Ateneu Llibertari Estel Negre

Aquest dijous 8 a les 20.30 hores al Centre Cultural de Pollença, l'Associació Iniciativa Ciutadana per Pollença presentarà L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, un estudi realitzat per l’historiador Pere Josep Coll.

L'Adelante va ser un periòdic pollencí publicat durant la II República (juny de 1931-febrer 1932), el seu director era Tomeu Cabanellas i hi varen publicar gent de diferents tendències d'esquerres, des d'anarquistes a republicans, passant per comunistes, gent com José Vilanova i Campomar (personatge rellevant del Centre Republicà de Pollença), Gabriel Buades (anarquista inquer), Antonio Domínguez (comunista), Juan Jiménez Cerdà (sindicalista i regidor), Martí Vicens...

En els articles es criticaven les injustícies del sistema;  la situació del poble, el caciquisme, Joan March, el poder de l’Església catòlica, el capitalisme... Eren contundents i valents, fins i tot s'atrevien a demanar l'abolició del simulacre de Moros i Cristians, per considerar-ho un acte d'exaltació militarista.

Amb l'esclat de la guerra la majoria dels col·laboradors d'aquesta publicació varen ser empresonats o directament assassinats, com el seu director Tomeu Cabanellas del Lloquet.

***

La setena Plagueta del Raval recupera la història de l'Adelante

Un breu estudi de Pere Josep Coll sobre el periò­dic pollencí Adelante, de clara tendència esquerra­na i anticaciquil fundat al juny de 1931 pel pollencí Bartomeu Cabanelles Botía, centra la setena Plagueta del Raval, una col·Iecció d'Edicions El moixet demagog que pre­tén, segons el seu director, Albert Herranz, «recupe­rar el passat progressista que ha tingut Mallorca».

Amb el títol L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, l'historiador Pere Josep Coll realitza una acurada anàlisi sobre el que va ser aquest diari, que com tants altres de la seva època tingué una cur­ta però intensa vida (s'a­cabà al febrer de 1932). L'autor ha volgut també «ressuscitar» la figura de Cabanelles, que a més de ser el director de la publi­cació n'era el principal articulista, sota el pseudò­nim de «Malànima». «Era necessari destacar el mèrit d'aquest home, que sent de classe acomodada va morir per la gent neces­sitada», indicà.

L'Adelante incloïa arti­cles de persones com ara Gabriel Buades, conegut anarquista d'Inca, i d'An­toni o Domínguez, comu­nista gabellí, peró també articles vinguts d'altres llocs de l'Estat. Les críti­ques al caciquisme i en concret a Joan March, i a l'Església i el seu paper en la societat i en l'educació, esdevenien els temes centrals de la publicació, que també intentava «dignifi­car el treball i criticar l'ex­plotació» o fomentar les polítiques socials. Les idees que divulgava l'Ade­lante sovint eren «contundents i valentes», així ho afirmà Coll, ja que en més d'una ocasió el diari pro­posà l'abolició del simula­cre de Moros i Cristians, que és una de les celebra­cions populars pollencines més conegudes d'arreu de Mallorca.

El volum de Coll s'es­tructura en blocs que res­ponen a cada un dels aspectes de què tractava el diari (església, treball, autors, educació...). Així mateix incloïa exemples en forma de fragments i acabava oferint les seves conclusions.

L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil es presentarà en societat dia 8 de febrer al Centre Cultural de Pollença a partir de les 20.30 hores del capvespre amb presèn­cia de l'autor.

M. L. E. (Palma)

(Diari de Balears, 31-01-07)

Aquest article en pdf

***

Plaguetes del Raval

Adesiara, sense presses, Albert Herranz ens presenta una nova entrega de la seva col·lecció d'història coneguda com a Plaguetes del Raval. La darrera, titulada L'Adelante, un periòdic d'esquerres i anticaciquil, ens transporta a un dels submons del republicanisme d'esquerres, a una gent i a un partit que continua essent desconegut a les Illes Balears, malgrat el seu protagonisme polític, entre 1931 i 1934. Els promotors d'Adelante, aquesta publicació pollencina que sortí entre juny de 1931 i febrer de 1932, reflecteixen el sentiment i el pensament d'un sector rellevant del republicanisme d'origen popular i amb inquietuds culturals. Pere Josep Coll Torrendell, l'autor de la monografia, ens aporta algunes dades d'interès com a resultat de la seva anàlisi exhaustiva de la publicació, però ens continua deixant a les fosques pel que fa a la sociologia i a l'evolució política del Partit Republicà Radical Socialista i alguna altra formació política promotora de dita publicació. No acabam de saber molt bé els indrets per on transitava el seu ideari polític i podríem acabar argumentant que es tractava d'una mena de col·lectiu d'àcrates anticlericals i anticaciquils genèrics. L'autor molt probablement no ens aclareix aquesta qüestió perquè no ha tingut les eines suficients per a poder-ho fer i per ventura tampoc no s'ha adonat de la importància d'aquests grups culturalment i políticament inquiets. Allò que des del nostre punt de vista té més interès d'aquesta cultura de l'esquerra és precisament l'anàlisi d'una possible vertebració de discursos de collita pròpia, allò que eren capaços d'elaborar a partir de les experiències particulars de cada poble i la capacitat que tenien de transformar aquell paisatge caciquil en un horitzó d'esperança social i política. És obvi que moltes publicacions considerades menors d'aquesta època estan amarades de tòpics contra l'Església, contra en Verga i el seu sistema corrupte, i contra el model social que imposaven els patrons. No obstant això, valdria la pena insistir en la necessitat d'analitzar amb cura i de forma empírica allò que podem saber sobre la microhistòria i la intrahistòria d'aquest temps convuls i màgic de la Segona República. Necessitam conèixer més detalls i eixamplar la nostra perspectiva amb biografies, sobretot amb la història de les persones, les seves inquietuds, les seves ambicions i les seves perspectives.

Pere Fullana

(Diari de Balears, 07-02-07)