hi han afegit més, com és el cas de l'Associació de Veïns del Jonquet.

4. Exigim de l'Ajuntament de Palma que es limiti a complir la Llei i elimini el monument, que no fa més que perpetuar la memòria d'uns fets i d'unes persones que aportaren mal, patiment i mort a la societat mallorquina.

---

Entitats adherides a la campanya sol·licitant l'eliminació del monument dedicat al creuer «Baleares»

1) Associació Memòria de Mallorca

2) Comissió de la Dignitat

3) STEI ( Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament - Intersindical de les Illes Baleas)

4) UGT Balears

5) CGT Balears

6) CNT Balears

7) SEPC-UIB (Sindicat Estudiants Països Catalans  Universitat de les Illes Balears)

8) Ateneu Llibertari Estel Negre

9) Associació de Veïnats del Puig de San Pere

10) Associació de Veïnats d'Es Raval de Santa Catalina

11) Associació Unió d'Associacions de Mallorca

12) Associació Escola en Pau

13) Coordinadora Nacional Colectivo Víctimas de Franquismo

14) Psicólogos sin Fronteras

15) IGMAN - Acció Solidària Illes Balears

16) Esquerra Unida Illes Balears

17) Esquerra Republicana a les Illes Balears

18) Lobby per la Independència

19) Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya - Illes Balears i Pitiüses

20) Joves d'Esquerra Nacionalista.

21) CMI. Militant Balear.

22) PCPE- Balears (Partit Comunista dels Pobles d'Espanya)

23) Col·lectius de Joves Comunistes

24) Associació Unió Cívica per la República

25) Associació Senegalesa Mallorquina

26) Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat

27) Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Castelló

28) Fòrum per la Memòria del País Valencià

29) Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya

30) Associación Memoria y Justícia de Andalucía

31) Asociación Recuperación Memoria Histórica Aguilar de la Frontera

32) Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón

33) Asociación Memoria Histórica de Palencia

34) Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Valladolid

35) Asociación Ateos y Republicanos

36) Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado de Colombia

37) Sindicat d'Estudiants de les Illes Balears

38) Mans Fora de Veneçuela

39) Fundació Frederick Engels

40) Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí

41) Musidiversitat S.L.

42) Asociación Barri tv

43) Asociación Candela Projectes Solidaris

44) Federación Estatal de Foros por la Memoria

45) Plataforma Ciutadana Gent de Marratxí

46) Ajuntament de Bellpuig

47) Excombatens mariners republicans

48) Associació de Veinats Es Jonquet

49) Associació d'Amics i Víctimes del Còmic

50) Llibreria Espai Norma

51) Associació Amics del Poble Saharaui

48) Fòrum per la Memoria d'Eivissa i Formentera

---

Segueix una llista de centenars de persones adherides a títol particular.