Ateneu Llibertari Estel Negre

Detenen per terrorisme una esquàter de Sarrià de Ter que vinculen a grups anarquistes

És companya del jove sarrianenc pres per atemptats a Itàlia

Els Mossos van muntar ahir un impressionant desplegament en una casa ocupada de Girona per detenir una noia de Sarrià de Ter de 26 anys a qui van comissar propaganda anarquista i a qui acusen de pertinença a banda armada. La noia havia capitanejat una campanya de suport a un company seu, el sarrianenc Juan Antonio Sorroche, pres per uns atemptats a Itàlia.

Els Mossos van detenir ahir al matí Núria Pòrtulas, coneguda com a Nuri Punky , una de les inquilines de la casa ocupada El Rusc del barri del Pont Major de Girona. El desplegament va començar cap a les cinc de la matinada i es va allargar fins a quarts d'una del migdia, i van participar-hi mitja dotzena de patrulles.

L'advocat de la jove, Benet Salellas, va informar que els Mossos li imputen un delicte de tinença a banda armada. Fa uns dies, el dissabte 27 de gener, els agents havien identificat i escorcollat la noia a Olot i li havien confiscat una agenda i documentació, la qual els Mossos consideren que és «propaganda anarquista». La noia acabava de participar en una protesta per l'actuació de tres policies locals olotins en una manifestació convocada, precisament, per protestar contra els abusos policials. La primera manifestació, celebrada el 28 de desembre a Olot, va acabar amb dos nois detinguts per atemptat als agents de l'autoritat. Els joves, per la seva banda, van denunciar els tres policies que els van arrestar per abusos. Un dels agents hauria exhibit una pistola durant la marxa.

A banda d'això, Núria Pòrtulas, que és educadora social, havia capitanejat una campanya de suport a Juan Antonio Sorroche, el jove també de Sarrià que el 21 de desembre va ser detingut acusat d'uns atemptats a Itàlia. Segons Salellas, els Mossos haurien començat a investigar la noia arran de la seva implicació en el cas.

A banda d'El Rusc, ahir els Mossos van escorcollar la casa de Sarrià on viuen els pares de la jove, d'on es van endur ordinadors. També havien demanat permís a l'Audiencia Nacional per escorcollar una casa de Breda que la imputada i companys seus estan rehabilitant, però el jutge els el va denegar.

Núria Pòrtulas estava ahir incomunicada en aplicació de la llei antiterrorista, i el seu advocat no hi podrà parlar fins que declari davant del jutge. Avui, a les set del vespre, és prevista una concentració davant de la seu d'ICV a Girona per reclamar la llibertat de la noia.

Carmina Solano (Girona)

www.vilaweb.cat

***

Concentració de suport a la noia de Sarrià de Ter detinguda per vinculació amb grups anarquistes

Demà declararà a l'Audiència Nacional espanyola

Una noia detinguda a Sarrià de Ter, acusada de pertinença a banda armada per la seva relació amb un membre d'un grup anarquista, declararà demà a l'Audiència Nacional espanyola. Retinguda a la comissaria dels mossos d'esquadra de Sants-Zona Franca de Barcelona, li han aplicat la llei antiterrorista. Dues-centes persones s'han concentrat avui al vespre a Girona exigint la llibertat de la detinguda, que té vint-i-sis anys.

La noia és educadora social i viu al Rusc, una casa ocupada de Sarrià de Ter. El seu advocat, Benet Salellas, ha dit que no hi havia res que justifiqués la detenció i que potser demanaria de comparèixer immediatament davant el jutge de l'Audiència Nacional espanyola, que ha ordenat la detenció.

La noia va tenir relació amb un membre d'un grup anarquista, detingut des del desembre passat, a l'espera de ser extradit a Itàlia, perquè és el govern italià que acusa el detingut d'haver cremat vehicles de l'empresa pública de ferrocarrils. La noia detinguda havia capitanejat una campanya de suport al seu company.

Protestes

Durant tot el matí, amics i familiars de la detinguda s'han concentrat amb pancartes a les portes de la comissaria criticant aquesta operació policíaca. Al vespre, unes dues-centes persones s'han concentrat a Girona per reivindicar la llibertat de la noia. De primer, davant la seu d'Iniciativa (partit que té de president el conseller d'Interior, Joan Saura) i, més tard, davant la sotsdelegació del govern espanyol.

www.vilaweb.cat

***

Mobilitzacions per la llibertat de la Núria

Unes 300 persones a la concentració per la llibertat de la Núria detinguda sota la llei antiterrorista a Girona

Durant al matí d’avui dijous, unes quantes persones, familiars, amics i solidaris, s’han trobat davant la comissaria dels mossos d’esquadra de zona franca de Barcelona per donar suport a la Núria.

La concentració d’aquest vespre a Girona ha estat molt emotiva i ha aplegat més de 300 persones per mostrar el suport a la Núria, denunciar el muntatge policial que està patint i per exigir la seva llibertat immediata. Uns muntatges impunement dissenyats per aquest cos repressor de la Generalitat en aquests moments en mans d’Iniciativa-Verds. Amb l’únic objectiu de criminalitzar i fer callar el moviment anarquista i els moviments socials combatius.

La concentració s’ha convocat a les set de la tarda davant la seu d’aquest partit per evidenciar la seva enorme hipocresia, ràpidament s’ha pogut tallar el trànsit de la carretera Barcelona i continuar amb més força. Un cop més la conselleria d'interior ens mostra la seva cara real; repressió, control, ordre, muntatges i lleis antiterroristes pròpies de règims feixistes. No han faltat les identificacions i escorcolls a diverses persones per part dels mossos de Saura a l’inici i al final de la concentració. Familiars de la Núria han agraït la presència i solidaritat de tothom, han remarcat que la Núria és una bona persona que lluita contra aquest sistema profundament injust, tot seguit s’ha llegit el manifest de la concentració.

En aquell moment la gent ha decidit anar en manifestació cap a la subdelegació del govern espanyol situada en el carrer Jaume I ja que hi havia molta gent. Un cop allà, han continuat els crits exigint la seva llibertat, contra la llei antiterrorista, els mossos d’esquadra i els seus muntatges. L’acció ha acabat més enllà de les vuit convocant per una gran manifestació el dissabte a les cinc de la tarda a la mateixa subdelegació de govern.

Recordem que la Núria passarà demà a les 11 del matí a disposició judicial de l’Audiència Nacional de Madrid.

Lliures totes, llibertat Núria!

Prou repressió al moviment llibertari!

barcelona.indymedia.org

***

Aplicada la llei antiterrorista a una noia 'okupa' de Girona

La policia acusa Núria Pòrtulas de tenir explosius i la vincula amb grups anarquistes

150 persones es manifesten contra la detenció davant la seu provincial d'ICV

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres a Girona una noia de 26 anys per "pertinença a banda armada i tinença d'explosius", segons el seu advocat. Però aquesta és gairebé tota la informació que té el lletrat. A la noia, Núria Pòrtulas, se li ha aplicat la llei antiterrorista i, segons la versió de la policia autonòmica, complien una ordre de l'Audiència Nacional. Okupa i vinculada a grups anarquistes, el seu arrest va provocar mobilitzacions ahir a Barcelona i Girona.

La detinguda vivia al Rusc, una casa okupada del barri gironí del Pont Major, que ahir estava tancada amb pany i forrellat. A la tarda, dues noies que coneixien Pòrtulas hi van anar. Totes dues van mostrar la seva estranyesa pels delictes de què se l'acusa i van insistir que "mai" no havia estat "violenta". Els veïns de la zona van coincidir també que els squaters eren pacífics i que el propietari de la finca també sabia que vivien allà.

L'advocat Benet Salellas va recordar ahir que els Mossos havien estat seguint Núria Pòrtulas i que, després d'una manifestació contra la brutalitat policial a Olot (Garrotxa) el 27 de gener, li van requisar propaganda anarquista. També portava un bloc de notes que podria contenir telèfons o informació sospitosa.

Trasllat a Madrid

Pòrtulas és amiga de Juan Antonio Sorroche, un altre detingut a instàncies de la policia italiana, que l'acusa de participar en l'incendi de tres cotxes el 2005. El jove de 29 anys, a qui també defensa Salellas, fa més d'un mes que està empresonat a Madrid.

A aquesta ciutat és on la Guàrdia Civil traslladarà les pròximes hores la detinguda a Girona per prestar declaració. Tot apunta que la noia compareixerà avui davant el jutge de l'Audiència Nacional amb l'assistència del seu lletrat, que llavors sabrà exactament de què s'acusa Pòrtulas.

Carrers tallats

Per la seva banda, els seus familiars, amics i coneguts es van solidaritzar amb ella i van demanar que s'acabi el "segrest". A Barcelona, una quinzena de persones es van concentrar al matí davant de la comissaria dels Mossos de Sants-Zona Franca amb pancartes. A la tarda, unes 150 persones es van concentrar davant de la seu d'ICV a Girona per protestar per la detenció. Aquesta és la primera manifestació que hi ha des que el president d'aquest partit, Joan Saura, dirigeix la Conselleria d'Interior.

A les 19 hores, els manifestants van tallar el trànsit de la carretera de Barcelona, on hi ha la seu. Allà van llegir un manifest en què van lamentar que la policia actués "de manera desproporcionada" durant la detenció. Cridant consignes contra el conseller i els Mossos, els concentrats es van desplaçar fins a la delegació del Govern, on van acabar la protesta una hora i mitja després sense incidents.

Ferran Cosculluela (Girona) / Cristina Buesa (Barcelona)

(El Periódico de Catalunya, 09-02-07)

La Segona República a Mallorca es un trabajo de investigación divulgativo y didáctico sobre una época injustamente olvidada

La Segona República a Mallorca es el título del libro editado por Miquel Font y presentado por sus autores, Albert Herranz Hammer y Joana María Roque Company, como una ágil pero rigurosa revisión del período 1931-1936 sobre el tiempo, los hechos y los personajes, con abundan­te documentación grafica de la época y su cronología.

Una obra que coincide con el 75 aniversario de la proclamación de un régimen político que suscitó no pocas ilusiones, fundamentadas en nuevos aires de libertad, cultura, educación y pluralismo político, truncadas ape­nas cinco años y tres meses mas tarde con el golpe de Estado del 18 de julio de 1936 que condujo a la Guerra Civil.

Para los autores, este libro pretende ser un trabajo didáctico, divulgativo y sencillo sobre una época poco cono­cida de la historia moderna con el propósito de dar luz sobre un período político particularmente interesante en Mallorca, recibido con alegría por buena parte de una sociedad aún dominada por un ambiente esencial­mente conservador, aunque con un sector progresista y abierto a los nue­vos aires internacionales que empe­zaba a traer un turismo incipiente. Asimismo, ilustra cuatro años de vida política y social con sus personajes y acontecimientos vinculados a una intensa vida social truncada más tarde con el Alzamiento.

«En España, una monarquía des­prestigiada por su pacto con la dic­tadura y por las últimas batallas colo­niales fue pacíficamente sustituida por la II República; el nuevo régimen murió a manos de una guerra civil que dio paso a un gobierno dictatorial de cerca de cuarenta años de dura­ción. A lo largo de aquella década se escribió alrededor del mundo el prólogo de lo que después sería la II Guerra Mundial», indican los auto­res, quienes refiriéndose a la situación vivida en la isla la describen así: «En Mallorca, la ilusión por la llegada del nuevo tiempo que suponía la repú­blica recorrió las calles de Palma y las plazas de cada pueblo.

Los días que siguieron al 14 de abril de 1931, los ciudadanos pusieron la bandera tricolor en Cort y el Palau Reial, borraron la inscripción del general Berenguer de un barco y cam­biaron el nombre del club de fútbol fundado por Lluis Sitjar, que dejó de ser el Alfonso XIII para convertirse en el CD Mallorca.

Fueron unos días sin grandes alga­rabías, con las nuevas autoridades repitiendo la misma consigna: «Cal­ma, calma». Durante los años que siguieron, la inestabilidad política convivió con una rica vida cultural.»

Un tema inédito

Una obra condensada en un sólo volumen y que supone una aproxi­mación global al tema hasta hoy iné­dito en el mercado dentro de este for­mato. Se trataba de un material abun­dante pero muy disperso y de difícil acceso con la aportación testimonial de las doscientas ilustraciones de índole social, política y personal, a través de un completo listado de los pro­tagonistas de la República en Mallor­ca y de quienes se sumaron a la sublevación.

Albert Herranz Hammer y Joana María Roque, como autores de nume­rosas obras de investigación, divul­gación y creación, han perseguido como objetivo realizar una gran cró­nica, un viaje en el tiempo con los perfiles humanos de políticos heroi­cos, enseñantes constituidos como víctimas, mitos obreros y culturales de una época excepcional, a través de una ilusión democrática e inno­vadora representada por la Segunda República, aniquilada en Mallorca tras el golpe militar del 18 de julio y la sangrienta represión .

El régimen totalitario que se hizo con el poder, indican Albert Herranz y Joana María Roque, proyectó nume­rosos tópicos negativos sobre aquel período histórico, que fue descrito como inmerso en un desorden, origen de todos los males, con huelgas e inse­guridad, obviando una realidad incontestable que era el legítimo Gobierno constitucional nacido de unas elecciones democráticas. Al tiempo, fueron deliberadamente olvi­dados los avances sociales nacidos en aquel efímero régimen, que se ade­lantaron décadas a su implantación definitiva tras la transición, como fueron el voto femenino, las leyes de divorcio y aborto, la enseñanza pública y laica, las refor­mas en materia social y agraria, la separación Iglesia-Estado, las reformas en el estamento mili­tar o la liberación asumi­da por el movimiento obrero. Tras la muerte de Franco, la nueva sociedad que se liberaba de la dictadura prefirió olvidar la época republicana como si no hubiera existido nunca y los nuevos derechos democráticos se instaurasen por vez primera en España, se indica.

Según los autores, existe una opinión muy extendida hoy día acerca de la necesidad de pasar pagina sobre unos hechos que evoluciona­ron de la ilusión a la tra­gedia, dividiendo el país con las fatales conse­cuencias de una guerra fraticida.

«En contra de esta opi­nión tengo un único argumento, poderoso y capaz de ven­cer a todos los demás: recordar la his­toria nos puede ayudar a no repe­tirla».

Industria, movimiento obrera y asociacionismo

Contra la opinión mas extendida acerca de la evolución social de Mallorca, desde un panorama rural con reminiscencias feudales a un neoliberalismo derivado del desarrollo turístico, en la Isla existió un movi­miento obrero importante proceden­te del sector textil, el calzado y las industrias agroalimentarias, sin regulaciones horarias ni para el tra­bajo infantil. Los sindicatos y aso­ciaciones obreras estaban vincula­das con los partidos políticos de izquierda y no existía una división clara entre sindicalismo y política. Entonces, también se crearon numerosos ateneos y centros cultu­rales tanto en Palma como en la Part Forana. Esta situación creó un fuerte movimiento asociativo que la dicta­dura truncó hasta la llegada de la Transición.

Gabriel Alomar

(Última Hora, 04-02-07)

----------------

Més informació:

«Viatge a la Mallorca tricolor», per Belén Ginart

Presentació del llibre La Segona República a Mallorca

El dijous 8 de febrer comença el cicle de cinema antimilitarista que durant les últimes setmanes ha estat anunciant el sindicat.

Aportem a continuació una petita sinopsi de la primera pel·lícula:

¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú

Stanley Kubrick

Convençut que els comunistes són un perill, el general Ripper planeja atacar la Unió Soviètica. El seu ajudant, el capità Mandrake, tractarà de dissuadir-lo. Per solucionar el problema, el president dels EUA es comunica amb Moscou per convèncer els dirigents soviètics que entrar en guerra és un estúpid error. Mentrestant un assessor del president oferirà un nou futur per a la humanitat…

Esperem doncs la teva assistència i la teva ajuda en la difusió d’aquestes activitats.

T'hi esperem!

Més informació del cicle

Palau Reial, 9-2on (Ciutat)

971 726 461

Un nou testimoni del cas Puig Antich, demà al Suprem

El tribunal escolta demà un metge que va veure el cadàver del policia mort

La sala militar del Tribunal Suprem escoltarà demà un nou testimoni del cas de Salvador Puig Antich, en el marc del procés de revisió del consell de guerra que impulsen les germanes del jove llibertari executat l'any 1974. La de demà serà una de les últimes diligències del TS abans de decidir si autoritza o no la presentació formal del recurs de revisió.

El testimoni que declararà demà és Joaquim Latorre, que l'any 1973 exercia com a metge resident a l'Hospital Clínic de Barcelona i va veure el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas, mort a trets durant la detenció de Puig Antich. La mort d'aquest policia és el que va comportar la condemna i posterior execució de Puig Antich.

El testimoni de Latorre ha de servir per ratificar la declaració que el maig de l'any passat ja va prestar davant el Suprem un altre antic metge del Clínic, Ramon Barjau. Aquest facultatiu va explicar davant la sala militar del TS que al cos d'Anguas hi havia més impactes de bala dels que es van fer constar a l'autòpsia oficial. L'examen mèdic del cadàver es va fer, de forma excepcional i irregular, a les dependències de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on es va traslladar el cadàver després que es certifiqués la mort al Clínic.

El Suprem també va decidir citar a declarar els dos metges que van signar l'autòpsia del cadàver d'Anguas, Gabriel Sánchez i Rafael Espinosas. El primer va morir fa uns anys i el segon es desconeix si està en condicions de declarar, atesa la seva edat avançada.

Jordi Panyella

(Avui, 07-02-07)

Aquest article en pdf

***

Entrevista amb Joaquín Latorre

«Puc ajudar a aclarir el cas Puig Antich»

Tenia 28 anys i ara en té 61. El traumatòleg Joaquín Latorre Martí estava el 25 de setembre del 1973 al servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona quan va arribar el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas i al cap de pocs minuts el militant anarquista Salvador Puig Antich, que va ser executat quatre mesos i tres setmanes després per la mort de l'agent. Latorre és doctor en Medicina, autor de tres llibres, va ser professor universitari i treballa a la Clínica Corachán. És parc en paraules, però contundent en les afirmacions que fa.

—¿Com va viure aquella tarda?

—Estava com a metge resident al servei de Traumatologia. Aquell dia era al servei de guàrdia. Com a cap tenia el doctor Ramón Barjau. Va entrar un grup de gent amb una llitera portant el policia Francisco Anguas. Va ser molt tumultuós. El vam portar a un box. Els seus acompanyants, que després vaig saber que eren policies, cridaven: "Que l'han matat, que l'han matat". Es va armar un gran enrenou. Ens vam dedicar una estona a l'agent, però va ingressar cadàver. Immediatament va arribar un segon grup amb Puig Antich, que estava ferit. I van començar a arribar més i més policies, molt alterats.

—¿Quants orificis d'entrada va observar al cos del policia?

—Un mínim de cinc trets.

—¿Va entrar al box vostè sol amb el doctor Barjau?

—Tots dos i més personal sanitari. La documentació de Puig Antich es va quedar a l'habitació on els metges i infermeres ens posàvem la bata. Portava documentació francesa i un carregador de pistola ple, que també es va guardar. Quan Barjau el va veure el va reconèixer com el germà d'un company seu d'estudis a La Salle.

—¿Què va passar a la porta de l'habitació on era Puig Antich?

—Ho vaig declarar al Tribunal Suprem la setmana passada, però no vull que es malinterpreti. Era un clima de lògica tensió. Els policies em van sol·licitar que donés l'alta al pacient. "El portarem a Montjuïc i li farem fer un passeig", van dir. Va ser un moment de ràbia per part dels companys del difunt. Van voler entrar a l'habitació, però jo ho vaig prohibir per la meva autoritat com a metge responsable. Deien que era perillós i que podia clavar-nos el bisturí. Els vaig dir que si volien que es quedessin vigilant a fora. Després de la cura, a Salvador el van ingressar en una habitació de l'hospital.

—¿S'hi van resistir els policies?

—No, al final hi van accedir. Em vaig quedar treballant tranquil. Salvador no parlava. Estava atordit. Tenia una ferida a la mandíbula esquerra i una altra a l'espatlla. Jo li vaig extreure les dues bales. Les vaig guardar i les vaig entregar. No vaig saber res més d'aquelles bales.

—Després llegeix a la premsa que el policia tenia tres trets i no cinc, i que l'autòpsia es va fer en una comissaria i no a l'Institut Anatòmic Forense. ¿Què va pensar?

—Em va fer la sensació que era una anormalitat i vaig pensar en quin interès hi podia haver per dir que hi havia tres trets, quan nosaltres n'havíem vist més, almenys cinc. Quan es va explicar que li havien fet l'autòpsia a la comissaria, vaig pensar que era una alcaldada o un abús d'autoritat. Va ser un fet absolutament anormal, però no sabíem què passava. Fer una autòpsia és complex i necessites material i instal·lacions adequades. A més, va ser un procés judicial molt ràpid. La interpretació no l'he de fer jo.

—Els advocats de Puig Antich van proposar en el procés militar la seva declaració i la de Barjau. ¿La policia o el jutjat es van posar en contacte amb vostè?

—No. La petició es va denegar.

—¿Com es produeix la seva declaració davant del Tribunal Suprem?

—Un bon dia, es va presentar sense cita prèvia a la meva consulta l'advocat Sebastián Martínez Ramos, que s'encarrega del procés de revisió del cas Puig Antich, i que em va localitzar a través d'una clienta seva que jo havia operat. Em va preguntar quants impactes de bala tenia el policia. Li vaig contestar que en tenia cinc com a mínim.

—¿Com va reaccionar quan li va sol.licitar si estava disposat a declarar?

—Li vaig dir que sí.

—¿Per què?

—Perquè vaig pensar que havia d'aportar un gra de sorra a allò que nosaltres anomenem alcaldada. És a dir, col·laborar amb el Tribunal Suprem en l'aclariment de la veritat.

—¿El seu testimoni pot ajudar?

—Vist el context, sí.

—¿S'adona que els seus records poden reescriure una història?

—Sí.

—¿Això el carrega de responsabilitat?

—Sí, però també em produeix una satisfacció. Si Puig Antich va ser ajusticiat per uns fets que en el seu moment es van validar com a bons i els jutges van dictar una sentència, i amb la meva versió es pot revisar una història diguem-ne que equivocada, m'omple de responsabilitat. Interiorment em trobo bé.

Jesús G. Albalat

(El Periódico de Catalunya, 07-02-07)

Aquest dijous 8 a les 20.30 hores al Centre Cultural de Pollença, l'Associació Iniciativa Ciutadana per Pollença presentarà L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, un estudi realitzat per l’historiador Pere Josep Coll.

L'Adelante va ser un periòdic pollencí publicat durant la II República (juny de 1931-febrer 1932), el seu director era Tomeu Cabanellas i hi varen publicar gent de diferents tendències d'esquerres, des d'anarquistes a republicans, passant per comunistes, gent com José Vilanova i Campomar (personatge rellevant del Centre Republicà de Pollença), Gabriel Buades (anarquista inquer), Antonio Domínguez (comunista), Juan Jiménez Cerdà (sindicalista i regidor), Martí Vicens...

En els articles es criticaven les injustícies del sistema;  la situació del poble, el caciquisme, Joan March, el poder de l’Església catòlica, el capitalisme... Eren contundents i valents, fins i tot s'atrevien a demanar l'abolició del simulacre de Moros i Cristians, per considerar-ho un acte d'exaltació militarista.

Amb l'esclat de la guerra la majoria dels col·laboradors d'aquesta publicació varen ser empresonats o directament assassinats, com el seu director Tomeu Cabanellas del Lloquet.

***

La setena Plagueta del Raval recupera la història de l'Adelante

Un breu estudi de Pere Josep Coll sobre el periò­dic pollencí Adelante, de clara tendència esquerra­na i anticaciquil fundat al juny de 1931 pel pollencí Bartomeu Cabanelles Botía, centra la setena Plagueta del Raval, una col·Iecció d'Edicions El moixet demagog que pre­tén, segons el seu director, Albert Herranz, «recupe­rar el passat progressista que ha tingut Mallorca».

Amb el títol L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, l'historiador Pere Josep Coll realitza una acurada anàlisi sobre el que va ser aquest diari, que com tants altres de la seva època tingué una cur­ta però intensa vida (s'a­cabà al febrer de 1932). L'autor ha volgut també «ressuscitar» la figura de Cabanelles, que a més de ser el director de la publi­cació n'era el principal articulista, sota el pseudò­nim de «Malànima». «Era necessari destacar el mèrit d'aquest home, que sent de classe acomodada va morir per la gent neces­sitada», indicà.

L'Adelante incloïa arti­cles de persones com ara Gabriel Buades, conegut anarquista d'Inca, i d'An­toni o Domínguez, comu­nista gabellí, peró també articles vinguts d'altres llocs de l'Estat. Les críti­ques al caciquisme i en concret a Joan March, i a l'Església i el seu paper en la societat i en l'educació, esdevenien els temes centrals de la publicació, que també intentava «dignifi­car el treball i criticar l'ex­plotació» o fomentar les polítiques socials. Les idees que divulgava l'Ade­lante sovint eren «contundents i valentes», així ho afirmà Coll, ja que en més d'una ocasió el diari pro­posà l'abolició del simula­cre de Moros i Cristians, que és una de les celebra­cions populars pollencines més conegudes d'arreu de Mallorca.

El volum de Coll s'es­tructura en blocs que res­ponen a cada un dels aspectes de què tractava el diari (església, treball, autors, educació...). Així mateix incloïa exemples en forma de fragments i acabava oferint les seves conclusions.

L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil es presentarà en societat dia 8 de febrer al Centre Cultural de Pollença a partir de les 20.30 hores del capvespre amb presèn­cia de l'autor.

M. L. E. (Palma)

(Diari de Balears, 31-01-07)

Aquest article en pdf

***

Plaguetes del Raval

Adesiara, sense presses, Albert Herranz ens presenta una nova entrega de la seva col·lecció d'història coneguda com a Plaguetes del Raval. La darrera, titulada L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, ens transporta a un dels submons del republicanisme d'esquerres, a una gent i a un partit que continua essent desconegut a les Illes Balears, malgrat el seu protagonisme polític, entre 1931 i 1934. Els promotors d'Adelante, aquesta publicació pollencina que sortí entre juny de 1931 i febrer de 1932, reflecteixen el sentiment i el pensament d'un sector rellevant del republicanisme d'origen popular i amb inquietuds culturals. Pere Josep Coll Torrendell, l'autor de la monografia, ens aporta algunes dades d'interès com a resultat de la seva anàlisi exhaustiva de la publicació, però ens continua deixant a les fosques pel que fa a la sociologia i a l'evolució política del Partit Republicà Radical Socialista i alguna altra formació política promotora de dita publicació. No acabam de saber molt bé els indrets per on transitava el seu ideari polític i podríem acabar argumentant que es tractava d'una mena de col·lectiu d'àcrates anticlericals i anticaciquils genèrics. L'autor molt probablement no ens aclareix aquesta qüestió perquè no ha tingut les eines suficients per a poder-ho fer i per ventura tampoc no s'ha adonat de la importància d'aquests grups culturalment i políticament inquiets. Allò que des del nostre punt de vista té més interès d'aquesta cultura de l'esquerra és precisament l'anàlisi d'una possible vertebració de discursos de collita pròpia, allò que eren capaços d'elaborar a partir de les experiències particulars de cada poble i la capacitat que tenien de transformar aquell paisatge caciquil en un horitzó d'esperança social i política. És obvi que moltes publicacions considerades menors d'aquesta època estan amarades de tòpics contra l'Església, contra en Verga i el seu sistema corrupte, i contra el model social que imposaven els patrons. No obstant això, valdria la pena insistir en la necessitat d'analitzar amb cura i de forma empírica allò que podem saber sobre la microhistòria i la intrahistòria d'aquest temps convuls i màgic de la Segona República. Necessitam conèixer més detalls i eixamplar la nostra perspectiva amb biografies, sobretot amb la història de les persones, les seves inquietuds, les seves ambicions i les seves perspectives.

Pere Fullana

(Diari de Balears, 07-02-07)

Maria Torres i Palau

Ràdio Klara: 25 anys alliberant la paraula segrestada

Comunicació 21, 18

Per al proper divendres 9 de febrer, a les 20 hores, des de CNT hem programat una xerrada titulada L'Educació Popular, a més del documental argentí escrit pel Grupo Alavio i dirigit per Fabián Pierucci El rostro de la dignidad. Memoria del M.T.D. de Solano (2002), tot això a càrrec d'un company argentí membre de l’MTD (Movimiento de Trabajadores Desocupados).

Ens explicarà com es portava a terme el projecte d'educació popular dins el moviment piquetero argentí, quines dinàmiques utilitzaven, quines eren les tècniques pedagògiques que feien servir, etc.

Aprofitarem l’avinentesa per presentar els tallers d'educació popular que organitzem per als dies 17 i 18 d’aquest mes.

Palau Reial, 9-2on (Ciutat)

971 726 461

ELS VESPRES A CAN ALCOVER

Divendres 9 de febrer de 2007 a les 20.00h, a Can Alcover (carrer. Sant Alonso, 24 - Palma)

L’epistolari de Pere Capellà en el context de la repressió franquista als presoners republicans

a càrrec de

Pilar Arnau i Segarra i Manel Suàrez Salvà

Més informació al telèfon: 971 723 299

***

L’epistolari de Pere Capellà en el context de la repressió franquista als presoners republicans

La repressió que els colpistes del General Franco exerciren sobre la població fou planificada exhaustivament, es basava en plans prèviament establerts, estructurats mesos abans del 18 de juliol de 1936. El General Mola, ideòleg i impulsor de l’Alzamiento, dictava una instrucció secreta el mes de maig de 1936 on recomanava l’empresonament immediatament després del Cop d’Estat de tots els membres dels partits polítics, societats i sindicats que no fossin partidaris del Movimiento.

A l’illa de Mallorca, el 18 de juliol va suposar l’assassinat i l’empresonament de milers de persones que veren com no només el seu present, sinó també el seu futur, eren, i serien, tràgicament marcats per la filosofia d’un estat feixista que va fer de la violència un dels seus elements integrants i definitoris.

El mestre republicà Pere Capellà va poder escapar-se de l’infern franquista illenc passant a la zona fidel a la República. Lluità com a militar amb les tropes republicanes i, en entrar els feixistes a Madrid, fou empresonat i jutjat. Durant el temps que va romandre a la presó d’Alcalà d’Henares (entre 1939 i 1943), Capellà va enviar una sèrie de cartes als seus familiars que ara s’han publicat amb el títol Cartes des de la presó (Publicacions de l’Abadia de Montserrat / UIB 2006). Aquest epistolari és un testimoni únic en la historiografia insular: s’hi inclouen totes les lletres que s’han conservat, a més de diversos informes de la Falange d’Algaida sobre el pres militar i una sèrie de cartes enviades des de Montcada sobre els Fets d’octubre de 1934.

Pilar Arnau i Segarra i Manuel Suárez Salvà

La «Plataforma Son Real no té preu» organitza una excursió per al proper diumenge dia 4 de febrer:

Lloc de trobada: plaça de Santa Margalida

Hora: 10.30 hores

Explicació del recorregut

Des de la plaça hi haurà un autocar que ens durà a l'inici del camí públic que travessa la part privada de la finca on hi està projectat un complex de camps de golf.

Guiarà la sortida en Vicenç Sastre, coautor de la guia arqueològica de Mallorca, fins a les cases de Son Real.

A les cases es dinarà. La Plataforma convidarà els assistents a ensaïmades i coques.

Després, també amb en Vicenç Sastre, anirem per dins la finca pública fins a vorera de mar i es visitaran la necròpolis de Son Real, coves pretalaiòtiques, es veurà s'Illot des Porros, dolmen,....

Tornarem fins a les cases i, des d'allà, l'autocar ens tornarà a la plaça de Santa Margalida.

Vos hi esperam a tots!

Dijous 8 de febrer a les 20.00 hores

¿Teléfono rojo?, volamos hacia moscú

(1964, Regne Unit, dirigida per Stanley Kubrick)

***

Dijous 15 de febrer a les 20.00 hores

Operación Canadá

(1995, Estats Units, dirigida per Michael Moore)

***

Dijous 22 de febrer a les 20.00 hores

El señor de la guerra

(2005, Estats Units, dirigida per Andrew Niccol)

***

Divendres 23 de febrer a les 19.00 hores

Fabricantes de asesinos: el comercio internacional de las armas

(2005, Estats Units, documental d'Amnistia Internacional)

Seguit d’una xerrada-debat: «Armes sense control. El descontrol armamentístic com element clau en la violació dels drets humans»

A càrrec de Francesc Segura membre d’Amnistia Internacional Mallorca

***

Exposició Gràfica

L’Exèrcit botxí del poble, en tot temps i en tot lloc

De l’1 de febrer a l’1 de març

Tots el actes es duran a terme al local de CNT-AIT Palma

Palau Reial 9, 2on (Ciutat)

971 726 461