Ateneu Llibertari Estel Negre

Crema! Catalana? No pas, diu el Maurici. Si és crema i som aquí ja ho és de catalana. Se'n diria si fos de fora, no? Sí, segurament sí. Però, com es diu la crema catalana a Londres? O, més encara, com es diu la crema, catalana, a Londres? “Photo finish”? No. No m'aventuro a dir-ne un nom anglès ni tan sols en traducció literal, més que res perquè és ben clar que m'equivocaria i com que la gent que llegeix els “Crema” és sabuda i docta, segur que ja no em tindrien en compte per convidar-me als còctels a què em conviden des que l'escrivim, des que l'escric. (Continua)

Còctels! Sí, Molotov! Tot i que el Ramon es queixava del nom emprat com a títol de revista, i menys encara d'una revista que es volia antiautoritària. Ho hagués pogut fer, però ell no ho justificava pel fet que la revista fos feta a Madrid i tingués la intenció d'alliberar aquí mig món i mig de l'altre. No suportava que per encapçalar aquesta tasca la capçalera portés el nom d'un dels dos botxins de les que aleshores anomenàvem “repúbliques bàltiques”. Bàltiques no pel Balti que es deia Baltasar al DNI sinó pel mar, pel mar Bàltic. Allà dalt al mapa, a la nostra dreta, on el fred ens gelaria si a l'hivern sortíssim al carrer tal com ara anem per dins de casa. Per això hi ha radiador, per això és de color crema, perquè no en teníem el nom aleshores i ara potser tampoc. I fem anar el nom d'un menjar, d'unes postres, per anomenar el color... com passa amb el taronja, el butà...

Crema catalana. Crema, catalana! I foc a la metxa, encesa en flames, com l'oncle Eusèbio l'Encès, que no sabem on va morir. Ni ell ni els altres, Quin país. En fi, Crema! I que no faltin els còctels!

Text: Jordi Martí Font; fotografia: Roser Arques Morueta