Ateneu Llibertari Estel Negre

---

No sé que em molesta més, si la dinerada que guanya el rei, l'expressió «exercici de transparència», haver d'agrair a la Casa Reial la informació que ens dóna sobre la destinació dels nostres diners o l'embafadora complaença de gairebé tots els polítics i d'alguns periodistes amb el desorbitat sou del monarca i amb el seu discurs de Nadal, tan normalet com el d'altres anys.

El silenci de quasi tots els polítics sobre el desmesurat pressupost de la Casa Reial i sobre els desbaratat jornal d'aquells que no són més que funcionaris de l'Estat (o cònjuges dels mateixos) s'explica per la por a perdre els seus privilegis. Com criticar el dispendi del rei sense renunciar immediatament als avantatges econòmiques d'aquesta casta anomenada classe política. El silenci que guarden sobre aquest assumpte alguns periòdics seriosos em resulta més difícil d'entendre. No es tracta de dir que el rei està nu, sinó de tot el contrari: que està folrat i que seria bo --bo per a la supervivència a mig termini de la institució-- que renunciés a un seguit de privilegis, intolerables en un país empobrit i en crisi.

M'és igual el pressupost d'altres cases reials europees. Per jutjat si el sou del nostre primer funcionari és just no s'ha de comparar amb el que té la regna d'Anglaterra (la família del qual per cert està més fiscalitzada que la del Borbó), sinó amb el nostre salari mínim o amb el sou dels nostres funcionaris del grup A. La diferència entre un i altre és la que va d'un país demòcrata a altre que encara conserva al moll dels óssos l'essència no sé si del franquisme o de l'economia feudal.

Antonio Orejudo