Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Presentació del llibre

L'illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines

a càrrec del seu autor Tomeu Canyelles

---

Ateneu Llibertari Estel Negre
Dimecres 25 de novembre de 2015 a les 20 hores

---

Platges separades per sexes. Guàrdies civils a la recerca i captura de nudistes. Voyeurs armats amb càmera i prismàtics. Proclames incendiàries de polítics i religiosos contra aquells bocins de pell «que no haurien de veure la llum del sol»... Les platges illenques arribaren a convertir-se en un autèntic camp de batalla en el qual la moralitat assumí un paper primordial.

Aquest innovador exercici de micro-història s'encarrega d'analitzar un dels aspectes més desconeguts del franquisme i el desenvolupament turístic a les Balears: la introducció i consolidació de fenòmens com les platges mixtes, el bikini, el topless o el nudisme. Centrat en el cas de Mallorca —tot i que fent oportunes comparacions amb Menorca i les Pitiüses, on també es visqueren escenes similars—, L'illa desvestida abasta un marc temporal que va des de la Guerra Civil fins a la Transició democràtica; un tram històric en què conceptes com «llibertat», «erotisme», «sexualitat» i «pecat» s'entremesclaren de tal manera que la percepció del cos humà, aliè i propi, era completament diferent de la que es té avui en dia.

---

Tomeu Canyelles Canyelles (Pòrtol, 1984). És doctor en Història Contemporània per la Universitat de les Illes Balears i màster en Comunicació pel CESAG. Forma part del Consell Executiu del Centre d'Estudis i Documentació Contemporània (CEDOC) i col·labora activament en el Grup d'Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al Món Contemporani de la UIB. Escriu, o ha escrit, per mitjans com 40Putes, Última Hora, dBalears, Ara Balears, Vice i MondoSonoro, entre d'altres. Participà en la redacció de Ràdio Popular de Mallorca (1959-2009) i és autor de Beatles made in Mallorca: La recepció insular de la música beat (2013, amb Francesc Vicens), Breu història del punk a Mallorca (2014), Els picadors mallorquins: Seductors i seduïts durant del boom turístic (2015) i la biografia Bonet de Sant Pere: El duc del swing (2015). En els darrers anys ha desenvolupat una intensa trajectòria en el món de la ràdio com a col·laborador d'Ona Mallorca i d'IB3- Ràdio i també com a director i presentador d'espais culturals a BN Mallorca i a Ràdio Marratxí.

---

CANYELLES, Tomeu. L'illa desvestida. Moralitat contra nuesa a les platges mallorquines. Lleonard Muntaner, Editor 2015. Col·lecció Panorama de les Illes Balears / 23, 88 p. PVP: 10 euros. ISBN: 978-84-16116-79-9.

---

---

---

El 4 de novembre és un gran dia de celebració a Itàlia: és la festa del «Triumf» en la I Guerra Mundial i per això es festeja també la «Festa Nacional de les Forces Armades Italianes». I justament a la ciutat de Carrara, ciutat del marbre, ciutat històrica d'anarquistes, Soledad Nicolazzi, volent una educació llibertària per son fill, es convertí en una d'aquests peces d'un possible «efecte dominó», ja sabeu, aquell que tomba una fitxa i desencadena la caiguda de la resta.

Els fets van ser, aparentment, senzills: son fill va ser elegit per llegir públicament una de les cartes dels «herois de guerra» caiguts en batalla, en aquesta gran celebració. Va ser triat entre tots els infants de l'escola, i ella no va poder dissuadir-lo i hagué d'acceptar no només que son fill llegís el citat text (que acabava així: «estic orgullós d'anar cap a la mort»), essent ella anarquista, sinó que també havia d'acompanyar-lo a l'esdeveniment.

I és just aquí on una acció llibertària, no violenta, començà a tomar la filera: en mig de l'acte, entre milers d'oficials i autoritats de totes les esferes jeràrquiques del poder, compromesos en el més retòric dels espectacles, Soledad s'aturà i començà a cantar O Gorizia, tu sei maladetta!, un clàssic de l'antimilitarisme, acció per la qual va ser detinguda per un eixam de policies.

L'acció exemplar de Soledad en aquesta ocasió no passà a majors, però, així i tot, pogué desemmascarar el ritual retòric, hipòcrita i autoexaltant dels poderosos. Aquests són fets que a vegades, en situacions crítiques adequades, tenen la potencialitat, malgrat no siguin impressionants i destructius com les accions terroristes de qualsevol procedència, de sacsejar tot un sistema i fins i tot contribuir a la seva caiguda, en comptes de sostenir-lo alimentant el terror i terminant per legitimar girs autoritaris.

Volem compartir la traducció de les impressionants paraules de la cançó, i algunes paraules de Soledad, mentre el moviment d'Itàlia està plantejant-se la possibilitat de reunir-se al mateix lloc de l'esdeveniment i cantar tothom i a ple pulmó O Gorizia, tu sei maladetta!

---

«Aquest matí a la plaça no vaig poder cantar-la, m'han portat enlaire davant dels infants de mitja ciutat: aquí tenim les «forces armades» de la democràcia i de la llibertat d'expressió.»

---

---

La mattina del cinque di agosto

si muovevano le truppe italiane

per Gorizia, le terre lontane

e dolente ognun si partì.

Sotto l’acqua che cadeva a rovescio

grandinavane le palle nemiche;

su quei monti, colline e gran valli

si moriva dicendo così:

O Gorizia, tu sei maledetta

per ogni cuore che sente coscienza;

dolorosa ci fu la partenza

e il ritorno per molti non fu.

O vigliacchi che voi ve ne state

con le mogli su letti di lana,

schernitori di noi carne umana,

questa guerra ci insegna a punir.

Voi chiamate il campo d’onore

questa terra di là dei confini;

qui si muore gridando: assassini!

maledetti sarete un dì.

Cara moglie, che tu non mi senti,

raccomando ai compagni vicini

di tenermi da conto i bambini,

ché io muoio col suo nome nel cuor.

Traditori signori ufficiali

che la guerra l’avete voluta,

scannatori di carne venduta

e rovina della gioventù

O Gorizia, tu sei maledetta

per ogni cuore che sente coscienza;

dolorosa ci fu la partenza

e il ritorno per molti non fu.

---

La matina del cinc d'agost

Es movien les tropes italianes

Per a Gorizia, terres llunyanes

I amb dolor tots partiren.

Sota la pluja que queia a bots i barrals

Grallaven els projectils enemics

En aquestes muntanyes, turons i grans valls

Es moria dient així:

«Oh Gorizia que siguis maleïda

Per cada cor que sent consciència

Dolorosa va ser la sortida

I el retorn per a molts no va ser

Oh covards que vostès estan

Amb les dones en llits de llana

Els burladors de nosaltres carn humana

Aquesta guerra ens ensenya a punir

Vostès criden el camp d'honor

Aquesta terra més enllà de les fronteres

Aquí es mor cridant assassins

Maleïts sereu un dia»

Estimada dona que tu no pots escoltar-me

Recomano als companys veïns

De dedicar-se també als infants

Que jo moro amb son nom al cor

Traïdors senyors oficials

Que la guerra heu decidit

Botxins de carn venuda

Aquesta guerra ens ensenya el que sou

Oh Gorizia que siguis maleïda

Per cada cor que sent consciència

Dolorosa va ser la sortida

I el retorn per a molts no va ser