Administrar

Brutalitat policial després de la manifestació a la seu del PP. Sergi Garcia

estelnegre | 21 Juliol, 2012 07:39

Brutalitat policial després de la manifestació a la seu del PP. Sergi Garcia

---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Cicle: Tècnica, tecnologia i energia en la societat industrial

estelnegre | 20 Juliol, 2012 08:24

Cicle: Tècnica, tecnologia i energia en la societat industrial
Cicle: Tècnica, tecnologia i energia en la societat industrial
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

No pagamos

estelnegre | 19 Juliol, 2012 07:34

No pagamos

---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Les noves amenaces al nostre litoral (Sa Taronja, 20-07-12)

estelnegre | 18 Juliol, 2012 07:21

Les noves amenaces al nostre litoral (Sa Taronja, 20-07-12)
Les noves amenaces al nostre litoral (Sa Taronja, 20-07-12)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

19J. Manifesta't contra el pagament del deute, contra la repressió i per les alternatives socials

estelnegre | 17 Juliol, 2012 14:16

19J. Manifesta't contra el pagament del deute, contra la repressió i per les alternatives socials

El pròxim dijous 19 de juliol s'han convocat noves manifestacions en contra de les retallades socials que el Govern de Rajoy està duent endavant. Companys i companyes hem estat debatent sobre la participació en aquestes, doncs se'ns presenten grans contradiccions. D'una banda, pensem que davant d'aquesta situació és més que necessari sortir al carrer i mobilitzar-se. És més, pensam que la mobilització ha de ser creixent. D'altra banda, tenim problemes morals per a anar a remolc de sindicats com la UGT i CCOO --igualment responsables de la situació que els polítics-- que recentment pactaren la reforma de les pensions amb Zapatero o que a principi de 2012 acordaren retallades salarials amb el Govern de Rajoy. A més, a la convocatòria de dijous s'hi han sumat activament els sindicats de la policia, l'organització armada que duu temps colpejant i detenint les persones que es manifesten perquè no estan d'acord amb les pèrdues de drets socials i laborals. Disculpin les molèsties, però no ens agrada compartir manifestació amb la policia.

Després de la reflexió, considerem que hem de ser al carrer, perquè és l'espai on ara mateix estem desenvolupant el descontent i perquè tot i els convocants, qui sortim al carrer som, majoritàriament, el poble. Oportunistes i professionals no ens poden desplaçar.

Aquest dijous la reivindicació del NO pagament del deute, la denúncia de la repressió, el rebuig a la classe política i la demanda d'alternatives socials construïdes des d'avall també han de ser presents. Per això, emplacem totes les persones que comparteixin aquesta reflexió a venir a la manifestació i sortir junts com ho hem estat fent durant el darrer any. La situació cada vegada és pitjor. És necessari un canvi i nosaltres mateixes hem de ser-ne les protagonistes.

No necessitem que ens rescatin. Necessitem que se'n vagin polítics i banquers.

CONVOCATÒRIA: El dijous 19 ens concentrarem a les 19 hores davant sa Foneta a la plaça d'Islàndia per partir totes juntes i així fer més visibles les nostres reivindicacions.

 Ateneu Llibertari Estel Negre

Iniciativa solidària amb la lluita minera (29-07-12)

estelnegre | 16 Juliol, 2012 09:30

Iniciativa solidària amb la lluita minera (29-07-12)
Iniciativa solidària amb la lluita minera (29-07-12)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

Siurellada i concentració en contra de la reforma de la llei de funció pública (17-07-12)

estelnegre | 15 Juliol, 2012 15:02

Siurellada i concentració en contra de la reforma de la llei de funció pública (17-07-12)
Siurellada i concentració en contra de la reforma de la llei de funció pública (17-07-12)
---
Ateneu Llibertari Estel Negre

«El dret a decidir vs "No podem triar"», per Jordi Martí Font

estelnegre | 14 Juliol, 2012 16:18

«El dret a decidir vs "No podem triar"», per Jordi Martí Font

Si ens mirem a poc a poc els arguments que utilitza el president del Govern espanyol per justificar les immenses retallades presentades, veurem que només n'hi ha un que sigui real, que tingui lògica i alhora que sigui creïble: «No podem triar».

Rajoy i la colla dels criminals encorbatats i engominats que l'aplaudien mentre exposava de què aniria el paquet de mesures destructores de les actuals condicions de vida a l'Estat espanyol, inclosa la filla de son pare Andrea Fabra, resumien la idoneïtat de les mesures en aquest lacònic «No podem triar».

Curiosa frase venint de qui ve, un senyor que ha estat escollit precisament per tal que triï mesures del tipus que sigui (millor que haguessin estat escrites abans en aquest programa secret que el PP va mantenir sota pany i forrellat al llarg de tota la darrera campanya, però què hi farem, ni això).

 «No podem triar» diuen. I penso jo que si no poden triar és que només hi ha una opció. Si només hi ha una opció, i no és la seva sinó la imposada pel Banc Central Europeu a través de la Unió Europea, algú que no ha estat triat democràticament, és a dir que no ha participar en unes eleccions, mana més que aquell o aquells que sí han estat triats, ens agradin o no, en unes eleccions. I si algú que ningú no ha triat mana sobre la cosa pública de forma absoluta, apuja l'IVA tres punts del 18 al 21%, redueix les prestacions d'atur a partir del sisè mes, treu la paga de Nadal als funcionaris, i redueix la quantitat de regidors dels nostres ajuntament un 30%, em pregunto jo si no val la pena saber qui és per dir-li «dictador» a la cara, que d'això es tracta. No és cap secret que la seva cara, les seves cares, seran les mateixes que tenien els qui han destruït les condicions de vida mínimes de Grècia, Portugal, Irlanda o qui vingui després...

 «No podem triar», alhora, denota un problema afegit als pobles que volen deixar “la morta”i esdevenir lliures en l'espai nacional (i social, perquè de llibertat a mitges no n'hi ha). Si la Catalunya Principat que alguns volen amb estat propi i membre de la Unió Europea (i aquí tanquen el seu projecte alliberador perquè diuen que després ja ens barallarem entre nosaltres com volen que sigui) en el seu naixement ha d'estar atesa per una partera tan sinistra com aquesta Unió Europea que tenim ara davant els ulls, tingueu clar que qui mani haurà d'entonar el seu «No podem triar» i farem cap al mateix forat on ara som. En resum, el que demanava Convergència DC en el seu darrer congrés a Reus: l'estat propi, no serveix de res. Perquè avui a la Unió Europea tenir estat propi no és garantia de res més que de tenir-ne, els estats propis no són independents sinó colònies, pures colònies que «No poden triar».

Els Països Catalans que algunes volem no parteixen d'apriorismes autoritaris com poden ser la Unió Europea, no parteixen de l'esquarterament del país ni de la seva venda als interessos de la gran banca o de la no tan gran burgesia que «fomenta el treball» i vol dir que viu del nostre treball, sinó de la llibertat total de decisió, del camí cap a la llibertat que suposa la independència i la solidaritat internacional i de classe, de la descolonització mental i la construcció de la igualtat econòmica de les persones, començant per les Andrees Fabres que calgui, començant pels qui darrere de les seves ulleres de sol amaguen els seus objectius gangsterils que es resumeixen ens aquest «No podem triar». Sí que podem triar i és el que estem fent de fa dies ja. I que ho tinguin clar, no deixarem de fer-ho!

Jordi Martí Font

 Ateneu Llibertari Estel Negre

«L'anarquisme del segle XXI», per Andreu Barnils

estelnegre | 13 Juliol, 2012 10:47

«L'anarquisme del segle XXI», per Andreu Barnils

Pistoleros! The chronicles of Farquhar McHarg

---

Mai com ara s'havia viscut un auge scholar tant potent centrat en postulats llibertaris

Al món anglosaxó es viu en aquests moments un autèntic auge scholar anarquista. L'anarquisme està de moda i la cosa anirà a més. Tot va començar a la dècada dels anys noranta i la cosa s'ha accelerat, i molt, durant el segle XXI. De totes les filosofies polítiques és la que ha entrat amb més força en aquest segle. El comunisme ja fa dècades que jau abatut, i el capitalisme, per dir-ho suau, ensenya en aquests moments la seva cara més lletja. Mana, domina, guanya, imposa, però no convenç. Què us he d'anar a explicar: la gent n'està cremada, de tot plegat. Per això, suposo, està passant un fenomen que no havia passat mai. Per primera vegada l'anarquisme està entrant a les universitats, copades fins fa poc només per marxistes i liberals. Mai com ara, i sobretot en anglès, s'havien escrit tants llibres sobre el tema per part de professors universitaris. Noam Chomsky ja no és un llop solitari. Vivim des de fa una dècada un auge scholar espectacular: reputats professors formats a Yale, com David Graeber, o doctorats d'Oxford, com l'israelià Uri Gordon, en són exemples. Estudis anarquistes a Oxford i Yale? Em punxen i no em treuen sang.

La diferència entre els professors anarquistes i la resta és que els primers són activistes. Professor dins l'aula, activista fora. Graeber a Occuppy Wall Street, Gordon a Indymedia. A l'estat entre els membres dels indignats també es troben aquests professors-activistes amb clars postulats llibertaris, que després de donar classes se'n van a les places. També sembla que, de manera molt feble encara, recupera terreny als sindicats. A Catalunya la llibertària CGT deu ser l'únic sindicat que guanya adeptes, en part gràcies a vagues com la dels autobusos de Barcelona de fa uns anys, quan CCOO i la UGT van deixar tirats als treballadors. Als Estats Units els sindicat àcrata dels Wobblies tenen controlat les famoses cafeteries d'Starbucks. Per alguna cosa es comença...

Ho menciona millor que jo el professor de la Universitat de Leeds Nathan Jun: «Tan solament vint anys enrere molts acadèmics haurien considerat l'erudició anarquista una recerca marginal, ja que el mateix anarquisme s'havia deixat de banda per políticament obscur i irrellevant. Tot i així, des de finals dels anys noranta erudits d'un ampli ventall de disciplines van començar a tractar l'anarquisme de manera més curosa i des d'aleshores la disciplina ha florit fins a convertir-se en un camp de recerca independent i en plena evolució, i que inclou treballs recents d'Uri Gordon (Anarchy Alive, 2008); Simon Critchley (Infinitely Demanding, 2007); Paul McLaughlin, (Anarchism and Authority (2007)» i l'home allarga la llista fins a un llarg etcètera.

El text reproduït està extret de la crítica que Jun fa d'un llibre d'Angel Smith, professor a la Universitat de Leeds que, editat el 2007, gira al voltant de l'anarquisme català: Anarchism, Revolution and Reaction: Catalan Labor and the Crisis of the Spanish State, 1898–1923 editat l'any 2007. David Graeber, que ahir citàvem, té un petit i brillant llibret titulat Fragments of an anarchist anthropology on parla dels affinity groups, els grups d'afinitat que es van crear a Barcelona durant els anys vint i que eren la forma com s'organitzaven els homes d'acció. Vull dir amb això que el recent interès per l'anarquisme, un autèntic boom en el món anglosaxó, també inclou lògicament l'interès per l'anarquisme català, un dels més potents que hi ha hagut mai al món per una senzillísima raó: és dels únics que ha tocat poder i que va fer intents seriosos de gestionar una societat sencera ara fa gairebé un segle. Al món anglosaxó hi ha interès pel tema i a llibreries anarquistes de Nova York, com la Bluestockings és normal trobar-hi llibres al respecte, llibres tan curiosos com la novel·la assaig Pistoleros! The chronicles of Farquhar McHarg on es parla d'homes que es diuen Archs, Seguí, Joan Rull...

L'anarquisme torna a treure el nas just després d'una crisi capitalista. Ja va passar després del crac del 1929, quan les sortides a la crisi econòmica que va assolar, com ara, a milions de persones, van ser tres: el feixisme, el New Deal i l'anarquisme català. Ha passat un segle, i en aquesta crisi tornen a aparèixer els tres moviments. Fa un segle va guanyar el New Deal. Ara l'estant intentant reinventar. Però van tant lents, taaant, que la resta va pujant, i pujant, i pujant.

Andreu Barnils

Ateneu Llibertari Estel Negre 

«Sant Joan 2012. "Tostón" mediàtic», per Miquel Àngel Llonovoy

estelnegre | 12 Juliol, 2012 07:27

«Sant Joan 2012. "Tostón" mediàtic», per Miquel Àngel Llonovoy

Miquel Àngel Llonovoy

Sant Joan 2012. Tostón mediàtic.

 

Post-Pregó.

Al poble i a les autoritats.

Qüestions d’equilibri.

 

Si hi ha reis

hi ha bufons.

Amb qui reis més?

Aquesta és la quëstió.

 

Una campanya orquestrada?

Es va instrumentalitzar?

Per la meva part

tot ben clar, i, net.

 

Algú va parlar de censura…

seria bastant patètic.

Potser no ho varen entendre

perquè era un escrit poètic.

 

L’humor mallorquí té això.

I jo, el tenc felanitxer.

Això no canviarà mai

no puc fer-me foraster.

 

També faig humor bilingüe

a Mallorca, s’usa molt.

I si ara hem de ser trilingües

seguirem rient-nos tots.

 

Em varen obrir la porta

i a portades vaig sortir!

 

Estava a primera plana!

I als esports ho vaig llegir!

Coses del futbol, suposo,

no m’hi vaig entretenir.

 

Fins i tot, ho han tret a cultura!

Això sí que ha estat agradable.

 

A sucesos no ha sortit.

Per ningú era desitjable.

 

Molt de renou. Per no res?

Quasi res! Ja em diràs tu!

Mira quina propaganda!

 

De tot d’una jo vaig dir:

Ja he rebut!

Ara ho puc dir.

He rebut molts de suports

i ara sé qui no em suporta.

 

Gràcies a tots, amics meus

facebooks, twitters i correus.

 

Qui volia festa, en va tenir.

I qui no em volia escoltar…

més m’ha hagut de sentir!

 

Un ofici de rialles.

—aquí em refereixo al meu—

He cobrat, he de viure

i no ha estat pagat per riure.

 

No és per qüestions de mèrit.

Fer riure, per mi,

és, ha estat i serà

sempre un requisit.

 

Qui no escura no romp plats.

Crec que el torpe no he estat jo.

La vaixella, massa fina.

 

Què hi puc fer, si som cronista

i, perquè rimi, bromista.

 

Quan més em retallaven…

més llarg era l’escrit!

—Donar carnassa?

—No, sols contar el que passa.

 

Si la meva ciutat està viva

i jo la veig contenta

o si està trista i té pena…

seguiré contant-ho

contant-ho a la meva.

 

Sant Joan estava clar.

La cosa s’anà embrutint…

Jo intentava treure el net

s’aixecà molta de pols

i tothom venga tossir!

 

Finalment, tot va anar bé.

La ciutat va fer dissabte.

Cap ferit, algun cremat…

Gran dissabte de Sant Joan!

 

Gràcies per rectificar

amb totes les meves bromes.

Agrairia que ho fessin

ara amb les coses serioses.

 

Miquel Àngel Llonovoy.

 

Polifacètic cronista

de pregons i salutacions.

També sé improvitzar.

Puc fer el que volgueu,

tret de callar.

Ateneu Llibertari Estel Negre

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS