Ateneu Llibertari Estel Negre

Sant Joan 2012. Tostón mediàtic.

Post-Pregó.

Al poble i a les autoritats.

Qüestions d’equilibri.

Si hi ha reis

hi ha bufons.

Amb qui reis més?

Aquesta és la quëstió.

Una campanya orquestrada?

Es va instrumentalitzar?

Per la meva part

tot ben clar, i, net.

Algú va parlar de censura…

seria bastant patètic.

Potser no ho varen entendre

perquè era un escrit poètic.

L’humor mallorquí té això.

I jo, el tenc felanitxer.

Això no canviarà mai

no puc fer-me foraster.

També faig humor bilingüe

a Mallorca, s’usa molt.

I si ara hem de ser trilingües

seguirem rient-nos tots.

Em varen obrir la porta

i a portades vaig sortir!

Estava a primera plana!

I als esports ho vaig llegir!

Coses del futbol, suposo,

no m’hi vaig entretenir.

Fins i tot, ho han tret a cultura!

Això sí que ha estat agradable.

A sucesos no ha sortit.

Per ningú era desitjable.

Molt de renou. Per no res?

Quasi res! Ja em diràs tu!

Mira quina propaganda!

De tot d’una jo vaig dir:

Ja he rebut!

Ara ho puc dir.

He rebut molts de suports

i ara sé qui no em suporta.

Gràcies a tots, amics meus

facebooks, twitters i correus.

Qui volia festa, en va tenir.

I qui no em volia escoltar…

més m’ha hagut de sentir!

Un ofici de rialles.

—aquí em refereixo al meu—

He cobrat, he de viure

i no ha estat pagat per riure.

No és per qüestions de mèrit.

Fer riure, per mi,

és, ha estat i serà

sempre un requisit.

Qui no escura no romp plats.

Crec que el torpe no he estat jo.

La vaixella, massa fina.

Què hi puc fer, si som cronista

i, perquè rimi, bromista.

Quan més em retallaven…

més llarg era l’escrit!

—Donar carnassa?

—No, sols contar el que passa.

Si la meva ciutat està viva

i jo la veig contenta

o si està trista i té pena…

seguiré contant-ho

contant-ho a la meva.

Sant Joan estava clar.

La cosa s’anà embrutint…

Jo intentava treure el net

s’aixecà molta de pols

i tothom venga tossir!

Finalment, tot va anar bé.

La ciutat va fer dissabte.

Cap ferit, algun cremat…

Gran dissabte de Sant Joan!

Gràcies per rectificar

amb totes les meves bromes.

Agrairia que ho fessin

ara amb les coses serioses.

Miquel Àngel Llonovoy.

Polifacètic cronista

de pregons i salutacions.

També sé improvitzar.

Puc fer el que volgueu,

tret de callar.