Ateneu Llibertari Estel Negre

---

Presentació del llibre Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees,

a càrrec dels seus autors Salvador Palomar i Dolors Marin.

Dilluns dia 22 d'agost de 2011 a les 20 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem!

***

Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos o almenys una bona antologia, però la resta podem dir que la tenim més que completada després d’un any de bones edicions en aquest aspecte. El seu pare i l seva mare, en canvi, no tenien fins ara una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles i tenir clar que la seva importància no té res a veure, tot i  que es va veure reforçada sense cap mena de dubte, amb el fet de ser els progenitors de la lleona.

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l’anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a la Idea com per la seva creació intel·lectual d’aproximació d’idees revolucionàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l’anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: La Revista Blanca. Una de les publicacions més importants que les esquerres de l’Estat espanyol han fet mai en la seva ja llarga història, i en aquest cas feta per anarquistes, que jo no entendria sense La Tramuntana abans ni amb la Soli després o amb La Lletra A encara després. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l’anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l’actualitat.

El llibre de la Dolors i el Salvador parteix d’una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l’obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l’Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d’assistent. D’intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s’ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l’altra.

Un laboratori de les idees és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes que a mi personalment m’agradaria conèixer en forma de respostes més o menys complexes. Així que ja ho sabeu, historiadors i historiadors, aquelles i aquells que vulgueu conèixer la història dels Països Catalans, llegiu aquest llibre; i si encara no sabeu quin tema agafar per a la vostra tesi, agafeu-ne qualsevol pàgina i poseu-vos-hi que tot està per fer i tot s’ha d’historiar.

«Federico Urales y La Revista Blanca. La cultura como instrumento transformador», per Domingo Martínez

---

Presentació del llibre Els Montseny/Mañe: un laboratori de les idees,

a càrrec dels seus autors Salvador Palomar i Dolors Marin.

Dilluns dia 22 d'agost de 2011 a les 20 hores

a l'Ateneu Llibertari Estel Negre

Us hi esperem!

***

Frederica Montseny té ja unes quantes biografies sobre la seva persona i obra; potser ens falta una bona edició crítica dels seus textos o almenys una bona antologia, però la resta podem dir que la tenim més que completada després d’un any de bones edicions en aquest aspecte. El seu pare i l seva mare, en canvi, no tenien fins ara una obra accessible per, precisament, fer-nos-els accessibles i tenir clar que la seva importància no té res a veure, tot i  que es va veure reforçada sense cap mena de dubte, amb el fet de ser els progenitors de la lleona.

Joan Montseny (que signava Federico Urales) i Teresa Mañé (que signava Soledad Gustavo) són dues figures cabdals de l’anarquisme català i europeu dels darrers segles, tant per la seva vida completament dedicada a la Idea com per la seva creació intel·lectual d’aproximació d’idees revolucionàries, tant anarquistes com esquerranes i lliurepensadores. Els dos són autors de la revista de referència de l’anarquisme ibèric i també de bona part de la intel·lectualitat del seu moment: La Revista Blanca. Una de les publicacions més importants que les esquerres de l’Estat espanyol han fet mai en la seva ja llarga història, i en aquest cas feta per anarquistes, que jo no entendria sense La Tramuntana abans ni amb la Soli després o amb La Lletra A encara després. Urales i Gustavo en van ser els autors, impressors, editors i escriptors, agombolant al seu recer tota una intel·lectualitat que veia en l’anarquisme un moviment innovador, alliberador i modern, quelcom molt allunyat de l’actualitat.

El llibre de la Dolors i el Salvador parteix d’una recerca en primeres fonts, en bona part com a conseqüència de la manca de treballs previs però també per la relació tan estreta entre els protagonistes de l’obra i la ciutat de Reus. El llibre reivindica les dues figures però no és pamfletari, deixant clar, per exemple, el paper bàsic de la Teresa Mañé en la feina intel·lectual del seu home. Fins ara, les poques obres que tractaven la seva tasca atribuïen a l’Urales la potència intel·lectual mentre la Mañé li feia d’assistent. D’intel·lectuals els dos anaven de bracet, tot i que la Teresa no participava de la bohèmia del Joan, però alhora ella s’ocupava de la faceta més prosaica i imprescindible: el manteniment econòmic, bàsic per desenvolupar l’altra.

Un laboratori de les idees és també un camí obert per transitar i investigar, perquè els dos autors ens llencen contínuament preguntes directes o indirectes que a mi personalment m’agradaria conèixer en forma de respostes més o menys complexes. Així que ja ho sabeu, historiadors i historiadors, aquelles i aquells que vulgueu conèixer la història dels Països Catalans, llegiu aquest llibre; i si encara no sabeu quin tema agafar per a la vostra tesi, agafeu-ne qualsevol pàgina i poseu-vos-hi que tot està per fer i tot s’ha d’historiar.

«Federico Urales y La Revista Blanca. La cultura como instrumento transformador», per Domingo Martínez

La teva col·laboració per al dossier «Indignació popular» és important

El dossier central del pròxim número de la revista Al Margen estarà dedicat al procés de mobilitzacions socials que, des del 15 de maig passat, agiten consciències i preocupen el poder establert.

Però més que demanar-te que ens expliques com de boniques van ser les acampades de Sol, els debats oberts de la teua assemblea de barri o les impressionants manifestacions del 15 de maig o el 19 de juny, allò que ens agradaria és que aquesta proposta que fem ens servirà per a opinar i reflexionar sobre objectius transformadors del 15M, nous models per a una societat lliure i solidària, mètodes de decisió, formes d'entrar en àmbits no contagiats encara per la indignació col·lectiva (com les fàbriques, la universitat...)

També serà una bona ocasió per a definir les possibilitats futures del moviment com a cresol de lluites socials i alternatives revolucionàries enfront del caduc i injust sistema polític i econòmic. Sobre com avortar els intents del poder, dels partits i dels mitjans de manipulació de masses per a manipular, reconduir o destruir al propi 15M i el molt, o poc, que d'autogestionari i radicalment crític hi ha en les seves formes de decisió i expressió.

Som molta gent i molt diversa la que hem participat amb renovades il·lusions en el 15M. Ara toca que aqueixa alegria i aqueixa pluralitat les posem sobre el paper (o en la pantalla de l'ordinador) i les compartim amb els altres.

Col·laboracions en qualsevol format (foto, text, vinyeta, ressenya llibre, pel·li, poesia...).

També podeu aportar articles sobre altres temàtiques!

Esperem la teva col·laboració fins al 16 de setembre...

Col·labora-hi!

El passat diumenge 7 el company Mariano Reaño, secretari i assessor jurídic de Conbici de Madrid, participà en una tertúlia en el programa «No es un día cualquiera» de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE).

Aquí teniu el postcast de l'entrevista.

---

Dijous 18 d'agost a les 20 hores

Taula redona i debat: «Els mitjans de comunicació alternatius a Mallorca»

A càrrec de membres de Ràdio 77, ContrainfoMallorca i Cultura Obrera

---

Dijous 25 d'agost a les 20 hores

Presentació del Grup d'Estudis Llibertaris «Els Oblidats» i dels seus dos darrers llibres publicats:

Cent anys construint llibertat. La CNT a Mallorca 1910/2010

Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears. Volum 1: Mallorca 1869-1952

---

Totes les xerrades es duran a terme al Centre Cultural Polivalent - Ca ses Monges Franciscanes - (Carrer de sa Síquia, s/n) - Campos

---

Ho organitza: Cultura Obrera

---

La darrera sortida de Massa Crítica del 6 d’agost va ser tot un èxit. Començarem la marxa més de 180 bicicletes i arribàrem a ser gairebé 300 ocupant tots els carrils de les Avingudes! Cal seguir denunciant el malbaratament dels doblers públics i que prenguin nota que qualsevol retrocés més que vulguin fer pel que fa a la bicicleta ens hi tindran davant.

Després de la sortida férem una Assemblea amb gent de Massa Crítica i els Indignats i pensàrem fer una altra sortida per el dia 20 d’Agost a les 10.45 hores a la plaça d’Islàndia amb un recorregut que passi tant per les Avingudes com pel carrer Blanquerna. El lema que havíem pensat és «Sense el carril d’Avingudes estem en bragues», de forma que qui vulgui pugui venir amb roba interior, banyador o despullat --ningú que deixi de venir per això, qui vulgui anar vestit que ho faci.

Per altra part, per la gent que no tingui bicicleta o per gent que no vulgui venir amb bicicleta dissenyarem uns cartellets que ja us farem arribar, per a què es pengin a la part posterior del cotxe. Estaria molt bé que durant la sortida del dia 20 d’agost hi hagués cotxes passejant per les Avingudes amb aquest cartellet i donant-nos suport.

Tot d’una que tinguem la convocatòria us la farem arribar, però mentrestant ja podeu reservar el dia 20 d’agost i anar fent-ne difusió.

Salut i bici...

Portocolom es troba en un moment decisiu. Ara mateix s'està decidint als despatxos, com i on col·locar noves infraestructures portuàries que poden canviar la seva fisonomia. A principis de 2011, Ports de les Illes Balears ha adjudicat un contracte d'uns 75.000 euros a una UTE per redactar un Pla Director que serà l'eina màxima d'ordenació portuària. Ports no ha informat públicament de les seves intencions, però un dels objectius del contracte és: «recollir les infraestructures que s'han d'executar dins del termini marcat».

Quan la majoria de veïnats del port encara no sabem de que va tot això, n'hi ha que sembla que ho tenen clar. El port necessita més ordenació, gestionar la demanda i limitar certes activitats impactats, però per això Ports te prou personal qualificat. És necessari fitxar empreses especialitzades en planificació d'infraestructures només per gestionar el que hi ha?

Fins ara, ni Ports, ni el Govern (passat o actual) ni l'Ajuntament han informat dels objectius del Pla, el que està generant preocupació i confusió. Les informacions que la plataforma ha recopilat els darrers mesos són per estar alerta. Moltes d'elles van en la línia de construir nous espigons i posar més pantalans. Si no és així ja ho desmentiran. És evident també, que els redactors deuen rebre pressions de grups ben posicionats i amb expectatives de negoci per fer un pla expansionista. El Pla també dictarà que es pot fer i que no a l'espai que te en concessió el club nàutic. Pensem que seria una bona noticia pel poble que els seus socis rebutgessin noves ampliacions, tal i com ja van fer fa uns anys, a pesar de les opinions expressades pel seu president (Diario de Mallorca, 9 de juny), que aposta obertament per fer noves construccions i edificacions.

Oposició a un Pla Director expansionista

Els darrers 10 anys el port ha incrementat el nombre d'amarraments en prop de 260 nous punts, més dels que te la dàrsena del club. Segons Ports, Portocolom te més de 800 amarraments i a l'estiu pot haver-hi més de 1.000 embarcacions i iots alhora. On ha de ser el límit?. Tot plegat ha fet que Quinportvolem? reprengui la seva activitat més enllà del projecte de reforma de la façana marítima, ara per ara congelat. La nostra postura és clara: la conservació del port passa per la contenció del creixement d'infraestructures impactants.

Activitats

Quinportvolem? ha organitzat una marató fotogràfica oberta a tothom amb dues temàtiques: «El que m'agrada de Portocolom» i «El que no m'agrada de Portocolom». Els participants poden enviar un màxim de cinc fotos de cada tema en la millor resolució possible a l'adreça quinportvolem@gmail.com abans del 21 d’agost.

GOB