Ateneu Llibertari Estel Negre

Mentre la Gestapo principatina continua les detencions de persones que el 29 de març van decidir no quedar-se a casa i sortir al carrer a ser persones --no a estomacar a qui els manessin els amos--, veig unes imatges de Bunyola, a Mallorca, que em porten a reflexionar sobre quelcom dit i redit en molts dels diversos àmbits on em moc de fa anys: o aturem la destrucció que els amos estan provocant o el que ens quedarà, a banda de misèria, serà un conflicte social de grans dimensions.

Si el Govern de l'Estat no rectifica els seus propòsits de considerar «agressió a l'autoritat» la resistència pacífica en les protestes populars contra un despotisme que ni és ni es vol il·lustrat sinó més aviat violent i desconsiderat amb les persones, amb totes, què esperen que fem? Que ens ho mirem i callem? És evident que sí, això és el que esperen, però no ho tindran.

Mentre algun dels lladres de Bankia anuncia que cobrarà 14 milions d'euros de jubilació per la feina feta, que ha consistit en afonar el banc i alhora ser «rescatat» amb diners de totes i tots (desenes de milers de milions d'euros els donaran sense que els hagin de tornar), els responsables de la cosa pública s'ho miren i riuen. Alhora, tanquen plantes d'hospitals, ens diuen que ens resignem i ens ofereixen unes ràtios impossibles en els centres educatius. Volen destruir els drets que hem aconseguit a partir d'anys i anys de lluites i de feina.

Deuen pensar que som ximples, però no entenen que sabem llegir i pensar. I quan veuen que no callem ens amenacen. I és per això que asseguren que si ens posem caputxa ens posaran multes més altes que si matéssim algú, i en canvi no diuen res dels que porten corbata i ens estan malmetent la vida, perquè són dels seus... I estenent la repressió enviant comunicacions de multes de 6.000 euros a 250 humanistes que a València van sortir al carrer per aturar la destrucció de l'escola pública des de l'Institut Lluís Vives.

A les Balears, el PP --els amics de CyU al Principat i a l'Estat per moltes ximpleries que digui Mas, recordem-ho i no ho oblidem-- volen crear guetos lingüístics i alhora no reconèixer el català com a imprescindible. La seva intenció és clara: fer-la desaparèixer. Segueixen el camí del País Valencià, on desenes de milers de xiquets i xiquetes demanen ensenyament en català i els el donen... en espanyol. La tàctica és vella. Anorrees la llengua i després dius que no serveix per a res... Però a les illes, ara hi ha qui ha plantat cara i ho ha fet seguint la «romería» del president Bauzá i dient-li el nom del porc allà on va. Com que ja són massa els mallorquins que es queixen, han volgut aturar-los i per això ara ja els detenen per protestar pacíficament.

Estic segur que guanyarem si no caiem en el parany de l'enfrontament cos a cos, perquè sabem que aleshores utilitzaran les imatges per fer por a la classe mitjana que mira la tele i es troba bé quan fa un donatiu a la Marató contra la pobresa --i a aquests també ens els hem de guanyar. Però que tinguin clar els amos que no deixarem de resistir a la destrucció de la vida, que no ens morirem més aviat encara que ens ho mani la Lagarde del FMI, que el nostre objectiu no és ser ni Grècia ni tan sols Islàndia...

Som els Països Catalans i no ens calen exemples de fora per entendre on és el camí, tot i que mai ens tancarem a res de bo que hi vingui. Ho vam fer al 1868, al 1909, al 1919, al 1936 i el 27 de maig de l'any passat mateix. En cada un d'aquestes dates i en moltíssimes altres ocasions, hem pres la paraula i hem parlat prescindint dels amos, dels regionals i dels de l'Estat. I ells ho saben i per això ens continuen apuntant amb les seves armes, amb les seves porres, amb els seus micròfons... Que apuntin bé, perquè tinc tan clar com ho tenen ells que, un cop més, no en tindran prou! Bunyola com a exemple...

Jordi Martí Font

El Partit Popular, aprofitant el context de crisi capitalista, accelera, amb les mesures dels darrers mesos, la transformació del model educatiu cap al que representa desmantellar l’ensenyament públic.

No contents amb les retallades que s’han anat anunciant al llarg del curs, els líders polítics autonòmics i estatals ara contesten les mobilitzacions de la comunitat educativa amb noves retallades. Si amb la reforma laboral situen el món del treball una altra vegada al segle XIX, amb el camí de la política educativa del PP, es vol tornar també a la universitat del segle XIX: només per a les classes benestants i al servei dels interessos d’empresaris, polítics i banquers.

En resposta a tots aquests atacs que pateix directament la comunitat educativa, i en solidaritat amb la resta de lluites en defensa de la llengua, la sanitat pública i el territori, l’Assemblea de la UIB ha decidit ocupar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. No marxarem d’aquí fins que el Govern Balear reculi en tots i cadascun dels atacs que ha llançat contra l’educació.

Per què hem ocupat la Conselleria?

Reducció d’un 20% en el pressupost d’educació. Mentrestant, altres despeses com la militar, l’església o la monarquia no s’han reduït tant, deixant ben clar quines són les prioritats d’avui.

Augment molt greu de les taxes universitàries per al proper curs. Si ara una estudiant pagava, per exemple, 1.000 euros de matrícula, el pròxim curs en pot arribar a pagar fins a 1.380. Les taxes podran pujar fins més d’un  60%. I això encara va molt més enllà si parlam de segona, tercera o quarta matrícula.

Introducció de numerus clausus (limitació de places) a totes les carreres. Això significa que moltes persones es quedaran sense poder estudiar allò que volen.

Augment de la ràtio d’alumnes per aula a les escoles i instituts de secundària. Això és un atac frontal a la qualitat de l’ensenyament i va contra tots els criteris pedagògics.

Atac contra la llengua catalana i les seves parlants. S’ha implantat un model de segregació lingüística a l’ensenyament, cosa que hipoteca greument el futur de la nostra llengua. A més, des de la Conselleria d’Educació no tenen altra idea que engegar una persecució ridícula contra els llaços pel català.

Reducció de les beques i la modificació dels requisits per a l’obtenció. Tot i les promeses que se’ns havien fet, la realitat és que de cada vegada és més difícil accedir a beques, i els criteris per atorgar-les es basen en l’“excel·lència” i no pas en les possibilitats econòmiques, la qual cosa provoca que molts d’estudiants no podran seguir els seus estudis l’any que ve. A més, es camina cap a la completa implantació del pervers model de les beques-préstec que, a més, encara augmenta el poder dels bancs dins de la Universitat.

Privatització de l’educació. De cada vegada es fa més evident que l’ensenyament superior s’orienta segons els interessos del mercat. També veiem com el capital privat té una via d’entrada directa dins l’ensenyament universitari, condicionant-ne els continguts i els objectius.

Augment escandalós de les tarifes del transport públic. Un 45% si ets universitària, 23% si ets resident, 100% si ets pensionista, a més, les menors de 16 anys ara han de pagar. Per si això no fos poc, s’acaba d’aplicar una pujada dels preus de metro i tren de més d’un 50% en alguns casos.

Repressió contra la protesta estudiantil. Com va quedar clar en els casos de València i Barcelona, la única manera que han trobat per aturar l’escalada de protestes ha estat la repressió brutal.

Davant de tot això, exigim:

A la Conselleria,

L’aturada de totes les retallades en matèria d’educació, que deixa els centres educatius i les famílies en una situació asfixiant i que hipotequen el nostre futur.

La congelació de les taxes de la UIB, que es donin facilitats a les famílies amb més dificultats i que es camini cap a la gratuïtat de la matrícula, també a les universitats.

La defensa d’una Educació pública, gratuïta i de qualitat. Estudiar no ha de ser un privilegi, sinó que és un dret i ha de ser accessible a  totes persones.

La retirada de les modificacions de la Llei de funció pública i del model de lliure elecció de llengua a les escoles.

A l’equip rectoral,

Que es declari la insubmissió de la universitat com a forma de protesta per l'augment de les taxes universitàries i la política de retallades del Govern.

Tenen un pla: acabar amb l’educació pública i implantar un model elitista que estigui al servei dels seus interessos econòmics. La crisi els hi ha servit d’excusa perfecta per accelerar aquest pla i només la resposta al carrer podrà parar-los els peus! No tenim por! No ens aturarem! Plantem cara als atacs a l’educació pública!