Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Aquest dissabte 6 de maig,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

---

Us hi esperem!

---

Massa Crítica

971 207 441

Desenfocada viatges d'incògnit entre mirades que no et saben ni et coneixen. Et mous camí d'indrets ignots i ignorats sense tenir en compte els renys ni els planys de les velles sàvies que només et volen bé. Jo tampoc els hi tinc, ja ho saps. Per això, però, no viatjo camí d'enlloc, perquè sóc arreu. Arreus de Reus.

1 de maig, del treball i de qui fa la feina. Commemoració i lluita diuen les qui calquen paraules i mots endimoniats, a Reus, Tarragona, Londres, París. Em miro el públic que assisteix a la representació i enmig de totes, també desenfocada, els seus moviments imperceptibles esdevenen finestres de plena nit, sense lluna ni sol ni llum ni claror. Costa tant que la retina enfoqui allò que no vols veure que val més no mirar-ho, desenfocar-ho. I la retina se n'allibera quan se centra en el fons del vagó, de les columnes, dels terres mullats.

I no val la pena. El temps se'n va ràpid i veloç. I demà farem feina novament mentre les paraules dites esdevindran no record sinó oblit. Desenfocada, fosa, fosca, difusa, esborrada... Oblidar requereix la intensa intenció de tenir clar que desenfocar és esborrar el present i el passat per fer,si ens hi avenim, els futurs possibles i impossibles. I més quan els futurs no tenen camins perquè el fang del passat fa estacar tots els carros que hi volen transitar sigui quin sigui el seu camí.

Desenfocats. Viatgem sense recança entre records que no volem i ens fan nosa. I els desenfoquem, sí. Desenfoquem-los i -nos també. Ara i aquí.

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta