Ateneu Llibertari Estel Negre

La reimpressió del text més famós del guerriller conté 400 anotacions que aporten llum sobre l'època

El diari va convertir el revolucionari en un heroi global

"El diari és una mica estrany --afirma Sánchez Guevara a l'oficina de l'editorial Lingkua a Barcelona--. És d'una escriptura molt freda, gairebé clínica. Són petites notes, fetes cada nit a l'hamaca. No obstant, un text tan desposseït de romanticisme va despertar tot un moviment a Llatinoamèrica". Les notes de la nova edició contenen informació històrica, fragments dels diaris d'altres guerrillers, declaracions d'exagents de la CIA i de militars de l'exèrcit de Bolívia.
La motivació revisionista dels autors no és nostàlgica, sinó que més aviat neix de l'escepticisme inherent a la postmodernitat: "Hi ha un exercici d'exorcisme, però no perquè sigui nét del Che, sinó per haver viscut a Cuba el procés d'ideologització i d'obediència al règim. Allà el Che no es pot veure amb distància crítica. Però sobretot volíem revisar els contextos en què es va desenvolupar aquella lluita i en què es va moure el Che. Si hi ha alguna cosa de sentimental, està en segon pla".

Esperit llibertari

Canek Sánchez Guevara va néixer a l'Havana el 1974, sis anys després de l'afusellament del seu avi. Era el fill gran d'Hildita, la filla del primer matrimoni del guerriller, i des de petit es va moure en un ambient molt polititzat. Després de viure a Mèxic i Itàlia, va tornar a l'Havana, on va passar la seva adolescència. Era un paio poc amic de les normes --encara que fossin les normes de l'esquerra-- i d'esperit llibertari. A la Cuba dels pesos, ell va enganxar un bitllet de dòlar a la seva guitarra. Les autoritats l'amonestaven, però el deixaven fer. Al cap i a la fi, era el nét del Che.

Però no acabava de trobar el seu lloc a Cuba, així que el 1996 se'n va anar de l'illa. Sánchez Guevara no és precisament guevarista --"la meva època no està per a guevarismes"--, però ataca "les idees de l'esquerra totalitària" sense unir públicament la seva veu als exiliats cubans.

A Barcelona es va retrobar amb el seu amic Radamés, que feia 15 anys que no veia, i en una nit de borratxera li va proposar revisar el Diario de Bolivia. Durant un any van llegir milers de documents, entre els quals n'hi ha algun de desclassificat de la CIA que no es pot deixar de llegir: "Vaig trobar l'informe del primer agent de la CIA que va llegir el diari. Deia que el text podia ser alliberat sense problema, que no era més que un relat inútil de patiments i que no hi havia res que pogués generar una espurna romàntica. Aquell home devia ser un bon agent, però era un pèssim sociòleg".

L'edició revisada del Diario de Bolivia s'ha presentat en el marc de l'exposició de la Virreina Che! Revolució i mercat, que narra la transformació de la icona revolucionària en una marca de consum global.

Gemma Tramullas (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 16-12-07)