Categoria: Col·laboracions
Crema Londres a Tarragona (tretze):
«Desenfoquem-los»
Desenfocada viatges d'incògnit entre
mirades
que no et saben ni et coneixen. Et mous camí d'indrets
ignots i ignorats sense
tenir en compte els renys ni els planys de les velles...
Crema Londres a Tarragona (dotze): «Lluny de
la City, botes netes de sang»
La City
i trenta-dos districtes. Junts i
partint dels límits medievals, per esdevenir avui en dia el
Londres sencer que
xafes i camines, carrers i places, racons...
Crema Londres a Tarragona (onze): «Crema,
còctels, crema»
Crema!
Catalana? No pas, diu el Maurici. Si és
crema i som aquí ja ho és de catalana. Se'n diria
si fos de fora, no? Sí,
segurament sí....
Crema Londres a Tarragona (deu): «A la
Tatcher, toca-li els nassos, toca-li!»
Toca-li
els nassos, toca-li, però tingues clar
que no reaccionarà. Ni et notarà. Ets massa poc
rica perquè et noti; rica de
diners, vull...
Crema Londres a Tarragona (nou): «No es
veu...»
«O
als sidatoris d'un país pobre» canta Miguel
Poveda quan desglaça amb gola flamenca l'Alzamora. I em
vénen al cap els
quadres de Nonell, de la colla del...
Crema Londres a Tarragona (vuit): «T'ofegues?
Sua i suraràs!»
A voltes sembla com si ens ofeguéssim i
no és
el cas. Si la boca no la mantenim fora, l'aire no hi pot entrar,
això és cert,
però que no la vegem...
Crema Londres a Tarragona (set): «Al
mercat»
-Quin
fred que fot, mana!
-Per
això no entenc com és possible
que deixin de banda un radiador com aquest aquí,
precisament, on el
fred cal combatre'l amb totes les eines i armes a...
Crema Londres a Tarragona (sis):
«Negre»
---
Negre forat del cul que aixeca
passions i recorrem sense miraments a l'encalç de son que no
tinc ni ara ni quan toca o toquen campanes i esquellots, com gots no
gods. Ni ibers....
Crema Londres a Tarragona (cinc): «Del cubisme
a la descomposició dels límits»
Lo
món no és quadrat. Ni ple de quadrets. Ja
ho sabem, malgrat la foto. Ni a Londres, ni a la Cava, ni enlloc.
Sí, és clar...
«Cooperativisme», per Jordi
Martí Font
M'imagino
el viatge a Rochdale del Josep Maria
Rendé, Rendé i Ventosa, des de l'Espluga de
Francolí, als Països Catalans. I me
l'imagino perquè mai no va passar, tot...