Ateneu Llibertari Estel Negre

El 25 de març de 1911 moriren 146 treballadores i 71 en resultaren ferides a causa d'un incendi ocorregut en un fàbrica tèxtil de Nova York. Aquest fet desencadenà la protesta contra la situació de precarietat laboral en què estaven sotmeses les treballadores.

La protesta s'estengué per distints països i a partir d'aquí es prengué consciència de la lluita en favor dels drets de la dona treballadora, és per això que a partir d'aquest succés tràgic es començà a commemorar el 8 de març com a dia internacional de la dona.

Però cal dir que ja feia anys, des de mitjan segle XIX, que les dones lluitaven  i reivindicaven els seus drets laborals i socials. De la mateixa manera que a la resta del món, a Mallorca començaren a deixar-se sentir veus rebels contra l'opressió per partida doble a la qual estaven exposades. Per una banda, l'opressió que patien al treball. De la mateixa manera que els seus companys, aquestes dones estaven explotades amb uns sous miserables –afegint que les dones guanyaven un terç manco respecte al salari de l'home-, treballaven 14 hores o més, habitaven a habitatges insalubres les quals molts cops no podien pagar... Així, els obrers i obreres d'aquella època també es veien obligats a enviar als seus fills a treballar des de ben prest a les fàbriques. A més, estaven exposats a patir accidents laborals que els podien deixar inutilitzats per tota la vida i enfonsats a viure en la misèria absoluta. De fet, a Mallorca, quan es crearen les primeres grans indústries  a la perifèria de Ciutat, eren nombrosos els casos d'accidents laborals que apareixien publicats a la premsa.

Per altra banda, pel fet de néixer dona romanien al llarg de la seva vida supeditades primer al seu pare –cap indiscutible de la família– i després al seu marit.  Davant aquest futur negre que els esperava, començaren a sorgir a Mallorca les primeres veus en contra del patriarcat així com també en contra de les condicions laborals i de vida a les quals es veien sotmeses.

D'aquestes dones poca cosa se'n sap. La història ha estat escrita des del poder, de manera que la història de les classes populars i obreres que lluitaren precisament contra el poder han estat silenciades durant molt de temps i en conseqüència també la història de les dones. Però foren moltes les dones i també homes que lluitaren en favor de la igualtat i més en general de l'emancipació social i destrucció del capitalisme.

Aquestes primeres obreristes de mitjan segle XIX romperen amb els esquemes tradicionals d'«àngel de la llar» dissenyat per la dona d'aquella època i que encara avui patim. En un món d'homes sortiren a la tribuna, al carrer, organitzaren a les dones de les fàbriques, etc. Totes elles, s'havien format als cercles i ateneus lliurepensadors, republicans, anticlericals, anarquistes, etc. que començaren a fer la seva irrupció dins la societat mallorquina del segle XIX. Les pàgines dels diaris d'aquella època ens parlen de la participació d'aquestes dones en la vida pública: participaven a les manifestacions, a les vagues, llegien discursos de propaganda als seus locals, acudien a les escoles obreristes, etc. A més, van tenir un paper molt destacat en la lluita contra les quintes: les mares, germanes, esposes veien com els homes de casa seva partien a la guerra, una guerra de la qual probablement no tornarien i amb què res tenien a veure. Les quintes eren un sistema de selecció dels joves que havien d'anar a fer el servei militar. Un sistema injust del qual les classes benestants se'n podien lliurar pagant una quantitat econòmica que no estava a l'abast de les butxaques dels obrers, que no els quedava més remei que partir al front de guerra.

La lluita d'aquestes dones s'encaminà sobretot a criticar el fanatisme de l'església catòlica. Dones com Magdalena Bonet -republicana intransigent, que predicà des de la tribuna i escrigué en els periòdics republicans i obreristes de l'època- no es cansaren de demostrar com l'església era la culpable de la ignorància que patien les dones.

Un altre protagonista fou el col·lectiu d'obreres costureres la «Virtud Social». Societat creada el 1870 i que abraçà les idees de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) de Marx i Bakunin. Elles reivindicaren millores laborals i socials, feren vagues i treballaren juntament amb els seus companys per escampar l'idea de la Revolució Social. En total foren una seixantena les dones que participaren dintre de la «Virtud Social»: una societat exclusivament femenina. D'aquí en destaca la presidenta Josefa Sánchez i altres com Francisca Vidal. Aquestes primeres obreristes mallorquines no estaven exemptes del que passava a la resta del món, ja als anys revolucionaris del Sexenni Democràtic (1868-1874) estaven dins l'òrbita més combativa, en deixaren constància les companyes internacionalistes de Madrid quan digueren que les mallorquines eren unes de les més ben organitzades i que més treballaven per l'emancipació de la classe obrera juntament amb les catalanes i saragossanes. Tenien contactes amb les grans revolucionaries del moment: Modesta Periu, Narcisa de la Paz, Consuelo Aragon, Amalia Domingo Soler, etc. Per això no ha d'estranyar que anys després siguin les mallorquines les que organitzin el Primer Congrés Femení Nacional (1883), congrés que l'Església mallorquina va aconseguir suspendre.

Ja per acabar, només dir que fa un parell d'anys es van començar a recuperar biografies de dones que tingueren un paper destacat dins la Segona República com el cas de les Roges del Molinar, entre elles Aurora Picornell, Matilde Landa –empresonada a Palma–, etc. Coneixem una mica també a les socialistes de Capdepera, la memòria de republicanes i també d'algunes llibertàries com Agnès Salvà que escamparen la flama anarquista a través dels ateneus organitzats durant la República. Però encara ens manca molt per conèixer.

Si la història de les veus femenines rebels de la Segona República fou esborrada, més esborrada roman la història d'aquestes primeres dones que reivindicaren millores socials i econòmiques i que somiaven en la transformació radical de la societat i sortiren per primer cop al carrer per fer-la possible. Potser sigui perquè no eren nobles, monges, beates, santes, esposes de militars o burgeses caritatives, és a dir, no són el que el poder ha considerat i considera dignes de ser filles il·lustres de Mallorca o a qui fer honor amb un nom de carrer o escola pública. Potser perquè foren les primeres dones que tant molestaren als sectors benestants: la noblesa terratinent, la burgesia capitalista, el clergat de la casulla d'or i de la panxa plena, etc.

Recuperar la història de les esclaves de la societat és necessari, gairebé imprescindible, per entendre qui som i com avançar cap a l'emancipació definitiva dels homes i les dones.

Catalina Martorell

Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats»

El meravellós projecte d'escola lliure continua per a l'any vinent, però està costant trobar l'espai adequat, ja que ha de tenir dues característiques importants: ser accessible econòmicament, per tal de fer el projecte viable, i disposar d'espai exterior.

Què se cerca?

Idealment una finca rústica amb casa i espai exterior suficient. No importa si la casa és petita, però el que si valorem és que l'espai exterior sigui com a mínim d'uns 500 – 1.000m².

On se cerca?

A prop de Palma o en un lloc fàcilment accessible amb transport públic.

Els promotors agrairien que si qualcú coneix algun espai amb possibilitats ho faci saber.

Gràcies!

Col·lectiu Escola Lliure Mallorca

Ella. Es mira i observa la pròpia imatge reflectida en un mirall apuntat per la seva càmera, amb l'ull fixat en ella però a l'inrevés. I ho fa perquè, a banda de la boca que segur que haguessis citat com a primer exemple en ser interrogada sobre la fam, són els ulls qui millor es pot menjar la vida i els seus accessoris, goludament, sense pressa però tampoc sense deixar-ne ni una molla al plat en acabar, sucant-hi pa, perquè vol i li ve de gust. I la vida se la menja i la cavalca cada cop que en treu una imatge, com si fos un corcer de guerra que vol dominar l'enemic; i l'amic també. I és conscient de la importància de mirar per tal de sentir i ser alhora. I n'és part conscienciada. I ho és. És.

Tu. Tu en saps el títol que no és, perquè “Untitled” és precisament cap títol o sense el títol, tot i que si en diguéssim “Mirall damunt del llenç” no ens desencaminaríem gaire del camí que ja sabem. Sí que em dónes l'autoria i aquest és compartida entre Michael Baldwin i Mel Randsem. I els penso els dos i penso també que dos davant d'un espill poden crear un món de sensacions que no tingui fi si s'ho proposen. I també em dius que t'encanta que alhora et faci enfrontar amb tu mateixa i que això et trasbalsi; i més encara enmig d'una sala blanca tan gran com aquella on un home vestit fos es confon amb el negre del teu propi cos cobert de roba.

Jo. El constipat em porta a mirar la fila que faig al mirall del lavabo i observo que fa dies que no m'he afaitat, per tant, m'afaito. Noto que el massatge per després de l'afaitat de l'Alguer s'ha acabat i ja no fa ni un breu record de l'olor a què m'havia acostumat. Ja ho sabia però és el que hi ha, tot s'evapora i més encara si la base és l'alcohol. Tampoc cal trencar-se massa el cap si tot el que passa ja ho podíem preveure, malgrat ens faci ràbia que així sigui, malgrat no ens convenci quan ens ho diem, malgrat tingui tot títol i aquest, compartit com és, enunciï històries de sofà que, com totes, passats els dies i les nits, a l'únic lloc on portin sigui a la son. Per cert, sí que hi ha altres mons per estan dins d'aquest... o a l'altra banda del mirall. L'Alícia ja ho sabia...

Fotografia: Roser Arqués Morueta; Text: Jordi Martí Font

En el marc del 8 de març, dia de la dona treballadora, vos volem convidar a totes a passar una vetllada antipatriarcal al Casal Popular Voltor Negre el proper divendres 1 de març.

La jornada començarà a les 18 hores amb la projecció de la pel·lícula En tierra de hombres, i continuarem amb un bon sopar i begudes a preus populars.

Vos hi esperem!