Ateneu Llibertari Estel Negre

Fukushima ha estat el darrer nom del terror atòmic que retenim al nostre cap. Abans n'hi va haver d'altres tot i que el més recordat o mortal pel que fa a accidents en usos civils de l'energia nuclear, sense cap mena de dubte, és Txernòbil. Malgrat això, si ens hi posem recordarem que fa només un any aquest nom ja no feia por i els propagandistes de l'àtom l'oblidaven alhora que feia el mateix la majoria de la gent quan ens deien que la nuclear era l'energia més neta... Què vol dir que siguin recordats aquests noms? Doncs que han quedat enganxats en el cervell de les persones mínimament informades, sensibles o en el de les dels indrets i voltants on la cosa va petar. Sí, ja ho sabem que quan parlem d'energia nuclear la cosa mai no pot petar, se segueixen totes les mesures de seguretat --i més-- i tot està previst, tot i que els pronuclears sempre acaben les seves explicacions recordant que no existeix el risc zero. Ja ho sabem...

L'energia nuclear, malgrat la seva perillositat provada, és utilitzada per una sèrie de condicionants que cal dir i explicar en veu alta. Primer hi ha la mentida del creixement il·limitat de la demanada energètica, el qual porta a la producció d'energia en pocs llocs, la concentració de la producció i el perill, el que fa possible que esdevingui acumulable i convertible en un producte. El producte-energia passa a ser matèria d'especulació, per tant com més se'n té més barata es ven i més se'n ven. El producte-energia, per tant, té més a veure amb els interessos especulatius de les empreses que el produeixen que amb les necessitats reals de les persones, tot i que les “necessitats”, ja ho sabem, també ens les construeixen. La nuclear, dins del mercat de les energies, és de les que més beneficis dóna, tenint en compte també els diners públics que hi fan cap, per tant una amb les que més es pot guanyar. Tot i això, un dels usos que fan que aquesta energia sigui un dels pilons del sistema energètic mundial és la seva utilització per part de la indústria militar i armamentística.

La indústria nuclear ara mateix és bàsica per al manteniment d'aquest sistema assassí que s'anomena capitalisme (i aquí hi incloc també, quan existia, el capitalisme d'estat). Per tant, la defensa de la producció energètica derivada de l'energia nuclear és bàsica i central, també, per al sistema econòmic que patim.

Escric aquest text uns mesos després que la notícia del tsunami que fa destrossar el sistema de refrigeració de la planta de Fukushima i les conseqüències que se'n derivaren ja no són notícia enlloc. Sí que les imatges han quedat enregistrades en els nostres cervells i algunes de les seves conseqüències també, com el pla per tancar totes les centrals atòmiques d'Alemanya. Renunciarà aquest estat al creixement, el capitalisme o l'exèrcit? No, perquè el pla de tancament inclou mesures alternatives per mantenir el sistema després d'una transició energètica. Però, com a mínim, l'energia que produiran els alemanys no serà tan perillosa com aquesta. I amb això n'hi ha prou per no oblidar com ha anat la cosa de la nuclear, aprendre com es van imposar les centrals aquí, com ens en van endossar algunes com a fàbriques de xocolata, amb empadronaments massius de treballadors de les plantes en localitats rebels que s'hi oposaven i mil barrabassades més. Us recomano la lectura de les obres de Xavier Garcia sobre el tema però també la visita a l'exposició que la Fundació El Solà de la Fatarella ha organitzat sobre imatges de Txernòbil que al 2006 es va poder veure al CCCB de Barcelona, alhora que podeu seguir l’exposició a la revista digital de la Fundació el Solà (www.alfatara.com), on hi podeu trobar informacions i estudis sobre el moviment antinuclear i ecologista català dels anys 1970 i 1980. No deixeu tampoc de mirar i gaudir si és el cas les jornades que estan organitzant al voltant del tema. Cal no perdre la memòria per tal de portar els promotors de la nuclear a imitar els seus col·legues alemanys i que pleguin d'aquesta perillosa feina de promoure la mort a preu de saldo per a totes i tots.

Jordi Martí Font

Assemblea oberta a tota la ciutadania per parlar sobre l'amenaça de tancament de Ràdio Televisió de Mallorca

Dimecres, 13 de juliol, a les 20.00 hores, a la plaça d'Islàndia (antiga plaça d'Espanya)

Cal la participació de tothom!

Ho convoquen: Obra Cultural Balear i Memòria de Mallorca

---

El 15 de juny Bauzá és investit president del Govern balear amb l’austeritat per bandera, dies més tard ell i els seus “col·laboradors” se’n van vacances no sense abans apujar-se el sou.

El gabinet de Bauzá tindrà un increment salarial mitjà del 10,7% que, en el cas dels secretaris i secretàries, arribarà al 20%. Així, el cap del gabinet de premsa, que cobrava 46.283 euros, passa a cobrar-ne 50.023, la qual cosa suposa 3739 euros més, dels tres assessors tècnics, que cobraven també 46.283 euros, un d’ells passa a ser cap de l’oficina de coordinació del gabinet, el que suposa passar a guanyar 52.764 euros anuals, 6.480 euros més que fins ara, mentre, l’altre passa a denominar-se cap de la Secretaria de Presidència, el que implica cobrar 50.023 euros. D'altra banda els dos secretaris, que tenien una retribució de 29.070 euros anuals, ara cobraran 35.164 euros, és a dir, 6094 euros més que fins ara.

Veiem així una contradicció i una doble moral. D’una banda, es duen a terme retallades en diversos sectors d’activitat econòmica i social, per exemple l’administració, on cada vegada hi ha major càrrega de feina per a un menor nombre de funcionaris i treballadors, els quals no veuen retribuït el seu treball amb una pujada de sou, sinó que pateixen baixades salarials i retallades socials. Retallades socials que afecten tota la població: retallades en ensenyament, eliminació d’ajudes socials, inici d’una privatització per etapes de la sanitat pública, etc... I què fan aquests senyors? decideixen unilateralment apujar-se el sou a sí mateixos.

Per això exigim la immediata rectificació de Bauzá, l’anul·lació de la pujada de sous i que els salaris dels nostres polítics que paguem amb la nostra feina siguin decidits pels ciutadans, ja sigui mitjançant referèndum o amb pressupostos participatius.

Tenim dret a decidir!

---

---

L'exposició «Monstruari 0j0c0j0» s'inaugurarà el proper dissabte 9 de juliol a les 20.30 hores a la Galeria Waka de Palma.

El «Monstruari 0j0c0j0» és una mostra de criatures estranyes, insòlites i mutants, però que no per això mereixen ser privades d'estimació. Com els nadons elles també són innocents per naturalesa i no tenen altra maldat que la que alguns espectadors per la seva aparença inusual els pressuposen.

Us hi esperem!

Na Pi i en Tià

Amb motiu de la inauguració avui de l'exposició Palestina: sobreviure a l'ocupació
al Centre Cultural Flassaders, on restarà tot el mes de juliol, es farà la següent taula rodona:

Dones palestines sota l'ocupació: mirades solidàries des de dins i des de fora

Avui dimecres 6 de juliol, a les 19.30 hores al  Centre Flassaders (Ferreries, 10 / Palma)

Hi intervendran:

- Lidón Soriano, professora universitària i coordinadora brigades a Palestina.

- Hadas Cohen, investigadora de la New School for Social Research.

Moderarà: Laura Camargo Fernández, Taula per Palestina - UIB

Us hi esperem!

La plaça d’Islàndia ha estat desallotjada entre la una i les tres de la matinada del diumenge al dilluns, amb un desplegament policíac desmesurat format per dotacions de les policies nacional i local. Una cinquantena de persones s’han reunit a la plaça i finalment s’han desplaçat a la plaça de Cort per realitzar una assemblea. Als 10 minuts han aparegut prop d’un desena de furgons policials, envoltant la plaça i el grup de persones reunides ha decidit anar al Parc de la Mar per poder dur a terme amb tranquil·litat l’assemblea.

No s'hi ha registrat cap incident. Les persones que hi acampaven des de feia set setmanes retiraren els seus aparells i replegaren les tendes. Estava previst que després s'hi personessin els operaris d'Emaya per passar la mànega i les graneres per tot l'indret.

Avui a les 19 hores, a la plaça d'Islàndia, manifestació de protesta

No hi falteu!

Les organitzacions sindicals CGT, CNT, Coordinadora Sindical de Classe (CSC) i Solidaritat Obrera (SO) ens vam reunir el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que, davant l’atac sense precedents que treballadors i treballadores estem patint per la política de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem d’oposar en un procés de lluita coordinada des de la unitat d’acció i de classe.

Les diferents organitzacions sindicals participants compartim el rebuig frontal a unes polítiques que, amb les successives reformes laborals, les retallades en el sistema de pensions, la reforma de la negociació i les retallades socials i en els serveis públics, pretenen, una vegada més, que siguin els treballadors i treballadores, i els sectors més febles de la societat, els qui paguin la crisi capitalista.

Compartim igualment, la necessitat de posar en marxa una resposta comuna, que per sobre de les diferències, avanç cap a la unitat dels treballadors i treballadores en la mobilització i la lluita, comptant amb la participació de totes aquelles organitzacions sindicals i col·lectius de treballadors contraris a la política de pacte social i desmobilització impulsades des del sindicalisme institucional de CCOO i UGT.

Creiem necessària lluitar des de la ruptura amb un model sindical, que en els últims 30 anys, ens ha conduït a successives pèrdues de drets, i que en aquest moment d’aguda crisi del capitalisme, ha demostrat la seva complicitat i la seva falta de voluntat i capacitat per donar una resposta als atacs contra la classe treballadora. Un model sindical que ha promogut un sindicalisme institucionalitzat, dependent de l’estat, dirigit a impedir la mobilització i la participació real de la classe treballadora en organitzacions sindicals autònomes i amb voluntat de lluita.

La reforma de la Negociació Col·lectiva, que s’està tramitant al parlament és, a més d’un nou i greu retallada de drets, un pas més per tractar de controlar la conflictivitat laboral i la lluita social, consolidant el monopoli sindical de CCOO- UGT i el seu paper com a gestors de la crisi en favor dels interessos capitalistes, retallant encara més la capacitat d’acció d’altres organitzacions sindicals, i la llibertat sindical de treballadors i treballadores.

La reunió del 24 de juny, és el primer pas d’un procés que en els pròxims mesos impulsi la mobilització des reivindicacions comunes, debatudes i assumides pels treballadors i treballadores, amb l’horitzó d’una Vaga General amb facilitat per fer front l’actua’l ofensiva i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Els esdeveniments sorgits a partir de l’15M, han trencat amb el clima de passivitat previ i ens situen en un escenari de mobilització, sense precedents des que va sorgir la crisi, que ara s’ha de traslladar als centres de treball, situant les reivindicacions socials i econòmiques de treballadors i treballadores al centre del debat públic, aportant a aquest moviment les eines necessàries per a la confrontació i la lluita en el terreny econòmic i laboral, complementant a les demandes sociopolítiques l’acció concreta contra el capitalisme.

La situació ens exigeix ​​una resposta proporcionalment igual de contundent que les mesures que estem patint els treballadors i treballadores i per això considerem necessari no només continuar amb les lluites sindicals que portem a terme, sinó donar un pas que trenqui definitivament amb aquest model de sindicalisme institucionalitzat i generar un precedent en el qual siguem els sindicats de classe que comencem a marcar els temps des de l’acció ofensiva per aconseguir els nostres objectius.

Confederació General del Treball (CGT)

Confederació Nacional del Treball (CNT)

Solidaritat Obrera (SO)

La Coordinadora Sindical de Classe (CSC) assistí a la reunió però encara no ha signat el document

---

Aquest dissabte 2 de juliol,

a les 10.45 hores a la plaça d'Espanya

---

Si ets dels que utilitzarien la bicicleta si hagués carril-bici per anar a la feina o passejar per Palma, però no ho fas per por al trànsit.

Si vols humanitzar els barris, lliures d'embussos, fums i renou, però al teu barri no hi ha carrers per als vianants, zones verdes, ni carril-bici.

Si vols que els teus fills puguin jugar al carrer sense perill de cotxes i vols carrils-bici perquè vagin tot sols a l'escola.

T'agradaria la teva ciutat amb carrers enjardinats i parcs per on passejar sense les molèsties del trànsit?

Anima't i reclama amb nosaltres, vine a fer una volta amb bicicleta per Palma. Junts ens farem notar.

El primer dissabte de cada mes, a la plaça d'Espanya, a les 10.45 hores.

Perquè volem barris democràtics on el trànsit no reprimeixi la convivència dels ciutadans, ja siguin nins, adolescents, adults, ancians o minusvàlids, no volem que la nostra ciutat sigui un pou negre de cotxes.

Us hi esperem!

Massa Crítica

971 207 441