Ateneu Llibertari Estel Negre

En un moment en què la crisi econòmica i social ens ha dut a un context de forta repressió --detencions de manifestants per la llengua, detencions de vaguistes, càrregues policíaques contra estudiants i miners, massiva presència de policia als actes convocats per moviments socials contestataris, etc.-- arriba la data d'un nou judici polític contra activistes.

En aquest cas volen jutjar a 4 joves independentistes per uns incidents provocats per la policia en la manifestació del 30 de desembre de 2010. Llavors, 2 policies carregaren contra els i les manifestants per la crema d'una bandera i hi hagué qui es defensà i repel·lí la càrrega. A partir d'aquí l'Estat en cerca «responsables» i aprofita per copejar la moral d'alguns destacats i actius membres d'aquest moviment polític.

Dilluns 18 de juny, 4 joves seuran a la banqueta dels acusats amb peticions de multes i de penes de presó. En total sumen 9 anys i més de 13.000 euros. A alguns se'ls demanen penes superiors als 2 anys de presó amb les conseqüències nefastes que això pot representar. A més, cal destacar el treball fet des de les clavegueres per la Brigada Provincial d'Informació de la policia. Quan després dels incidents un jutge arxivà el cas, la Brigada prepararà un informe amanit per reobrir-lo on s'apuntava amb el dit a destacats militants de l'Esquerra Independentista, que també d'altres moviments socials de la darrera dècada. Un muntatge en tota regla que no es podria tancar sense la pertinent detenció per comunicar que estaven imputats i la pluja de merda que els caigué al damunt en aquell moment des de les pàgines d'El Mundo.

Amb aquest escrit volem mostrar tot el nostre suport als companys i companyes que seuran a la banqueta, i a les seves famílies. També fem una crida a denunciar els fets i a mostrar la nostra solidaritat al carrer i a participar de les convocatòries que en aquest sentit es puguin fer, en especial a la concentració del dia 18, dia del judici, a les 9 hores als jutjats de via Alemanya de Ciutat.

Quan la repressió actua, quan toquen a una, ens toquen a totes.

Per això volem aprofitar també per donar una aferrada a les persones detingudes en les protestes contra el virrei Bauzá, a les companyes de l'Assemblea de la UIB, a les activistes prosahrauís i a les persones desallotjades als horts urbans o a Sa Foneta. Ara bé, avui l'aferrada més forta la guardem per Robert, Sílvia, David i Guillem

Mallorca, 13 de juny de 2012

Coordinadora Llibertària de Mallorca (CLM)

(Ateneu Llibertari Estel Negre, CNT, Col·lectiu Arrels, Cultura Obrera,
Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats» i  Universitat Lliure)

Contínuament els polítics anuncien retalls en la despesa sanitària, en l'educació i en l'assistència social. En canvi, el pressupost militar i els privilegis de l'alta burocràcia estatal i de la classe política es mantenen. Així mateix, la ciutadania cada vegada ha de pagar més imposts quan l'evasió fiscal i el frau a hisenda de les grans empreses, els banquers i les rendes més altes no deixa d'augmentar segons el sindicat d'Inspectors d'Hisenda GESTHA. A la vegada, poc a poc sabem que l'estafa i les mentides de la gran banca espanyola són d'escàndol, com recentment hem vist amb el cas de Bankia. Davant tota aquesta farsa i tot aquest saqueig, la impunitat dels responsables és notòria i la ràbia dels que no ens resignam a ser súbdits d'aquesta falsa democràcia augmenta dia a dia.

Aquí a Mallorca, veim com les justes protestes contra la política de retallades i contra la política lingüista del president Bauzá, són criminalitzades pel Govern i per una premsa ostatge de la publicitat i al servei del Sistema. Ara resulta que la desobediència és violència. Que passa, davant els continus despropòsits que dia a dia hem de sofrir ens hem de quedar mans aplegades? En això consisteix el paper del poble en democràcia?

La classe treballadora, com ja ens temíem, és la que pateix més els efectes d'aquesta ofensiva del capital anomenada crisi. L'atur, una situació que molts de nosaltres ni sabíem que era, ja és un fet habitual i dolorós, especialment pels que fa temps que no treballen i ja no cobren cap prestació. I, pels que encara treballen o han trobat feina, les condicions laborals que imposen els empresaris són directament d'explotació. Jornals farcits d'hores extra a canvi d'un jornal de merda. L'empresariat no vol reduir el seu marge de benefici. És totalment denunciable que, quan hi ha milers i milers de treballadors en situació d'atur, les empreses imposin jornals de 60 hores setmanals als seus treballadors. La patronals mai ha entès aquell lema de repartir el treball per treballar tots. No, la seva única obsessió és acumular doblers. Aquesta és l'essència del Capital.

La crisi no és només econòmica, sinó també política, energètica i de valors. Els polítics, tan a dreta com a esquerra han demostrat la seva incapacitat per construir una societat justa i equilibrada de ciutadans solidaris, lúcids i participatius. Precisament la seva funció ha estat totalment la contrària.

Així les coses, no podem mirar cap a un altre lloc, aclucar els ulls, tapar-nos les orelles o evadir-nos de la responsabilitat que tots tenim com a membres de la societat. Si ja no creim en la política per tal de canviar les coses o en els sindicats per millorar les nostres condicions laborals què podem fer?

Primer de tot canviar la nostra actitud i abandonar la filosofia individualista i consumista en la quals ens han adoctrinat. Llavors, és qüestió d'organitzar-nos, de construir teixit social. Durant segles, el recolzament mutu ha estat la base de supervivència del poble. Unió és força. Els treballadors i treballadores ens hem d'unir per defensar la nostra dignitat en els llocs de treball, no podem consentir l'actual explotació. El sindicalisme de les burocràcies sindicals només està al servei de la pau social, del manteniment del benefici del capital. Hi ha però, un altre sindicalisme, basat en l'acció directa i en la solidaritat, sense subvencions ni alliberats, on són els mateixos treballadors els que assumeixen la responsabilitat de la defensa dels seus drets. El sindicalisme revolucionari i de classe que per exemple fa la CNT. Per altra banda, si estam organitzats podrem construir cooperatives tan de consum com de producció i distribució. Si abans competíem entre nosaltres ara intentarem cooperar. A Catalunya, tenim el gran exemple de la Cooperativa Integral Catalana, una autèntica alternativa al Sistema. També, si estam organitzats ens anirà molt millor alhora de plantar cara a l'Estat i al Capital. Així, en l'esforç de tots podríem crear caixes de resistència per tal de fer front a la repressió i inclús per assistir a la gent de la cooperativa que passi per greus dificultats econòmiques. Recordem que el moviment obrer, abans de l'assentament de l'Estat del benestar, va construir tota una xarxa de mutualitats per tal de protegir-se de l'atur, la vellesa, els accidents laborals i les malalties.

En conclusió, si l'actual crisi és una oportunitat pels especuladors i capitalistes sense escrúpols, també ho ha de ser pels que ja no creim en l'actual Sistema. Anem doncs a descobrir els interessos que tots tenim en comú i passem a organitzar-nos per tal de dur-los endavant. Unió, acció, autogestió.

Col·lectiu Arrels