Ateneu Llibertari Estel Negre

Joe Hill, sindicalismo con banda

Carlus Jové

Viejo Topo. Barcelona, 2007

L'any 1971, Bo Wideberg va filmar la pel·lícula The balad of Joe Hill, que narra la història d'aquest llegendari cantant. Ara, Carlus Jové apropa el lector a la figura del cantautor sindicalista suec Joe Hill, que, atret pel somni americà, va deixar les fredes terres del nord d'Europa per emigrar als Estats Units.

El seu nom real era Joel Emmanuel Hägland, però en arribar a Nova York va cercar una sonorització més adient per als nord-americans.

Carlus Jové contextualitza la vida nord-americana amb la lluita dels immigrants per sobreviure a les dures condicions de treball i de vida quotidiana. També fa història de com els immigrants van trencar l'hegemonia dels sindicats grocs que no els aixoplugaven i com els sindicalistes més progressistes i llibertaris van fundar la Industrial Workers of the World (IWW). La nova sindical, que recollia la flama de l'antiga organització internacionalista del segle XIX, sortia a la palestra el 1905 manifestant: "La classe treballadora i la classe capitalista no tenen res en comú. No pot haver-hi pau mentre milions de treballadors pateixin la fam i la necessitat i la minoria, que constitueix la classe capitalista, tingui tots els béns de la vida".

La IWW va utilitzar les cançons com a eina de lluita, revolució cultural i vehicle per fer arribar el seu missatge al poble treballador. Joe Hill fou un més dels cantants que es van llançar a aquesta croada en favor del sindicat, és a dir, en favor de la conscienciació social. Els cantants canviaven les lletres de les cançons populars per d'altres amb més compromís polític.

El poderós sindicat nord-americà va viure moments de gran tensió, que són descrits per Jové amb claredat i agilitat, com ara els fets de les teixidores de l'Everett Cotton Mills del 1912, que, amb el crit "volem pa i roses", va ser la mobilització de dones obreres més important dels Estats Units.

Joe Hill va cantar aquesta vaga de les dones i va escriure The rebel girl, dedicada a Elisabeth Gurley Flinn, la destacada líder de la IWW. Moltes de les cançons de Joe Hill han mantingut la seva popularitat als EUA fins als nostres dies, com Casey Jones: the union scab, sobre la vaga dels ferroviaris del 1911. Joe Hill va topar amb la intransigència de l'Administració i de la policia nord-americana, que no van aturar-se fins que van acusar-lo d'un atracament, amb assassinat inclòs.

L'any 1915, Joe Hill va ser condemnat a mort sense cap prova i executat com passaria uns anys més tard amb els anarquistes Sacco i Vanzetti. El llegat musical de Joe Hill va ser recollit per altres generacions que l'han cantat, com ara Woody Guthrie, Phil Ochs, Peter Seger, Billy Bragg, Joan Baez, i fins i tot va influir en els inicis musicals de Bob Dylan.

Ferran Aisa

(Avui, 05-07-07)