Ateneu Llibertari Estel Negre

Fukushima ha estat el darrer nom del terror atòmic que retenim al nostre cap. Abans n'hi va haver d'altres tot i que el més recordat o mortal pel que fa a accidents en usos civils de l'energia nuclear, sense cap mena de dubte, és Txernòbil. Malgrat això, si ens hi posem recordarem que fa només un any aquest nom ja no feia por i els propagandistes de l'àtom l'oblidaven alhora que feia el mateix la majoria de la gent quan ens deien que la nuclear era l'energia més neta... Què vol dir que siguin recordats aquests noms? Doncs que han quedat enganxats en el cervell de les persones mínimament informades, sensibles o en el de les dels indrets i voltants on la cosa va petar. Sí, ja ho sabem que quan parlem d'energia nuclear la cosa mai no pot petar, se segueixen totes les mesures de seguretat --i més-- i tot està previst, tot i que els pronuclears sempre acaben les seves explicacions recordant que no existeix el risc zero. Ja ho sabem...

L'energia nuclear, malgrat la seva perillositat provada, és utilitzada per una sèrie de condicionants que cal dir i explicar en veu alta. Primer hi ha la mentida del creixement il·limitat de la demanada energètica, el qual porta a la producció d'energia en pocs llocs, la concentració de la producció i el perill, el que fa possible que esdevingui acumulable i convertible en un producte. El producte-energia passa a ser matèria d'especulació, per tant com més se'n té més barata es ven i més se'n ven. El producte-energia, per tant, té més a veure amb els interessos especulatius de les empreses que el produeixen que amb les necessitats reals de les persones, tot i que les “necessitats”, ja ho sabem, també ens les construeixen. La nuclear, dins del mercat de les energies, és de les que més beneficis dóna, tenint en compte també els diners públics que hi fan cap, per tant una amb les que més es pot guanyar. Tot i això, un dels usos que fan que aquesta energia sigui un dels pilons del sistema energètic mundial és la seva utilització per part de la indústria militar i armamentística.

La indústria nuclear ara mateix és bàsica per al manteniment d'aquest sistema assassí que s'anomena capitalisme (i aquí hi incloc també, quan existia, el capitalisme d'estat). Per tant, la defensa de la producció energètica derivada de l'energia nuclear és bàsica i central, també, per al sistema econòmic que patim.

Escric aquest text uns mesos després que la notícia del tsunami que fa destrossar el sistema de refrigeració de la planta de Fukushima i les conseqüències que se'n derivaren ja no són notícia enlloc. Sí que les imatges han quedat enregistrades en els nostres cervells i algunes de les seves conseqüències també, com el pla per tancar totes les centrals atòmiques d'Alemanya. Renunciarà aquest estat al creixement, el capitalisme o l'exèrcit? No, perquè el pla de tancament inclou mesures alternatives per mantenir el sistema després d'una transició energètica. Però, com a mínim, l'energia que produiran els alemanys no serà tan perillosa com aquesta. I amb això n'hi ha prou per no oblidar com ha anat la cosa de la nuclear, aprendre com es van imposar les centrals aquí, com ens en van endossar algunes com a fàbriques de xocolata, amb empadronaments massius de treballadors de les plantes en localitats rebels que s'hi oposaven i mil barrabassades més. Us recomano la lectura de les obres de Xavier Garcia sobre el tema però també la visita a l'exposició que la Fundació El Solà de la Fatarella ha organitzat sobre imatges de Txernòbil que al 2006 es va poder veure al CCCB de Barcelona, alhora que podeu seguir l’exposició a la revista digital de la Fundació el Solà (www.alfatara.com), on hi podeu trobar informacions i estudis sobre el moviment antinuclear i ecologista català dels anys 1970 i 1980. No deixeu tampoc de mirar i gaudir si és el cas les jornades que estan organitzant al voltant del tema. Cal no perdre la memòria per tal de portar els promotors de la nuclear a imitar els seus col·legues alemanys i que pleguin d'aquesta perillosa feina de promoure la mort a preu de saldo per a totes i tots.

Jordi Martí Font