Ateneu Llibertari Estel Negre

Un nou testimoni del cas Puig Antich, demà al Suprem

El tribunal escolta demà un metge que va veure el cadàver del policia mort

La sala militar del Tribunal Suprem escoltarà demà un nou testimoni del cas de Salvador Puig Antich, en el marc del procés de revisió del consell de guerra que impulsen les germanes del jove llibertari executat l'any 1974. La de demà serà una de les últimes diligències del TS abans de decidir si autoritza o no la presentació formal del recurs de revisió.

El testimoni que declararà demà és Joaquim Latorre, que l'any 1973 exercia com a metge resident a l'Hospital Clínic de Barcelona i va veure el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas, mort a trets durant la detenció de Puig Antich. La mort d'aquest policia és el que va comportar la condemna i posterior execució de Puig Antich.

El testimoni de Latorre ha de servir per ratificar la declaració que el maig de l'any passat ja va prestar davant el Suprem un altre antic metge del Clínic, Ramon Barjau. Aquest facultatiu va explicar davant la sala militar del TS que al cos d'Anguas hi havia més impactes de bala dels que es van fer constar a l'autòpsia oficial. L'examen mèdic del cadàver es va fer, de forma excepcional i irregular, a les dependències de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on es va traslladar el cadàver després que es certifiqués la mort al Clínic.

El Suprem també va decidir citar a declarar els dos metges que van signar l'autòpsia del cadàver d'Anguas, Gabriel Sánchez i Rafael Espinosas. El primer va morir fa uns anys i el segon es desconeix si està en condicions de declarar, atesa la seva edat avançada.

Jordi Panyella

(Avui, 07-02-07)

Aquest article en pdf

***

Entrevista amb Joaquín Latorre

«Puc ajudar a aclarir el cas Puig Antich»

Tenia 28 anys i ara en té 61. El traumatòleg Joaquín Latorre Martí estava el 25 de setembre del 1973 al servei d'urgències de l'Hospital Clínic de Barcelona quan va arribar el cos sense vida del subinspector Francisco Anguas i al cap de pocs minuts el militant anarquista Salvador Puig Antich, que va ser executat quatre mesos i tres setmanes després per la mort de l'agent. Latorre és doctor en Medicina, autor de tres llibres, va ser professor universitari i treballa a la Clínica Corachán. És parc en paraules, però contundent en les afirmacions que fa.

—¿Com va viure aquella tarda?

—Estava com a metge resident al servei de Traumatologia. Aquell dia era al servei de guàrdia. Com a cap tenia el doctor Ramón Barjau. Va entrar un grup de gent amb una llitera portant el policia Francisco Anguas. Va ser molt tumultuós. El vam portar a un box. Els seus acompanyants, que després vaig saber que eren policies, cridaven: "Que l'han matat, que l'han matat". Es va armar un gran enrenou. Ens vam dedicar una estona a l'agent, però va ingressar cadàver. Immediatament va arribar un segon grup amb Puig Antich, que estava ferit. I van començar a arribar més i més policies, molt alterats.

—¿Quants orificis d'entrada va observar al cos del policia?

—Un mínim de cinc trets.

—¿Va entrar al box vostè sol amb el doctor Barjau?

—Tots dos i més personal sanitari. La documentació de Puig Antich es va quedar a l'habitació on els metges i infermeres ens posàvem la bata. Portava documentació francesa i un carregador de pistola ple, que també es va guardar. Quan Barjau el va veure el va reconèixer com el germà d'un company seu d'estudis a La Salle.

—¿Què va passar a la porta de l'habitació on era Puig Antich?

—Ho vaig declarar al Tribunal Suprem la setmana passada, però no vull que es malinterpreti. Era un clima de lògica tensió. Els policies em van sol·licitar que donés l'alta al pacient. "El portarem a Montjuïc i li farem fer un passeig", van dir. Va ser un moment de ràbia per part dels companys del difunt. Van voler entrar a l'habitació, però jo ho vaig prohibir per la meva autoritat com a metge responsable. Deien que era perillós i que podia clavar-nos el bisturí. Els vaig dir que si volien que es quedessin vigilant a fora. Després de la cura, a Salvador el van ingressar en una habitació de l'hospital.

—¿S'hi van resistir els policies?

—No, al final hi van accedir. Em vaig quedar treballant tranquil. Salvador no parlava. Estava atordit. Tenia una ferida a la mandíbula esquerra i una altra a l'espatlla. Jo li vaig extreure les dues bales. Les vaig guardar i les vaig entregar. No vaig saber res més d'aquelles bales.

—Després llegeix a la premsa que el policia tenia tres trets i no cinc, i que l'autòpsia es va fer en una comissaria i no a l'Institut Anatòmic Forense. ¿Què va pensar?

—Em va fer la sensació que era una anormalitat i vaig pensar en quin interès hi podia haver per dir que hi havia tres trets, quan nosaltres n'havíem vist més, almenys cinc. Quan es va explicar que li havien fet l'autòpsia a la comissaria, vaig pensar que era una alcaldada o un abús d'autoritat. Va ser un fet absolutament anormal, però no sabíem què passava. Fer una autòpsia és complex i necessites material i instal·lacions adequades. A més, va ser un procés judicial molt ràpid. La interpretació no l'he de fer jo.

—Els advocats de Puig Antich van proposar en el procés militar la seva declaració i la de Barjau. ¿La policia o el jutjat es van posar en contacte amb vostè?

—No. La petició es va denegar.

—¿Com es produeix la seva declaració davant del Tribunal Suprem?

—Un bon dia, es va presentar sense cita prèvia a la meva consulta l'advocat Sebastián Martínez Ramos, que s'encarrega del procés de revisió del cas Puig Antich, i que em va localitzar a través d'una clienta seva que jo havia operat. Em va preguntar quants impactes de bala tenia el policia. Li vaig contestar que en tenia cinc com a mínim.

—¿Com va reaccionar quan li va sol.licitar si estava disposat a declarar?

—Li vaig dir que sí.

—¿Per què?

—Perquè vaig pensar que havia d'aportar un gra de sorra a allò que nosaltres anomenem alcaldada. És a dir, col·laborar amb el Tribunal Suprem en l'aclariment de la veritat.

—¿El seu testimoni pot ajudar?

—Vist el context, sí.

—¿S'adona que els seus records poden reescriure una història?

—Sí.

—¿Això el carrega de responsabilitat?

—Sí, però també em produeix una satisfacció. Si Puig Antich va ser ajusticiat per uns fets que en el seu moment es van validar com a bons i els jutges van dictar una sentència, i amb la meva versió es pot revisar una història diguem-ne que equivocada, m'omple de responsabilitat. Interiorment em trobo bé.

Jesús G. Albalat

(El Periódico de Catalunya, 07-02-07)