Ateneu Llibertari Estel Negre

En les últimes eleccions més del 30% dels espanyols amb dret al vot no ho van fer. En bona part, per considerar que gràcies a l'especulació sobre el treball, la Constitució i les seves lleis són un còmic de ciència ficció, contribuint a que els rics es faci més rics a costa dels obrers.

Aquests dies, arran del terratrèmol de Lorca, els polítics s'han apressat a prometre que no escatimaran en mitjans per a restituir els habitatges als 6.000 afectats. Mentre, es gira l'esquena als 300.000 desnonats dels seus pisos per la crisi financera: sense casa i amb un deute hipotecari.

Desenganyat de la legislació que permet que si per una ordre d'embargament del banc el desnonen a un del seu domicili per manca de pagament i el deixen al carrer, no només no podrà sol·licitar els serveis de la policia, emparant-se en el seu dret a un habitatge digne perquè pugui ocupar de bell nou la casa, sinó que serà la pròpia policia qui executi l'ordre de desnonament.

Ben igual que si l'acomiaden d'una empresa amb guanys --com ara els 20.000 de Telefònica-- i es queden sense feina, i acudeix a una comissaria de policia perquè li restitueixin el seu lloc de treball, brandint la Constitució espanyola on diu que «tot espanyol té dret a un treball». Pensaran, quin ingenu!

Ara bé, la cosa canvia completament si vostè el dia de les eleccions va a votar i qualcú s'ho impedeix. Immediatament acudirien diverses dotacions de policia per a detenir el sabotejador i protegir-lo perquè pugui exercir el seu dret al vot.

És a dir, que els pobres al legislador només li interessant el dia d'anar a votar. La llei ens empara en el dret de votar als partits polítics, però no en els drets que aquests promulguen. La llei ens converteix un dia cada quatre anys en ciutadans. La resta de l'any són servents dels polítics, sense consciència. No oblidem que el súbdit assenteix, el ciutadà en vertadera democràcia decideix.

El qualificatiu de ciutadà cal guanyar-lo adquirint poder per decidir; no acatant ordres i complint lleis de les quals no participem.

Som un número d'identitat sense identitat que paga impostos i treballa per a una elit amb un cost i una despesa infinit. Juguem un paper d'esclau imbècil que s'empassa el galimaties d'economistes i polítics, és a dir: en aquesta farsa de democràcia ens donen l'oportunitat d'elegir els nostres amos per explotar-nos durant els propers quatre anys.

Rebem un adoctrinament que ens autoincapacita per a què cadascú participen de la política, que siguem responsables de nosaltres mateixos i no deixar a mans d'estranys el destí de les nostres vides. Exigim una democràcia participativa, perquè ben igual que els dictadors, els nostres polítics no tenen confiança en el seu poble, cas contrari deixarien la responsabilitat del govern a les seves mans. És què no és democràcia el poder del poble? Doncs el dia de les eleccions l'abstenció és l'acte més democràtic ja que contribueix a no donar el poder als qui no ens deixen participar del govern.

Antoni Cànaves Martin