Ateneu Llibertari Estel Negre

Enguany el premi més esperat i jo diria que protagonista indubtable de la gala de la Nit de la Cultura de l'OCB, ha estat l'Assemblea de docents. Aquí en teniu la foto: una imatge per al record.

Va ser un espectacle de color, so i emoció: tres minuts d'aplaudiments, el cant de l'estaca entonat pel públic, les imatges de la manifestació, el verd omnipresent –en l'escenari, en les llotges, en el vestuari dels assistents–, el glosador encès que escopia amb notes d'indignació i ràbia, la cara atònita de roig encès del representant del PP que va assistir a l'acte, en primera fila, a punt de rebentar –no sé si de ira o de vergonya–; les paraules iròniques d'en Guillem abans de començar el seu discurs: «M'han donat tres minuts per parlar i ja mos hem passat de temps, amb els vostres aplaudiments», etc...

Rosselló -Pòrcel, amb els poemes d'Imitació del foc, va ser la inspiració lírica d'aquella nit perquè al cap i a la fi, d'allò que es tracta és de mantenir el foc, ben encès i atiar la flama. Per això, precisament cal agrair l'esforç de la pedra foguera que han estat els nostres representants en l'assemblea. No es mereixen un premi, sinó un carrer o una plaça o un edifici dels més grans perquè ells han contribuït a bastir una part de la història i els afanys del nostre poble. La nostra part. Els nostres afanys.

Marisa